Vasili Arkhipov - Historial de revisions

Reval en 16:48 27 jun 2025

2025-06-27T16:48:46Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:48 27 jun 2025
Llínea 40:		Llínea 40:
	* [[Orde de la Bandera Roja]]		* [[Orde de la Bandera Roja]]
	* [[Orde de l'Estrela Roja]]		* [[Orde de l'Estrela Roja]]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Lluísm en 16:45 2 set 2023

2023-09-02T16:45:58Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:45 2 set 2023
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Zheleznodorozhny]], [[Óblast de Moscou]], [[Moscou]], [[URSS]]		\| lloc_mort = [[Zheleznodorozhny]], [[Óblast de Moscou]], [[Moscou]], [[URSS]]
	}}		}}
	'''Vasili Alexandrovich Arkhipov''', conegut com '''Vasili Arkhipov''' o ''Vasili Arjípov'' ([[Óblast de Moscou]], [[30 de giner]] de [[1926]] - [[Zheleznodorozhny]], [[Óblast de Moscou]], [[19 d'agost]] de [[1998]]) fon un militar, un oficial naval soviètic. Durant la [[crisis dels missils en Cuba]], va impedir el llançament d'un missil nuclear i per tant, una possible [[guerra nuclear]]. Thomas Blanton va expressar en 2002, quan era director del [[National Security Archive]], que «un home nomenat Vasili Arjípov va salvar el món».		'''Vasili Alexandrovich Arkhipov''', conegut com '''Vasili Arkhipov''' o ''Vasili Arjípov'' ([[Óblast de Moscou]], [[30 de giner]] de [[1926]] - † [[Zheleznodorozhny]], [[Óblast de Moscou]], [[19 d'agost]] de [[1998]]) fon un militar, un oficial naval soviètic. Durant la [[crisis dels missils en Cuba]], va impedir el llançament d'un missil nuclear i per tant, una possible [[guerra nuclear]]. Thomas Blanton va expressar en l'any [[2002]], quan era director del [[National Security Archive]], que «un home nomenat Vasili Arjípov va salvar el món».

	== Biografia ==		== Biografia ==
Llínea 16:		Llínea 16:
	=== Primers anys de vida ===		=== Primers anys de vida ===

	Arkhipov naixqué en una família de llauradors prop de [[Moscou]]. Fon educat en l'Escola Superior Naval del Pacífic i participà en la guerra soviètica contra el [[Japó]] en agost de [[1945]], servint a bordo d'un [[dragamines]].Fon transferit a l'Escola Superior Naval del Caspi i es va graduar en l'any [[1947]]. Va servir a bordo d'un submarí en la mar Negra, del Nort i el Bàltic.		Arkhipov naixqué en una família de llauradors prop de [[Moscou]]. Fon educat en l'Escola Superior Naval del Pacífic i participà en la guerra soviètica contra el [[Japó]] en [[agost]] de [[1945]], servint a bordo d'un [[dragamines]].Fon transferit a l'Escola Superior Naval del Caspi i es va graduar en l'any [[1947]]. Va servir a bordo d'un submarí en la mar Negra, del Nort i el Bàltic.

	=== Incident K19 ===		=== Incident K19 ===

	En juliol de [[1961]], Arkhipov fon nomenat comandant adjunt o director eixecutiu del nou [[submarí K-19]]. Va respalar al capità Nikolái Vladímirovich Zatéiev (1926-1998) durant la potencial gresca i va rebre una dosis de radiació despuix de l'accident. Est incident es mostra en la película nortamericana ''[[K-19: The Widowmaker]]''.		En [[juliol]] de l'any [[1961]], Arkhipov fon nomenat comandant adjunt o director eixecutiu del nou [[submarí K-19]]. Va respalar al capità Nikolái Vladímirovich Zatéiev (1926-1998) durant la potencial gresca i va rebre una dosis de radiació despuix de l'accident. Est incident es mostra en la película nortamericana ''[[K-19: The Widowmaker]]''.

	=== Crisis dels missils de Cuba ===		=== Crisis dels missils de Cuba ===

	El 27 d'octubre de [[1962]], durant la [[crisis dels missils de Cuba]], un grup d'onze destructors de l'armada dels [[Estats Units]] i el portaavions USS Randolph va ubicar al submarí B-59 soviètic classe Foxtrot, en armes nuclears, prop de Cuba i varen començar a llançar càrregues de profunditat per a forçar al submarí a emergir i identificar-se. Les càrregues varen produir un apagó del sistema elèctric del submarí (a excepció de les llums d'emergència). La temperatura va començar a pujar aixina com la concentració de [[CO2]]. Alguns mariners es varen desmayar per ad això. El capità del submarí, Valentí Grigórievich Savitsky, creent que la guerra ya hauria escomençat, va voler llançar un missil nuclear. A pesar de que els soviètics havien segut informats de que s'estaven utilisant càrregues de profunditat de pràctiques, és provable que eixa informació no aplegara al B-59.		El [[27 d'octubre]] de [[1962]], durant la [[crisis dels missils de Cuba]], un grup d'onze destructors de l'armada dels [[Estats Units]] i el portaavions USS Randolph va ubicar al submarí B-59 soviètic classe Foxtrot, en armes nuclears, prop de Cuba i varen començar a llançar càrregues de profunditat per a forçar al submarí a emergir i identificar-se. Les càrregues varen produir un apagó del sistema elèctric del submarí (a excepció de les llums d'emergència). La temperatura va començar a pujar aixina com la concentració de [[CO2]]. Alguns mariners es varen desmayar per ad això. El capità del submarí, Valentí Grigórievich Savitsky, creent que la guerra ya hauria escomençat, va voler llançar un missil nuclear. A pesar de que els soviètics havien segut informats de que s'estaven utilisant càrregues de profunditat de pràctiques, és provable que eixa informació no aplegara al B-59.

	Els tres oficials a bordo en el submarí (Savitsky, l'oficial polític Iván Semiónovich Máslennikov, i el segon al mando Arkhipov) tenien autorisació per a llançar el missil si acordaven fer-ho per unanimitat. En eixe moment varen començar una discussió en la que solament Arkhipov estava en contra del llançament, qui finalment va persuadir a Savitsky per a emergir el submarí i esperar órdens de Moscou. Es va evitar aixina una possible guerra nuclear. Les accions preses per Arkhipov varen servir, en part, com a inspiració per a la película nortamericana ''[[Marea roja]]''.		Els tres oficials a bordo en el submarí (Savitsky, l'oficial polític Iván Semiónovich Máslennikov, i el segon al mando Arkhipov) tenien autorisació per a llançar el missil si acordaven fer-ho per unanimitat. En eixe moment varen començar una discussió en la que solament Arkhipov estava en contra del llançament, qui finalment va persuadir a Savitsky per a emergir el submarí i esperar órdens de Moscou. Es va evitar aixina una possible guerra nuclear. Les accions preses per Arkhipov varen servir, en part, com a inspiració per a la película nortamericana ''[[Marea roja]]''.
Llínea 30:		Llínea 30:
	=== Vida posterior ===		=== Vida posterior ===

	Despuix de la crisis dels missils de Cuba, Arkhipov va continuar en l'armada soviètica. Fon ascendit a contralmirant en [[1975]] i es va convertir en cap de l'Acadèmia naval Kírov. Fon ascendit a vicealmirant en [[1981]] i es va retirar a mitan dels [[1980\|anys 80]]. Posteriorment es va assentar en Zheleznodorozhny, en el Óblast de Moscou, a on va morir en [[1998]].		Despuix de la crisis dels missils de Cuba, Arkhipov va continuar en l'armada soviètica. Fon ascendit a contralmirant en [[1975]] i es va convertir en cap de l'Acadèmia naval Kírov. Fon ascendit a vicealmirant en [[1981]] i es va retirar a mitan dels [[1980\|anys 80]]. Posteriorment es va assentar en Zheleznodorozhny, en el Óblast de Moscou, a on va morir en l'any [[1998]].

	En la conferència commemorativa del 40.º aniversari de la crisis dels missils de Cuba celebrada en [[L'Havana]] el 13 d'octubre de [[2002]], [[Robert McNamara]], Secretari de Defensa dels [[Estats Units]] durant la crisis, va admetre que la guerra nuclear havia estat més prop de lo que la gent havia pensat.		En la conferència commemorativa del 40.º aniversari de la crisis dels missils de Cuba celebrada en [[L'Havana]] el 13 d'octubre de [[2002]], [[Robert McNamara]], Secretari de Defensa dels [[Estats Units]] durant la crisis, va admetre que la guerra nuclear havia estat més prop de lo que la gent havia pensat.

	En el llibre ''Kubínskaya Samba Kvarteta Fokstrótov'' de Aleksandr Mozgovoy, ~~del~~ 2002, diu que el comandant Vadim Pávlovich Orlov, un participant en els events, presentant-los menys dramàtics, dient que el capità va perdre els [[Estrep\|estreps]], pero que finalment es va calmar.		En el llibre ''Kubínskaya Samba Kvarteta Fokstrótov'' de Aleksandr Mozgovoy, de l'any 2002, diu que el comandant Vadim Pávlovich Orlov, un participant en els events, presentant-los menys dramàtics, dient que el capità va perdre els [[Estrep\|estreps]], pero que finalment es va calmar.

	== Condecoracions ==		== Condecoracions ==

Xavier en 12:53 2 set 2023

2023-09-02T12:53:39Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:53 2 set 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
			{{Biografia\|
			\| nom = Vasili Alexandrovich Arkhipov
			\| image =
			\| peu =
			\| nacionalitat = [[URSS\|Soviètica]]
			\| ocupació = Militar.
			\| data_naix = [[30 de giner]] de [[1926]]
			\| lloc_naix = [[Óblast de Moscou]], [[Moscou]], [[URSS]]
			\| data_mort = [[19 d'agost]] de [[1998]]
			\| lloc_mort = [[Zheleznodorozhny]], [[Óblast de Moscou]], [[Moscou]], [[URSS]]
			}}
	'''Vasili Alexandrovich Arkhipov''', conegut com '''Vasili Arkhipov''' o ''Vasili Arjípov'' ([[Óblast de Moscou]], [[30 de giner]] de [[1926]] - [[Zheleznodorozhny]], [[Óblast de Moscou]], [[19 d'agost]] de [[1998]]) fon un militar, un oficial naval soviètic. Durant la [[crisis dels missils en Cuba]], va impedir el llançament d'un missil nuclear i per tant, una possible [[guerra nuclear]]. Thomas Blanton va expressar en 2002, quan era director del [[National Security Archive]], que «un home nomenat Vasili Arjípov va salvar el món».		'''Vasili Alexandrovich Arkhipov''', conegut com '''Vasili Arkhipov''' o ''Vasili Arjípov'' ([[Óblast de Moscou]], [[30 de giner]] de [[1926]] - [[Zheleznodorozhny]], [[Óblast de Moscou]], [[19 d'agost]] de [[1998]]) fon un militar, un oficial naval soviètic. Durant la [[crisis dels missils en Cuba]], va impedir el llançament d'un missil nuclear i per tant, una possible [[guerra nuclear]]. Thomas Blanton va expressar en 2002, quan era director del [[National Security Archive]], que «un home nomenat Vasili Arjípov va salvar el món».

Xavier en 12:50 2 set 2023

2023-09-02T12:50:27Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:50 2 set 2023
Llínea 34:		Llínea 34:
	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Vasili_Arj%C3%ADpov Vasili Arkhipov en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Vasili_Arj%C3%ADpov Vasili Arkhipov en Wikipedia]
	* [https://www.bbc.com/mundo/articles/cg3lyvkww2vo?utm_source=pocket-newtab-es-es Quién era Vasili Arkhipov, el hombre que salvó al mundo de una guerra nuclear - BBC]		* [https://www.bbc.com/mundo/articles/cg3lyvkww2vo?utm_source=pocket-newtab-es-es Quién era Vasili Arkhipov, el hombre que salvó al mundo de una guerra nuclear - BBC]

			[[Categoria:Biografies]]
			[[Categoria:Militars]]
			[[Categoria:Militars navals]]
			[[Categoria:Militars soviètics]]
			[[Categoria:URSS]]

Xavier en 12:45 2 set 2023

2023-09-02T12:45:09Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:45 2 set 2023
Llínea 16:		Llínea 16:

	Els tres oficials a bordo en el submarí (Savitsky, l'oficial polític Iván Semiónovich Máslennikov, i el segon al mando Arkhipov) tenien autorisació per a llançar el missil si acordaven fer-ho per unanimitat. En eixe moment varen començar una discussió en la que solament Arkhipov estava en contra del llançament, qui finalment va persuadir a Savitsky per a emergir el submarí i esperar órdens de Moscou. Es va evitar aixina una possible guerra nuclear. Les accions preses per Arkhipov varen servir, en part, com a inspiració per a la película nortamericana ''[[Marea roja]]''.		Els tres oficials a bordo en el submarí (Savitsky, l'oficial polític Iván Semiónovich Máslennikov, i el segon al mando Arkhipov) tenien autorisació per a llançar el missil si acordaven fer-ho per unanimitat. En eixe moment varen començar una discussió en la que solament Arkhipov estava en contra del llançament, qui finalment va persuadir a Savitsky per a emergir el submarí i esperar órdens de Moscou. Es va evitar aixina una possible guerra nuclear. Les accions preses per Arkhipov varen servir, en part, com a inspiració per a la película nortamericana ''[[Marea roja]]''.

			=== Vida posterior ===

			Despuix de la crisis dels missils de Cuba, Arkhipov va continuar en l'armada soviètica. Fon ascendit a contralmirant en [[1975]] i es va convertir en cap de l'Acadèmia naval Kírov. Fon ascendit a vicealmirant en [[1981]] i es va retirar a mitan dels [[1980\|anys 80]]. Posteriorment es va assentar en Zheleznodorozhny, en el Óblast de Moscou, a on va morir en [[1998]].

			En la conferència commemorativa del 40.º aniversari de la crisis dels missils de Cuba celebrada en [[L'Havana]] el 13 d'octubre de [[2002]], [[Robert McNamara]], Secretari de Defensa dels [[Estats Units]] durant la crisis, va admetre que la guerra nuclear havia estat més prop de lo que la gent havia pensat.

			En el llibre ''Kubínskaya Samba Kvarteta Fokstrótov'' de Aleksandr Mozgovoy, del 2002, diu que el comandant Vadim Pávlovich Orlov, un participant en els events, presentant-los menys dramàtics, dient que el capità va perdre els [[Estrep\|estreps]], pero que finalment es va calmar.

			== Condecoracions ==

			* [[Orde de la Bandera Roja]]
			* [[Orde de l'Estrela Roja]]

			== Enllaços externs ==

			* [https://es.wikipedia.org/wiki/Vasili_Arj%C3%ADpov Vasili Arkhipov en Wikipedia]
			* [https://www.bbc.com/mundo/articles/cg3lyvkww2vo?utm_source=pocket-newtab-es-es Quién era Vasili Arkhipov, el hombre que salvó al mundo de una guerra nuclear - BBC]

Xavier: Pàgina nova, en el contingut: «'''Vasili Alexandrovich Arkhipov''', conegut com '''Vasili Arkhipov''' o ''Vasili Arjípov'' (Óblast de Moscou, 30 de giner de 1926 - Zheleznodor…»

2023-09-02T12:33:20Z

Pàgina nova, en el contingut: «'''Vasili Alexandrovich Arkhipov''', conegut com '''Vasili Arkhipov''' o ''Vasili Arjípov'' (Óblast de Moscou, 30 de giner de 1926 - Zheleznodor…»

Pàgina nova

'''Vasili Alexandrovich Arkhipov''', conegut com '''Vasili Arkhipov''' o ''Vasili Arjípov'' ([[Óblast de Moscou]], [[30 de giner]] de [[1926]] - [[Zheleznodorozhny]], [[Óblast de Moscou]], [[19 d'agost]] de [[1998]]) fon un militar, un oficial naval soviètic. Durant la [[crisis dels missils en Cuba]], va impedir el llançament d'un missil nuclear i per tant, una possible [[guerra nuclear]]. Thomas Blanton va expressar en 2002, quan era director del [[National Security Archive]], que «un home nomenat Vasili Arjípov va salvar el món».

== Biografia ==

=== Primers anys de vida ===

Arkhipov naixqué en una família de llauradors prop de [[Moscou]]. Fon educat en l'Escola Superior Naval del Pacífic i participà en la guerra soviètica contra el [[Japó]] en agost de [[1945]], servint a bordo d'un [[dragamines]].Fon transferit a l'Escola Superior Naval del Caspi i es va graduar en l'any [[1947]]. Va servir a bordo d'un submarí en la mar Negra, del Nort i el Bàltic.

=== Incident K19 ===

En juliol de [[1961]], Arkhipov fon nomenat comandant adjunt o director eixecutiu del nou [[submarí K-19]]. Va respalar al capità Nikolái Vladímirovich Zatéiev (1926-1998) durant la potencial gresca i va rebre una dosis de radiació despuix de l'accident. Est incident es mostra en la película nortamericana ''[[K-19: The Widowmaker]]''.

=== Crisis dels missils de Cuba ===

El 27 d'octubre de [[1962]], durant la [[crisis dels missils de Cuba]], un grup d'onze destructors de l'armada dels [[Estats Units]] i el portaavions USS Randolph va ubicar al submarí B-59 soviètic classe Foxtrot, en armes nuclears, prop de Cuba i varen començar a llançar càrregues de profunditat per a forçar al submarí a emergir i identificar-se. Les càrregues varen produir un apagó del sistema elèctric del submarí (a excepció de les llums d'emergència). La temperatura va començar a pujar aixina com la concentració de [[CO2]]. Alguns mariners es varen desmayar per ad això. El capità del submarí, Valentí Grigórievich Savitsky, creent que la guerra ya hauria escomençat, va voler llançar un missil nuclear. A pesar de que els soviètics havien segut informats de que s'estaven utilisant càrregues de profunditat de pràctiques, és provable que eixa informació no aplegara al B-59.

Els tres oficials a bordo en el submarí (Savitsky, l'oficial polític Iván Semiónovich Máslennikov, i el segon al mando Arkhipov) tenien autorisació per a llançar el missil si acordaven fer-ho per unanimitat. En eixe moment varen començar una discussió en la que solament Arkhipov estava en contra del llançament, qui finalment va persuadir a Savitsky per a emergir el submarí i esperar órdens de Moscou. Es va evitar aixina una possible guerra nuclear. Les accions preses per Arkhipov varen servir, en part, com a inspiració per a la película nortamericana ''[[Marea roja]]''.