ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer

2026-07-08T14:37:34Z

Bot: Creant artícul sobre el mamífer

Pàgina nova

[[Archiu:Mexico grizzlies.png|miniatura|orso grizzly mexicà (''Ursus arctos nelsoni'')]]

El '''orso grizzly mexicà''' ('''''Ursus arctos horribilis''''' anteriorment '''''Ursus actes nelsoni'''''), també conegut com a '''orso pardo mexicà''', '''orso mexicà''' o '''orso''' '''plateado''', és una subespecie extinta del [[Ursus arctos horribilis|gose grizzly]] en [[Mèxic]], un [[Mammalia|mamífer]] [[omnívoro]] de la [[Família (biologia)|família]] dels [[Ursidae|úrsidos]].

El [[holotip]] va ser caçat per H. A. Cluff en l'estat de [[Chihuahua]] en 1899.<ref name="Merriam">Clinton Hart Merriam: ''Descriptions of New Bears of North America'' In: Proceedings of the Biological Society of Washington (1914), p.190-191.</ref> L'extint [[Ursus arctos californicus|gose pardo de Califòrnia]] s'estenia llaugerament cap al sur de [[Baixa Califòrnia]] mentres que els orsos pardos mexicans en [[Durango (estat)|Durango]], [[Coahuila]], [[Chihuahua (estat)|Chihuahua]] i [[Sonora (estat)|Sonora]] provablement estaven més relacionat en els orsos d'[[Arizona]], [[Nou Mèxic]] i [[Texas]] que en els de [[Califòrnia]].

== Descripció ==
Conegut en l'idioma [[ópatas]] com «pissini»,<ref name="Ensaig 1764">{{cita lliure|llinages1=Ensaig|nomene1=Rudo|títul=A Description of Sonora and Arizona in 1764|any=1764|url=http://southwest.library.arizona.edu/rudo/body.1_div.2.html|fechaacceso=23 de maig de 2015}}</ref> l'orso pardo mexicà va ser un dels [[mamífers]] més grans de [[Mèxic]]. Va alcançar una llongitut d'1,83{{esd}}m i un pes promig de 318 kg.<ref>http://www.arkive.org/brown-bear/ursus-arctos/ {{Wayback|url=http://www.arkive.org/brown-bear/ursus-arctos/ |dona't=20170705023010 }} Mexican grizzly bear description (en anglés)</ref> Per la seua pell plateada a sovint se li denomina "orso plateado" (l'orso d'argent).<ref>David Day: The Doomsday Book of Animals. Ebury Press, London</ref> L'orso pardo mexicà era més menut que els orsos pardos en els [[Estats Units]] i [[Canadà]].<ref name="Wright 1913">{{cita llibre|last1=Wright|first1=Henry William|títul=The Grizzly Bear|data=1913|editorial=University of Nebraska Press|pàgines=192|edició=1980 reprint|fechaacceso=23 de maig de 2015}}</ref> El color general era leucocitario groguenc pàlit<ref name="Wright 1913">{{cita llibre|last1=Wright|first1=Henry William|títul=The Grizzly Bear|data=1913|editorial=University of Nebraska Press|pàgines=192|edició=1980 reprint|fechaacceso=23 de maig de 2015}}</ref> variant a grisáceo-blanc, canoso des del color més obscur del pelaje. Les mostres de pelaje desgastat variat de color marró groguenc i rojós.<ref name="Ensaig 1764" /> Els pèls més llarcs de pell estaven en la gola i els flancs. La pancha estava escassament cabellut que carix del gros pelaje de l'esquena i els flancs.<ref name=Merriam/>

== Ranc i hàbitat ==
L'orso pardo mexicà habitava els territoris del nort i centre de Mèxic, en particular, els pasturages templats i els boscs de pi de montanya. La seua gama anterior accessible des d'[[Arizona]] a [[Nou Mèxic]] i [[Mèxic]].

== Biologia ==
De la mateixa manera que tots els orsos pardos, els orsos pardos mexicans eren [[omnívoros]]. La seua dieta consistia principalment en [[Plantae|plantes]], [[frutes]] i [[Insecta|insectes]], i es va informar que era molt aficionat a les [[Formicidae|formigues]], com la majoria dels orsos pardos.<ref name="Brown 1996">{{cita llibre|last1=Brown|first1=David I.|títul=The Grizzly in the Southwest: Documentary of an Extinction|data=1996|editorial=University of Oklahoma Press|url=https://books.google.com/books?aneu=fTVBI9bmH4wC&dq=pissini+Serra+Mare&source=gbs_navlinks_s|fechaacceso=23 de maig de 2015}}</ref><ref name="Pfefferkorn 1949">{{cita llibre|last1=Pfefferkorn|first1=Ignaz|data=1949|títul=A description of the province. Vol. 12. University of New Mexico Press}}</ref> De tant en tant també s'alimenta de menuts mamífers i carronya. Les femelles produïxen una a tres crío cada tres anys aproximadament.<ref name="Brown 1996" /><ref>Pfefferkorn, Ignaz. Sonora: Una descripció de la província. Vol. 12. Universitat de New Mexico Press, 1949.</ref>

== Causes de la seua extinció ==

Els primers europeus que varen entrar en contacte en l'orso pardo mexicà varen ser els exploradors espanyols en el sigle XVI quan [[Francisco Vázquez de Coronat]] va ser en una expedició per a trobar les [[Cíbola|Sèt Ciutats d'Or]]. El seu viage va començar en la [[Ciutat de Mèxic]] en 1540 i va ser al nort de Nou Mèxic i les planures de Buffalo, en els actuals estats de [[Texas]] i [[Kansas]].

Degut a que els orsos caçaven guanyat de tant en tant se'ls va considerar una plaga pels agricultors. L'orso grizzly mexicà va ser atrapat, caçat i enverinat, i per a 1930 escassejaven. La seua àrea de distribució original es va reduir a les tres montanyes aïllades Cerro Campana (Mèxic) Cerro Santa Clara (Mèxic) i Serra del Niu a 80 km al nort de Chihuahua en l'estat de Chihuahua. Per a 1960 només quedaven 30 #espècimen. A pesar del seu estat de protecció, la caça va continuar. Per a 1964 l'orso pardo mexicà va ser considerat com a extint.<ref name="Brown 1996" /> Despuix d'escoltar els rumors de que alguns individus que sobreviuen en un rancho en les capçaleres del [[riu Yaqui]] en l'estat de Sonora en 1968, el biòlec nortamericà Dr. Carl B. Koford va ser en una expedició de tres pero sense èxit. Un orso pardo mexicà va ser assessinat en 1976 en Sonora, el quarto confirmat en Sonora i la primera en moltes décades.<ref name="Gall-Reynoso 2008.">{{cita publicació|last1=Gall-Reynoso|first1=Juan-Pablo|títul=Gall-Reynoso, Juan-Pablo, et al. "Provable occurrence of a brown bear (Ursus arctos) in Sonora, Mexico, in 1976.|publicació=The Southwestern Naturalist|data=2008|volum=53|número=2|pàgina=256-260|url=http://wildsonora.com/sites/default/files/reports/probable-occurrence-of-a-brown-bear-ursus-arctos-in-sonora-mexico-in-1976.pdf|fechaacceso=23 de maig de 2015}}</ref> L'orso pardo mexicà ara es presumix extint, o tal volta només extirpat.

Encara que podria ser possible que encara existira algun espècimen d'este úrsido en vida, sustentats en part pels suposts albiraments esporàdics que diuen haver-se donat de part de leñadores, guardabosques i grangers de localitats en estats al nort de Mèxic ([[Chihuahua]], [[Coahuila]] i [[Sonora]]); encara que va poder ser confòs per orsos negres americans, i encara que encara podria haver algun espècimen no trobat açò no està confirmat.<ref name="Escalante 2003">{{cita publicació|last1=Escalante|first1=Tania|last2=Espinosa|first2=David|last3=Morrone|first3=Juan J|títul=Using parsimony analysis of endemicity to analyze the distribution of Mexican land mammals.|data=2003|url=http://www.bioone.org/doi/abs/10.1894/0038-4909%282003%29048%3C0563:UPAOET%3I2.0.CO%3B2|fechaacceso=23 de maig de 2015}}</ref>

== Referències ==
{{listaref}}

=== Bibliografia consultada ===
* [[Julian Huxley]], Martyn Bramwell et al.: ''The Atles of World Wildlife'', 1973
* [[David Day (Canadian writer)|David Day]]: ''The Doomsday Book of Animals''. Ebury Press, London 1981, ISBN 0-670-27987-0.
* Jane Thornbark and Martin Jenkins: ''The IUCN Mammal Ret Data Book. Part 1: Threatened mammalian taxa of the Americas and the Australasian zoogeographic region (excluding Cetacea)''. International Union for the Conservation of Nature, Gland Switzerland, 1982. p. 339
* Walton Beacham: ''World Wildlife Fund Guide to Extinct Species of Modern Claves'', 1997, ISBN 0-933833-40-7
* [[A. Starker Leopold]]: ''Wildlife of Mexico – The Game Birds and Mammals'', 1959

== Enllaços externs ==
* [https://web.archive.org/web/20071021032500/http://www.endangeredspecieshandbook.org/persecution_bears.php Endangered Species Handbook Persecution and Hunting - Bears]

[[Categoria:Mamífers d'Amèrica]]

Ursus arctos nelsoni - Historial de revisions

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer