https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?action=history&feed=atom&title=Urocitellus_richardsoniiUrocitellus richardsonii - Historial de revisions2026-07-08T20:39:24ZHistorial de revisions per a esta pàgina en la wikiMediaWiki 1.45.1https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Urocitellus_richardsonii&diff=499477&oldid=prevValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer2026-07-08T13:23:38Z<p>Bot: Creant artícul sobre el mamífer</p>
<p><b>Pàgina nova</b></p><div>[[Archiu:Richardson's-Szmurlo.jpg|miniatura|farda de Richardson (''Urocitellus richardsonii'')]]<br />
<br />
<br />
La '''farda de Richardson''' o '''farda Richardson''' ('''''Urocitellus richardsonii''''') és una [[espècie]] de [[Rodentia|rosegador]] [[esciuromorfo]] de la [[família (biologia)|família]] [[Sciuridae]] pròpia d'[[Amèrica del Nort]].<ref>{{cita publicació |autor1=Helgen, Kristofer M. |autor2=Cole, F. Russel |autor3=Helgen, Lauren I. |autor4=Wilson, Dò I |any=2009 |títul=Generic Revision in the Holarctic Ground Squirrel Genus ''Spermophilus'' |doi=10.1644/07-MAMM-A-309.1 |publicació=Journal of Mammalogy |volum=90 |número=2 |pàgines=270–305 |url=http://www.mammalsociety.org/uploads/helgen%20et%20a el%202009.pdf |urlarchivo=https://www.webcitation.org/62dp5i1jk?url=http://www.mammalsociety.org/uploads/helgen%20et%20a el%202009.pdf |fechaarchivo=22 d'octubre de 2011 }}</ref> De la mateixa manera que ocorre en atres fardes terrestres viuen baix terra, en galeries excavades per elles mateixes a una profunditat d'uns 6 [[metro]]s; a voltes se'ls crida talps{{cita requerida}}, encara que este nom habitualment solament s'utilisa en [[animals]] de la [[família (biologia)|família]] [[Geomyidae]].<br />
<br />
El [[nom]] d'este [[animal]] és un homenage al naturaliste [[Escòcia|escocés]] [[John Richardson (naturaliste)|sir John Richardson]]. El [[museu]] de talps ([[Gopher Hole Museum]]) en [[Torrington (Alberta)|Torrington, Alberta]] ([[Canadà]]) té una gran colecció de fardes terrestres disecadas de moltes varietats i colors.<br />
<br />
== Característiques ==<br />
El seu aspecte i comportament és molt similar al del [[Cynomys|perrito de la praderia]] per lo que és fàcil confondre'ls. El [[tamany]] del cos d'una farda de Richardson varia segons la seua [[sexe]], sent el [[macho]] major en una llongitut de 26 a 30 [[Centímetro|cm]], mentres que el de la [[femella]] de 23 a 28 [[Centímetro|cm]]. Posseïx una llarga [[coa]], que també varia el seu tamany segons el seu [[sexe]], sent la coa del [[macho]] major en 6,5 a 8,5 [[Centímetro|cm]] i 5,5 a 8,0 [[Centímetro|cm]] la de la [[femella]].<br />
<br />
El seu [[pes]] varia respecte al [[sexe]], l'época del [[any]] i la zona geogràfica; el [[macho]] pot pesar de mija des dels 650 [[gram|g]] fins a 1 [[quilogram|kg]], mentres que la [[femella]] entre 450 a 880 [[gram|g]]. Quan terminen d'[[hibernar]], les [[farda]]s pesen entre 200 i 400 [[gram|g]]; pero just ans que done començ una nova [[hibernación]], el seu pes s'aproxima als 750 [[gram|g]].<br />
<br />
El seu pelaje és de color marró obscur en el llom i color canella en els costats, aplegant a ser blanc en la pancha. La coa és generalment marró, en pèls negres fins i llarcs, presentant-se més curta i menys peluda que en atres espècies de fardes terrestres; les [[orelles]] són tan diminutes que, de forma similar a les dels [[Aus|pardal]]s, semblen ser forats. Els seus [[hàbit]]s són més semblats als d'un [[Cynomys|Perrito de la praderia]] que als propis d'atres espècies de fardes terrestres.<br />
<br />
L'esperança de vida en la seua [[hàbitat]] és de 3 [[any]]s aproximadament per als machos dels machos i d'entre 5 a 6 [[any]]s per a les femelles.<br />
<br />
{| class="wikitable"<br />
|+ Comparació per sexe<br />
! !! [[Macho]] !! [[Femella]]<br />
|-<br />
| [[Tamany]] || 26 - 30 [[centímetros|cm]] || 23-28 [[centímetros|cm]]<br />
|-<br />
| [[Llongitut]] [[coa]] || 6,5 - 8,5 [[centímetros|cm]] || 5,5 a 8,0 [[centímetros|cm]]<br />
|-<br />
| [[Pes]] || 650 - 1.000 [[gram|g]] || 450 - 880 [[gram|g]]<br />
|-<br />
| [[Esperança de vida]] || 3 [[any]]s || 5 - 6 [[any]]s<br />
|}<br />
<br />
== Distribució ==<br />
La seua [[hàbitat]] natural es troba en les [[praderia]]s d'[[herba]] curta [[Amèrica del Nort|nortamericanes]]; la seua població es troba en el [[nort]] d'[[Estats Units]], en [[Dakota del Nort]], [[Minnesota]] i [[Montana]] i en el [[sur]] de [[Canadà]], en les [[província]]s d'[[Alberta]] i [[Saskatchewan]]. <br />
<br />
La distribució geogràfica d'esta espècie ha aumentat degut a que s'han talat els [[bosc]]s per a crear terres de [[Agricultura|cultive]]. No solament es troben en les [[praderia]]s, sino que també es poden adaptar en èxit a viure en les afores de les [[ciutats]], a on resulten perjudicials per estropejar [[parc]]s i [[jardí|jardins]] en excavar els seus caus.<br />
<br />
== Comportament ==<br />
<br />
<br />
<br />
Encara que mostren un comportament agressiu i territorial en els seus caus, estes s'agrupen en colónies en les que els seus membres emeten audibles crits d'alarma per a advertir de la presència de possibles [[depredador]]és. Hi ha distints tipos de crits en funció de si l'amenaça prové de l'aire o de la terra, despuix del primer tipo de crit desapareixen en el seu cau, mentres que despuix del segon tipo de crit inspeccionen la zona i a continuació, en cas de necessitat, fugen i es refugien. Recents investigacions han revelat que en alguns casos estes [[farda]]s proferixen crits d'alarma [[ultrasò]]s que són contestats per atres membres de la seua colónia.<br />
<br />
Viuen en un entorn social que solament està compost per animals de la mateixa ascendència i que està regit per les femelles. Encara que els machos tenen un cos més gran, són les femelles les que defenen la seua [[cau]] quan estan prenyades o criant dels animals de la mateixa ascendència i d'atres machos, inclús del pare dels cadells.<br />
<br />
En les primerenques dates de juliol pot començar la [[hibernación]] dels adults, encara que els jóvens en el primer [[any]] de vida no hibernarán fins a setembre. Els [[macho]]s deixen d'[[hibernar]] en març, per a establir territoris ans que un parell de [[semana]]s despuix desperten les [[femella]]s. Els #naiximent tenen lloc entre abril i maig; i en un únic part es pot aplegar a allumenar fins a huit cadells. Els seus caus abandonats poden vore's en ocasions ocupades per atres habitants de la [[praderia]] [[Amèrica del Nort|nortamericana]] com ''[[Athene cunicularia]]''.<br />
<br />
=== Posició de la coa ===<br />
A través de la [[posició]] de la [[coa]] i la seua [[Motilidad|moviment]] podem conéixer el seu estat d'ànim del [[animal]]. Aixina podem trobar 4 estats d'ànim i per tant posicions diferents de la [[coa]].<br />
<br />
* Normal: La coa quedarà cap a dalt en forma de "L".<br />
* Inseguritat: La coa es mourà constantment cap a dalt i cap a avall.<br />
* Por: La coa quedarà pegada a la seua esquena.<br />
* Agressivitat: La coa quedarà oberta com un palmito.<br />
<br />
== Alimentació ==<br />
Estos [[animals]] són [[omnívoro]]s; mengen [[llavor]]s, [[Anou (frut)|anous]], [[llavor|grans]], [[pastura (ganaderia)|pastura]], [[insectes]] i una miqueta de [[carronya]].<br />
<br />
== Contes en captivitat ==<br />
Deuen "[[domesticar]]es" des de [[jove|jóvens]] posat que si no serà impossible fer-ho, igualment és realment complicat [[educar]]els perfectament, s'esglayen dels [[humà]]s, i això alguna cosa que provablement conservaran durant el restant de la seua vida, per este motiu no són [[animal]]és recomanats para [[chiquet]]s.<br />
<br />
En captivitat l'animal no podrà menjar lo mateix que en el seu [[hàbitat]] natural, per això caldrà assemblar la seua dieta lo més pareguda possible a la que tindria en el seu hàbitat.<br />
{| class="wikitable"<br />
|+ Alimentació de la farda de Richardson en captivitat<br />
! Forraje principal<br />
! Forraje fresc<br />
! Forraje sec<br />
! Llepolies<br />
! Prohibit<br />
|-----<br />
| [[Fenaç]] [[fresca]]<br />
| [[Fruta]] i [[verdura]] fresca com [[lletuga]], [[pepino]], [[carlota]], [[pimentó]] vert, [[soja]], [[remolacha]], [[Taraxacum officinale|dent de lleó]], [[banana|banana]], [[meló]], [[meló d'Alger]] o [[raïm]].<br />
| [[Pens compost]] para [[Cynomys|Perrito de la praderia]] i [[Pens compost]] para [[farda]] solament si el [[animal]] està a la [[ras]].<br />
| [[Llepolia]]s per a [[rosegador]]és de [[banana|banana]] o [[carlota]], [[avellana]] o copos d'[[avena]].<br />
| [[Pa]] de [[blat]], [[cereal]]és, [[dacsa]], [[alfalfa]], [[Cynomys|Perrito de la praderia]], [[pipes]], [[fruts secs]], [[poma]], [[brócoli]], [[coliflor]].<br />
|}<br />
<br />
L'alimentació ideal és el pens per a [[Cynomys|perrito de la praderia]] reforçant-la en [[fruta]], [[verdura]] i [[cereal]]és, també deurem aportar [[Pastura (ganaderia)|forraje]] tant [[humit]] com [[sec]]. Deu prescindir-se de la [[avellana]]s, encara que se'ls pot donar 1 o 2 unitats per semana, a modo de llepolia.<br />
<br />
* Com '''forraje principal''' deuria alimentar-se d'[[herba]] fresca ya que al mateix temps calma la seua set.<br />
* Com '''forraje sec''' deuria alimentar-se de [[Pens compost]] per a perrito de la praderia, en una cullerada sopera al dia és suficient, encara que en époques necessitarà més.<br />
* Com '''forraje fresc''' deuria alimentar-se de [[dent de lleó]], [[herba]] fresca, [[fruta]] i [[verdura]] fresca llavada per a evitar els pesticidas.<br />
<br />
<br />
Deu tindre's en conte que el pens no estiga humit i tinga una temperatura ambiente per a que no es produïxquen diarrees, en cas que es presenten diarrees, retirar immediatament el forraje fresc i alimentar en molt fenaç. <br />
<br />
En ser un animal molt actiu devem habilitar-li una gàbia lo suficientment gran per a que puga córrer, cavar i trepar, un metro quadrat per farda és lo recomanable, a ser possible distribuït en varis nivells. Deu tindre abundant [[Fenaç]] en el que poder fer el seu niu i cavar o refugiar-se davall, també pot habilitar-se-li un refugi artificial per a que s'acarone en cas de temperatures brusques o excessos de llum. Utilisarem substrat de fusta per a que absorbixca els seus excrements i també pot posar-se corfa de fusta que absorbix i també li servix per a rosegar i desgastar els seus incisius, en el mateix propòsit podem usar trossos de fusta o pedres específiques per a rosegadors. Mai deu faltar aigua fresc en un bebedero per a rosegadors.<br />
<br />
Per la seua falta d'[[hibernación]] en trobar-se en un [[hàbitat]] que no és l'habitual, les [[Animal de companyia|mascotes]] poden emmalaltir a sovint si no reben els contes necessaris.<br />
<br />
== Extermini ==<br />
Entre els seus [[depredadors]] es troben el [[falcó]], el [[àguila]], la [[lechuza]] la [[mustela]], el [[coyot]], la [[comadreja]], el [[rabosot]], el [[Taxidea taxus|teixó]] i la [[serp de cascabel]].<br />
Per la rapidea en la que devoren les [[hortaliça]]s, en alguns països és considerada una [[plaga]] [[agricultura|agrícola]], els agricultors, ademés de les formes tradicionals d'acabar en les '''fardes Richardson''' com poden ser les trampes, dispars o enverinament, han ideat atres formes ingenioses d'exterminar-les. Un ocurrente agricultor va modificar un camió dels que s'ampren en l'extracció d'aigües residuals para per mig de l'aspiradora del mateix extraure a les fardes de la seua cubil i posar-les dins de la cisterna del camió. Un atre método consistix en omplir els caus d'una mescla d'[[oxigen]] i [[propà]] i capcionar-li fòc, #lo que produïx una explosió que derroca totes les seues galeries. Encara que abdós solucions són eficaces, les fardes de Richardson de les zones aledaño a les tractades repoblaran el lloc i tornaran a propagar-se.<br />
<br />
No tot lo món està d'acort en l'extermine d'esta espècie. La [[Saskatchewan Wildlife Federation]] va patrocinar en 2002 un certamen de dotze semanes en el que es pretenia reduir la superpoblación d'estes fardes. Es varen otorgar premis en efectiu a els qui hagueren matat al major número d'eixemplars; la coa de l'animal era la prova de la seua captura. La [[Canadian Humane Society]] va tachar a la competició de cruel i bàrbara.<ref>[https://web.archive.org/web/20070703045949/http://www.cbc.ca/canada/story/2002/06/22/gophers020622.html Humane society eslams gopher-killing derby - CBC Saskatchewan]</ref> A pesar de les crítiques, les proves es varen repetir en 2003. En 2004, la població de '''fardes de Richardson''' havia descendit i no es va celebrar el concurs.<br />
<br />
== Curiositats ==<br />
Mai deixa de moure la coa, i per esta característica se li crida en els [[Estats Units]] «flickertail» ("agitacola"); per la població d'este animal en [[Dakota del Nort]] este [[Estat]] és conegut també com ''flickertail''.<br />
<br />
== Fonts ==<br />
{{listaref}}<br />
<br />
== Enllaços externs ==<br />
{{wikispecies}}<br />
{{Commons|Spermophilus richardsonii}}<br />
* [https://web.archive.org/web/20130512004400/http://ardillarichardson.es/ Farda richardson.és]<br />
* [https://web.archive.org/web/20081014071521/http://www.perritodelapradera.info/ Perrito de la praderia.info]<br />
* [https://web.archive.org/web/20040714213827/http://www.centralpets.com/pages/critterpages/mammals/rodents/rod4274.shtml Central Pets.com (en anglés)]<br />
* [http://www.science.smith.edu/departments/biology/vhayssen/msi/pdf/i0076-3519-243-01-0001.pdf Societat Americana de Mamiferológos, llibre d'espècie (pdf) (en anglés)]<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
[[Categoria:Mamífers d'Amèrica]]</div>ValBOT