Verp - Historial de revisions

Jose2 en 16:29 21 jun 2025

2025-06-21T16:29:51Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:29 21 jun 2025
Llínea 5:		Llínea 5:

	Eixa vocal rep el nom de vocal temàtica (eix. imprim-i-ré). La seua funció és ajudar-nos a reconéixer a quín dels tres grups pertany el verp que tenim en front. Sol aparéixer a lo llarc de tota la [[flexió]] pero no sempre està present. Els verps monosilàbics (eix. dir, dur, fer, ser, etc.) no tenen vocal temàtica, igual com tampoc no en tenen aquells atres del segon grup que acaben en -re i -r.		Eixa vocal rep el nom de vocal temàtica (eix. imprim-i-ré). La seua funció és ajudar-nos a reconéixer a quín dels tres grups pertany el verp que tenim en front. Sol aparéixer a lo llarc de tota la [[flexió]] pero no sempre està present. Els verps monosilàbics (eix. dir, dur, fer, ser, etc.) no tenen vocal temàtica, igual com tampoc no en tenen aquells atres del segon grup que acaben en -re i -r.

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	[https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/elsverps.pdf]		[https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/elsverps.pdf]

Jose2 en 10:40 10 març 2025

2025-03-10T10:40:23Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:40 10 març 2025
Llínea 4:		Llínea 4:
	Segons la terminació de l’infinitiu podem establir tres grans [[grups de verps]]: els verps que acaben en '''-ar''' (eix. pregar, raonar, desijar, etc.), els verps que acaben en '''-er''', -re i -r (eix. nàixer, còure, dur, etc.) i els verps que acaben en '''-ir''' (eix. acodir, lluir, agrair, etc.). La vocal de cada grup (a en el '''primer''', e en el '''segon''' i i en el '''tercer''') actua com a enllaç entre la raïl o radical (que és la part invariable del verp, eixample:imprim-ir) i la [[desinència]] o acabament (que és la part que canvia segons la persona, número, temps, modo, etc., eix. imprimi-ré).		Segons la terminació de l’infinitiu podem establir tres grans [[grups de verps]]: els verps que acaben en '''-ar''' (eix. pregar, raonar, desijar, etc.), els verps que acaben en '''-er''', -re i -r (eix. nàixer, còure, dur, etc.) i els verps que acaben en '''-ir''' (eix. acodir, lluir, agrair, etc.). La vocal de cada grup (a en el '''primer''', e en el '''segon''' i i en el '''tercer''') actua com a enllaç entre la raïl o radical (que és la part invariable del verp, eixample:imprim-ir) i la [[desinència]] o acabament (que és la part que canvia segons la persona, número, temps, modo, etc., eix. imprimi-ré).

	Eixa vocal rep el nom de vocal temàtica (eix. imprim-i-ré). La seua funció és ajudar-nos a reconéixer a quín dels tres grups pertany el verp que tenim en front. Sol aparéixer a lo llarc de tota la [[flexió]] pero no sempre està present. Els verps monosilàbics (eix. dir, dur, fer, ser, etc.) no tenen vocal temàtica, igual com tampoc no en tenen aquells atres del segon grup que acaben en -re i -r.		Eixa vocal rep el nom de vocal temàtica (eix. imprim-i-ré). La seua funció és ajudar-nos a reconéixer a quín dels tres grups pertany el verp que tenim en front. Sol aparéixer a lo llarc de tota la [[flexió]] pero no sempre està present. Els verps monosilàbics (eix. dir, dur, fer, ser, etc.) no tenen vocal temàtica, igual com tampoc no en tenen aquells atres del segon grup que acaben en -re i -r.

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Lluísm en 11:22 6 març 2025

2025-03-06T11:22:25Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:22 6 març 2025
Llínea 4:		Llínea 4:
	Segons la terminació de l’infinitiu podem establir tres grans [[grups de verps]]: els verps que acaben en '''-ar''' (eix. pregar, raonar, desijar, etc.), els verps que acaben en '''-er''', -re i -r (eix. nàixer, còure, dur, etc.) i els verps que acaben en '''-ir''' (eix. acodir, lluir, agrair, etc.). La vocal de cada grup (a en el '''primer''', e en el '''segon''' i i en el '''tercer''') actua com a enllaç entre la raïl o radical (que és la part invariable del verp, eixample:imprim-ir) i la [[desinència]] o acabament (que és la part que canvia segons la persona, número, temps, modo, etc., eix. imprimi-ré).		Segons la terminació de l’infinitiu podem establir tres grans [[grups de verps]]: els verps que acaben en '''-ar''' (eix. pregar, raonar, desijar, etc.), els verps que acaben en '''-er''', -re i -r (eix. nàixer, còure, dur, etc.) i els verps que acaben en '''-ir''' (eix. acodir, lluir, agrair, etc.). La vocal de cada grup (a en el '''primer''', e en el '''segon''' i i en el '''tercer''') actua com a enllaç entre la raïl o radical (que és la part invariable del verp, eixample:imprim-ir) i la [[desinència]] o acabament (que és la part que canvia segons la persona, número, temps, modo, etc., eix. imprimi-ré).

	Eixa vocal rep el nom de vocal temàtica (eix. imprim-i-ré). La seua funció és ajudar-nos a reconéixer a quín dels tres grups pertany el verp que tenim en front. Sol aparéixer a lo llarc de tota la [[flexió]] pero no sempre està present. Els verps monosilàbics (eix. dir, dur, fer, ser, etc.) no tenen vocal temàtica, igual com tampoc no en tenen aquells atres del segon grup que acaben en -re i -r.		Eixa vocal rep el nom de vocal temàtica (eix. imprim-i-ré). La seua funció és ajudar-nos a reconéixer a quín dels tres grups pertany el verp que tenim en front. Sol aparéixer a lo llarc de tota la [[flexió]] pero no sempre està present. Els verps monosilàbics (eix. dir, dur, fer, ser, etc.) no tenen vocal temàtica, igual com tampoc no en tenen aquells atres del segon grup que acaben en -re i -r.

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Llana en 22:58 22 març 2023

2023-03-22T22:58:51Z

← Revisió anterior		Revisió de 22:58 22 març 2023
Llínea 8:		Llínea 8:
	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	[https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/elsverps.pdf]		[https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/elsverps.pdf]

			{{Gramàtica del valencià}}

	[[Categoria:Gramàtica]]		[[Categoria:Gramàtica]]
	[[Categoria:Verps]]		[[Categoria:Verps]]

Xavi Dengra en 18:17 10 oct 2022

2022-10-10T18:17:54Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:17 10 oct 2022
Llínea 5:		Llínea 5:

	Eixa vocal rep el nom de vocal temàtica (eix. imprim-i-ré). La seua funció és ajudar-nos a reconéixer a quín dels tres grups pertany el verp que tenim en front. Sol aparéixer a lo llarc de tota la [[flexió]] pero no sempre està present. Els verps monosilàbics (eix. dir, dur, fer, ser, etc.) no tenen vocal temàtica, igual com tampoc no en tenen aquells atres del segon grup que acaben en -re i -r.		Eixa vocal rep el nom de vocal temàtica (eix. imprim-i-ré). La seua funció és ajudar-nos a reconéixer a quín dels tres grups pertany el verp que tenim en front. Sol aparéixer a lo llarc de tota la [[flexió]] pero no sempre està present. Els verps monosilàbics (eix. dir, dur, fer, ser, etc.) no tenen vocal temàtica, igual com tampoc no en tenen aquells atres del segon grup que acaben en -re i -r.




	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	[[https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/elsverps.pdf]]		[https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/elsverps.pdf]


	[[Categoria:Gramàtica]]		[[Categoria:Gramàtica]]
	[[Categoria:Verps]]		[[Categoria:Verps]]

Valencian: Text reemplaça - 'http://www.llenguavalenciana.com' a 'https://www.llenguavalenciana.com'

2022-09-12T18:00:52Z

Text reemplaça - 'http://www.llenguavalenciana.com' a 'https://www.llenguavalenciana.com'

← Revisió anterior		Revisió de 18:00 12 set 2022
Llínea 10:		Llínea 10:

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	[[~~http~~://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/elsverps.pdf]]		[[https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/elsverps.pdf]]


	[[Categoria:Gramàtica]]		[[Categoria:Gramàtica]]
	[[Categoria:Verps]]		[[Categoria:Verps]]

EirVal en 16:59 1 abr 2017

2017-04-01T16:59:46Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:59 1 abr 2017
Llínea 1:		Llínea 1:

	El '''verp''' és aquella part de l’oració que en conjugar-se expressa una acció o un estat d’una forma variable segons les disposicions del subjecte al qual es referix. La missió fonamental del verp és actuar com a núcleu del [[~~predicat\|~~predicat (gramàtica)]]. En el cas dels [[verp auxiliar\|verps auxiliars]], com '''haver''' o '''anar''', la funció és contribuir a la conjugació d’uns atres verps.		El '''verp''' és aquella part de l’oració que en conjugar-se expressa una acció o un estat d’una forma variable segons les disposicions del subjecte al qual es referix. La missió fonamental del verp és actuar com a núcleu del [[predicat (gramàtica)\|predicat]]. En el cas dels [[verp auxiliar\|verps auxiliars]], com '''haver''' o '''anar''', la funció és contribuir a la conjugació d’uns atres verps.

	Segons la terminació de l’infinitiu podem establir tres grans [[grups de verps]]: els verps que acaben en '''-ar''' (eix. pregar, raonar, desijar, etc.), els verps que acaben en '''-er''', -re i -r (eix. nàixer, còure, dur, etc.) i els verps que acaben en '''-ir''' (eix. acodir, lluir, agrair, etc.). La vocal de cada grup (a en el '''primer''', e en el '''segon''' i i en el '''tercer''') actua com a enllaç entre la raïl o radical (que és la part invariable del verp, eixample:imprim-ir) i la [[desinència]] o acabament (que és la part que canvia segons la persona, número, temps, modo, etc., eix. imprimi-ré).		Segons la terminació de l’infinitiu podem establir tres grans [[grups de verps]]: els verps que acaben en '''-ar''' (eix. pregar, raonar, desijar, etc.), els verps que acaben en '''-er''', -re i -r (eix. nàixer, còure, dur, etc.) i els verps que acaben en '''-ir''' (eix. acodir, lluir, agrair, etc.). La vocal de cada grup (a en el '''primer''', e en el '''segon''' i i en el '''tercer''') actua com a enllaç entre la raïl o radical (que és la part invariable del verp, eixample:imprim-ir) i la [[desinència]] o acabament (que és la part que canvia segons la persona, número, temps, modo, etc., eix. imprimi-ré).

EirVal en 16:58 1 abr 2017

2017-04-01T16:58:47Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:58 1 abr 2017
Llínea 1:		Llínea 1:

	El '''verp''' és aquella part de l’oració que en conjugar-se expressa una acció o un estat d’una forma variable segons les disposicions del subjecte al qual es referix. La missió fonamental del verp és actuar com a núcleu del predicat. En el cas dels [[verp auxiliar\|verps auxiliars]], com '''haver''' o '''anar''', la funció és contribuir a la conjugació d’uns atres verps.		El '''verp''' és aquella part de l’oració que en conjugar-se expressa una acció o un estat d’una forma variable segons les disposicions del subjecte al qual es referix. La missió fonamental del verp és actuar com a núcleu del [[predicat\|predicat (gramàtica)]]. En el cas dels [[verp auxiliar\|verps auxiliars]], com '''haver''' o '''anar''', la funció és contribuir a la conjugació d’uns atres verps.

	Segons la terminació de l’infinitiu podem establir tres grans [[grups de verps]]: els verps que acaben en '''-ar''' (eix. pregar, raonar, desijar, etc.), els verps que acaben en '''-er''', -re i -r (eix. nàixer, còure, dur, etc.) i els verps que acaben en '''-ir''' (eix. acodir, lluir, agrair, etc.). La vocal de cada grup (a en el '''primer''', e en el '''segon''' i i en el '''tercer''') actua com a enllaç entre la raïl o radical (que és la part invariable del verp, eixample:imprim-ir) i la [[desinència]] o acabament (que és la part que canvia segons la persona, número, temps, modo, etc., eix. imprimi-ré).		Segons la terminació de l’infinitiu podem establir tres grans [[grups de verps]]: els verps que acaben en '''-ar''' (eix. pregar, raonar, desijar, etc.), els verps que acaben en '''-er''', -re i -r (eix. nàixer, còure, dur, etc.) i els verps que acaben en '''-ir''' (eix. acodir, lluir, agrair, etc.). La vocal de cada grup (a en el '''primer''', e en el '''segon''' i i en el '''tercer''') actua com a enllaç entre la raïl o radical (que és la part invariable del verp, eixample:imprim-ir) i la [[desinència]] o acabament (que és la part que canvia segons la persona, número, temps, modo, etc., eix. imprimi-ré).

Jose2 en 08:28 25 oct 2016

2016-10-25T08:28:47Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:28 25 oct 2016
Llínea 1:		Llínea 1:

	El verp és aquella part de l’oració que en conjugar-se expressa una acció o un estat d’una forma variable segons les disposicions del subjecte al qual es referix. La missió fonamental del verp és actuar com a núcleu del predicat. En el cas dels [[verp auxiliar\|verps auxiliars]], com '''haver'''		El '''verp''' és aquella part de l’oració que en conjugar-se expressa una acció o un estat d’una forma variable segons les disposicions del subjecte al qual es referix. La missió fonamental del verp és actuar com a núcleu del predicat. En el cas dels [[verp auxiliar\|verps auxiliars]], com '''haver''' o '''anar''', la funció és contribuir a la conjugació d’uns atres verps.
	o '''anar''', la funció és contribuir a la conjugació d’uns atres verps.
			Segons la terminació de l’infinitiu podem establir tres grans [[grups de verps]]: els verps que acaben en '''-ar''' (eix. pregar, raonar, desijar, etc.), els verps que acaben en '''-er''', -re i -r (eix. nàixer, còure, dur, etc.) i els verps que acaben en '''-ir''' (eix. acodir, lluir, agrair, etc.). La vocal de cada grup (a en el '''primer''', e en el '''segon''' i i en el '''tercer''') actua com a enllaç entre la raïl o radical (que és la part invariable del verp, eixample:imprim-ir) i la [[desinència]] o acabament (que és la part que canvia segons la persona, número, temps, modo, etc., eix. imprimi-ré).

	Segons la terminació de l’infinitiu podem establir tres grans [[grups de verps]]: els verps que acaben en '''-ar''' (eix. pregar, raonar, desijar, etc.), els verps que acaben en '''-er''', -re i -r (eix. nàixer, còure, dur, etc.) i els verps que acaben en '''-ir''' (eix. acodir, lluir, agrair, etc.). La
	vocal de cada grup (a en el '''primer''', e en el '''segon''' i i en el '''tercer''') actua com a enllaç entre la raïl o radical (que és la part invariable del verp, eixample:imprim-ir) i la [[desinència]] o acabament (que és la part que canvia segons la persona, número, temps, modo, etc., eix. imprimi-ré).
	Eixa vocal rep el nom de vocal temàtica (eix. imprim-i-ré). La seua funció és ajudar-nos a reconéixer a quín dels tres grups pertany el verp que tenim en front. Sol aparéixer a lo llarc de tota la [[flexió]] pero no sempre està present. Els verps monosilàbics (eix. dir, dur, fer, ser, etc.) no tenen vocal temàtica, igual com tampoc no en tenen aquells atres del segon grup que acaben en -re i -r.		Eixa vocal rep el nom de vocal temàtica (eix. imprim-i-ré). La seua funció és ajudar-nos a reconéixer a quín dels tres grups pertany el verp que tenim en front. Sol aparéixer a lo llarc de tota la [[flexió]] pero no sempre està present. Els verps monosilàbics (eix. dir, dur, fer, ser, etc.) no tenen vocal temàtica, igual com tampoc no en tenen aquells atres del segon grup que acaben en -re i -r.

EirVal en 19:49 24 oct 2016

2016-10-24T19:49:49Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:49 24 oct 2016
Llínea 3:		Llínea 3:
	o '''anar''', la funció és contribuir a la conjugació d’uns atres verps.		o '''anar''', la funció és contribuir a la conjugació d’uns atres verps.

	Segons la terminació de l’infinitiu podem establir tres grans grups de verps: els verps que acaben en -ar (eix. pregar, raonar, desijar, etc.), els verps que acaben en -er, -re i -r (eix. nàixer, còure, dur, etc.) i els verps que acaben en -ir (eix. acodir, lluir, agrair, etc.). La		Segons la terminació de l’infinitiu podem establir tres grans [[grups de verps]]: els verps que acaben en '''-ar''' (eix. pregar, raonar, desijar, etc.), els verps que acaben en '''-er''', -re i -r (eix. nàixer, còure, dur, etc.) i els verps que acaben en '''-ir''' (eix. acodir, lluir, agrair, etc.). La
	vocal de cada grup (a en el '''primer''', e en el '''segon''' i i en el '''tercer''') actua com a enllaç entre la raïl o radical (que és la part invariable del verp, eixample:imprim-ir) i la [[desinència]] o acabament (que és la part que canvia segons la persona, número, temps, modo, etc., eix. imprimi-ré).		vocal de cada grup (a en el '''primer''', e en el '''segon''' i i en el '''tercer''') actua com a enllaç entre la raïl o radical (que és la part invariable del verp, eixample:imprim-ir) i la [[desinència]] o acabament (que és la part que canvia segons la persona, número, temps, modo, etc., eix. imprimi-ré).
	Eixa vocal rep el nom de vocal temàtica (eix. imprim-i-ré). La seua funció és ajudar-nos a reconéixer a quín dels tres grups pertany el verp que tenim en front. Sol aparéixer a lo llarc de tota la [[flexió]] pero no sempre està present. Els verps monosilàbics (eix. dir, dur, fer, ser, etc.) no tenen vocal temàtica, igual com tampoc no en tenen aquells atres del segon grup que acaben en -re i -r.		Eixa vocal rep el nom de vocal temàtica (eix. imprim-i-ré). La seua funció és ajudar-nos a reconéixer a quín dels tres grups pertany el verp que tenim en front. Sol aparéixer a lo llarc de tota la [[flexió]] pero no sempre està present. Els verps monosilàbics (eix. dir, dur, fer, ser, etc.) no tenen vocal temàtica, igual com tampoc no en tenen aquells atres del segon grup que acaben en -re i -r.