https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?action=history&feed=atom&title=Ursus_arctos_horribilisUrsus arctos horribilis - Historial de revisions2026-07-09T00:58:33ZHistorial de revisions per a esta pàgina en la wikiMediaWiki 1.45.1https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ursus_arctos_horribilis&diff=499589&oldid=prevValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer2026-07-08T13:37:29Z<p>Bot: Creant artícul sobre el mamífer</p>
<p><b>Pàgina nova</b></p><div>[[Archiu:Grizzlybear55.jpg|miniatura|orso ''grizzly (''Ursus arctos horribilis'')]]<br />
<br />
<br />
<br />
[[File:Ursus arctos Aug 19 2018.webm|thumb|gose Grizzly]] <br />
El '''orso ''grizzly''''' o '''orso gris''' ('''''Ursus arctos horribilis''''') és una de les [[subespecies]] del [[Ursus arctos|orso pardo]] (''Ursus arctos'') més grans del planeta, que sol viure en les terres altes del territori nortamericà. És un animal solitari, llevat durant la temporada del [[desove]] del [[salmón]] , quan es junta un enorme número d'orsos en rieres i zones costeres per a alimentar-se.<br />
<br />
== Descripció ==<br />
L'orso ''grizzly'' és el tercer carnívor més gran de Norteamérica, despuix del [[orso polar]] i del [[Ursus arctos middendorffi|gose kodiak]]. Pot alcançar pesos de fins a 550&nbsp;kg, encara que certs #espècimen de la [[península d'Alaska]] han aplegat a pesar els 680&nbsp;kg. Medixen 1 metro als muscles en estar postrats sobre els seus 4 pates, mentres que en posar-se sobre les seues pates atrasseres, alcancen els 2,4 metros. Com tots els orsos pardos, es distinguix del [[orso negre]] per una gran giba en la seua esquena. La giba es troba formada per massa muscular que potencia les pates davanteres de l'animal i ho ajuda a excavar guaridas ràpidament. No obstant, les pates atrasseres seguixen sent més potents que les davanteres.<br />
<br />
Els músculs de les pates atrasseres són lo suficientment fortes com per a que l'orso puga recolzar-se únicament sobre elles, i fins a li permeten caminar curtes distàncies en forma bípeda. Pot alcançar els 55 quilómetros per hora en córrer.<br />
<br />
La principal diferència entre esta i atres subespecies d'orso pardo són les garres, que en l'orso ''grizzly'' són proporcionalment més grans que les d'atres espècies, i una porció de pèl en puntes plateadas en l'esquena, característica que li dona nom a l'animal (''grizzly'' ‘entrecano’).<br />
<br />
Els expedicionarios [[Expedició de Lewis i Clark|Lewis i Clark]] varen descriure a este nou orso com grisley, que podria interpretar-se com "grizzly" (grisáceo, és dir, en puntes de pèl dorades i grisos)<ref>{{Cita web|url=(https://diccionari.revers.net/engonals-espanol/grizzly). Consultat el 31 març 2020.|títul=Traducció paraula grizzly}}</ref> o "grisly" (espeluznante, "inspirador de por", ara generalment "horrible").<ref>{{Cita web|url=(https://diccionari.revers.net/engonals-espanol/grisly). Consultat el 31 març 2020.|títul=Traducció paraula grisly}}</ref> Quan el naturaliste nortamericà [[George Ord]] va nomenar formalment a l'animal en 1815 despuix de llegir les notes de Lewis i Clark, no va prendre en conte el context, en les que es pot vore que ells varen usar la primera paraula en el primer sentit. Ord clarament es va inclinar per la creència que la segona paraula havia segut usada tant en raó com en intenció, per #lo que ho va classificar com Ursus horribilis, no pel seu pèl, sino pel seu caràcter.<ref>{{Cita web|url=Wright, William Henry (1909). The Grizzly Bear: The Narrative of a Hunter-naturalist, Historical, Scientific and Adventurous (https://archive.org/details/grizzlybearnarr01wriggoog). C. Scribner's sons. Pág. 28. Consultat el 31 març 2020.|títul=Naked Bear}}</ref><br />
<br />
== Distribució ==<br />
Els ''grizzlies'' viuen en el noroest d'[[Estats Units]], [[Canadà]] i [[península de Kamchatka]] ([[Siberia]]). La major població habita en [[Alaska]]. En el passat, l'extensió del seu territori aplegava fins a [[Mèxic]], a on es varen trobar individus en [[Durango]], lloc més meridional.<br />
<br />
== Alimentació ==<br />
<br />
<br />
Els orsos ''grizzlies'' presenten el [[sistema digestiu]] d'un [[mamífer]] [[carnívor]]. No obstant, són en realitat [[omnívoros]], puix solen alimentar-se de fruts selvats, pastures, corfa d'arbre, anous, pinyes de [[coníferes]], raïls, mel,[[Tubèrcul|tubèrculs]] i demés [[vegetal]]és, aixina com d'[[insectes]] i [[cucs]]. Els vegetals formen el 90 % de la dieta d'un orso ''grizzly''.<br />
<br />
Cacen assuts grans, com [[caribú]], [[reno]], [[uapití]], [[odocoileus|venado]] i inclús orsos negres, pero en ocasions apleguen a caçar crío de [[bison bison|bisonte]] També s'alimenten de [[trucha]], [[salmón]] i [[Centropomidae|furta-ho]]. Aquells ''grizzlies'' en accés a una dieta més rica en [[proteïnes]], com els de les zones costeres, són més grans que els de terra adins.<br />
<br />
Abans d'entrar en [[hibernación]], el ''grizzly'' passa per un periodo de hiperfagia durant el qual pot aumentar uns 180 kg. Abans d'entrar a la guarida, espera a que hi haja una tormenta de neu gran. Açò evita que atres depredadors troben la guarida.<br />
<br />
<br />
== Atacs a humans ==<br />
L'orso gris és considerat per molts com l'orso més agressiu i feroç, inclús entre el restant dels orsos pardos. Açò deriva de diversos factors, entre ells:<br />
<br />
* El seu tamany i el seu pes els impedixen escalar arbres per a escapar del perill.<br />
* Ya que la seua taxa reproductiva és molt baixa, les femelles protegixen molt a les crío. Les femelles en crío són responsables del 70% dels atacs mortals a [[humans]] per orsos.<br />
* Històricament, l'orso ha competit per aliment en atres grans depredadors com el [[orso cavernario]].<br />
<br />
Eviten el contacte en humans sempre que poden, puix, pese a les òbvies ventages físiques, no els veuen com [[Depredación|preses]]. Molts atacs a humans resulten d'una trobada propenca accidental en el que una persona sorprén a curta distància a un orso que no hi havia vist. En estos casos, l'animal tant pot lastimar a la persona com no fer-li cap dany.<br />
<br />
No obstant, el 5 d'octubre de 2003 es va produir una tragèdia quan un orso va atacar a l'ecologiste [[Timothy Treadwell]] i a la seua parella Amie Huguenard. En el documental ''[[Grizzly Man]]'', el director alemà [[Werner Herzog]] va traçar una semblança de la relació de Treadwell en els orsos, basant-se en l'extens material audiovisual que va ser autorisat a consultar.<br />
<br />
En 2011 es va produir en [[Parc nacional Yellowstone|Yellowstone]] la mort d'un excursioniste que va poder topar-se en una orsoa i les seues crío, #lo que sembla ser l'orige de l'atac mortal, alguna cosa que no ocorria des de 1986.<ref>«[https://www.abc.es/20110707/internacional/abci-mort-yellowstone-201107062337.html Un orso mata a un home en Yellowstone]». ''[[ABC (periòdic)|ABC]]. 7 de juliol de 2011.</ref><br />
<br />
L'interacció entre orsos i humans ha dut a la creació dels cridats «orsos problema», orsos que s'han acostumat a la presència humana. A pesar de l'us de condicionamiento aversivo, com l'us de bales de hule, químics malolientes o dispositius sónicos per a que l'orso associe estos malestars en la presència humana, si un orso ya ha segut condicionat positivament per a associar als sers humans en l'aliment, qualsevol intent d'alluntar o dissuadir a l'orso de que s'acoste a ells serà infructuós.<br />
<br />
== Referències ==<br />
{{listaref}}<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
{{commons|Ursus arctos|Ursus arctos}}<br />
{{wikispecies|Ursus arctos}}<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
[[Categoria:Mamífers d'Amèrica]]</div>ValBOT