Valencian: "Hocico" en castellà per "Morro" en valencià.

2026-07-08T23:21:15Z

"Hocico" en castellà per "Morro" en valencià.

← Revisió anterior		Revisió de 23:21 8 jul 2026
Llínea 2:		Llínea 2:


	El '''orso negre americà''' ('''''Ursus americanus'''''), també cridat '''orso negre''', és una [[espècie]] de [[Mammalia\|mamífer]] [[Carnivora\|carnívor]] de la [[Família (biologia)\|família]] [[Ursidae]]. És el [[Ursidae\|orso]] més comú en [[Amèrica del Nort\|Norteamérica]] i és més menut que el [[orso pardo]] i el [[orso polar]], presentant un color de pell més o menys obscur (segons les regions i va del negre al blanc, passant pel rojós i el gris plateado).<ref name=":0">{{Cita web\|url=http://enciclovida.mx/especies/33499-ursus-americanus\|títul=Enciclovida (consultat l'11 de giner del 2020).}}</ref> Té pelaje negre, cos robust, coa curta, orelles menudes i redones. El seu pèl obscur és curt i lacio. El perfil del rostre és recte en ~~hocico~~ llarc. Les seues garres curtes (menys de 50{{esd}}mm) són negres i ganchudas. En distàncies menudes pot alcançar fins a 40{{esd}}km/h. El macho aplega a medir casi 3{{esd}}m de llongitut i la femella 2.5{{esd}}m. El pes corporal va dels 60-280{{esd}}kg per a machos i 40-180{{esd}}kg femelles.<ref name=":0" />		El '''orso negre americà''' ('''''Ursus americanus'''''), també cridat '''orso negre''', és una [[espècie]] de [[Mammalia\|mamífer]] [[Carnivora\|carnívor]] de la [[Família (biologia)\|família]] [[Ursidae]]. És el [[Ursidae\|orso]] més comú en [[Amèrica del Nort\|Norteamérica]] i és més menut que el [[orso pardo]] i el [[orso polar]], presentant un color de pell més o menys obscur (segons les regions i va del negre al blanc, passant pel rojós i el gris plateado).<ref name=":0">{{Cita web\|url=http://enciclovida.mx/especies/33499-ursus-americanus\|títul=Enciclovida (consultat l'11 de giner del 2020).}}</ref> Té pelaje negre, cos robust, coa curta, orelles menudes i redones. El seu pèl obscur és curt i lacio. El perfil del rostre és recte en morro llarc. Les seues garres curtes (menys de 50{{esd}}mm) són negres i ganchudas. En distàncies menudes pot alcançar fins a 40{{esd}}km/h. El macho aplega a medir casi 3{{esd}}m de llongitut i la femella 2.5{{esd}}m. El pes corporal va dels 60-280{{esd}}kg per a machos i 40-180{{esd}}kg femelles.<ref name=":0" />

	En general, es reconeixen 16{{esd}}[[subespecies]], algunes amenaçades. Este orso habita una superfície geogràfica que va des del nort de [[Canadà]] i [[Alaska]] fins a alcançar les seues àrees més meridionals en replanells del centre de [[Mèxic]], en la [[Serra Grossa (Mèxic)\|Serra Grossa]] de [[Querétaro]], [[Guanajuato]] i[[Estat d'Hidalgo\| Hidalgo]]; i de les costes [[Oceà Atlàntic\| atlàntiques]] a les costes [[Oceà Pacífic\| pacífiques]] de [[Norteamérica]]. Està present en gran número d'estats nortamericans, en totes les províncies canadenques i àrees agrestes de les serres nortenyes mexicanes.		En general, es reconeixen 16{{esd}}[[subespecies]], algunes amenaçades. Este orso habita una superfície geogràfica que va des del nort de [[Canadà]] i [[Alaska]] fins a alcançar les seues àrees més meridionals en replanells del centre de [[Mèxic]], en la [[Serra Grossa (Mèxic)\|Serra Grossa]] de [[Querétaro]], [[Guanajuato]] i[[Estat d'Hidalgo\| Hidalgo]]; i de les costes [[Oceà Atlàntic\| atlàntiques]] a les costes [[Oceà Pacífic\| pacífiques]] de [[Norteamérica]]. Està present en gran número d'estats nortamericans, en totes les províncies canadenques i àrees agrestes de les serres nortenyes mexicanes.

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer

2026-07-08T13:35:53Z

Bot: Creant artícul sobre el mamífer

Pàgina nova

[[Archiu:Canadian Rockies - the bear at Lake Louise.jpg|miniatura|orso negre americà (''Ursus americanus'')]]

El '''orso negre americà''' ('''''Ursus americanus'''''), també cridat '''orso negre''', és una [[espècie]] de [[Mammalia|mamífer]] [[Carnivora|carnívor]] de la [[Família (biologia)|família]] [[Ursidae]]. És el [[Ursidae|orso]] més comú en [[Amèrica del Nort|Norteamérica]] i és més menut que el [[orso pardo]] i el [[orso polar]], presentant un color de pell més o menys obscur (segons les regions i va del negre al blanc, passant pel rojós i el gris plateado).<ref name=":0">{{Cita web|url=http://enciclovida.mx/especies/33499-ursus-americanus|títul=Enciclovida (consultat l'11 de giner del 2020).}}</ref> Té pelaje negre, cos robust, coa curta, orelles menudes i redones. El seu pèl obscur és curt i lacio. El perfil del rostre és recte en hocico llarc. Les seues garres curtes (menys de 50{{esd}}mm) són negres i ganchudas. En distàncies menudes pot alcançar fins a 40{{esd}}km/h. El macho aplega a medir casi 3{{esd}}m de llongitut i la femella 2.5{{esd}}m. El pes corporal va dels 60-280{{esd}}kg per a machos i 40-180{{esd}}kg femelles.<ref name=":0" />

En general, es reconeixen 16{{esd}}[[subespecies]], algunes amenaçades. Este orso habita una superfície geogràfica que va des del nort de [[Canadà]] i [[Alaska]] fins a alcançar les seues àrees més meridionals en replanells del centre de [[Mèxic]], en la [[Serra Grossa (Mèxic)|Serra Grossa]] de [[Querétaro]], [[Guanajuato]] i[[Estat d'Hidalgo| Hidalgo]]; i de les costes [[Oceà Atlàntic| atlàntiques]] a les costes [[Oceà Pacífic| pacífiques]] de [[Norteamérica]]. Està present en gran número d'estats nortamericans, en totes les províncies canadenques i àrees agrestes de les serres nortenyes mexicanes.

En Mèxic, és un dels carnívors de major tamany; es reconeixen tres subespecies ('''''O'''. '''a'''. '''amblyceps''''', '''''O'''. '''a'''. '''machets''''' i '''''O'''. '''a'''. '''eremicus'''''). Es troba en Chihuahua i Sonora ('''''O'''. '''a'''. '''amblyceps'''''); aixina com en Coahuila, Tamaulipas i Nou #León ('''''O'''. '''a'''. '''eremicus'''''). D'acort a la ficha tècnica de Enciclovida, la distribució reportada en la lliteratura per al '''orso negre''' també inclou als estats de Sinaloa, Nayarit, Jalisco, Durango, Sant Luis Potosí i Zacatecas.<ref name=":0" /><ref>{{Cita web|url=https://www.elsoldezacatecas.com.mx/local/municipios/osos-apleguen-a-zones-habitacionales-en-concepcion-del-or-9049592.html/amp|títul=Orsos apleguen a zones habitacionales en Concepció de l'Or - El Sol de Zacatecas {{!}} Notícies Locals, Policíaques, sobre Mèxic, Zacatecas i el Món|fechaacceso=2023-07-02|sitioweb=www.elsoldezacatecas.com.mx}}</ref>

Preferix habitar els [[Bosc|boscs]] i les montanyes a on troba el seu menjar i pot ocultar-se. La seua població era fa temps, segurament, de dos millons d'individus. En l'actualitat, l'espècie està protegida i es considera que existixen entre 500{{esd}}000 i 750{{esd}}000 '''orsos negres''' en eixe continent. La subespecie de Nou #León, Mèxic es considera en Perill d'Extinció.

En Mèxic, se li troba en les zones montanyoses del nort del país, principalment cañadas i cims coberts per boscs de pi-encino. En primavera i estiu aplega a baixar als pasturages àrits de les faldes de les serres. Habita entre els 650 i 3000{{esd}}{{esd|m s. n. m.}} i en regions en diversos climes com són el sec semiárido, sec àrit, templat, humit o plujós tropical. En Mèxic la NOM-059-SEMARNAT-2010 considera a '''''Ursus americanus''''' En Perill d'Extinció; la IUCN 2019-1 com una espècie de Preocupació menor. La cacera furtiva i comerç illegal representen les majors amenaces a l'espècie donat l'alt preu en el mercat per la caça i venda de parts. Durant molt temps caçat per la seua pell, hui sofrix la reducció del seu mig natural; l'urbanisació del nort del país ha restringit el seu moviment en fragmentar el seu hàbitat. Ademés, la construcció del mur fronteriç entre Mèxic i I.O.A. llimitarà el fluix gènic entre les poblacions del nort, el moviment del qual fins a la data havia conseguit restablir la població de '''orso negre''' en el Big Bend National Park en Texas.<ref name=":0" />

L'orso negre no [[Hibernar|hiberna]] en sentit estricte, sino que passa el [[hivern]] en un estat de somnolència, vivint de les reserves de greix acumulades durant l'autumne. És [[omnívoro]], encara que el seu règim alimentari és en major part [[vegetal]]. Contràriament als prejuïns, l'orso negre és un bon nadador i trepa fàcilment als arbres per a escapar d'un perill.

En Mèxic, el '''orso negre''' juga un paper clau en el control poblacional d'herbívors i en la dispersió i germinació de llavors dels fruts que consumix. És imperatiu fer un proyecte a nivell nacional per a identificar la distribució actual i l'estat de les seues poblacions; aixina, es podran establir mides apropiades per a la seua conservació a mijà i llarc determini.<ref name=":0" />

== Característiques físiques ==

L'orso negre medix generalment entre 140 i 200 [[Centímetro|cm]] de llarc.<ref>{{cita web|títul=Ursus americanus|editorial=Université du Michigan|url=http://animaldiversity.ummz.umich.edu/site/accounts/information/ursus_americanus.html |fechaacceso=28 de setembre de 2007}}</ref> La seua altura fins a la creu és d'entre 100 i 130 cm.<ref name=Lours>{{cita web|llinages1=Kolenosky|nomene1=George|títul=L’ours noir|obra=Faune et flore du pays|url=http://www.hww.ca/hww2_f.asp?aneu=83|fechaacceso=27 de setembre de 2007|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20071009170102/http://www.hww.ca/hww2_f.asp?aneu=83|fechaarchivo=9 d'octubre de 2007}}</ref>

L'orso negre és més menut que el [[orso polar]] i el [[Ursus arctos|orso pardo]]. El seu pes depén de l'edat, del sexe de l'animal i la temporada: en [[autumne]], l'orso negre engordix i acumula reserves de [[grassa]] en la finalitat de passar el [[hivern]]. Les femelles pesen entre 40 [[kg]] i 180 kg (mija de 70–80 kg),<ref name="Museum">{{cita web|url=http://www.mnh.si.edu/mna/image_info.cfm?species_aneu=415|títul=Ursus americanus|fechaacceso=27 de setembre de 2007|editorial=National Museum of Natural History de Washington DC|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160306035807/https://naturalhistory.si.edu/mna/image_info.cfm?species_aneu=415|fechaarchivo=6 de març de 2016|deadurl=no}}</ref> mentres que els machos pesen entre 60 i 275 kg (mija de 120 kg). Es va trobar un macho de 400 kg en el [[comtat de Craven]], en [[Carolina del Nort]].<ref>{{cita web|url=http://www.bear.org/black/black_bear_facts.html|títul=Black Bear Facts|fechaacceso=28 de setembre de 2007|data=2002-02-03|editorial=Bear.org|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20070928065423/http://www.bear.org/black/black_bear_facts.html|fechaarchivo=28 de setembre de 2007}}</ref>

El color del pelaje varia del negre al blanc, passant per numerosos matisos: chocolate, marró, canella i ros són colors prou més freqüents en els boscs de l'oest d'Estats Units i en [[Canadà]] que en les regions de l'est. Al sur d'[[Alaska]] i en la [[Columbia Britànica]] viu el [[Ursus americanus kermodei|gose Kermode]], cridat també ''spirit bear'',<ref name=Catherine>Catherine et Rémy Marion, ''Cap sur els ours'', Paris, Nathan, 1997, p. 36.</ref> una subespecie d'orso negre el pèl del qual és d'un to blanc mat. Orsos d'un gris azulado ocupen la [[Baïa Glaciar|baïa dels Glaciars]] en Alaska.<ref name=Catherine/> Tots estos animals pertanyen a l'espècie de l'orso negre americà. Els [[Albinismo|albinos]] són molt rars. Alguns individus tenen una o més taques blanques sobre el coll o en el pit. L'orso negre [[Muda (biologia)|muda]] i la seua grossa pell li protegix contra les picadures dels [[insecte]]s i contra els rigors del [[hivern]].

Els orsos negres són capaços de tindre's de peu i d'anar sobre les seues pates atrasseres: estes són llaugerament més llargues (13 a 18 cm)<ref name=Catherine/> que les pates davanteres. Cada pata està dotada en cinc dits en [[garra]]s no retràctils utilisades per a esgarrar, cavar i pujar als arbres. Els orsos negres posseïxen una gran força física: Un orso negre d'a penes 54{{esd}}kg (120{{esd}}lliures) pot voltear en una pata davantera fàcilment, una roca d'entre 140 i 147{{esd}}kg (310 i 325{{esd}}lliures).<ref>{{Cita lliure|títul=Great Bear Almanac|url=http://archive.org/details/greatbearalmanac00gary|editorial=The Lyons Press|data=1996-02-01|fechaacceso=2021-04-01|isbn=978-1-55821-474-3|llinages=Gary Brown|pàgina=83}}</ref> Un colp d'una pata davantera basta per a matar a un [[cérvol]] adult.

L'orso negre posseïx ulls menuts, orelles redonejades, un llarc [[morro]] puntagut de color marró, i una coa relativament curta (8–14 cm). Els seus [[ulls]] són marrons. La seua visió no és especialment bona pero l'experiència posa de manifest que li permet distinguir els [[color]]és. En canvi, el seu [[oït]] i el seu [[olfat]] estan molt desenrollats; la seua llengua àgil i els seus llavis mòvils li permeten menjar menudes [[baya]]s i [[formiga]]s. Per últim, el seu perfil facial recte i el seu morro puntagut ho diferencien del [[Ursus arctos|Grizzly]], que viu també en [[Amèrica del Nort]]. L'orso negre és no obstant més menut.<ref>L’Ours noir est en outre plus petit et ne possède pas de bosse entre els épaules.</ref>

<center>
{|
| colspan=4 |'''''Parts característiques del [[Ursus maritimus|orso polar]], el [[Ursus arctos|pardo]] i el negre'''''
|-
|''A : cap d'un [[orso polar]]''
|''B : pata davantera''
|''C : pata atrassera''
|-
|''D : cap d'un [[orso pardo]]''
|''I : pata davantera''
|''F : pata atrassera''
|-
|''G : cap d'un orso negre''
|''H : pata davantera''
|''I : pata atrassera''
|}</center>

== Distribució i hàbitat ==
L'orso negre ocupa un espai inclós entre les regions septentrionals d'[[Alaska]] i [[Mèxic]]. Es troba des del [[Llitoral (geografia)|llitoral]] del [[Oceà Atlàntic|Atlàntic]] a les [[costa]]s del [[Pacífic]]. Preferix igualment els [[bosc]]s i les zones [[arbusto|arbustivas]], i pot adaptar-se a climes i mijos naturals molt variats: freqüenta tant les [[ciènaga]]s i els boscs [[subtropical]]és del surest dels [[Estats Units]] ([[Luisiana]], [[Alabama]], [[Florida]], etc.) com les altes [[montanya]]s del suroest, entre 900 i 3000{{esd}}metros d'altitut o també la [[tundra]] del [[Península del Labrador|Labrador]].<ref name=Catherine/> En Mèxic, viu principalment en les regions més montanyoses del nort del país,<ref>[https://web.archive.org/web/20100206222116/http://www.greenpeace.org/mexico/campaigns/bosques-i-selves-de-m-eacute-x/el-orso-negre L'orso negre, Greenpeace Mèxic]</ref> tant en la [[Serra Mare Oriental]] com en la [[Serra Mare Occidental]], i la regió més meridional dins del continent a on habitava esta espècie eren les zones de major altitut de la Serra Nort de [[Jalisco]] fins a la Reserva de la Biosfera de [[Serra Grossa (Mèxic)|Serra Grossa]].<ref>{{Cita web |url=http://www.conabio.gob.mx/otros/biodiversitas/doctos/pdf/biodiv63.pdf |títul=L'orso negre mexicà, CONABIO |fechaacceso=27 de giner de 2010 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20080920205732/http://www.conabio.gob.mx/otros/biodiversitas/doctos/pdf/biodiv63.pdf |fechaarchivo=20 de setembre de 2008 }}</ref> Viu també en els boscs mixts del surest del [[Canadà]] i el noreste dels Estats Units, pero també en el sur dels monts [[Apalaches]]. Està, en canvi, casi absent de les zones [[àrida]]s de Norteamérica.

Al final del [[hivern]], l'orso negre deixa el seu refugi i busca menjada en altituts miges i en els [[vall]]s exposts al sol. A mida que el [[estiu]] s'acosta, recupera altituts més elevades. El bosc constituïx un mig favorable per a l'orso negre, a on pot ocultar-se i protegir-se del sol.

== Comportament ==

A pesar del seu robust i voluminós cos, els orsos negres són asombrosamente àgils en els seus moviments. Es desplacen en funció de la temporada per a buscar el seu menjar. Pugen fàcilment als arbres per a escapar del perill, gràcies als seus músculs dorsals potents i als seus [[garra]]s. Poden córrer fins a 55 km/h.<ref name=Lours/>

L'orso és un animal [[plantígrat]], és dir, va colocant enterament la planta dels peus sobre el sol. Utilisa pas de marcha. És, per un atre costat, un excelent nadador i és capaç de creuar un [[llac]] per a aplegar a una [[illa]].

En agost de 2004, es va trobar un orso negre salvage [[Ebrietat|ebri]] despuix d'haver-se begut 36{{esd}}botellines de [[cervesa]] en el [[Washington (estat)|estat de Washington]], al noroest dels Estats Units. L'orso havia obert el [[refrigerador]] d'un acampador i havia utilisat les seues garres i les seues dents per a perforar les botelles.

L'orso negre és un animal, la major part del temps, solitari, llevat durant el periodo de [[Estro|celosia]] i en la relació que manté la mare en les seues oseznos. Els orsos poden reunir-se de tant en tant en les zones d'abundància d'aliment. Ixen generalment de dia, llevat en els sectors a on hi ha molta població humana: preferixen llavors la nit, per a evitar les trobades en l'home.

Contràriament als prejuïns, els atacs d'orsos negres contra els hòmens són rars: es varen contabilisar menys de 36{{esd}}atacs mortals a lo llarc de el {{sigle|XX||s}}. Si la femella Grizzly no dubta en defendre als seus menuts, l'orsoa negra no ataca als hòmens per a protegir el seu [[progenie]].

Els machos rasguñan els [[arbre]]és, per a comunicar-se potser, durant la temporada de l'acoplament i per a senyalar els seus territoris. Utilisen també les seues olors. Estos territoris varien entre 20 i 100 km², i cobrixen els de vàries femelles.

En cas d'amenaça, els oseznos emeten crits que s'assemblen a planys quan tenen por i els adults fan crujir les seues dents. L'orso negre es comunica també per expressions facials i posicions particulars. Quan s'alça sobre les seues pates posteriors, és per a olorar un perill, un [[olor]] intrigant o vore millor.

Els orsos negres figuren entre els [[mamífer]]s més inteligents: se'ls adestra a sovint per a realisar números de [[circ]]. El seu [[cervell]] és relativament gran comparat en el tamany del seu cos.

Els orsos negres passen l'hivern en un estat de somnolència: això significa que poden reaccionar a un atac d'un atre animal. Quan els dies disminuïxen, secretan una [[hormona]] que actua com un [[somnífer]]. El seu ritme [[cardíac]] passa llavors de 50 a 10{{esd}}[[pulsació|pulsacions]] per [[minut]]. La [[temperatura]] del cos disminuïx llaugerament (menys de 31 °C, #lo que representa 6,8 °C per baix de la temperatura corporal de l'estiu) ya que la seua massa és gran (perden, puix, més fàcilment la seua calor que els menuts mamífers que [[hibernar|hibernan]]). Passen tot l'hivern sense menjar, ni beure, ni orinar, ni defecar,<ref name=Museum/> i ixen de nou en la [[primavera]]. Este estat d'inactivitat dura de quatre a sèt mesos, entre octubre i maig. Esta duració varia en funció del clima: quant més llarc és l'hivern, més es prolonga el periodo de somnolència. Per això, esta no existix en les regions del sur, llevat para les orsoes [[embaràs|prenyades]]. Un orso negre pot perdre fins a un 30{{esd}}% del seu pes durant el [[hivern]].

== Règim alimentari ==

Els orsos negres són [[omnívoro]]s: els [[vegetal]]és representen un 75{{esd}}% del seu [[alimentació]]. Mengen [[gramínea]]s, [[herba]]s, [[fruta]]s ([[avellana]]s, [[baya]]s, [[piñón|piñones]], frutes d'[[escaramujo]]s, [[poma]]s...), [[bellota]]s i [[hayuco]]s.<ref name=Charles>(en anglés) Charles Jonkel, "{{lang|en|Black, brown (grizzly) and polar bears,}}" en John L. Schmidt, Douglas L. Gilbert (éd), {{lang|en|' ' Big of North America' '}}, Harrisburg, PA, Stackpole Books, 1978, p. 227-248</ref> S'alimenten també en [[carronya]]s i [[insecte]]s ([[avespa]]s, [[formiga]]s, [[abella]]s, [[termita]]s). Ataquen més rarament a [[rosegador]]és, [[Conill|conills]] i [[cérvol|cervatillos]]. Completen el seu règim alimentari en [[Salm (gènero)|salmones]], [[trucha]]s, [[carranc]]s i són aficionats a la [[mel]].

Els orsos negres s'acosten a voltes als establiments humans ([[horta]]s, [[colmena]]s, camps, gavetes de [[fem]], ''[[càmping]]'') per a trobar el seu menjar. Poden atacar a les [[ovella]]s o als [[porc]]s quan no troben un atre menjar.

Els orsos deuen almagasenar importants reserves de [[grassa]] per a passar l'hivern. En autumne, poden consumir fins a 20{{esd}}000{{esd}}[[caloria]]s per [[dia]].<ref name=Catherine/> Tenen també grans necessitats d'[[aigua]].

== Reproducció ==

Les femelles alcancen la seua madurea sexual entre els dos i nou anys, i els machos als tres o quatre. Els orsos negres es aparean a partir dels dos o tres anys en avant en el curs dels mesos de maig i juny, i fins a agost en els [[bosc]]s de [[Bosc mixt de frondoses|frondoses]] del [[este]]. La [[gestació]] dura generalment sis o sèt mesos. El desenroll del [[embrió]] comença dèu [[semana]]s despuix de la còpula: esta implantació diferida permet evitar els #naiximent en [[autumne]].<ref name=Catherine/> Els oseznos naixen entre finals de novembre i febrer en la osera. Cada [[part]] conta en, per terme mig, un o dos oseznos i fins a sis en l'est dels Estats Units. Pesen cada u entre 200 a 450{{esd}}[[gram]]s; per terme mig 350{{esd}}grams. Medixen de 15 a 20 cm en nàixer. Els menuts naixen sense pèl, en els ulls blaus i són cegos. S'alimenten de la [[llet]] materna en la osera durant l'hivern. Les [[femella]]s [[alletar|alleten]] en posició assentada. Quan ixen de la guarida en la [[primavera]], els jóvens pesen entre dos i cinc kg; es desmamen a la veta de sis a huit mesos. Solament deixen a la seua mare a l'edat de 16 o 17{{esd}}mesos; a voltes 29{{esd}}mesos. La seua supervivència depén de l'aptitut de la mare per a ensenyar-los a caçar i trobar una guarida. La mare ensenya a les seues oseznos a pujar als arbres per a escapar dels [[depredador]]és. S'ocupa també de buscar la guarida per a passar l'hivern. Els machos viuen aparte i recorren territoris de 50 a 150 km², englobant aquells a on viuen les femelles; no participen en l'educació dels oseznos.

== Amenaces i conservació ==
=== Història ===

Abans de l'arribada dels europeus, els [[amerindio]]s caçaven l'orso durant l'hivern, aprofitant el periodo d'inactivitat. L'animal els proporcionava carn, grassa i [[pell]]és. Els guerrers duyen garres d'orso entorn al seu coll; per [[superstició]], no pronunciaven mai el seu nom i el caçador devia demanar perdó abans de matar un orso. L'art amerindio representava este animal venerat com el [[tòtem]]. Durant algunes cerimònies, practicaven la dansa de l'orso.

Al final de el {{sigle|XVII||s}}, la [[Companyia de la Baïa de Hudson]] fomentava que els amerindios caçaren l'orso per a comprar-los les pells: intercanviaven mantes de [[llana]] per pells d'orso negre.<ref name=Catherine/>

Es va caçar l'orso negre també per a fer els famosos capells dels guàrdies britànics i alguns regiments de la [[Real Força Aérea Canadenca|Armada canadenca]] i de la [[Armada britànica]].

Algunes associacions de protecció dels animals varen criticar l'utilisació de la pell dels animals morts en colisions en automòvils o de peces de caça, per a fer estos gorros ([[PETA]]). Es varen realisar llavors algunes proves de gorros en pell sintètica.

Per últim, les pates i la [[bilis]] del plantígrat encara s'aprecien molt en [[Àsia]]: un gram de bilis, utilisada en la [[farmacopea]] chinenca, costa 155{{esd}}dólars.<ref name=Kiki>Kiki Marmori, ''Els Ours'', Paris, Nathan, 2003, p. 91</ref>

=== Depredadors i mortalitat ===
En la naturalea, la [[esperança de vida]] mija de l'orso negre és de prop de 10{{esd}}anys; pot a voltes viure fins a 30{{esd}}anys. En l'actualitat, es consideren entre 500{{esd}}000 i 750{{esd}}000 el número d'orsos negres en el continent americà. La seua escassa [[fecunditat]] i la seua madurea sexual tardana constituïxen amenaces a la supervivència de l'espècie. Les principals causes de mortalitat són les colisions en els automòvils i la caça. Els oseznos poden morir de fam o d'una caiguda des d'un arbre.

Constituïxen assuts per als depredadors com el [[llop]], el [[puma]], el [[gat cerval]], el [[coyot]],<ref name=Charles/> el [[orso pardo]] i els atres orsos negres, en particular els machos per falta de menjar. Els jóvens separats accidentalment de la seua mare es moren ràpidament.

Els orsos negres seguixen sent caçats per a terminar com [[trofeu]], estora de llit i també per la seua carn, en Canadà i Alaska.

Entorn 30{{esd}}000 orsos negres a l'any es maten en tota Norteamérica, pero la seua caça està molt regulada.

Els principals [[Parasitisme|paràsits]] de l'orso negre són la [[ténia]], el [[ascaris]] i els cucs de la classe [[trichinella]]. Poden també sofrir [[#tuberculosis]], [[artritis]] i bronco-[[neumonia]]. Les poblacions de l'oest dels Estats Units són encara numeroses mentres que les de l'est del país tendixen a reduir-se perillosament. Estos últims viuen essencialment en les montanyes, en els boscs, aixina com en els parcs nacionals i les reserves naturals. Les regions a l'est del [[riu Mississipi]] són en efecte les més poblades per l'home mentres que àmplies zones de les [[Montanyes Rocoses]], de la [[replanell]] i de la [[Gran Conca]] seguixen sent salvages.

L'animal està absent en 10 dels 50{{esd}}estats, inclosos [[Hawái]], les dos Dakota, els estats molt urbanisats com [[Delaware]] i varis estats del centre-este a on les montanyes i els boscs són inexistents.<ref>{{Cita web|url=http://www.blackbearsociety.org/bearpopulationbystate.html|títul=Bear Population by State|fechaacceso=2023-09-26|data=2013-03-15|sitioweb=web.archive.org|fechaarchivo=15 de març de 2013|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20130315232737/http://www.blackbearsociety.org/bearpopulationbystate.html|deadurl=}}</ref>

També la situació de l'orso negre varia segons les subespecies i les regions. Aixina que, es classifica a l'orso negre de Florida (''Ursus americanus floridanus'') com [[espècie amenaçada|amenaçada]]. Un estudi realisat en [[Califòrnia]] en 1998 evalua entre 17{{esd}}000 i 23{{esd}}000 el número d'orsos negres en este estat del suroest d'Estats Units.<ref>{{cita web|url=http://www.sdnhm.org/fieldguide/mammals/ursu-ame.html|títul=Ursus americanus|fechaacceso=27 de setembre de 2007|editorial=Zoo de Sant Diego|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20080403011041/http://www.sdnhm.org/fieldguide/mammals/ursu-ame.html|fechaarchivo=3 d'abril de 2008|deadurl=no}}</ref> Esta població és actualment estable, o inclús en molt llaugera progressió.

=== Protecció en els parcs naturals ===

En el parc nacional de [[Yosemite]], en [[Califòrnia]], es considera la població d'orsos negres entre 300 i 500{{esd}}individus.<ref>{{cita web|url=http://www.nps.gov/archive/yose/nature/wlf_bears.htm |títul=Bears" |editorial=Parc Nacional Yosemite|fechaacceso=4 de març de 2007 |data=22 de decembre de 2004}}</ref> Els guardes forestals conten una quinzena en el [[vall de Yosemite]],<ref>"el cor dels parcs nortamericans", en ''Terra salvage '' n°223, decembre 2006-janvier 2007, p. 16,</ref> és dir, el sector més freqüentat pels turistes.

L'orso negre s'adapta fàcilment a la presència dels hòmens i no oblida el seu menjar. Pot llavors penetrar en els ''càmping'' i en els vehículs estacionats en els aparcaments. Abans, els hòmens alimentaven als orsos, #lo que va causar atacs i numerosos ferits. En l'actualitat, numerosos panels d'informació i mensages de prevenció desaconsellen alimentar als animals salvages, en particular als plantígrats. Les gavetes de fem del parc es varen immovilisar i es varen tancar herméticamente; es varen posar caixes en els ''càmping'' per a almagasenar tot el menjar. Des de llavors els incidents han baixat; no obstant dos o tres orsos agressius deuen ser abatuts cada any en Yosemite.

En un atre parc nacional nortamericà, en [[Yellowstone]], s'alimentava també als orsos, #lo que constituïa una atracció apreciada pels turistes. En l'actualitat, el parc ha abandonat esta pràctica.

Yellowstone conta en 600{{esd}}orsos negres actualment.<ref name=Kiki/> A l'est dels Estats Units hi ha una població de 400 a 600{{esd}}orsos negres en el [[parc nacional de les Grans Montanyes Humeantes]].

És durant els anys pobres en [[hayuco]]s quan els incidents en els visitants es multipliquen. En esta regió, l'orso negre sofrix la competència d'[[espècies invasoras]] com el [[javalí]] europeu, que és un important consumidor de [[bellota]]s. Els guardes dormen als orsos més perillosos i els desplacen cap a sectors salvages.

En [[Nou Hampshire]], el [[naturaliste]] Ken Killian va obrir un establiment que arreplega i s'ocupa dels orsos negres ferits o dels oseznos extraviats.<ref name=Kiki/> Es du una experiència similar en [[Minnesota]], a on 3000{{esd}}orsos negres viuen en el Superior Nacional Forest, corredor biològic per a l'orso negre de Florida, de manera que es puga impedir la seua extinció.

L'orso negre americà està protegit per la llei en varis estats del sur dels [[Estats Units]], com [[Luisiana]], [[Mississipi]] i [[Texas]]. Matar illegalment a un orso negre està castigat en una important multa i pena de presó.

== Classificació i subespecies ==

=== Nom comú ===
En anglés, a l'orso negre se li crida comunament «orso negre americà», o també «gose canella» als animals de color roig-marró. També du el nom de "baribal".

=== Taxonomia ===
Les relacions filogenético en atres espècies de la família ursidae no estan clarament definides. L'orso negre es troba molt prop de l'orso de collar, el [[orso polar]] i el [[orso pardo]]. No obstant, és molt més menut que l'orso polar, el pes del qual pot aplegar als 700 kg en els machos.

Setze subespecies s'enumeren en Norteamérica:

* ''[[Ursus americanus altifrontalis]]'': del nort i l'oest del Pacífic, des de la [[Columbia Britànica]] al nort de [[Califòrnia]] i al nort d'[[Idaho]];
* ''[[Ursus americanus amblyceps]]'': [[Colorat]], [[Mèxic]], [[Texas]] occidental i mitat oriental de la [[Arizona]], al surest d'[[Utah]];
* ''[[Ursus americanus americanus]]'': [[Montana]] oriental a l'Oceà Atlàntic, al sur i a l'est de Canadà i Alaska fins a l'Oceà Atlàntic i el sur a Texas;
* ''[[Ursus americanus californiensis]]'': Valle Central de [[Califòrnia]] i el sur d'[[Oregó]];
* ''[[Ursus americanus carlottae]]'': Alaska;
* ''[[Ursus americanus cinnamomum]]'': Idaho, [[Montana]] Occidental [[Wyoming]], [[Washington (estat)|Washington]], Oregó i al noreste d'Utah;
* ''[[Ursus americanus emmonsii]]'': el surest d'Alaska;
* ''[[Ursus americanus eremicus]]'': al noreste de Mèxic;
* ''[[Ursus americanus floridanus]]'': [[Florida]], [[Geòrgia (Estats Units)|Geòrgia]] i el sur d'[[Alabama]];
* ''[[Ursus americanus hamiltoni]]'': la [[illa de Terranova]];
* '' [[Ursus americanus kermodei]] '': costa central de BC;
* ''[[Ursus americanus luteolus]]'': Este de Texas, [[Luisiana]] [[Mississipi]] Sur;
* ''[[Ursus americanus machets]]'': Mèxic;
* ''[[Ursus americanus perniger]]'': península de Kenai (Alaska);
* ''[[Ursus americanus pugnax]]'': [[Archipèlec Alexander]] (Alaska);
* ''[[Ursus americanus vancouveri]]'': [[Illa de Vancouver]] BC.

== L'orso negre en la cultura ==

Els amerindios Ojibwés varen fer del baribal el seu [[tòtem]].

En 1902, el president nortamericà [[Theodore Roosevelt]] va ser fins al [[riu Mississipi]] en la finalitat de regular un conflicte referent al traçat dels llímits que separen als estats de [[Luisiana]] i [[Mississipi]]. Durant la seua estància, va participar en una partida de caça en la qual va decidir perseguir a un orso negre ferit. L'episodi va ser relatat en un artícul del Washington{{Esd}}Post. Clifford K. Berryman ho va ilustrar en un dibuix cridat Drawing the Line en Mississipi (vejau l'image) que representava el president i a l'orso negre en qüestió.<ref>{{cita web|url=http://inventors.about.com/od/tstartinventions/a/teddy_bear.htm|títul=History of the Teddy Bear|fechaacceso=3 d'octubre de 2007|fechaarchivo=4 de juny de 2012|urlarchivo=https://archive.today/20120604221548/http://inventors.about.com/od/tstartinventions/a/teddy_bear.htm|deadurl=yes}}</ref> Ràpidament, l'anècdota es va fer popular. Dos emigrants [[Rússia|russos]], Rosa i Morris Mictchom, varen crear un orso de peluig al que varen batejar com "Teddy", el diminutivo del nom Theodore, en homenage al 26.º{{esd}}president dels Estats Units.

En 1950, els rangers del Lincoln Nacional Forest, en l'estat de [[Nou Mèxic]], varen salvar a un jove orso negre d'un incendi que devastava les montanyes Capità. L'animal va haver de ser curat de les seues cremades pero va sobreviure i va inspirar la creació del [[Smokey Bear|orso Smokey]], la mascota de la prevenció dels incendis forestals en els Estats Units. L'orso negre és, ademés, l'emblema de l'universitat de Maine; una de les tres mascotes dels [[Jocs Olímpics]] d'hivern de l'any 2002 en [[Salt Lake City]] era un orso negre de nom Coal ("carbó").

== Referències ==
{{Listaref}}

=== Bibliografia ===
* P. Dubois, « L’ours noir. Unix vieille connaissance encore mal connue », dans Forêt Conservation, magazine de l’AFQ et dones clubs 4-H du Québec. Québec, 1992, (59)6:24–27.
* ''Walker’s Mammals of the World'', 4th Ed. Nowak, Ronald, M. and John L. Paradiso. 1983. [[Johns Hopkins University Press]], Baltimore, MD.

* Catherine et Rémy Marion, ''Cap sur els ours'', Paris, Nathan, 1997, ISBN|209260870X
* Tom Anderson, ''Black Bear : Seasons in the Wild'', Voyageur Press, 1992, ISBN|0896582035
* George A. Feldhamer, Bruce C. Thompson, Joseph A. Chapman (éd.), ''Wild Mammals of North America: Biology, Management, and Conservation'', The Johns Hopkins University Press, 2nde edition, 2003, ISBN|0801874165
* Dave Taylor, ''Black Bears: A Natural History'', Fitzhenry and Whiteside, 2006, ISBN|1550418491
* Howard Smith, ''In the Company of Wild Bears: A Celebration of Backcountry Grizzlies and Black Bears'', The Lyons Press, 2006, ISBN|1592289525
* John J. Beecham, Jeff Rohlman, ''A Shadow in the Forest: Idaho’s Black Bear'', University of Idaho Press, 1994, ISBN|089301172X
* Daniel J. Cox, ''Black Bear'', Chronicle Books, 1990, ISBN|0877017271
* Kiki Marmori, ''Els Ours'', Paris, Nathan, 2003, ISBN|2092610538

== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
{{wikispecies}}
* {{ITIS|ANEU=Urusu americanus|tàxon=180544}}
* {{Catalogue of Life|6850392}}
* {{MSW3|aneu=14000953|page=}}
* (en espanyol) [https://orsos10.com/negre/ Més informació sobre l'Orso Negre]
* (en anglés) [http://www.fs.fed.us/database/feis/animals/mammal/uram/all.html WILDLIFE SPECIES: Ursus americanus] : nombreuses données sur li site du [[Service national dones forêts aux États-Unis d'Amérique|Service national dones forêts aux États-Unis d’Amérique]]
* (en anglés) [http://www.mnh.si.edu/mna/image_info.cfm?species_aneu=415 Ursus americanus] {{Wayback|url=http://www.mnh.si.edu/mna/image_info.cfm?species_aneu=415 |dona't=20160306035807 }} : unix fiche sur l’ours noir du {{lang|en|National Museum of Natural History}} de Washington DC (carte, dessins, photographies document àudio)
* (en anglés) [http://www.sdnhm.org/fieldguide/mammals/ursu-ame.html Ursus americanus] : unix fiche du zoo de Sant Diego (Californie)
* (en francés) [https://web.archive.org/web/20080615135701/http://www.hww.ca/hww2_f.asp?aneu=83 L’ours noir] sur Faune et flore du pays (site canadien) : fiche de renseignements, clip sonore, carte, bibliographie
* (en anglés) [http://animaldiversity.ummz.umich.edu/site/accounts/information/ursus_americanus.html Ursus americanus] sur Animal Diversity Web, Université du Michigan (USA)
{{Traduït ref|fr|Ours noir}}

* '''Enciclovida''' té un artícul sobre '''''[http://enciclovida.mx/especies/33499-ursus-americanus Ursus americanus]'''.''
* '''Naturaliste''' té una ficha sobre '''''[https://www.naturalista.mx/taxa/41638-Ursus-americanus Ursus americanus]'''.''

[[Categoria:Mamífers d'Amèrica]]

Ursus americanus - Historial de revisions

Valencian: "Hocico" en castellà per "Morro" en valencià.

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer