Uras - Historial de revisions

Reval en 15:32 6 jul 2025

2025-07-06T15:32:40Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:32 6 jul 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Uras''' o '''Urash''' va ser una [[Deu\|deesa]] ctónica de la [[mitologia sumèria]] i una de les consorts d'[[Anu]], mare de [[Ninsuna]] i la yaya de l'héroe [[Gilgamesh]].		'''Uras''' o '''Urash''' va ser una [[Deu\|deesa]] ctónica de la [[mitologia sumèria]] i una de les consorts d'[[Anu]], mare de [[Ninsuna]] i la yaya de l'héroe [[Gilgamesh]].

	«Uras» també pot haver segut un nom alternatiu per a Antum, una atra esposa d'Anu. El nom s'ha usat per a denominar a Anu mateix, adoptant el significat de ''cel''. [[Ninurta]] també sembla haver-se nomenat Uras en temps posteriors.		«Uras» també pot haver segut un nom alternatiu per a Antum, una atra esposa d'Anu. El nom s'ha usat per a denominar a Anu mateix, adoptant el significat de ''cel''. [[Ninurta]] també sembla haver-se nomenat Uras en temps posteriors.

	== Referències ==		== Referències ==

Valencian: Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

2023-08-28T16:07:04Z

Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

← Revisió anterior		Revisió de 16:07 28 ago 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Uras''' o '''Urash''' va ser una [[Deu\|deesa]] ctónica de la [[mitologia sumèria]] i una de les consorts d'[[Anu]], mare de [[Ninsuna]] i la yaya de l'héroe [[Gilgamesh]].		'''Uras''' o '''Urash''' va ser una [[Deu\|deesa]] ctónica de la [[mitologia sumèria]] i una de les consorts d'[[Anu]], mare de [[Ninsuna]] i la yaya de l'héroe [[Gilgamesh]].

	«Uras» també pot haver segut un nom alternatiu per a Antum, una atra esposa d'Anu. El nom s'ha usat per a denominar a Anu mateix, adoptant el significat de ''cel''. [[Ninurta]] també sembla haver-se ~~cridat~~ Uras en temps posteriors.		«Uras» també pot haver segut un nom alternatiu per a Antum, una atra esposa d'Anu. El nom s'ha usat per a denominar a Anu mateix, adoptant el significat de ''cel''. [[Ninurta]] també sembla haver-se nomenat Uras en temps posteriors.

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm en 18:15 1 abr 2023

2023-04-01T18:15:29Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:15 1 abr 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Uras''' o '''Urash''' va ser una [[Deu\|deesa]] ctónica de la [[mitologia sumèria]] i una de les ~~consortes~~ d'[[Anu]], mare de [[Ninsuna]] i la yaya de l'héroe [[Gilgamesh]].		'''Uras''' o '''Urash''' va ser una [[Deu\|deesa]] ctónica de la [[mitologia sumèria]] i una de les consorts d'[[Anu]], mare de [[Ninsuna]] i la yaya de l'héroe [[Gilgamesh]].

	«Uras» també pot haver segut un nom alternatiu per a Antum, una atra esposa d'Anu. El nom s'ha usat per a denominar a Anu mateix, adoptant el significat de ''cel''. [[Ninurta]] també sembla haver-se cridat Uras en temps posteriors.		«Uras» també pot haver segut un nom alternatiu per a Antum, una atra esposa d'Anu. El nom s'ha usat per a denominar a Anu mateix, adoptant el significat de ''cel''. [[Ninurta]] també sembla haver-se cridat Uras en temps posteriors.

Lluísm en 18:15 1 abr 2023

2023-04-01T18:15:03Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:15 1 abr 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''~~Zin-Suddu~~''' ~~és l~~'~~últim dels reis antediluvians de la dinastia llegendària sumèria. És conegut també com~~ '''~~Ziusudra~~''', ~~'''Ziusdra''', '''Xisuthrus'''~~ i '~~''Adapa'''~~.		'''Uras''' o '''Urash''' va ser una [[Deu\|deesa]] ctónica de la [[mitologia sumèria]] i una de les consortes d'[[Anu]], mare de [[Ninsuna]] i la yaya de l'héroe [[Gilgamesh]].

	~~== Mit biogràfic ==~~		«Uras» també pot haver segut un nom alternatiu per a Antum, una atra esposa d'Anu. El nom s'ha usat per a denominar a Anu mateix, adoptant el significat de ''cel''. [[Ninurta]] també sembla haver-se cridat Uras en temps posteriors.
	Va succeir al seu pare Ardates, i va regnar díhuit sars, al final d'estos el [[deu]] [[Ea]] (Kronus segons l'historiador babiloni [[Beroso]]), se li va aparéixer i li va advertir del final imminent que els deus havien decidit destruir a ~~l'humanitat. Per això li va ordenar que redactara l'història que es duya escrita en el seu orige, progrés i conclusions, i que la guardara en la ciutat del Sol~~, ~~Sippar. Més tart li va manar construir~~ una ~~nau a on devia estajar a la seua família i amics i les parelles~~ d'~~espècies animals~~.

	~~Fet lo dit, es va desencadenar la vorágine en forma de [[Pluja\|pluges]] torrencials que varen borrar~~ a ~~casi tota la humanitat de la faç del món. Zin-Sudu, li va preguntar~~ a ~~Ea a on tenia que anar, a lo que este li va respondre als deus. I aixina va ser~~, ~~una volta terminat~~ el ~~[[Diluvi Universal\|diluvi]] i restituïda la monarquia humana en la [[Terra]], es va convertir en el primer humà en alcançar l~~'~~immortalitat i en viure en els deus, en [[Dilmún]]. Este monarca llegendari apareix en el célebre [[poema de Gilgamesh]], com el vell, antepassat de l~~'~~héroe, que li indica a on trobar la planta de l~~'~~immortalitat~~. ~~És l'arquetip del [[Noé]]~~ [[~~Bíblia\|bíblic~~]]~~. Es desconeix completament si va~~ haver ~~un caudill@sumeri, entre el 3100 i el 2900 abans de nostra era, que duguera eixe nom~~.

	== Referències ==		== Referències ==

			* Jeremy Black; Anthony Green (1992). Gods, Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia: An Illustrated Dictionary (en inglés). University of Texas Press. p. 182. ISBN 978-0-292-70794-8
			* Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2002 Shara Katz, God of Drew
			* Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. ISBN 978-0-313-34989-8
	* Samuel N. Kramer, La historia empieza en Sumer		* Samuel N. Kramer, La historia empieza en Sumer
	* Wayne Horowitz (1 de enero de 1998). Mesopotamian Cosmic Geography (en inglés). Eisenbrauns		* Wayne Horowitz (1 de enero de 1998). Mesopotamian Cosmic Geography (en inglés). Eisenbrauns. p. 231. ISBN 978-0-931464-99-7

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Lluísm en 18:12 1 abr 2023

2023-04-01T18:12:10Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:12 1 abr 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	Zin-Suddu és l'últim dels reis antediluvians de la dinastia llegendària sumèria. És conegut també com Ziusudra, Ziusdra, Xisuthrus i Adapa.		'''Zin-Suddu''' és l'últim dels reis antediluvians de la dinastia llegendària sumèria. És conegut també com '''Ziusudra''', '''Ziusdra''', '''Xisuthrus''' i '''Adapa'''.

	== Mit biogràfic ==		== Mit biogràfic ==

Lluísm en 18:11 1 abr 2023

2023-04-01T18:11:38Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:11 1 abr 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	'~~''Uras''' o '''Urash''' va ser una [[Deu\|deesa]] ctónica~~ de la ~~[[mitologia~~ sumèria~~]] i una de les consortes d'[[Anu]]~~, ~~mare de [[Ninsuna]]~~ i ~~la yaya de l'héroe [[Gilgamesh]]~~.		Zin-Suddu és l'últim dels reis antediluvians de la dinastia llegendària sumèria. És conegut també com Ziusudra, Ziusdra, Xisuthrus i Adapa.

	~~«Uras» també pot haver segut un nom alternatiu per~~ a ~~Antum~~, una ~~atra esposa~~ d'~~Anu~~.~~ El nom s'ha usat per~~ a ~~denominar~~ a ~~Anu mateix~~, ~~adoptant~~ el ~~significat~~ de ''~~cel~~'~~'.~~ [[~~Ninurta~~]] ~~també sembla~~ haver~~-se cridat Uras en temps posteriors~~.		== Mit biogràfic ==
			Va succeir al seu pare Ardates, i va regnar díhuit sars, al final d'estos el [[deu]] [[Ea]] (Kronus segons l'historiador babiloni [[Beroso]]), se li va aparéixer i li va advertir del final imminent que els deus havien decidit destruir a l'humanitat. Per això li va ordenar que redactara l'història que es duya escrita en el seu orige, progrés i conclusions, i que la guardara en la ciutat del Sol, Sippar. Més tart li va manar construir una nau a on devia estajar a la seua família i amics i les parelles d'espècies animals.

			Fet lo dit, es va desencadenar la vorágine en forma de [[Pluja\|pluges]] torrencials que varen borrar a casi tota la humanitat de la faç del món. Zin-Sudu, li va preguntar a Ea a on tenia que anar, a lo que este li va respondre als deus. I aixina va ser, una volta terminat el [[Diluvi Universal\|diluvi]] i restituïda la monarquia humana en la [[Terra]], es va convertir en el primer humà en alcançar l'immortalitat i en viure en els deus, en [[Dilmún]]. Este monarca llegendari apareix en el célebre [[poema de Gilgamesh]], com el vell, antepassat de l'héroe, que li indica a on trobar la planta de l'immortalitat. És l'arquetip del [[Noé]] [[Bíblia\|bíblic]]. Es desconeix completament si va haver un caudill@sumeri, entre el 3100 i el 2900 abans de nostra era, que duguera eixe nom.

	== Referències ==		== Referències ==

	* Jeremy Black; Anthony Green (1992). Gods, Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia: An Illustrated Dictionary (en inglés). University of Texas Press. p. 182. ISBN 978-0-292-70794-8
	* Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2002 Shara Katz, God of Drew
	* Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. ISBN 978-0-313-34989-8
	* Samuel N. Kramer, La historia empieza en Sumer		* Samuel N. Kramer, La historia empieza en Sumer
	* Wayne Horowitz (1 de enero de 1998). Mesopotamian Cosmic Geography (en inglés). Eisenbrauns~~. p. 231. ISBN 978-0-931464-99-7~~		* Wayne Horowitz (1 de enero de 1998). Mesopotamian Cosmic Geography (en inglés). Eisenbrauns

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Lluísm en 18:04 1 abr 2023

2023-04-01T18:04:34Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:04 1 abr 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Uras''' o '''Urash''' va ser una [[Deu\|deesa]] ctónica de la [[mitologia sumèria]] i una de les consortes d'[[Anu]], mare de [[Ninsuna]] i la yaya de l'héroe [[Gilgamesh]].		'''Uras''' o '''Urash''' va ser una [[Deu\|deesa]] ctónica de la [[mitologia sumèria]] i una de les consortes d'[[Anu]], mare de [[Ninsuna]] i la yaya de l'héroe [[Gilgamesh]].

	«Uras» també pot haver segut un nom alternatiu per a Antum, una atra esposa d'Anu. El nom s'ha usat per a denominar a Anu mateix, adoptant el significat de 'cel'. [[Ninurta]] també sembla haver-se cridat Uras en temps posteriors.		«Uras» també pot haver segut un nom alternatiu per a Antum, una atra esposa d'Anu. El nom s'ha usat per a denominar a Anu mateix, adoptant el significat de ''cel''. [[Ninurta]] també sembla haver-se cridat Uras en temps posteriors.

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm en 18:04 1 abr 2023

2023-04-01T18:04:06Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:04 1 abr 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Uras''' o '''Urash''' va ser una [[Deu\|deesa]] ctónica de la mitologia sumèria i una de les consortes d'[[Anu]], mare de [[Ninsuna]] i la yaya de l'héroe [[Gilgamesh]].		'''Uras''' o '''Urash''' va ser una [[Deu\|deesa]] ctónica de la [[mitologia sumèria]] i una de les consortes d'[[Anu]], mare de [[Ninsuna]] i la yaya de l'héroe [[Gilgamesh]].

	«Uras» també pot haver segut un nom alternatiu per a Antum, una atra esposa d'Anu. El nom s'ha usat per a denominar a Anu mateix, adoptant el significat de 'cel'. [[Ninurta]] també sembla haver-se cridat Uras en temps posteriors.		«Uras» també pot haver segut un nom alternatiu per a Antum, una atra esposa d'Anu. El nom s'ha usat per a denominar a Anu mateix, adoptant el significat de 'cel'. [[Ninurta]] també sembla haver-se cridat Uras en temps posteriors.

Lluísm: Pàgina nova, en el contingut: «'''Uras''' o '''Urash''' va ser una deesa ctónica de la mitologia sumèria i una de les consortes d'Anu, mare de Ninsuna i la yaya de l'héroe…»

2023-04-01T18:03:36Z

Pàgina nova, en el contingut: «'''Uras''' o '''Urash''' va ser una deesa ctónica de la mitologia sumèria i una de les consortes d'Anu, mare de Ninsuna i la yaya de l'héroe…»

Pàgina nova

'''Uras''' o '''Urash''' va ser una [[Deu|deesa]] ctónica de la mitologia sumèria i una de les consortes d'[[Anu]], mare de [[Ninsuna]] i la yaya de l'héroe [[Gilgamesh]].

«Uras» també pot haver segut un nom alternatiu per a Antum, una atra esposa d'Anu. El nom s'ha usat per a denominar a Anu mateix, adoptant el significat de 'cel'. [[Ninurta]] també sembla haver-se cridat Uras en temps posteriors.

== Referències ==

* Jeremy Black; Anthony Green (1992). Gods, Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia: An Illustrated Dictionary (en inglés). University of Texas Press. p. 182. ISBN 978-0-292-70794-8
* Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2002 Shara Katz, God of Drew
* Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. ISBN 978-0-313-34989-8
* Samuel N. Kramer, La historia empieza en Sumer
* Wayne Horowitz (1 de enero de 1998). Mesopotamian Cosmic Geography (en inglés). Eisenbrauns. p. 231. ISBN 978-0-931464-99-7

== Bibliografia ==
* Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
* H. W. Haussig, Wörterbuch der Mythologie, I, Götter und Mythem im Vorderen Orient, Stuttgart, 1965
* Leick, Gwendolyn (1991). A Dictionary of Ancient Near Eastern Mythology. Londres y Nueva York: Routledge. ISBN 9780415198110

[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia mesopotàmica]]
[[Categoria:Mitologia sumèria]]