Veritat - Historial de revisions

Jose2 en 18:49 17 dec 2024

2024-12-17T18:49:44Z

Reval en 12:37 29 jun 2023

2023-06-29T12:37:22Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:37 29 jun 2023
Llínea 133:		Llínea 133:
	*[http://www.ldiogenes.buap.mx/revistas/12/7.pdf Doce tesis acerca de la verdad. Heidegger \| En ''La lámpara de Diógenes'']		*[http://www.ldiogenes.buap.mx/revistas/12/7.pdf Doce tesis acerca de la verdad. Heidegger \| En ''La lámpara de Diógenes'']

	~~{{Traduït de\|es\|Verdad}}~~
	[[Categoria:Terminologia filosòfica]]		[[Categoria:Terminologia filosòfica]]
	[[Categoria:Llògica]]		[[Categoria:Llògica]]

Jose2: Text reemplaça - 'm son ' a 'm són '

2022-05-14T10:40:55Z

Text reemplaça - 'm son ' a 'm són '

← Revisió anterior		Revisió de 10:40 14 maig 2022
Llínea 7:		Llínea 7:
	El ser humà busca la veritat per mig de l'eixercici de les facultats [[raó (filosofia)\|racionals]], en un grau més o menys cert.		El ser humà busca la veritat per mig de l'eixercici de les facultats [[raó (filosofia)\|racionals]], en un grau més o menys cert.

	En [[llògica]], una [[proposició]] és tota aquella [[afirmació]] a la que se li pot assignar un grau de [[certea]]. Al ser processada per les facultats racionals, eixecutades per les facultats físiques i posades a prova segons al criteri de la persona, esta pot prendre un valor verdader o fals ''(vore [[valor de veritat]])''. Aixina podrem tindre proposicions encertadament falses i/o encertadament verdaderes, depenent de les conclusions a les quals mos encaminen les facultats racionals de la nostra ment i/o les ferramentes fabricades per a tal fi, com ~~son~~ ordenadors, àbacs o qualsevol atre instrument afí al model llògic/racional acceptat.		En [[llògica]], una [[proposició]] és tota aquella [[afirmació]] a la que se li pot assignar un grau de [[certea]]. Al ser processada per les facultats racionals, eixecutades per les facultats físiques i posades a prova segons al criteri de la persona, esta pot prendre un valor verdader o fals ''(vore [[valor de veritat]])''. Aixina podrem tindre proposicions encertadament falses i/o encertadament verdaderes, depenent de les conclusions a les quals mos encaminen les facultats racionals de la nostra ment i/o les ferramentes fabricades per a tal fi, com són ordenadors, àbacs o qualsevol atre instrument afí al model llògic/racional acceptat.

	Segons la [[teoria de l'adequació]], la veritat és l'adequació (no la identificació) entre les coses i l'enteniment. I tant més verdadera serà la meua comprensió, com més semblant siga a les coses. És una teoria d'orige [[aristotèlic-tomiste]].		Segons la [[teoria de l'adequació]], la veritat és l'adequació (no la identificació) entre les coses i l'enteniment. I tant més verdadera serà la meua comprensió, com més semblant siga a les coses. És una teoria d'orige [[aristotèlic-tomiste]].

Jose2: Text reemplaça - 'i mes ' a 'i més '

2022-04-29T10:07:40Z

Text reemplaça - 'i mes ' a 'i més '

← Revisió anterior		Revisió de 10:07 29 abr 2022
Llínea 57:		Llínea 57:
	* Jorge Acevedo Guerra: ''Veritat originària com a obertura en Heidegger. Una aproximació a la seua dotze tesis sobre la veritat''. En [[Reviste de Ciències Socials]] Números 49/50, ''En Recort de [[Jorge Milles Jiménez]] '', Valparaíso (Xile), 2005.		* Jorge Acevedo Guerra: ''Veritat originària com a obertura en Heidegger. Una aproximació a la seua dotze tesis sobre la veritat''. En [[Reviste de Ciències Socials]] Números 49/50, ''En Recort de [[Jorge Milles Jiménez]] '', Valparaíso (Xile), 2005.
	* Jorge Acevedo Guerra: ''La veritat originària —Obertura—, i el concepte de [[valor]]. Heidegger''. En: Cèsar Ojeda i Alejandro Ramírez (Editors): ''El sentiment d'allò humà en la ciència, la filosofia i les arts. Homenage a [[Félix Schwartzmann]] '', Editorial Universitària, Santiago de Chile, 2004.		* Jorge Acevedo Guerra: ''La veritat originària —Obertura—, i el concepte de [[valor]]. Heidegger''. En: Cèsar Ojeda i Alejandro Ramírez (Editors): ''El sentiment d'allò humà en la ciència, la filosofia i les arts. Homenage a [[Félix Schwartzmann]] '', Editorial Universitària, Santiago de Chile, 2004.
	*Blackburn, S and Simmons K. 1999. ''Truth''. Oxford University Pres. Artículs clàssics, incloent obres de James, Russell, Ramsey, Tarski i ~~mes~~ recents.		*Blackburn, S and Simmons K. 1999. ''Truth''. Oxford University Pres. Artículs clàssics, incloent obres de James, Russell, Ramsey, Tarski i més recents.
	* [[René Descartes]]: ''[[Discurs del método]] '' (''Discours de la méthode pour bé conduire sa Raison et chercher la Vérité dans els Sciences''), Editorial Aguilar, Buenos Aires, 1968. Trad. I Pròleg d'Antonio Rodríguez Huéscar.		* [[René Descartes]]: ''[[Discurs del método]] '' (''Discours de la méthode pour bé conduire sa Raison et chercher la Vérité dans els Sciences''), Editorial Aguilar, Buenos Aires, 1968. Trad. I Pròleg d'Antonio Rodríguez Huéscar.
	*Field, H. 2001. ''Truth and the Absence of Fra'', Oxford.		*Field, H. 2001. ''Truth and the Absence of Fra'', Oxford.

Valencian: Text reemplaça - 'Notes' a 'Referències'

2021-05-26T13:42:11Z

Text reemplaça - 'Notes' a 'Referències'

← Revisió anterior		Revisió de 13:42 26 maig 2021
Llínea 50:		Llínea 50:


	== ~~Notes~~ ==		== Referències ==
	{{listaref}}		{{listaref}}

Valencian: Text reemplaça - 'Enlaces externos' a 'Enllaços externs'

2021-05-26T13:18:48Z

Text reemplaça - 'Enlaces externos' a 'Enllaços externs'

← Revisió anterior		Revisió de 13:18 26 maig 2021
Llínea 88:		Llínea 88:
	* [[Xavier Zubiri]]: [[L'home i la veritat]] (1966), Aliança Ed. / Fundació Xavier Zubiri, Madrit, 1999. Edició de Juan A. Nicolás.		* [[Xavier Zubiri]]: [[L'home i la veritat]] (1966), Aliança Ed. / Fundació Xavier Zubiri, Madrit, 1999. Edició de Juan A. Nicolás.

	== ~~Enlaces externos~~ ==		== Enllaços externs ==
	{{wikiquote\|Verdad}}		{{wikiquote\|Verdad}}
	{{wiktionary\|verdad}}		{{wiktionary\|verdad}}

Jose2: Text reemplaça - ' després ' a ' despuix '

2021-05-24T19:49:07Z

Text reemplaça - ' després ' a ' despuix '

← Revisió anterior		Revisió de 19:49 24 maig 2021
Llínea 15:		Llínea 15:
	La veritat es fa evident per mig d'un sistema de falsació que, portat a les seues últimes conseqüències, demostra com les proposicions que hem pres en conte i que mos van motivar en orige, són essencials i necessàries pera conéixer si la ferma convicció torna en veritat o no, depenent si l'objectiu inicial es complix en l'acte final. Mentres les proposicions no siguen falsables, queden dins de l'àmbit de la [[llògica]] i la [[Raó (filosofia)\|raó]].		La veritat es fa evident per mig d'un sistema de falsació que, portat a les seues últimes conseqüències, demostra com les proposicions que hem pres en conte i que mos van motivar en orige, són essencials i necessàries pera conéixer si la ferma convicció torna en veritat o no, depenent si l'objectiu inicial es complix en l'acte final. Mentres les proposicions no siguen falsables, queden dins de l'àmbit de la [[llògica]] i la [[Raó (filosofia)\|raó]].

	Quan algú està d'acort sincerament en una afirmació, pot o no pot reivindicar que és la veritat. Mentres que un pot tindre un bon sentit intuïtiu del que ha de ser veritat, donar una definició que conseguixca una àmplia acceptació és difícil. Una raó és que moltes vegades la veritat és primer indicada com un objectiu i a soles ~~després~~ que la gent comence a raonar quina veritat és realment. La veritat és buscada en la religió, la filosofia, les matemàtiques, l'advocacia i la ciència; estos camps usen diferents métodos i intenten arribar a la veritat per a servir a diferents objectius. No en sorpresa, l'us compartit d'una sola paraula en tots estos camps provoca en facilitat confusió i conflicte. Inclús la veritat, com la bondat i la bellea, és un tema perenne per a la humanitat.		Quan algú està d'acort sincerament en una afirmació, pot o no pot reivindicar que és la veritat. Mentres que un pot tindre un bon sentit intuïtiu del que ha de ser veritat, donar una definició que conseguixca una àmplia acceptació és difícil. Una raó és que moltes vegades la veritat és primer indicada com un objectiu i a soles despuix que la gent comence a raonar quina veritat és realment. La veritat és buscada en la religió, la filosofia, les matemàtiques, l'advocacia i la ciència; estos camps usen diferents métodos i intenten arribar a la veritat per a servir a diferents objectius. No en sorpresa, l'us compartit d'una sola paraula en tots estos camps provoca en facilitat confusió i conflicte. Inclús la veritat, com la bondat i la bellea, és un tema perenne per a la humanitat.

	== Tipos de veritat ==		== Tipos de veritat ==

Jose2: Text reemplaça - 'r on ' a 'r a on '

2021-05-24T19:32:36Z

Text reemplaça - 'r on ' a 'r a on '

← Revisió anterior		Revisió de 19:32 24 maig 2021
Llínea 106:		Llínea 106:
	**[http://plato.stanford.edu/entries/tarski-truth/ Tarski's definition of truth]		**[http://plato.stanford.edu/entries/tarski-truth/ Tarski's definition of truth]
	*[http://uk.geocities.com/frege@btinternet.com/cantor/joachim.htm Harold Joachim's The Nature of Truth]		*[http://uk.geocities.com/frege@btinternet.com/cantor/joachim.htm Harold Joachim's The Nature of Truth]
	*[http://www.ditext.com/tarski/tarski.html Tarski's classic 1944 paper on the Semantic Conception of Truth]		*[http://www.ditext.com/tarski/tarski.html Tarski's classic 1944 paper a on the Semantic Conception of Truth]
	* Alfred Tarski, ''[http://serbal.pntic.mec.es/~cmunoz11/tarski.pdf La concepción semántica de la verdad y los fundamentos de la semántica]'' -traducción al castellano-.		* Alfred Tarski, ''[http://serbal.pntic.mec.es/~cmunoz11/tarski.pdf La concepción semántica de la verdad y los fundamentos de la semántica]'' -traducción al castellano-.
	*[http://www.universidadabierta.edu.mx/Biblio/D/DescartesRene_DiscursoDelMetodo.htm Discurso del Método (en castellano): Universidad Abierta]		*[http://www.universidadabierta.edu.mx/Biblio/D/DescartesRene_DiscursoDelMetodo.htm Discurso del Método (en castellano): Universidad Abierta]

Jose2: Text reemplaça - ' d'on ' a ' d'a on '

2019-03-23T12:45:35Z

Text reemplaça - ' d'on ' a ' d'a on '

← Revisió anterior		Revisió de 12:45 23 març 2019
Llínea 24:		Llínea 24:

	=== Relativa vs. Absoluta ===		=== Relativa vs. Absoluta ===
	Les veritats relatives són aquelles idees o proposicions que únicament són veritat en relació a alguna norma, convenció o punt de vista. Usualment, la norma mencionada són els principis de la pròpia cultura. Tot el món acorda que la veracitat o falsetat de ''algunes'' idees és relativa: Si es diu que la forqueta se troba a l'esquerra de la cullera, això depén de des d'on un estiga veent. No obstant, el [[Relativisme]] és la doctrina que senyala que ''totes'' les veritats d'un domini particular(diga's moral o estètica) són d'esta manera, i el Relativisme implica que tota veritat a soles és en relació a la pròpia cultura. Per eixemple, el [[Relativisme Moral]] és la perspectiva que apunta que totes les veritats són socialment inspirades.		Les veritats relatives són aquelles idees o proposicions que únicament són veritat en relació a alguna norma, convenció o punt de vista. Usualment, la norma mencionada són els principis de la pròpia cultura. Tot el món acorda que la veracitat o falsetat de ''algunes'' idees és relativa: Si es diu que la forqueta se troba a l'esquerra de la cullera, això depén de des d'a on un estiga veent. No obstant, el [[Relativisme]] és la doctrina que senyala que ''totes'' les veritats d'un domini particular(diga's moral o estètica) són d'esta manera, i el Relativisme implica que tota veritat a soles és en relació a la pròpia cultura. Per eixemple, el [[Relativisme Moral]] és la perspectiva que apunta que totes les veritats són socialment inspirades.

	Les veritats relatives poden ser contrastades en les veritats Absolutes pero no es pot oblidar perqué es fa una ilusió. Estes últimes són idees o proposicions que són preses com verdaderes per totes les cultures i eres. Per eixemple, per als musulmans "Deu és Gran" expressa una veritat absoluta; per al micro-economiste, que la llei de la [[oferta i demanda]] determina el valor d'un be consumible en una economia de mercat és veritat en tota situació; per al Kantià, "actuar de manera que la teua màxima es convertixca en llei universal" constituïx una veritat absoluta. Estes idees a vegades són atribuïdes a la mateixa naturalea de l'univers, de Deu, la naturalea humana o a alguna essència fonamental o significació transcendental.		Les veritats relatives poden ser contrastades en les veritats Absolutes pero no es pot oblidar perqué es fa una ilusió. Estes últimes són idees o proposicions que són preses com verdaderes per totes les cultures i eres. Per eixemple, per als musulmans "Deu és Gran" expressa una veritat absoluta; per al micro-economiste, que la llei de la [[oferta i demanda]] determina el valor d'un be consumible en una economia de mercat és veritat en tota situació; per al Kantià, "actuar de manera que la teua màxima es convertixca en llei universal" constituïx una veritat absoluta. Estes idees a vegades són atribuïdes a la mateixa naturalea de l'univers, de Deu, la naturalea humana o a alguna essència fonamental o significació transcendental.

Jose2: Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

2018-02-20T13:06:39Z

Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

← Revisió anterior		Revisió de 13:06 20 feb 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	El [[significat]] de la paraula '''veritat''' comprén des de la [[honestitat]], la [[bona fe]] i la sinceritat en general, fins a l'acort dels conceptes en les coses, els [[fet científic\|fets]] o la [[realitat]] en particular.<ref>Vore la [http://buscon.rae.es/draeI/SrvltConsulta?TIPO_BUS=3&LEMA=verdad Definició de ‘veritat' en el Diccionari de la Llengua Espanyola online de la R.A.E.] (Consultat el 5 de maig del 2009.)</ref> El terme no té una única [[definició]] en la que estiguen d'acort la majoria d'estudiosos i [[filòsofs]] professionals i les [[teoria\|teorie]]s sobre la veritat continuen sent àmpliament debatudes. Hi ha posicions diferents sobre qüestions com que és lo que constituïx la veritat; com definir-la i identificar-la; si el ser humà posseïx [[innatisme\|coneiximents innats]] o ~~només~~ pot adquirir-los; si hi ha les [[revelació\|revelacions]] o la veritat pot conseguir-se a soles per mig de la raó; i si la veritat és [[subjectivitat\|subjectiva]] u [[objectivitat\|objectiva]], [[relativisme\|relativa]] o [[Veritat_Relativa vs. absoluta\|absoluta]], o encara fins en quin grau poden afirmar-se cada una de les dites observacions. Este artícul procura introduir les principals interpretacions i [[perspectiva]]s, tant [[historia\|històriques]] com actuals, sobre este concepte.		El [[significat]] de la paraula '''veritat''' comprén des de la [[honestitat]], la [[bona fe]] i la sinceritat en general, fins a l'acort dels conceptes en les coses, els [[fet científic\|fets]] o la [[realitat]] en particular.<ref>Vore la [http://buscon.rae.es/draeI/SrvltConsulta?TIPO_BUS=3&LEMA=verdad Definició de ‘veritat' en el Diccionari de la Llengua Espanyola online de la R.A.E.] (Consultat el 5 de maig del 2009.)</ref> El terme no té una única [[definició]] en la que estiguen d'acort la majoria d'estudiosos i [[filòsofs]] professionals i les [[teoria\|teorie]]s sobre la veritat continuen sent àmpliament debatudes. Hi ha posicions diferents sobre qüestions com que és lo que constituïx la veritat; com definir-la i identificar-la; si el ser humà posseïx [[innatisme\|coneiximents innats]] o a soles pot adquirir-los; si hi ha les [[revelació\|revelacions]] o la veritat pot conseguir-se a soles per mig de la raó; i si la veritat és [[subjectivitat\|subjectiva]] u [[objectivitat\|objectiva]], [[relativisme\|relativa]] o [[Veritat_Relativa vs. absoluta\|absoluta]], o encara fins en quin grau poden afirmar-se cada una de les dites observacions. Este artícul procura introduir les principals interpretacions i [[perspectiva]]s, tant [[historia\|històriques]] com actuals, sobre este concepte.

	== ¿Qué és la veritat? ==		== ¿Qué és la veritat? ==
Llínea 15:		Llínea 15:
	La veritat es fa evident per mig d'un sistema de falsació que, portat a les seues últimes conseqüències, demostra com les proposicions que hem pres en conte i que mos van motivar en orige, són essencials i necessàries pera conéixer si la ferma convicció torna en veritat o no, depenent si l'objectiu inicial es complix en l'acte final. Mentres les proposicions no siguen falsables, queden dins de l'àmbit de la [[llògica]] i la [[Raó (filosofia)\|raó]].		La veritat es fa evident per mig d'un sistema de falsació que, portat a les seues últimes conseqüències, demostra com les proposicions que hem pres en conte i que mos van motivar en orige, són essencials i necessàries pera conéixer si la ferma convicció torna en veritat o no, depenent si l'objectiu inicial es complix en l'acte final. Mentres les proposicions no siguen falsables, queden dins de l'àmbit de la [[llògica]] i la [[Raó (filosofia)\|raó]].

	Quan algú està d'acort sincerament en una afirmació, pot o no pot reivindicar que és la veritat. Mentres que un pot tindre un bon sentit intuïtiu del que ha de ser veritat, donar una definició que conseguixca una àmplia acceptació és difícil. Una raó és que moltes vegades la veritat és primer indicada com un objectiu i ~~només~~ després que la gent comence a raonar quina veritat és realment. La veritat és buscada en la religió, la filosofia, les matemàtiques, l'advocacia i la ciència; estos camps usen diferents métodos i intenten arribar a la veritat per a servir a diferents objectius. No en sorpresa, l'us compartit d'una sola paraula en tots estos camps provoca en facilitat confusió i conflicte. Inclús la veritat, com la bondat i la bellea, és un tema perenne per a la humanitat.		Quan algú està d'acort sincerament en una afirmació, pot o no pot reivindicar que és la veritat. Mentres que un pot tindre un bon sentit intuïtiu del que ha de ser veritat, donar una definició que conseguixca una àmplia acceptació és difícil. Una raó és que moltes vegades la veritat és primer indicada com un objectiu i a soles després que la gent comence a raonar quina veritat és realment. La veritat és buscada en la religió, la filosofia, les matemàtiques, l'advocacia i la ciència; estos camps usen diferents métodos i intenten arribar a la veritat per a servir a diferents objectius. No en sorpresa, l'us compartit d'una sola paraula en tots estos camps provoca en facilitat confusió i conflicte. Inclús la veritat, com la bondat i la bellea, és un tema perenne per a la humanitat.

	== Tipos de veritat ==		== Tipos de veritat ==
Llínea 24:		Llínea 24:

	=== Relativa vs. Absoluta ===		=== Relativa vs. Absoluta ===
	Les veritats relatives són aquelles idees o proposicions que únicament són veritat en relació a alguna norma, convenció o punt de vista. Usualment, la norma mencionada són els principis de la pròpia cultura. Tot el món acorda que la veracitat o falsetat de ''algunes'' idees és relativa: Si es diu que la forqueta se troba a l'esquerra de la cullera, això depén de des d'on un estiga veent. No obstant, el [[Relativisme]] és la doctrina que senyala que ''totes'' les veritats d'un domini particular(diga's moral o estètica) són d'esta manera, i el Relativisme implica que tota veritat ~~només~~ és en relació a la pròpia cultura. Per eixemple, el [[Relativisme Moral]] és la perspectiva que apunta que totes les veritats són socialment inspirades.		Les veritats relatives són aquelles idees o proposicions que únicament són veritat en relació a alguna norma, convenció o punt de vista. Usualment, la norma mencionada són els principis de la pròpia cultura. Tot el món acorda que la veracitat o falsetat de ''algunes'' idees és relativa: Si es diu que la forqueta se troba a l'esquerra de la cullera, això depén de des d'on un estiga veent. No obstant, el [[Relativisme]] és la doctrina que senyala que ''totes'' les veritats d'un domini particular(diga's moral o estètica) són d'esta manera, i el Relativisme implica que tota veritat a soles és en relació a la pròpia cultura. Per eixemple, el [[Relativisme Moral]] és la perspectiva que apunta que totes les veritats són socialment inspirades.

	Les veritats relatives poden ser contrastades en les veritats Absolutes pero no es pot oblidar perqué es fa una ilusió. Estes últimes són idees o proposicions que són preses com verdaderes per totes les cultures i eres. Per eixemple, per als musulmans "Deu és Gran" expressa una veritat absoluta; per al micro-economiste, que la llei de la [[oferta i demanda]] determina el valor d'un be consumible en una economia de mercat és veritat en tota situació; per al Kantià, "actuar de manera que la teua màxima es convertixca en llei universal" constituïx una veritat absoluta. Estes idees a vegades són atribuïdes a la mateixa naturalea de l'univers, de Deu, la naturalea humana o a alguna essència fonamental o significació transcendental.		Les veritats relatives poden ser contrastades en les veritats Absolutes pero no es pot oblidar perqué es fa una ilusió. Estes últimes són idees o proposicions que són preses com verdaderes per totes les cultures i eres. Per eixemple, per als musulmans "Deu és Gran" expressa una veritat absoluta; per al micro-economiste, que la llei de la [[oferta i demanda]] determina el valor d'un be consumible en una economia de mercat és veritat en tota situació; per al Kantià, "actuar de manera que la teua màxima es convertixca en llei universal" constituïx una veritat absoluta. Estes idees a vegades són atribuïdes a la mateixa naturalea de l'univers, de Deu, la naturalea humana o a alguna essència fonamental o significació transcendental.
Llínea 30:		Llínea 30:
	[[Absolutisme]] en un domini particular del pensament és la visió que totes les premisses en tal domini són absolutament certes o absolutament falses: Cap és verdadera per a una cultura o era mentres és falsa per a atres. Per eixemple, el [[absolutisme moral]] és la visió que tots els clams en lo moral com "La caritat és bona" són completament verdaderes o falses pera totes les cultures en totes les eres.		[[Absolutisme]] en un domini particular del pensament és la visió que totes les premisses en tal domini són absolutament certes o absolutament falses: Cap és verdadera per a una cultura o era mentres és falsa per a atres. Per eixemple, el [[absolutisme moral]] és la visió que tots els clams en lo moral com "La caritat és bona" són completament verdaderes o falses pera totes les cultures en totes les eres.

	És important diferenciar la veritat de lo vàlit, la veracitat de la validea. Una cosa és verdadera quan és corroborada en la pràctica. En canvi, se diu que alguna cosa és vàlida quan no té comprovació en la nostra la realitat, ~~només~~ en la nostra ment. Una teoria que no és comprovada en la realitat no pot tindre el ranc de veritat ni de falsetat.		És important diferenciar la veritat de lo vàlit, la veracitat de la validea. Una cosa és verdadera quan és corroborada en la pràctica. En canvi, se diu que alguna cosa és vàlida quan no té comprovació en la nostra la realitat, a soles en la nostra ment. Una teoria que no és comprovada en la realitat no pot tindre el ranc de veritat ni de falsetat.

	== Vore també ==		== Vore també ==

← Revisió anterior		Revisió de 18:49 17 dec 2024
Llínea 34:		Llínea 34:
	== Vore també ==		== Vore també ==

	*[[Creència]]		* [[Creència]]
	*[[Epistemologia]]		* [[Epistemologia]]
	*[[Evidència]]		* [[Evidència]]
	*[[Honestitat]]		* [[Honestitat]]
	*[[Coneiximent]]		* [[Coneiximent]]
	*[[Certea]]		* [[Certea]]
	*[[Ignorància]]		* [[Ignorància]]
	*[[Afirmació]]		* [[Afirmació]]
	*[[Paradoxa del mentirós]]		* [[Paradoxa del mentirós]]
	*[[Mentira]]		* [[Mentira]]
	*[[Objectivitat (filosofia)\|Objectivitat]]		* [[Objectivitat (filosofia)\|Objectivitat]]
	*[[Relativisme]]		* [[Relativisme]]
	*[[Unitat de la proposició]]		* [[Unitat de la proposició]]
	*[[Alétheia]]		* [[Alétheia]]


Llínea 57:		Llínea 57:
	* Jorge Acevedo Guerra: ''Veritat originària com a obertura en Heidegger. Una aproximació a la seua dotze tesis sobre la veritat''. En [[Reviste de Ciències Socials]] Números 49/50, ''En Recort de [[Jorge Milles Jiménez]] '', Valparaíso (Xile), 2005.		* Jorge Acevedo Guerra: ''Veritat originària com a obertura en Heidegger. Una aproximació a la seua dotze tesis sobre la veritat''. En [[Reviste de Ciències Socials]] Números 49/50, ''En Recort de [[Jorge Milles Jiménez]] '', Valparaíso (Xile), 2005.
	* Jorge Acevedo Guerra: ''La veritat originària —Obertura—, i el concepte de [[valor]]. Heidegger''. En: Cèsar Ojeda i Alejandro Ramírez (Editors): ''El sentiment d'allò humà en la ciència, la filosofia i les arts. Homenage a [[Félix Schwartzmann]] '', Editorial Universitària, Santiago de Chile, 2004.		* Jorge Acevedo Guerra: ''La veritat originària —Obertura—, i el concepte de [[valor]]. Heidegger''. En: Cèsar Ojeda i Alejandro Ramírez (Editors): ''El sentiment d'allò humà en la ciència, la filosofia i les arts. Homenage a [[Félix Schwartzmann]] '', Editorial Universitària, Santiago de Chile, 2004.
	*Blackburn, S and Simmons K. 1999. ''Truth''. Oxford University Pres. Artículs clàssics, incloent obres de James, Russell, Ramsey, Tarski i més recents.		* Blackburn, S and Simmons K. 1999. ''Truth''. Oxford University Pres. Artículs clàssics, incloent obres de James, Russell, Ramsey, Tarski i més recents.
	* [[René Descartes]]: ''[[Discurs del método]] '' (''Discours de la méthode pour bé conduire sa Raison et chercher la Vérité dans els Sciences''), Editorial Aguilar, Buenos Aires, 1968. Trad. I Pròleg d'Antonio Rodríguez Huéscar.		* [[René Descartes]]: ''[[Discurs del método]] '' (''Discours de la méthode pour bé conduire sa Raison et chercher la Vérité dans els Sciences''), Editorial Aguilar, Buenos Aires, 1968. Trad. I Pròleg d'Antonio Rodríguez Huéscar.
	*Field, H. 2001. ''Truth and the Absence of Fra'', Oxford.		* Field, H. 2001. ''Truth and the Absence of Fra'', Oxford.
	* [[Hans-georg Gadamer]]: ''[[Veritat i Método]] '' , Edicions Seguix-me, Salamanca, 1977.		* [[Hans-georg Gadamer]]: ''[[Veritat i Método]] '' , Edicions Seguix-me, Salamanca, 1977.
	* ~~hans~~-georg Gadamer: ''[[Veritat i Método, II]] '' , Edicions Seguix-me, Salamanca, Quinta edició, 2002.		* Hans-georg Gadamer: ''[[Veritat i Método, II]] '' , Edicions Seguix-me, Salamanca, Quinta edició, 2002.
	* [[Diego Gràcia Guillén]]: ''[[Voluntat de veritat]] '', Ed. Labor, Madrit, 1986.		* [[Diego Gràcia Guillén]]: ''[[Voluntat de veritat]] '', Ed. Labor, Madrit, 1986.
	*Grover, Dorothy. 1992. ''The Prosentential Theory of Truth'', Princeton University Pres.		* Grover, Dorothy. 1992. ''The Prosentential Theory of Truth'', Princeton University Pres.
	*Habermas, Jürgen. 2003. ''Truth and Justification''. MIT Pres.		* Habermas, Jürgen. 2003. ''Truth and Justification''. MIT Pres.
	*[[Martin Heidegger]]: ''[[Llògica]]. Subtítul: La pregunta per la [[veritat]] '', Aliança Editorial, Madrit, 2004. Trad. De Joaquín Alberto Ciria Cosculluela.Títul original:Gesamtausgabe: "Logik. Die Frage nach Der Wahrheit". Curs de Marburg, semestre d'hivern de 1925-1926. Vittorio Klostermann, Frankfurt a. M. Edició de Walter Biemel (1976).		* [[Martin Heidegger]]: ''[[Llògica]]. Subtítul: La pregunta per la [[veritat]] '', Aliança Editorial, Madrit, 2004. Trad. De Joaquín Alberto Ciria Cosculluela.Títul original:Gesamtausgabe: "Logik. Die Frage nach Der Wahrheit". Curs de Marburg, semestre d'hivern de 1925-1926. Vittorio Klostermann, Frankfurt a. M. Edició de Walter Biemel (1976).
	*Martin Heidegger: ''[[de l'essència de la veritat]] ''. Sobre la paràbola de la caverna i el Teeteto de Plató, Lliçons del semestre de l'hivern de 1931/32 en l'Universitat de Friburg. Editorial Herder, Barcelona, 2007. Trad. D'Alberto Ciria. Pàgines: 317. ISBN 84-254-2489-5.Títul original: GA, 34: ''Vom Wesen Der Wahrheit''. Zu Platons Höhlengleisnis und Theätet, Vittorio Klostermann, Frankfurt am Main, 1988; 2n ed., 1997. Edició d'Herrmann Mörchen.		* Martin Heidegger: ''[[de l'essència de la veritat]] ''. Sobre la paràbola de la caverna i el Teeteto de Plató, Lliçons del semestre de l'hivern de 1931/32 en l'Universitat de Friburg. Editorial Herder, Barcelona, 2007. Trad. D'Alberto Ciria. Pàgines: 317. ISBN 84-254-2489-5.Títul original: GA, 34: ''Vom Wesen Der Wahrheit''. Zu Platons Höhlengleisnis und Theätet, Vittorio Klostermann, Frankfurt am Main, 1988; 2n ed., 1997. Edició d'Herrmann Mörchen.
	*Martin Heidegger: ''[[Fites]] '', Aliança Editorial, Madrit, 2000. Traducció d'Helena Cortés i Arturo Leyte. Títul original: Gesamtausgabe (Edició integral), Volum 9: "Wegmarken",[[1976]]. Edició de Friedrich-Wilhelm Von Herrmann.		* Martin Heidegger: ''[[Fites]] '', Aliança Editorial, Madrit, 2000. Traducció d'Helena Cortés i Arturo Leyte. Títul original: Gesamtausgabe (Edició integral), Volum 9: "Wegmarken",[[1976]]. Edició de Friedrich-Wilhelm Von Herrmann.
	*Martin Heidegger: ''[[de l'essència de la veritat]] '' ([[1943]]). En ''[[Ser, Veritat i Fonament]] '', Montanya Àvila Editors, Caracas, 1968. Traducció d'Eduardo García Belsunce. Ara, també en ''[[Fites]] '' (2000). Traducció d'Helena Cortés i Arturo Leyte. Una atra versió: "de l'essència de la veritat", Edicions del Departament de Filosofia de l'Universitat de Chile, Santiago, 2005. Traducció de Francisco Abalo. Edició de Jorge Acevedo Guerra.		* Martin Heidegger: ''[[de l'essència de la veritat]] '' ([[1943]]). En ''[[Ser, Veritat i Fonament]] '', Montanya Àvila Editors, Caracas, 1968. Traducció d'Eduardo García Belsunce. Ara, també en ''[[Fites]] '' (2000). Traducció d'Helena Cortés i Arturo Leyte. Una atra versió: "de l'essència de la veritat", Edicions del Departament de Filosofia de l'Universitat de Chile, Santiago, 2005. Traducció de Francisco Abalo. Edició de Jorge Acevedo Guerra.
	* Martin Heidegger: ''[[Preguntes fonamentals de la Filosofia. «Problemes» triats de la «Lògica»]] '', Edicions del Departament de Filosofia de l'Universitat de CHile (Colecció Publicacions Especials), Santiago de Chile, 2004. Segona edició, revisada, 2006. Trad. De Pablo Sandoval Villarroel. Edició de Jorge Acevedo Guerra.(Aboca des de la pàgina 1 fins a la 190 de l'original indicat a continuació). Títul original:“Grundfragen Der Philosophie. Ausgewählte »Probleme« Der »Logik«”; GA, 45. Freiburger Vorlesung Wintersemester 1937-1938. Edició de Friedrich-Wilhelm Von Herrmann. V. Klostermann, Frankfurt a. M., 1984		* Martin Heidegger: ''[[Preguntes fonamentals de la Filosofia. «Problemes» triats de la «Lògica»]] '', Edicions del Departament de Filosofia de l'Universitat de CHile (Colecció Publicacions Especials), Santiago de Chile, 2004. Segona edició, revisada, 2006. Trad. De Pablo Sandoval Villarroel. Edició de Jorge Acevedo Guerra.(Aboca des de la pàgina 1 fins a la 190 de l'original indicat a continuació). Títul original:“Grundfragen Der Philosophie. Ausgewählte »Probleme« Der »Logik«”; GA, 45. Freiburger Vorlesung Wintersemester 1937-1938. Edició de Friedrich-Wilhelm Von Herrmann. V. Klostermann, Frankfurt a. M., 1984
	* Martin Heidegger: ''[[Introducció a la filosofia]] '', Editorial Càtedra / Edicions de l'Universitat de Valéncia, Madrit, segona edició, 2001. Trad. De Manuel Jiménez Redondo. Títul original: ''Einleitung in Die Philosophie''. Curs de Friburg; primer semestre del curs 1928-1929. Edició d'Ina Saame-Speidel (1996).		* Martin Heidegger: ''[[Introducció a la filosofia]] '', Editorial Càtedra / Edicions de l'Universitat de Valéncia, Madrit, segona edició, 2001. Trad. De Manuel Jiménez Redondo. Títul original: ''Einleitung in Die Philosophie''. Curs de Friburg; primer semestre del curs 1928-1929. Edició d'Ina Saame-Speidel (1996).
Llínea 76:		Llínea 76:
	*Horwich, P. ''Truth''. Oxford.		*Horwich, P. ''Truth''. Oxford.
	* [[Karl Jaspers]]:''Von Der Wahrheit'', Piper & CO. Verlag, München, 1947		* [[Karl Jaspers]]:''Von Der Wahrheit'', Piper & CO. Verlag, München, 1947
	*Kirkham, Richard 1992: ''Theories of Truth''. Bradford Books. Un molt bon llibre de referència.		* Kirkham, Richard 1992: ''Theories of Truth''. Bradford Books. Un molt bon llibre de referència.
	*Kripke, Saul 1975: "An Outline of a Theory of Truth" ''Journal of Philosophy'' 72:690-716.		* Kripke, Saul 1975: "An Outline of a Theory of Truth" ''Journal of Philosophy'' 72:690-716.
	*Nietzsche, Friedrich: ''Sobre veritat i mentira en sentit extramoral'', Editorial Technos, Madrit.		* Nietzsche, Friedrich: ''Sobre veritat i mentira en sentit extramoral'', Editorial Technos, Madrit.
	* [[José Ortega i Gasset]]: [[Veritat i perspectiva]] (1916); en ''L'Espectador - I''. ''Obres Completes'', Vol. II, Ed. Taurus, Madrit, 2004; Pp. 159-164.		* [[José Ortega i Gasset]]: [[Veritat i perspectiva]] (1916); en ''L'Espectador - I''. ''Obres Completes'', Vol. II, Ed. Taurus, Madrit, 2004; Pp. 159-164.
	* [[José Ortega i Gasset]]: ''[[El tema del nostre temps]] '' (1923). ''Obres Completes'', Vol. III, Ed. Taurus, Madrit, 2004.		* [[José Ortega i Gasset]]: ''[[El tema del nostre temps]] '' (1923). ''Obres Completes'', Vol. III, Ed. Taurus, Madrit, 2004.
	* [[Jesús Padilla Gálvez]]: ''[[Veritat i demostració]] '' (2007). Plaça i Valdés, Madrit, 2007. ISBN: 978-84-96780-19-4.		* [[Jesús Padilla Gálvez]]: ''[[Veritat i demostració]] '' (2007). Plaça i Valdés, Madrit, 2007. ISBN: 978-84-96780-19-4.
	*Rescher, Nicholas, ''The Coherence Theory of Truth'' (Oxford: Clarendon Pres, 1973). ISBN 0-19-824401-0.		* Rescher, Nicholas, ''The Coherence Theory of Truth'' (Oxford: Clarendon Pres, 1973). ISBN 0-19-824401-0.
	* [[Antonio Rodríguez Huéscar]]: [[Perspectiva i Veritat]] , Edicions de la Reviste d'Occident, Madrit, 1966.		* [[Antonio Rodríguez Huéscar]]: [[Perspectiva i Veritat]] , Edicions de la Reviste d'Occident, Madrit, 1966.
	* [[Jean-Paul Sartre]]: ''[[Veritat i existència]] '', Paidós I.C.E. / U.A.B., Barcelona, 1996. Trad. D'Alicia Puleo. Revisió de la traducció, notes i títuls en els màrgens de Celia Amorós.		* [[Jean-Paul Sartre]]: ''[[Veritat i existència]] '', Paidós I.C.E. / U.A.B., Barcelona, 1996. Trad. D'Alicia Puleo. Revisió de la traducció, notes i títuls en els màrgens de Celia Amorós.
Llínea 94:		Llínea 94:
	* [http://www.formalontology.it/aletheia.htm History of Truth: The Greek "Aletheia"]		* [http://www.formalontology.it/aletheia.htm History of Truth: The Greek "Aletheia"]
	* [http://www.formalontology.it/veritas.htm History of Truth: The Latin "Veritas"]		* [http://www.formalontology.it/veritas.htm History of Truth: The Latin "Veritas"]
	*[http://www.formalontology.it/aletheia.htm La verdad como ''alétheia'' (Heidegger). En inglés]		* [http://www.formalontology.it/aletheia.htm La verdad como ''alétheia'' (Heidegger). En inglés]
	*[http://www.foundationsmag.com/truth.html Truth Is Stranger Than It Used To Be]		* [http://www.foundationsmag.com/truth.html Truth Is Stranger Than It Used To Be]
	*[http://etext.lib.virginia.edu/cgi-local/DHI/dhi.cgi?id=dv2-04 ''Dictionary of the History of Ideas'':] Double Truth		* [http://etext.lib.virginia.edu/cgi-local/DHI/dhi.cgi?id=dv2-04 ''Dictionary of the History of Ideas'':] Double Truth
	*[http://www.galilean-library.org/int10.html An Introduction to Truth] by Paul Newall, aimed at beginners.		* [http://www.galilean-library.org/int10.html An Introduction to Truth] by Paul Newall, aimed at beginners.
	*Stanford Encyclopedia of Philosophy:		* Stanford Encyclopedia of Philosophy:
	**[http://plato.stanford.edu/entries/truth-coherence/ Coherence theory of truth]		** [http://plato.stanford.edu/entries/truth-coherence/ Coherence theory of truth]
	**[http://plato.stanford.edu/entries/truth-correspondence/ Correspondence theory of truth]		** [http://plato.stanford.edu/entries/truth-correspondence/ Correspondence theory of truth]
	**[http://plato.stanford.edu/entries/truth-deflationary/ Deflationary theory of truth]		** [http://plato.stanford.edu/entries/truth-deflationary/ Deflationary theory of truth]
	**[http://plato.stanford.edu/entries/truth-identity/ Identity theory of truth]		** [http://plato.stanford.edu/entries/truth-identity/ Identity theory of truth]
	**[http://plato.stanford.edu/entries/truth-identity/ Revision theory of truth]		** [http://plato.stanford.edu/entries/truth-identity/ Revision theory of truth]
	**[http://plato.stanford.edu/entries/tarski-truth/ Tarski's definition of truth]		** [http://plato.stanford.edu/entries/tarski-truth/ Tarski's definition of truth]
	*[http://uk.geocities.com/frege@btinternet.com/cantor/joachim.htm Harold Joachim's The Nature of Truth]		*[http://uk.geocities.com/frege@btinternet.com/cantor/joachim.htm Harold Joachim's The Nature of Truth]
	*[http://www.ditext.com/tarski/tarski.html Tarski's classic 1944 paper a on the Semantic Conception of Truth]		*[http://www.ditext.com/tarski/tarski.html Tarski's classic 1944 paper a on the Semantic Conception of Truth]