Utnapishtim - Historial de revisions

Lluísm en 10:26 29 març 2026

2026-03-29T10:26:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:26 29 març 2026
Llínea 11:		Llínea 11:

	Açò posteriorment es va vore reflectit en la [[mitologia assíria]] en el poema acadi, ''Atrahasis'', en el qual l'héroe és [[Atrahasis]].		Açò posteriorment es va vore reflectit en la [[mitologia assíria]] en el poema acadi, ''Atrahasis'', en el qual l'héroe és [[Atrahasis]].

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm en 12:04 27 jul 2025

2025-07-27T12:04:45Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:04 27 jul 2025
Llínea 11:		Llínea 11:

	Açò posteriorment es va vore reflectit en la [[mitologia assíria]] en el poema acadi, ''Atrahasis'', en el qual l'héroe és [[Atrahasis]].		Açò posteriorment es va vore reflectit en la [[mitologia assíria]] en el poema acadi, ''Atrahasis'', en el qual l'héroe és [[Atrahasis]].

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm: /* Mit biogràfic */

2023-04-01T18:28:10Z

Mit biogràfic

← Revisió anterior		Revisió de 18:28 1 abr 2023
Llínea 8:		Llínea 8:
	El mit relata cóm els hòmens havien agotat als [[Deu\|deus]] en els seus comportaments i els seus sorolls, per lo que estos decidixen destruir-los enviant una [[Diluvi universal\|gran inundació]]. [[Enki]], que havia segut el creador dels humans, segons el text de Nippur “Despuix que [[An]], [[Enlil]], Enki i [[Ninhursag]] va haver creat al (poble) dels caps negres”, es apiada i comenta que no desija la destrucció dels humans, per això li va ordenar que redactara l'història que es duya escrita en el seu orige, progrés i conclusions, i que la guardara en la ciutat del Sol, Sippar. Més tart li va manar construir una nau a on devia estajar a la seua família i amics i les parelles d'espècies animals.		El mit relata cóm els hòmens havien agotat als [[Deu\|deus]] en els seus comportaments i els seus sorolls, per lo que estos decidixen destruir-los enviant una [[Diluvi universal\|gran inundació]]. [[Enki]], que havia segut el creador dels humans, segons el text de Nippur “Despuix que [[An]], [[Enlil]], Enki i [[Ninhursag]] va haver creat al (poble) dels caps negres”, es apiada i comenta que no desija la destrucció dels humans, per això li va ordenar que redactara l'història que es duya escrita en el seu orige, progrés i conclusions, i que la guardara en la ciutat del Sol, Sippar. Més tart li va manar construir una nau a on devia estajar a la seua família i amics i les parelles d'espècies animals.

	Fet lo dit, es va desencadenar la vorágine en forma de pluges torrencials que varen borrar a casi tota la humanitat de la faç del món. Zin-Sudu, li va preguntar a Ea a on tenia que anar, a lo que este li va respondre als deus. I aixina va ser, una volta terminat el diluvi i restituïda la monarquia humana en la Terra, es va convertir en el primer humà en alcançar l'immortalitat i en viure en els deus, en Dilmún. Este monarca llegendari apareix en el célebre poema de Gilgamesh, com el vell, antepassat de l'héroe, que li indica a on trobar la planta de l'immortalitat. És l'arquetip del Noé [[Bíblia\|bíblic]]. Es desconeix completament si va haver un caudill sumeri, entre l'any 3.100 i l'any 2.900 abans de nostra era, que duguera eixe nom.		Fet lo dit, es va desencadenar la vorágine en forma de pluges torrencials que varen borrar a casi tota la humanitat de la faç del món. Zin-Sudu, li va preguntar a Ea a on tenia que anar, a lo que este li va respondre als deus. I aixina va ser, una volta terminat el diluvi i restituïda la monarquia humana en la Terra, es va convertir en el primer humà en alcançar l'immortalitat i en viure en els deus, en [[Dilmún]]. Este monarca llegendari apareix en el célebre poema de Gilgamesh, com el vell, antepassat de l'héroe, que li indica a on trobar la planta de l'immortalitat. És l'arquetip del Noé [[Bíblia\|bíblic]]. Es desconeix completament si va haver un caudill sumeri, entre l'any 3.100 i l'any 2.900 abans de nostra era, que duguera eixe nom.

	Açò posteriorment es va vore reflectit en la [[mitologia assíria]] en el poema acadi, ''Atrahasis'', en el qual l'héroe és [[Atrahasis]].		Açò posteriorment es va vore reflectit en la [[mitologia assíria]] en el poema acadi, ''Atrahasis'', en el qual l'héroe és [[Atrahasis]].

Lluísm: /* Mit biogràfic */

2023-04-01T18:27:40Z

Mit biogràfic

← Revisió anterior		Revisió de 18:27 1 abr 2023
Llínea 8:		Llínea 8:
	El mit relata cóm els hòmens havien agotat als [[Deu\|deus]] en els seus comportaments i els seus sorolls, per lo que estos decidixen destruir-los enviant una [[Diluvi universal\|gran inundació]]. [[Enki]], que havia segut el creador dels humans, segons el text de Nippur “Despuix que [[An]], [[Enlil]], Enki i [[Ninhursag]] va haver creat al (poble) dels caps negres”, es apiada i comenta que no desija la destrucció dels humans, per això li va ordenar que redactara l'història que es duya escrita en el seu orige, progrés i conclusions, i que la guardara en la ciutat del Sol, Sippar. Més tart li va manar construir una nau a on devia estajar a la seua família i amics i les parelles d'espècies animals.		El mit relata cóm els hòmens havien agotat als [[Deu\|deus]] en els seus comportaments i els seus sorolls, per lo que estos decidixen destruir-los enviant una [[Diluvi universal\|gran inundació]]. [[Enki]], que havia segut el creador dels humans, segons el text de Nippur “Despuix que [[An]], [[Enlil]], Enki i [[Ninhursag]] va haver creat al (poble) dels caps negres”, es apiada i comenta que no desija la destrucció dels humans, per això li va ordenar que redactara l'història que es duya escrita en el seu orige, progrés i conclusions, i que la guardara en la ciutat del Sol, Sippar. Més tart li va manar construir una nau a on devia estajar a la seua família i amics i les parelles d'espècies animals.

	Fet lo dit, es va desencadenar la vorágine en forma de pluges torrencials que varen borrar a casi tota la humanitat de la faç del món. Zin-Sudu, li va preguntar a Ea a on tenia que anar, a lo que este li va respondre als deus. I aixina va ser, una volta terminat el diluvi i restituïda la monarquia humana en la Terra, es va convertir en el primer humà en alcançar l'immortalitat i en viure en els deus, en Dilmún. Este monarca llegendari apareix en el célebre [[poema de Gilgamesh]], com el vell, antepassat de l'héroe, que li indica a on trobar la planta de l'immortalitat. És l'arquetip del [[Noé]] [[Bíblia\|bíblic]]. Es desconeix completament si va haver un caudill sumeri, entre l'any 3.100 i l'any 2.900 abans de nostra era, que duguera eixe nom.		Fet lo dit, es va desencadenar la vorágine en forma de pluges torrencials que varen borrar a casi tota la humanitat de la faç del món. Zin-Sudu, li va preguntar a Ea a on tenia que anar, a lo que este li va respondre als deus. I aixina va ser, una volta terminat el diluvi i restituïda la monarquia humana en la Terra, es va convertir en el primer humà en alcançar l'immortalitat i en viure en els deus, en Dilmún. Este monarca llegendari apareix en el célebre poema de Gilgamesh, com el vell, antepassat de l'héroe, que li indica a on trobar la planta de l'immortalitat. És l'arquetip del Noé [[Bíblia\|bíblic]]. Es desconeix completament si va haver un caudill sumeri, entre l'any 3.100 i l'any 2.900 abans de nostra era, que duguera eixe nom.

	Açò posteriorment es va vore reflectit en la [[mitologia assíria]] en el poema acadi, ''Atrahasis'', en el qual l'héroe és [[Atrahasis]].		Açò posteriorment es va vore reflectit en la [[mitologia assíria]] en el poema acadi, ''Atrahasis'', en el qual l'héroe és [[Atrahasis]].

Lluísm: /* Mit biogràfic */

2023-04-01T18:27:14Z

Mit biogràfic

← Revisió anterior		Revisió de 18:27 1 abr 2023
Llínea 8:		Llínea 8:
	El mit relata cóm els hòmens havien agotat als [[Deu\|deus]] en els seus comportaments i els seus sorolls, per lo que estos decidixen destruir-los enviant una [[Diluvi universal\|gran inundació]]. [[Enki]], que havia segut el creador dels humans, segons el text de Nippur “Despuix que [[An]], [[Enlil]], Enki i [[Ninhursag]] va haver creat al (poble) dels caps negres”, es apiada i comenta que no desija la destrucció dels humans, per això li va ordenar que redactara l'història que es duya escrita en el seu orige, progrés i conclusions, i que la guardara en la ciutat del Sol, Sippar. Més tart li va manar construir una nau a on devia estajar a la seua família i amics i les parelles d'espècies animals.		El mit relata cóm els hòmens havien agotat als [[Deu\|deus]] en els seus comportaments i els seus sorolls, per lo que estos decidixen destruir-los enviant una [[Diluvi universal\|gran inundació]]. [[Enki]], que havia segut el creador dels humans, segons el text de Nippur “Despuix que [[An]], [[Enlil]], Enki i [[Ninhursag]] va haver creat al (poble) dels caps negres”, es apiada i comenta que no desija la destrucció dels humans, per això li va ordenar que redactara l'història que es duya escrita en el seu orige, progrés i conclusions, i que la guardara en la ciutat del Sol, Sippar. Més tart li va manar construir una nau a on devia estajar a la seua família i amics i les parelles d'espècies animals.

	Fet lo dit, es va desencadenar la vorágine en forma de pluges torrencials que varen borrar a casi tota la humanitat de la faç del món. Zin-Sudu, li va preguntar a Ea a on tenia que anar, a lo que este li va respondre als deus. I aixina va ser, una volta terminat el diluvi i restituïda la monarquia humana en la Terra, es va convertir en el primer humà en alcançar l'immortalitat i en viure en els deus, en Dilmún. Este monarca llegendari apareix en el célebre poema de Gilgamesh, com el vell, antepassat de l'héroe, que li indica a on trobar la planta de l'immortalitat. És l'arquetip del Noé bíblic. Es desconeix completament si va haver un caudill@sumeri, entre ~~el 3100~~ i ~~el 2900~~ abans de nostra era, que duguera eixe nom.		Fet lo dit, es va desencadenar la vorágine en forma de pluges torrencials que varen borrar a casi tota la humanitat de la faç del món. Zin-Sudu, li va preguntar a Ea a on tenia que anar, a lo que este li va respondre als deus. I aixina va ser, una volta terminat el diluvi i restituïda la monarquia humana en la Terra, es va convertir en el primer humà en alcançar l'immortalitat i en viure en els deus, en Dilmún. Este monarca llegendari apareix en el célebre [[poema de Gilgamesh]], com el vell, antepassat de l'héroe, que li indica a on trobar la planta de l'immortalitat. És l'arquetip del [[Noé]] [[Bíblia\|bíblic]]. Es desconeix completament si va haver un caudill sumeri, entre l'any 3.100 i l'any 2.900 abans de nostra era, que duguera eixe nom.

	Açò posteriorment es va vore reflectit en la [[mitologia assíria]] en el poema acadi, ''Atrahasis'', en el qual l'héroe és [[Atrahasis]].		Açò posteriorment es va vore reflectit en la [[mitologia assíria]] en el poema acadi, ''Atrahasis'', en el qual l'héroe és [[Atrahasis]].

Lluísm: /* Mit biogràfic */

2023-04-01T18:26:13Z

Mit biogràfic

← Revisió anterior		Revisió de 18:26 1 abr 2023
Llínea 6:		Llínea 6:
	== Mit biogràfic ==		== Mit biogràfic ==
	Va succeir al seu pare Ardates, i va regnar díhuit sars.		Va succeir al seu pare Ardates, i va regnar díhuit sars.
	El mit relata cóm els hòmens havien agotat als [[Deu\|deus]] en els seus comportaments i els seus sorolls, per lo que estos decidixen destruir-los enviant una gran inundació. [[Enki]], que havia segut el creador dels humans, segons el text de Nippur “Despuix que [[An]], [[Enlil]], Enki i [[Ninhursag]] va haver creat al (poble) dels caps negres”, es apiada i comenta que no desija la destrucció dels humans, per això li va ordenar que redactara l'història que es duya escrita en el seu orige, progrés i conclusions, i que la guardara en la ciutat del Sol, Sippar. Més tart li va manar construir una nau a on devia estajar a la seua família i amics i les parelles d'espècies animals.		El mit relata cóm els hòmens havien agotat als [[Deu\|deus]] en els seus comportaments i els seus sorolls, per lo que estos decidixen destruir-los enviant una [[Diluvi universal\|gran inundació]]. [[Enki]], que havia segut el creador dels humans, segons el text de Nippur “Despuix que [[An]], [[Enlil]], Enki i [[Ninhursag]] va haver creat al (poble) dels caps negres”, es apiada i comenta que no desija la destrucció dels humans, per això li va ordenar que redactara l'història que es duya escrita en el seu orige, progrés i conclusions, i que la guardara en la ciutat del Sol, Sippar. Més tart li va manar construir una nau a on devia estajar a la seua família i amics i les parelles d'espècies animals.

	Fet lo dit, es va desencadenar la vorágine en forma de pluges torrencials que varen borrar a casi tota la humanitat de la faç del món. Zin-Sudu, li va preguntar a Ea a on tenia que anar, a lo que este li va respondre als deus. I aixina va ser, una volta terminat el diluvi i restituïda la monarquia humana en la Terra, es va convertir en el primer humà en alcançar l'immortalitat i en viure en els deus, en Dilmún. Este monarca llegendari apareix en el célebre poema de Gilgamesh, com el vell, antepassat de l'héroe, que li indica a on trobar la planta de l'immortalitat. És l'arquetip del Noé bíblic. Es desconeix completament si va haver un caudill@sumeri, entre el 3100 i el 2900 abans de nostra era, que duguera eixe nom.		Fet lo dit, es va desencadenar la vorágine en forma de pluges torrencials que varen borrar a casi tota la humanitat de la faç del món. Zin-Sudu, li va preguntar a Ea a on tenia que anar, a lo que este li va respondre als deus. I aixina va ser, una volta terminat el diluvi i restituïda la monarquia humana en la Terra, es va convertir en el primer humà en alcançar l'immortalitat i en viure en els deus, en Dilmún. Este monarca llegendari apareix en el célebre poema de Gilgamesh, com el vell, antepassat de l'héroe, que li indica a on trobar la planta de l'immortalitat. És l'arquetip del Noé bíblic. Es desconeix completament si va haver un caudill@sumeri, entre el 3100 i el 2900 abans de nostra era, que duguera eixe nom.

Lluísm en 18:22 1 abr 2023

2023-04-01T18:22:55Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:22 1 abr 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Utnapishtim]] (en Babilònia '''Utnapištim''', i també conegut com '''Ziusudra''' ~~per sumèria~~ i '''~~Atrahasis~~''' ~~per acadis) és~~ un personage present en el mit del [[Diluvi universal\|diluvi mesopotàmic]]; sent ademés el savi al que recorre l'héroe mitològic [[Gilgamesh]], per a poder trobar l'immortalitat en ''El Poema de Gilgamesh''. Esta història és similar a la de [[Noé]], a pesar d'haver segut escrita molt abans que esta última.		[[Utnapishtim]] (en Babilònia '''Utnapištim''', i també conegut com '''Zin-Suddu''' és l'últim dels reis antediluvians de la dinastia llegendària sumèria. És conegut també com '''Ziusudra''', '''Ziusdra''', '''Xisuthrus''' i '''Adapa'''.
			És un personage present en el mit del [[Diluvi universal\|diluvi mesopotàmic]]; sent ademés el savi al que recorre l'héroe mitològic [[Gilgamesh]], per a poder trobar l'immortalitat en El [[Poema de Gilgamesh]]. Esta història és similar a la de [[Noé]], a pesar d'haver segut escrita molt abans que esta última.

	En algun text és mencionat com a fill d'[[Ubartutu]] o Ubara-Tutukin, pero per atres fonts es podria conjeturar que és el seu yayo. En un atre text, Utnapishtim escriu al seu fill Ziusudra, i també es referix a ell com a «fill d'Ubartutu». Per lo tant no està clar si Ziusudra era ell mateixa, el seu fill o el seu germà (en el cas de que hagen segut abdós fills d'Ubartutu).		En algun text és mencionat com a fill d'[[Ubartutu]] o Ubara-Tutukin, pero per atres fonts es podria conjeturar que és el seu yayo. En un atre text, Utnapishtim escriu al seu fill Ziusudra, i també es referix a ell com a «fill d'Ubartutu». Per lo tant no està clar si Ziusudra era ell mateixa, el seu fill o el seu germà (en el cas de que hagen segut abdós fills d'Ubartutu).

	== ~~El mit~~ ==		== Mit biogràfic ==
	El mit relata cóm els hòmens havien agotat als [[Deu\|deus]] en els seus comportaments i els seus sorolls, per lo que estos decidixen destruir-los enviant una gran inundació. [[Enki]], que havia segut el creador dels humans, segons el text de Nippur “Despuix que [[An]], [[Enlil]], Enki i [[Ninhursag]] va haver creat al (poble) dels caps negres”, es apiada i comenta que no desija la destrucció dels humans.		Va succeir al seu pare Ardates, i va regnar díhuit sars.
			El mit relata cóm els hòmens havien agotat als [[Deu\|deus]] en els seus comportaments i els seus sorolls, per lo que estos decidixen destruir-los enviant una gran inundació. [[Enki]], que havia segut el creador dels humans, segons el text de Nippur “Despuix que [[An]], [[Enlil]], Enki i [[Ninhursag]] va haver creat al (poble) dels caps negres”, es apiada i comenta que no desija la destrucció dels humans, per això li va ordenar que redactara l'història que es duya escrita en el seu orige, progrés i conclusions, i que la guardara en la ciutat del Sol, Sippar. Més tart li va manar construir una nau a on devia estajar a la seua família i amics i les parelles d'espècies animals.

	~~Despuix demana~~ a ~~Ziusudra~~ que ~~construïxca~~ una ~~embarcació~~ i es ~~refugie junt~~ a ~~les distintes espècies d~~'~~animals~~, ~~fins~~ que ~~passe la gran inundació~~.		Fet lo dit, es va desencadenar la vorágine en forma de pluges torrencials que varen borrar a casi tota la humanitat de la faç del món. Zin-Sudu, li va preguntar a Ea a on tenia que anar, a lo que este li va respondre als deus. I aixina va ser, una volta terminat el diluvi i restituïda la monarquia humana en la Terra, es va convertir en el primer humà en alcançar l'immortalitat i en viure en els deus, en Dilmún. Este monarca llegendari apareix en el célebre poema de Gilgamesh, com el vell, antepassat de l'héroe, que li indica a on trobar la planta de l'immortalitat. És l'arquetip del Noé bíblic. Es desconeix completament si va haver un caudill@sumeri, entre el 3100 i el 2900 abans de nostra era, que duguera eixe nom.

	Açò posteriorment es va vore reflectit en la [[mitologia assíria]] en el poema acadi, ''Atrahasis'', en el qual l'héroe és Atrahasis.		Açò posteriorment es va vore reflectit en la [[mitologia assíria]] en el poema acadi, ''Atrahasis'', en el qual l'héroe és [[Atrahasis]].

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm en 19:44 25 març 2023

2023-03-25T19:44:57Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:44 25 març 2023
Llínea 2:		Llínea 2:

	En algun text és mencionat com a fill d'[[Ubartutu]] o Ubara-Tutukin, pero per atres fonts es podria conjeturar que és el seu yayo. En un atre text, Utnapishtim escriu al seu fill Ziusudra, i també es referix a ell com a «fill d'Ubartutu». Per lo tant no està clar si Ziusudra era ell mateixa, el seu fill o el seu germà (en el cas de que hagen segut abdós fills d'Ubartutu).		En algun text és mencionat com a fill d'[[Ubartutu]] o Ubara-Tutukin, pero per atres fonts es podria conjeturar que és el seu yayo. En un atre text, Utnapishtim escriu al seu fill Ziusudra, i també es referix a ell com a «fill d'Ubartutu». Per lo tant no està clar si Ziusudra era ell mateixa, el seu fill o el seu germà (en el cas de que hagen segut abdós fills d'Ubartutu).

			== El mit ==
			El mit relata cóm els hòmens havien agotat als [[Deu\|deus]] en els seus comportaments i els seus sorolls, per lo que estos decidixen destruir-los enviant una gran inundació. [[Enki]], que havia segut el creador dels humans, segons el text de Nippur “Despuix que [[An]], [[Enlil]], Enki i [[Ninhursag]] va haver creat al (poble) dels caps negres”, es apiada i comenta que no desija la destrucció dels humans.

			Despuix demana a Ziusudra que construïxca una embarcació i es refugie junt a les distintes espècies d'animals, fins que passe la gran inundació.

			Açò posteriorment es va vore reflectit en la [[mitologia assíria]] en el poema acadi, ''Atrahasis'', en el qual l'héroe és Atrahasis.

	== Referències ==		== Referències ==

	* Bottéro, Jean. La religión más antigua: Mesopotamia. Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8		* Bottéro, Jean. La religión más antigua: Mesopotamia. Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8
			* Cunningham, Graham (2007), Deliver Me from Evil: Mesopotamian Incantations, 2500-1500 BC, Studia Pohl: Series Maior 17, Rome, Italy: Etrice Pontificio Instituto Biblico, ISBN 978-88-7653-608-3
	* Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia: Creation, the Flood, Gilgemesh, and Others		* Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia: Creation, the Flood, Gilgemesh, and Others
			* George A. Barton, Archaeology and The Bible
	* Stephanie Dalley, Myths from Mesopotamia, Oxford World's Classics, 1989		* Stephanie Dalley, Myths from Mesopotamia, Oxford World's Classics, 1989

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

			* Crespo, Miguel Angel (junio de 2012). Ziusudra contra los hijos de Anac. Córdoba: MAC Ediciones. pp. 136 p.
	* Jeremy Black y Anthony Green, Gods, Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia (Austin: University of Texas Press, 1992) ISBN 978-0-292-70794-8		* Jeremy Black y Anthony Green, Gods, Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia (Austin: University of Texas Press, 1992) ISBN 978-0-292-70794-8
			* Jastrow, Morris (1898). Religion of Babylonia and Assyria. Boston, Estados Unidos: Ginn & company
	* Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2		* Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
	* Kramer, Samuel Noah: La historia empieza en Súmer		* Kramer, Samuel Noah: La historia empieza en Súmer. Barcelona: Ediciones Orbis, S.A. , 04/. pp. 256 p. ISBN 978-84-7530-942-
			* Lara Peinado, Federico (agosto de 1984). Mitos sumerios y acadios. Madrid: Editora Nacional. pp. 556 p. ISBN 9788427606937
	* Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. ISBN 978-0-313-34989-8		* Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. ISBN 978-0-313-34989-8

Llínea 19:		Llínea 31:
	[[Categoria: Mitologia mesopotàmica]]		[[Categoria: Mitologia mesopotàmica]]
	[[Categoria: Mitologia acadia]]		[[Categoria: Mitologia acadia]]
			[[Categoria: Mitologia assíria]]
	[[Categoria: Mitologia babilònica]]		[[Categoria: Mitologia babilònica]]
	[[Categoria: Mitologia sumèria]]		[[Categoria: Mitologia sumèria]]

Lluísm en 12:16 24 març 2023

2023-03-24T12:16:40Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:16 24 març 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Utnapishtim]] (en Babilònia Utnapištim, i també conegut com '''Ziusudra''' per sumèria i '''Atrahasis''' per acadis) és un personage present en el mit del [[Diluvi universal\|diluvi mesopotàmic]]; sent ademés el savi al que recorre l'héroe mitològic [[Gilgamesh]], per a poder trobar l'immortalitat en ''El Poema de Gilgamesh''. Esta història és similar a la de [[Noé]], a pesar d'haver segut escrita molt abans que esta última.		[[Utnapishtim]] (en Babilònia '''Utnapištim''', i també conegut com '''Ziusudra''' per sumèria i '''Atrahasis''' per acadis) és un personage present en el mit del [[Diluvi universal\|diluvi mesopotàmic]]; sent ademés el savi al que recorre l'héroe mitològic [[Gilgamesh]], per a poder trobar l'immortalitat en ''El Poema de Gilgamesh''. Esta història és similar a la de [[Noé]], a pesar d'haver segut escrita molt abans que esta última.

	En algun text és mencionat com a fill d'[[Ubartutu]] o Ubara-Tutukin, pero per atres fonts es podria conjeturar que és el seu yayo. En un atre text, Utnapishtim escriu al seu fill Ziusudra, i també es referix a ell com a «fill d'Ubartutu». Per lo tant no està clar si Ziusudra era ell mateixa, el seu fill o el seu germà (en el cas de que hagen segut abdós fills d'Ubartutu).		En algun text és mencionat com a fill d'[[Ubartutu]] o Ubara-Tutukin, pero per atres fonts es podria conjeturar que és el seu yayo. En un atre text, Utnapishtim escriu al seu fill Ziusudra, i també es referix a ell com a «fill d'Ubartutu». Per lo tant no està clar si Ziusudra era ell mateixa, el seu fill o el seu germà (en el cas de que hagen segut abdós fills d'Ubartutu).

Lluísm: Pàgina nova, en el contingut: «Utnapishtim (en Babilònia Utnapištim, i també conegut com '''Ziusudra''' per sumèria i '''Atrahasis''' per acadis) és un personage present en el mit de…»

2023-03-24T12:16:15Z

Pàgina nova, en el contingut: «Utnapishtim (en Babilònia Utnapištim, i també conegut com '''Ziusudra''' per sumèria i '''Atrahasis''' per acadis) és un personage present en el mit de…»

Pàgina nova

[[Utnapishtim]] (en Babilònia Utnapištim, i també conegut com '''Ziusudra''' per sumèria i '''Atrahasis''' per acadis) és un personage present en el mit del [[Diluvi universal|diluvi mesopotàmic]]; sent ademés el savi al que recorre l'héroe mitològic [[Gilgamesh]], per a poder trobar l'immortalitat en ''El Poema de Gilgamesh''. Esta història és similar a la de [[Noé]], a pesar d'haver segut escrita molt abans que esta última.

En algun text és mencionat com a fill d'[[Ubartutu]] o Ubara-Tutukin, pero per atres fonts es podria conjeturar que és el seu yayo. En un atre text, Utnapishtim escriu al seu fill Ziusudra, i també es referix a ell com a «fill d'Ubartutu». Per lo tant no està clar si Ziusudra era ell mateixa, el seu fill o el seu germà (en el cas de que hagen segut abdós fills d'Ubartutu).

== Referències ==

* Bottéro, Jean. La religión más antigua: Mesopotamia. Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8
* Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia: Creation, the Flood, Gilgemesh, and Others
* Stephanie Dalley, Myths from Mesopotamia, Oxford World's Classics, 1989

== Bibliografia ==

* Jeremy Black y Anthony Green, Gods, Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia (Austin: University of Texas Press, 1992) ISBN 978-0-292-70794-8
* Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
* Kramer, Samuel Noah: La historia empieza en Súmer
* Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. ISBN 978-0-313-34989-8

[[Categoria: Mitologia]]
[[Categoria: Mitologia mesopotàmica]]
[[Categoria: Mitologia acadia]]
[[Categoria: Mitologia babilònica]]
[[Categoria: Mitologia sumèria]]