https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?action=history&feed=atom&title=VeratalpaVeratalpa - Historial de revisions2026-07-08T14:57:00ZHistorial de revisions per a esta pàgina en la wikiMediaWiki 1.45.1https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Veratalpa&diff=495219&oldid=prevValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer2026-07-08T05:55:22Z<p>Bot: Creant artícul sobre el mamífer</p>
<p><b>Pàgina nova</b></p><div>[[Archiu:Veratalpa astragalus.jpg|miniatura|''Veratalpa (''Veratalpa'')]]<br />
<br />
'''''Veratalpa''''' («verdader talp») és un gènero [[Extinció|extint]] de [[mamífers placentarios]] d'afinitats incertes,<ref name="McKenna & Bell">{{cita lliure |llinages1=McKenna |nomene1=Malcolm C. |llinages2=Bell |nomene2=Susan K. |títul=Classification of Mammals Above the Species Level |títul-trad=Classificació de mamífers per damunt del nivell d'espècie |url=https://books.google.com/books?aneu=OLYifwU8bqQC&pg=PP9 |fechaacceso=3 de setembre de 2025 |any=1997 |editorial=Columbia University Press |ubicació=Nova York |isbn=978-0-231-11012-9}}</ref> que va viure en [[França]] des del [[Mioceno]] enjorn al mig. És un gènero [[monotípico]] en una sola espècie, '''''Veratalpa lugdunensiana''''', coneguda per un únic [[fòssil]] de astrágalo.<br />
<br />
==Taxonomia==<br />
En 1905, el naturaliste argentí [[Florentino Ameghino]] va descriure ''Veratalpa'' en un estudi sobre els astrágalos del [[Mioceno]] enjorn a mig de ''Vieux Collonges'' en [[França]]. Va enumerar vàries espècies de la família [[Talpidae]] (talps i espècies relacionades) de Vieux Collonges, incloent la «espècie C», que va nomenar com un nou gènero i [[espècie]], ''Veratalpa lugdunensiana'', en una nota al peu. En una revisió de 1906 de l'artícul de Ameghino, [[Édouard Louis Trouessart]] va afirmar que ''Veratalpa'' provablement representava un nou gènero de talp, pero va senyalar que el nom específic ''lugdunensiana'' hauria segut més correctament escrit com «''lugdunensis''». Segons Trouessart, el sufix ''-ana'' és apropiat per a noms que fan referència a persones, pero no per als que es referixen a llocs, com este nom, derivat de ''Lugdunum'' (el nom llatí de [[Lió]]).<ref> McKenna, Malcolm C.; Bell, Susan K. (1997). [https://books.google.com.eg/books?aneu=OLYifwU8bqQC&pg=PP9&redir_esc=i ''Classification of Mammals Above the Species Level''.] New York: Columbia University Press. {{ISBN|978-0-231-11012-9}}. Consultat el 16 de març de 2015.</ref><br />
<br />
En una revisió de 1974 sobre talpidos europeus del Mioceno, John Howard Hutchison va escriure que el astrágalo de ''Veratalpa'' caria de característiques que ho associaren en els talpidos i va comentar que provablement provenia d'un [[rosegador]].<ref name=H237>{{cita publicació |autor=Hutchison, J. H. |títul=Notes on type specimens of European Miocene Talpidae and a tentative classification of old world Tertiary Talpidae (Insectivora: Mammalia) |títul-trad=Notes sobre #espècimen tipo de Talpidae del Mioceno europeu i una classificació tentativa de Talpidae terciarios del vell món |url=http://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/s0016699574800094 |publicació=Geobios |volum=7 |número=3 |pàgines=211–256 |any=1974 |fechaacceso=3 de setembre de 2025}}</ref><br />
<br />
En el seu ''Classification of Mammals'' de 1997, [[Malcolm McKenna]] i Susan Bell varen incloure a ''Veratalpa'' com a membre de [[Placentarios]], en afinitats incertes.<ref name="McKenna & Bell"/><br />
<br />
==Descripció==<br />
El astrágalo de ''Veratalpa'' és el més gran entre els assignats per Ameghino a Talpidae en Vieux Collonges. Encara que medix aproximadament 4,5 mm de llarc, similar a la seua «espècie A», és més ample,<ref name="Sense_nom-20251116204814">McKenna, Malcolm C.; Bell, Susan K. (1997). [https://books.google.com.eg/books?aneu=OLYifwU8bqQC&pg=PP9&redir_esc=i ''Classification of Mammals Above the Species Level''.] New York: Columbia University Press. {{ISBN|978-0-231-11012-9}}. Consultat el 16 de març de 2015.</ref> Com en els talps actuals, té un cap ample, plana i curta, pero forma un àngul notablement menut en el cos.<ref name="Sense_nom-20251116204814"/> En els talps reals, el cap està més orientada axialmente (és dir, cap a l'eix central del peu). La superfície del cap que contacta en l'os navicular és menys redonejada que en els talps.<ref name=H237/> El cos és baix i casi quadrat, en un diàmetro d'aproximadament 3 mm.<ref name="Sense_nom-20251116204814"/> La tróclea —una superfície en el cos de l'os que es [[articulació (anatomia)|articula]] en la [[tébea]] (os de la cama inferior)— no és gran ni té forma de [[polea]], com en els talpidos.<ref name=H237/> Hi ha una menuda perforació en la part inferior del cos. Esta perforació és major en atres suposts talpidos de Ameghino, i Trouessart va sugerir, basant-se en esta característica, que les parts internes dels dits estaven reduïdes en ''Veratalpa''.<br />
<br />
<br />
==Distribució==<br />
''Veratalpa'' solament es coneix en la localitat de Vieux Collonges prop de [[Lió]] en el surest de França; Ameghino coneixia esta localitat com «Mont-Ceindre».<ref name="Sense_nom-20251116204814"/><ref name="Ivanov2000">{{cita publicació |autor=Ivanov, M. |títul=Snakes of the lower/middle Miocene transition at Vieux Collonges (Rhône, France), with comments on the colonisation of western Europe by colubroids |títul-trad=Serps de la transició del Mioceno inferior/mig en Vieux Collonges (Ródano, França), en comentaris sobre la colonisació d'Europa occidental per colubroides |url=https://sciencepress.mnhn.fr/sites/default/files/articles/pdf/g2000n4a6.pdf |publicació=Geodiversitas |volum=22 |número=4 |pàgines=559–588 |any=2000 |fechaacceso=3 de setembre de 2025}}</ref> Esta rica localitat de farcidura de fissures ha proporcionat mils de fòssils<ref>{{cita publicació |autor=Mein, P. i Freudenthal, M. |títul=Els Cricetidae (Mammalia, Rodentia) du Néogène Moyen de Vieux-Collonges. Partie 2: Cricetodontinae ''incertae sedis'', Melissiodontinae, Platacanthomyinae, et Anomalomyinae |títul-trad=Els Cricetidae (Mammalia, Rodentia) del Neógeno mig de Vieux-Collonges. Partix 2: Cricetodontinae ''incertae sedis'', Melissiodontinae, Platacanthomyinae i Anomalomyinae |publicació=Scripta Geologica |volum=60 |pàgines=1–11 |any=1981 |fechaacceso=3 de setembre de 2025}}</ref> i actualment es data en el llímit entre el [[Mioceno enjorn]] i el [[Mioceno mig]], fa uns 17 millons d'anys (MN 4/5 en la Zonación MN).<ref name="McKenna & Bell"/><ref name="Ivanov2000"/> Com ''Veratalpa'' es coneix per un únic astrágalo, Ameghino ho va considerar rar.<ref name="Sense_nom-20251116204814"/> Va distinguir sis espècies de talpidos entre els astrágalos,<ref name="Sense_nom-20251116204814"/> pero segons Hutchison, solament l'espècie F de Ameghino (assignada a Talpidae en una interrogant) és realment un talpido.<ref name="Sense_nom-20251116204814"/><ref name=H237/><br />
<br />
==Referències==<br />
{{listaref|2}}<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
== Referències ==<br />
<references /><br />
<br />
[[Categoria:Mamífers d'Europa]]</div>ValBOT