Vanguardisme - Historial de revisions

Alacanti: /* Referències */

2023-01-18T04:55:20Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 04:55 18 gin 2023
Llínea 91:		Llínea 91:
	== Referències ==		== Referències ==
	{{Referències}}		{{Referències}}

			== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|Avant-garde art}}

	[[Categoria:Vanguardes\| ]]		[[Categoria:Vanguardes\| ]]

Alacanti en 04:53 18 gin 2023

2023-01-18T04:53:44Z

← Revisió anterior		Revisió de 04:53 18 gin 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
			[[Archiu:The Love of Zero, 35mm film Robert Florey1928.jpg\|thumb\|“The ero” («L'amor de Zero»), una película de Robert Florey (1927).]]
	El '''vanguardisme''' és la tendència, en una obra d'[[art]] qualsevol, o d'un artista, a introduir elements innovadors respecte de les formes tradicionals o convencionals. També s'entén com excessiva preocupació per desplegar recursos que trenquen o distorsionen els sistemes més acceptats de representació o expressió, al teatre, pintura, lliteratura, cine, etc.		El '''vanguardisme''' és la tendència, en una obra d'[[art]] qualsevol, o d'un artista, a introduir elements innovadors respecte de les formes tradicionals o convencionals. També s'entén com excessiva preocupació per desplegar recursos que trenquen o distorsionen els sistemes més acceptats de representació o expressió, al teatre, pintura, lliteratura, cine, etc.
	Té en general un us pijoratiu, encara que també s'utilisa per a designar els moviments artístics renovadors, i en general dogmàtics, que es varen produir en [[Europa]] durant les primeres décades del [[sigle XX]], i que estan agrupats baix els noms genèrics de vanguarda o vanguardes.		Té en general un us pijoratiu, encara que també s'utilisa per a designar els moviments artístics renovadors, i en general dogmàtics, que es varen produir en [[Europa]] durant les primeres décades del [[sigle XX]], i que estan agrupats baix els noms genèrics de vanguarda o vanguardes.

Valencian: Text reemplaça - 'paisage' a 'païsage'

2022-06-23T16:06:53Z

Text reemplaça - 'paisage' a 'païsage'

← Revisió anterior		Revisió de 16:06 23 jun 2022
Llínea 58:		Llínea 58:
	* [[Estridentisme]]: va sorgir en [[Mèxic]] i naix de la barreja de diversos "ismes" naixcuts a la vanguarda europea. Va florir entre en [[1922]] i en [[1927]], i es va caracterisar per la modernitat, el cosmopolitisme i l'urbà, aixina com per l'inconformisme, l'humor negre, l'[[esnobisme]], la irreverència i el rebuig de tot lo passat. El seu representant principal va ser [[Manuel Maples Arce]].		* [[Estridentisme]]: va sorgir en [[Mèxic]] i naix de la barreja de diversos "ismes" naixcuts a la vanguarda europea. Va florir entre en [[1922]] i en [[1927]], i es va caracterisar per la modernitat, el cosmopolitisme i l'urbà, aixina com per l'inconformisme, l'humor negre, l'[[esnobisme]], la irreverència i el rebuig de tot lo passat. El seu representant principal va ser [[Manuel Maples Arce]].

	* [[Cosmopolitisme]]: sorgides en [[1940]] en la finalitat de mostrar la problemàtica urbana. És variable, ya que el [[Paisage (gènero pictòric)\|~~paisage~~]] canvia segons la geografia i l'economia de cada ciutat. És [[Filosofia\|filosòfic]], [[moral]] i [[Sicologia\|sicològic]], ya que treballa en la incertea i tensió dels habitants de les grans [[metròpoli]]s. El seu màxim representant va ser [[Jorge Luis Borges]].		* [[Cosmopolitisme]]: sorgides en [[1940]] en la finalitat de mostrar la problemàtica urbana. És variable, ya que el [[Paisage (gènero pictòric)\|païsage]] canvia segons la geografia i l'economia de cada ciutat. És [[Filosofia\|filosòfic]], [[moral]] i [[Sicologia\|sicològic]], ya que treballa en la incertea i tensió dels habitants de les grans [[metròpoli]]s. El seu màxim representant va ser [[Jorge Luis Borges]].

	* [[Neorrealisme]]: es relaciona en l'[[existencialisme]], exagera el problema de l'angoixa, ya que transforma l'escritor de mals irreversibles, que semblen no tindre solució.		* [[Neorrealisme]]: es relaciona en l'[[existencialisme]], exagera el problema de l'angoixa, ya que transforma l'escritor de mals irreversibles, que semblen no tindre solució.

Jose2: Text reemplaça - ' després ' a ' despuix '

2021-05-24T19:47:18Z

Text reemplaça - ' després ' a ' despuix '

← Revisió anterior		Revisió de 19:47 24 maig 2021
Llínea 11:		Llínea 11:
	Corrien els dies de [[1916]] quan en [[Zúrich]] (territori neutral durant la guerra), [[Tristan Tzara]] un poeta i filòsof rumà, pròfuc de les seues [[Servici militar\|obligacions militars]], va decidir fundar el "[[Cabaret Voltaire]]". Esta acta de fundació del [[dadaisme]], explosió [[Nihilisme\|nihilista]] que propassava el rebuig total:		Corrien els dies de [[1916]] quan en [[Zúrich]] (territori neutral durant la guerra), [[Tristan Tzara]] un poeta i filòsof rumà, pròfuc de les seues [[Servici militar\|obligacions militars]], va decidir fundar el "[[Cabaret Voltaire]]". Esta acta de fundació del [[dadaisme]], explosió [[Nihilisme\|nihilista]] que propassava el rebuig total:

	:''"El sistema DD us farà lliures, trenqueu-ho tot. Sou els amos de tot allò que trenqueu. Les lleis, les morals, les estètiques, s'han fet perqué respecteu les coses fràgils. Allò que és fràgil està destinat a ser trencat. Proveu la vostra força un sol cop: us desafiu a que ~~després~~ continueu. Allò que no trenqueu us trencarà, serà el vostre amo."''		:''"El sistema DD us farà lliures, trenqueu-ho tot. Sou els amos de tot allò que trenqueu. Les lleis, les morals, les estètiques, s'han fet perqué respecteu les coses fràgils. Allò que és fràgil està destinat a ser trencat. Proveu la vostra força un sol cop: us desafiu a que despuix continueu. Allò que no trenqueu us trencarà, serà el vostre amo."''
	:::([[Louis Aragon]], poeta francés).		:::([[Louis Aragon]], poeta francés).

Jose2: Text reemplaça - ' salt ' a ' bot '

2020-06-27T10:25:16Z

Text reemplaça - ' salt ' a ' bot '

← Revisió anterior		Revisió de 10:25 27 jun 2020
Llínea 34:		Llínea 34:
	* [[Cubisme]]: va aparéixer en [[França]], encapçalat per [[Guillaume Apollinaire]]. Les seues principals característiques consistixen en l'associació d'elements impossibles de concretar, desdoblament de l'autor, disposició gràfica de les paraules, substitució del sentimental per l'humor i l'alegria, i el retrat de la realitat a través de diversos enfocaments.		* [[Cubisme]]: va aparéixer en [[França]], encapçalat per [[Guillaume Apollinaire]]. Les seues principals característiques consistixen en l'associació d'elements impossibles de concretar, desdoblament de l'autor, disposició gràfica de les paraules, substitució del sentimental per l'humor i l'alegria, i el retrat de la realitat a través de diversos enfocaments.

	* [[Futurisme]] italià: sorgix en [[Milà]] fundat per [[Filippo Tommaso Marinetti]] en 1909. Este moviment trencava en la [[sintaxis]], el [[ritme]] i els signes convencionals de puntuació. Considerava com a elements principals de la [[poesia]] el valor, l'audàcia i la revolució, ya que pregonava el moviment agressiu, l'insomni febril, el passat gimnàstic, el ~~salt~~ perillós i la galtada. Tenia com a postulats: l'exaltació del sensual, el nacional i guerrer, l'adoració de la màquina, el retrat de la realitat en moviment, l'objectiu del lliterari i la disposició especial de l'escrit en el fi de donar-li una expressió plàstica. És un dels pocs moviments en qué el manifest programàtic (de Marinetti, que era escritor) precedix l'expressió plàstica.		* [[Futurisme]] italià: sorgix en [[Milà]] fundat per [[Filippo Tommaso Marinetti]] en 1909. Este moviment trencava en la [[sintaxis]], el [[ritme]] i els signes convencionals de puntuació. Considerava com a elements principals de la [[poesia]] el valor, l'audàcia i la revolució, ya que pregonava el moviment agressiu, l'insomni febril, el passat gimnàstic, el bot perillós i la galtada. Tenia com a postulats: l'exaltació del sensual, el nacional i guerrer, l'adoració de la màquina, el retrat de la realitat en moviment, l'objectiu del lliterari i la disposició especial de l'escrit en el fi de donar-li una expressió plàstica. És un dels pocs moviments en qué el manifest programàtic (de Marinetti, que era escritor) precedix l'expressió plàstica.

	* Futurisme soviètic: (futurisme rus, futurisme ucranià, etc.)		* Futurisme soviètic: (futurisme rus, futurisme ucranià, etc.)

Jose2: Text reemplaça - ' mij ' a ' mig '

2018-08-12T19:06:29Z

Text reemplaça - ' mij ' a ' mig '

← Revisió anterior		Revisió de 19:06 12 ago 2018
Llínea 52:		Llínea 52:
	* [[Creacionisme (art)\|Creacionisme]]: va sorgir en [[1917]] i va ser patrocinat pel poeta chilé [[Vicente Huidobro]], qui concebé al poeta com un chicotet [[Deu]] per crear en la [[paraula]]. Segons ell, el poeta no ha de ser un home.		* [[Creacionisme (art)\|Creacionisme]]: va sorgir en [[1917]] i va ser patrocinat pel poeta chilé [[Vicente Huidobro]], qui concebé al poeta com un chicotet [[Deu]] per crear en la [[paraula]]. Segons ell, el poeta no ha de ser un home.

	* [[Surrealisme]]: va sorgir en [[França]] en [[André Breton]], qui seguint [[Sigmund Freud]] es va interessar en descobrir els mecanismes de l'[[inconscient]] i sobrepassar el [[realitat\|real]] per ~~mij~~ de lo imaginari i lo irracional. Es caracterisa per pretendre crear un home nou, recórrer a la crueltat i l'[[humor negre]] en el fi de destruir tots els matisos sentimentals i perqué, a pesar de ser constructius, els aspectes de la conducta [[moral]] humana i les manifestacions no són del seu interés.		* [[Surrealisme]]: va sorgir en [[França]] en [[André Breton]], qui seguint [[Sigmund Freud]] es va interessar en descobrir els mecanismes de l'[[inconscient]] i sobrepassar el [[realitat\|real]] per mig de lo imaginari i lo irracional. Es caracterisa per pretendre crear un home nou, recórrer a la crueltat i l'[[humor negre]] en el fi de destruir tots els matisos sentimentals i perqué, a pesar de ser constructius, els aspectes de la conducta [[moral]] humana i les manifestacions no són del seu interés.

	* Muralisme mexicà: moviment dels anys [[1920]] a [[1960]], en pintures de caràcter social en format de grans murals. Exponents, entre molts d'atres: [[José Clemente Orozco]], [[David Alfaro Siqueiros]], [[Diego Rivera]], etc. També hi va estar involucrat el [[Josep Renau i Berenguer]].		* Muralisme mexicà: moviment dels anys [[1920]] a [[1960]], en pintures de caràcter social en format de grans murals. Exponents, entre molts d'atres: [[José Clemente Orozco]], [[David Alfaro Siqueiros]], [[Diego Rivera]], etc. També hi va estar involucrat el [[Josep Renau i Berenguer]].

Sempreval: Text reemplaça - 'contengut' a 'contingut'

2018-02-23T10:02:22Z

Text reemplaça - 'contengut' a 'contingut'

← Revisió anterior		Revisió de 10:02 23 feb 2018
Llínea 24:		Llínea 24:

	== Corrents del vanguardisme ==		== Corrents del vanguardisme ==
	Dins del vanguardisme els ''[[-ismes vanguardistes\|-ismes]]'' (i atres moviments o grups trencadors sense un ''-isme'' al nom) varen sorgir contra una corrent envellida i varen propondre innovacions radicals de ~~contengut~~, llenguage i actitut vital. Entre ells destaquen:		Dins del vanguardisme els ''[[-ismes vanguardistes\|-ismes]]'' (i atres moviments o grups trencadors sense un ''-isme'' al nom) varen sorgir contra una corrent envellida i varen propondre innovacions radicals de contingut, llenguage i actitut vital. Entre ells destaquen:

	* [[Impressionisme]]: reacciona contra els excessos del [[realisme]], concentrant el seu interés en el procés mental d'un personage quan s'enfronta a alguna situació. Es caracterisa per traslladar a l'obra la verdader existència radicada en els processos mentals, la [[intuïció]] i la desvinculació d'un personage, aixina com pel maneig de personages a través de les associacions psicològiques.		* [[Impressionisme]]: reacciona contra els excessos del [[realisme]], concentrant el seu interés en el procés mental d'un personage quan s'enfronta a alguna situació. Es caracterisa per traslladar a l'obra la verdader existència radicada en els processos mentals, la [[intuïció]] i la desvinculació d'un personage, aixina com pel maneig de personages a través de les associacions psicològiques.

Jose2: Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'

2018-02-22T14:09:32Z

Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'

← Revisió anterior		Revisió de 14:09 22 feb 2018
Llínea 24:		Llínea 24:

	== Corrents del vanguardisme ==		== Corrents del vanguardisme ==
	Dins del vanguardisme els ''[[-ismes vanguardistes\|-ismes]]'' (i atres moviments o grups trencadors sense un ''-isme'' al nom) varen sorgir contra una corrent envellida i varen propondre innovacions radicals de ~~contingut~~, llenguage i actitut vital. Entre ells destaquen:		Dins del vanguardisme els ''[[-ismes vanguardistes\|-ismes]]'' (i atres moviments o grups trencadors sense un ''-isme'' al nom) varen sorgir contra una corrent envellida i varen propondre innovacions radicals de contengut, llenguage i actitut vital. Entre ells destaquen:

	* [[Impressionisme]]: reacciona contra els excessos del [[realisme]], concentrant el seu interés en el procés mental d'un personage quan s'enfronta a alguna situació. Es caracterisa per traslladar a l'obra la verdader existència radicada en els processos mentals, la [[intuïció]] i la desvinculació d'un personage, aixina com pel maneig de personages a través de les associacions psicològiques.		* [[Impressionisme]]: reacciona contra els excessos del [[realisme]], concentrant el seu interés en el procés mental d'un personage quan s'enfronta a alguna situació. Es caracterisa per traslladar a l'obra la verdader existència radicada en els processos mentals, la [[intuïció]] i la desvinculació d'un personage, aixina com pel maneig de personages a través de les associacions psicològiques.

Jose2 en 17:30 19 gin 2016

2016-01-19T17:30:00Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:30 19 gin 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''vanguardisme''' és la tendència, en una obra d'[[art]] qualsevol, o d'un artista, a introduir elements innovadors respecte de les formes tradicionals o convencionals. També s'entén com excessiva preocupació per desplegar recursos que trenquen o distorsionen els sistemes més acceptats de representació o expressió, al teatre, pintura, lliteratura, cine, etc.		El '''vanguardisme''' és la tendència, en una obra d'[[art]] qualsevol, o d'un artista, a introduir elements innovadors respecte de les formes tradicionals o convencionals. També s'entén com excessiva preocupació per desplegar recursos que trenquen o distorsionen els sistemes més acceptats de representació o expressió, al teatre, pintura, lliteratura, cine, etc.
	Té en general un us pijoratiu, encara que també s'utilisa per a designar els moviments artístics renovadors, i en general dogmàtics, que es varen produir en [[Europa]] durant les primeres décades del [[~~segle~~ XX]], i que estan agrupats baix els noms genèrics de vanguarda o vanguardes.		Té en general un us pijoratiu, encara que també s'utilisa per a designar els moviments artístics renovadors, i en general dogmàtics, que es varen produir en [[Europa]] durant les primeres décades del [[sigle XX]], i que estan agrupats baix els noms genèrics de vanguarda o vanguardes.

	== Context històric ==		== Context històric ==
Llínea 18:		Llínea 18:
	Alguns dels partidaris de [[Dadà]], dirigits per [[André Breton]], varen pensar que les circumstàncies exigien no sols l'[[anarquia]] i la destrucció sino també la proposta; és aixina que s'aparten de Tzara (cosa que va donar punt final al moviment dadaista) i inicien l'aventura [[Surrealisme\|surrealista]].		Alguns dels partidaris de [[Dadà]], dirigits per [[André Breton]], varen pensar que les circumstàncies exigien no sols l'[[anarquia]] i la destrucció sino també la proposta; és aixina que s'aparten de Tzara (cosa que va donar punt final al moviment dadaista) i inicien l'aventura [[Surrealisme\|surrealista]].

	La fúria Dadà havia segut el pas primer i indispensable, pero havia arribat als seus llímits. Bretón i els surrealistes (es dir: superrealistes) unixen la sentència d'[[Arthur Rimbaud]] (que en [[Charles Baudelaire]], [[Comte de Lautréamont]], [[Alfred Jarry]], [[Vincent van Gogh\|Van Gogh]] i atres artistes del [[~~segle~~ XIX]] seran reconeguts pels surrealistes com els seus "pares"): ''"s'ha de canviar la vida"'', en aquella de [[Karl Marx]]: ''"s'ha de transformar el món"''.		La fúria Dadà havia segut el pas primer i indispensable, pero havia arribat als seus llímits. Bretón i els surrealistes (es dir: superrealistes) unixen la sentència d'[[Arthur Rimbaud]] (que en [[Charles Baudelaire]], [[Comte de Lautréamont]], [[Alfred Jarry]], [[Vincent van Gogh\|Van Gogh]] i atres artistes del [[sigle XIX]] seran reconeguts pels surrealistes com els seus "pares"): ''"s'ha de canviar la vida"'', en aquella de [[Karl Marx]]: ''"s'ha de transformar el món"''.
	Sorgix aixina el surrealisme al servici de la revolució que pretenia recuperar allò que a l'home de la societat, els seus condicionaments i repressions l'havien fet ocultar: la seua essència més pura, el seu Yo bàsic i autèntic.		Sorgix aixina el surrealisme al servici de la revolució que pretenia recuperar allò que a l'home de la societat, els seus condicionaments i repressions l'havien fet ocultar: la seua essència més pura, el seu Yo bàsic i autèntic.

Jose2: Text reemplaça - 'Així' a 'Aixina'

2015-06-11T17:45:28Z

Text reemplaça - 'Així' a 'Aixina'

← Revisió anterior		Revisió de 17:45 11 jun 2015
Llínea 7:		Llínea 7:
	El resultat d'això va ser la pobrea i l'encasellament artístic contra els que varen reaccionar ya en [[1905]], [[Pablo Picasso]] i [[Georges Braque]] en les seues exposicions [[cubisme\|cubistes]], i el [[futurisme]] el qual en [[1909]] llançà el seu primer [[Manifest del Futurisme\|manifest]] d'aposta de futur i rebuig a tot l'anterior, enlluernat pels avanços de la modernitat científica i tecnològica: és coneguda la frase de [[Filippo Tommaso Marinetti\|Marinetti]]: ''"Un [[automòvil]] de carrera és més bell que la [[Victòria de Samotràcia]]"''.		El resultat d'això va ser la pobrea i l'encasellament artístic contra els que varen reaccionar ya en [[1905]], [[Pablo Picasso]] i [[Georges Braque]] en les seues exposicions [[cubisme\|cubistes]], i el [[futurisme]] el qual en [[1909]] llançà el seu primer [[Manifest del Futurisme\|manifest]] d'aposta de futur i rebuig a tot l'anterior, enlluernat pels avanços de la modernitat científica i tecnològica: és coneguda la frase de [[Filippo Tommaso Marinetti\|Marinetti]]: ''"Un [[automòvil]] de carrera és més bell que la [[Victòria de Samotràcia]]"''.

	~~Així~~ es donen els primers passos de la vanguarda, encara que el moment d'explosió definitiva coincidix, llògicament, en la [[Primera Guerra Mundial]], en la consciència de l'absurt sacrifici que suponia, i en la promesa d'una vida diferent alletada pel triumf de la [[Revolució russa de 1917\|revolució socialista]] en [[Rússia]].		Aixina es donen els primers passos de la vanguarda, encara que el moment d'explosió definitiva coincidix, llògicament, en la [[Primera Guerra Mundial]], en la consciència de l'absurt sacrifici que suponia, i en la promesa d'una vida diferent alletada pel triumf de la [[Revolució russa de 1917\|revolució socialista]] en [[Rússia]].

	Corrien els dies de [[1916]] quan en [[Zúrich]] (territori neutral durant la guerra), [[Tristan Tzara]] un poeta i filòsof rumà, pròfuc de les seues [[Servici militar\|obligacions militars]], va decidir fundar el "[[Cabaret Voltaire]]". Esta acta de fundació del [[dadaisme]], explosió [[Nihilisme\|nihilista]] que propassava el rebuig total:		Corrien els dies de [[1916]] quan en [[Zúrich]] (territori neutral durant la guerra), [[Tristan Tzara]] un poeta i filòsof rumà, pròfuc de les seues [[Servici militar\|obligacions militars]], va decidir fundar el "[[Cabaret Voltaire]]". Esta acta de fundació del [[dadaisme]], explosió [[Nihilisme\|nihilista]] que propassava el rebuig total:

← Revisió anterior		Revisió de 17:45 11 jun 2015
Llínea 7:		Llínea 7:
	El resultat d'això va ser la pobrea i l'encasellament artístic contra els que varen reaccionar ya en [[1905]], [[Pablo Picasso]] i [[Georges Braque]] en les seues exposicions [[cubisme\|cubistes]], i el [[futurisme]] el qual en [[1909]] llançà el seu primer [[Manifest del Futurisme\|manifest]] d'aposta de futur i rebuig a tot l'anterior, enlluernat pels avanços de la modernitat científica i tecnològica: és coneguda la frase de [[Filippo Tommaso Marinetti\|Marinetti]]: ''"Un [[automòvil]] de carrera és més bell que la [[Victòria de Samotràcia]]"''.		El resultat d'això va ser la pobrea i l'encasellament artístic contra els que varen reaccionar ya en [[1905]], [[Pablo Picasso]] i [[Georges Braque]] en les seues exposicions [[cubisme\|cubistes]], i el [[futurisme]] el qual en [[1909]] llançà el seu primer [[Manifest del Futurisme\|manifest]] d'aposta de futur i rebuig a tot l'anterior, enlluernat pels avanços de la modernitat científica i tecnològica: és coneguda la frase de [[Filippo Tommaso Marinetti\|Marinetti]]: ''"Un [[automòvil]] de carrera és més bell que la [[Victòria de Samotràcia]]"''.

	~~Així~~ es donen els primers passos de la vanguarda, encara que el moment d'explosió definitiva coincidix, llògicament, en la [[Primera Guerra Mundial]], en la consciència de l'absurt sacrifici que suponia, i en la promesa d'una vida diferent alletada pel triumf de la [[Revolució russa de 1917\|revolució socialista]] en [[Rússia]].		Aixina es donen els primers passos de la vanguarda, encara que el moment d'explosió definitiva coincidix, llògicament, en la [[Primera Guerra Mundial]], en la consciència de l'absurt sacrifici que suponia, i en la promesa d'una vida diferent alletada pel triumf de la [[Revolució russa de 1917\|revolució socialista]] en [[Rússia]].

	Corrien els dies de [[1916]] quan en [[Zúrich]] (territori neutral durant la guerra), [[Tristan Tzara]] un poeta i filòsof rumà, pròfuc de les seues [[Servici militar\|obligacions militars]], va decidir fundar el "[[Cabaret Voltaire]]". Esta acta de fundació del [[dadaisme]], explosió [[Nihilisme\|nihilista]] que propassava el rebuig total:		Corrien els dies de [[1916]] quan en [[Zúrich]] (territori neutral durant la guerra), [[Tristan Tzara]] un poeta i filòsof rumà, pròfuc de les seues [[Servici militar\|obligacions militars]], va decidir fundar el "[[Cabaret Voltaire]]". Esta acta de fundació del [[dadaisme]], explosió [[Nihilisme\|nihilista]] que propassava el rebuig total: