Unix - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'

2023-08-28T17:55:24Z

Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'

← Revisió anterior		Revisió de 17:55 28 ago 2023
Llínea 76:		Llínea 76:
	* [[AIX]] de [[IBM]]. L'UNIX "propietari" d'IBM compli 20 anys de vida en l'any [[2006]] i contínua en ple desenroll, en una perceptible herencia del mainframe en camps com la [[virtualizació]] o la RAS dels servicis, heretada dels seus "germans majors".		* [[AIX]] de [[IBM]]. L'UNIX "propietari" d'IBM compli 20 anys de vida en l'any [[2006]] i contínua en ple desenroll, en una perceptible herencia del mainframe en camps com la [[virtualizació]] o la RAS dels servicis, heretada dels seus "germans majors".
	* [[HP-UX]] de [[Hewlett-Packard]]. Este sistema operatiu també naixqué lligat a les computadores departamentals d'este fabricant. També és un sistema operatiu estable que contínua en desenroll.		* [[HP-UX]] de [[Hewlett-Packard]]. Este sistema operatiu també naixqué lligat a les computadores departamentals d'este fabricant. També és un sistema operatiu estable que contínua en desenroll.
	* [[Mac VOS X]]. Se tracta d'un UNIX complet, aprovat per [[The Open Group]]. La seua diferencia marcada és que posseïx una interfaz grafica propietaria ~~cridada~~ [[Aqua (Mac VOS X)\|Aqua]], i és principalment desenrollada en [[Objective-C]] en lloc de C o C++.		* [[Mac VOS X]]. Se tracta d'un UNIX complet, aprovat per [[The Open Group]]. La seua diferencia marcada és que posseïx una interfaz grafica propietaria nomenada [[Aqua (Mac VOS X)\|Aqua]], i és principalment desenrollada en [[Objective-C]] en lloc de C o C++.

	Existixen sistemes operatius basats en el núcleu [[Linux]], i el conjunt d'aplicacions [[GNU]] (també denominat [[GNU/Linux]]), entre les més utilisades trobem:		Existixen sistemes operatius basats en el núcleu [[Linux]], i el conjunt d'aplicacions [[GNU]] (també denominat [[GNU/Linux]]), entre les més utilisades trobem:

Valencian: Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

2023-08-28T16:07:37Z

Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

← Revisió anterior		Revisió de 16:07 28 ago 2023
Llínea 8:		Llínea 8:

	[[Archiu:Ken n dennis.jpg\|thumb\|300px\|[[Ken Thompson]] i [[Dennis Ritchie]], creadors d'Unix.]]		[[Archiu:Ken n dennis.jpg\|thumb\|300px\|[[Ken Thompson]] i [[Dennis Ritchie]], creadors d'Unix.]]
	A finals de l'any [[1960]], el [[MIT\|Institut Tecnologic de Massachusetts]], els [[Laboratoris Bell]] de [[AT&T]] i [[General Electric]] treballaven en un sistema operatiu experimental ~~cridat~~ [[Multics]] ('''Mult'''iplexed '''I'''nformation and '''C'''omputing '''S'''ervice),<ref name="Multics">Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/chaos.html Before Multics there was chaos, and afterwards, too]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref> desenrollat per a eixecutar-se en una [[computadora central]] (mainframe) model [[GE-645]]. L'objectiu del proyecte era desenrollar un gran sistema operatiu interactivo que contase en moltes innovacions, entre elles millors en les [[politiques de seguritat]]. El proyecte conseguí donar a llum versions per a producció, pero les primeres versions contaven en un pobre rendiment.		A finals de l'any [[1960]], el [[MIT\|Institut Tecnologic de Massachusetts]], els [[Laboratoris Bell]] de [[AT&T]] i [[General Electric]] treballaven en un sistema operatiu experimental nomenat [[Multics]] ('''Mult'''iplexed '''I'''nformation and '''C'''omputing '''S'''ervice),<ref name="Multics">Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/chaos.html Before Multics there was chaos, and afterwards, too]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref> desenrollat per a eixecutar-se en una [[computadora central]] (mainframe) model [[GE-645]]. L'objectiu del proyecte era desenrollar un gran sistema operatiu interactivo que contase en moltes innovacions, entre elles millors en les [[politiques de seguritat]]. El proyecte conseguí donar a llum versions per a producció, pero les primeres versions contaven en un pobre rendiment.
	Els laboratoris Bell d'AT&T decidiren desvincular-se i dedicar els seus recursos a atres proyectes.		Els laboratoris Bell d'AT&T decidiren desvincular-se i dedicar els seus recursos a atres proyectes.

	Un dels programadors dels laboratoris Bell, Ken Thompson, seguií treballant per a la computadora GE-635<ref name="SpaceTravel">Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/pdp7.html The famous PDP-7 menges to the rescue]''		Un dels programadors dels laboratoris Bell, Ken Thompson, seguií treballant per a la computadora GE-635<ref name="SpaceTravel">Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/pdp7.html The famous PDP-7 menges to the rescue]''
	The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref> i escrigue un joc ~~cridat~~ ''Space Travel'',<ref name="ArticulodeRitchie">Dennis M. Ritchie (September 1979) ''[http://cm.bell-labs.com/cm/cs/who/dmr/hist.html The Evolution of the Unix Clave-sharing System]'' Bell Labs. 1996.. Lucent Technologies Inc.(en angles)</ref><ref>Dennis M. Ritchie ''[http://cm.bell-labs.com/cm/cs/who/dmr/spacetravel.html Thompson's Space Travel Game]'' Bell Labs. 2001. Lucent Technologies Inc.(en angles)</ref> (Viage espacial). No obstant, descobrí que el joc era llent en la maquina de [[General Electric]] i resultava realment car, ya que costva aixina com 75 dolars d'EE.UU. per cada partida.		The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref> i escrigue un joc nomenat ''Space Travel'',<ref name="ArticulodeRitchie">Dennis M. Ritchie (September 1979) ''[http://cm.bell-labs.com/cm/cs/who/dmr/hist.html The Evolution of the Unix Clave-sharing System]'' Bell Labs. 1996.. Lucent Technologies Inc.(en angles)</ref><ref>Dennis M. Ritchie ''[http://cm.bell-labs.com/cm/cs/who/dmr/spacetravel.html Thompson's Space Travel Game]'' Bell Labs. 2001. Lucent Technologies Inc.(en angles)</ref> (Viage espacial). No obstant, descobrí que el joc era llent en la maquina de [[General Electric]] i resultava realment car, ya que costva aixina com 75 dolars d'EE.UU. per cada partida.

	D'este modo, Thompson escrigue novament el programa, en ajuda de Dennis Ritchie, en [[llenguage ensamblador]], per a que s'eixecutase en una [[computadora]] [[Digital Equipment Corporation\|DEC]] [[PDP-7]]. Esta experiencia, junt al treball que desenrollà per al proyecte Multics, conduí a Thompson a iniciar la creació d'un nou sistema operatiu per a la DEC PDP-7.<ref>Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/takeshape.html The UNIX system begins to take shape]''		D'este modo, Thompson escrigue novament el programa, en ajuda de Dennis Ritchie, en [[llenguage ensamblador]], per a que s'eixecutase en una [[computadora]] [[Digital Equipment Corporation\|DEC]] [[PDP-7]]. Esta experiencia, junt al treball que desenrollà per al proyecte Multics, conduí a Thompson a iniciar la creació d'un nou sistema operatiu per a la DEC PDP-7.<ref>Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/takeshape.html The UNIX system begins to take shape]''
Llínea 29:		Llínea 29:
	AT&T llavors inicià el desenroll d'UNIX System III, basat en la versió 7, com un variant de tint comercial i aixina venia el producte de manera directa. La primera versió se llançà en [[1981]].<ref name="versionesUNIX" /> A pesar de lo anterior, l'empresa subsidiaria [[Western Electric]] seguia venent versions antigues d'Unix basades en les distintes versions fins la septima. Per a finalisar en la confusió en totes les versions divergents, AT&T decidií combinar vàries versions desenrollades en distintes universitats i empreses, donant orige en [[1983]] a l'Unix [[System V]] Release 1.<ref name="versionesUNIX" /> Esta versio presentà característiques tals com l'editor [[Vi]] i la biblioteca [[Curses (programacio)\|curses]], desenrollades per [[Berkeley Software Distribution]] en l'[[Universitat de Californi, Berkeley]]. També contava en compatibilitat en les maquines [[VAX]] de la companyia [[Digital Equipment Corporation\|DEC]].		AT&T llavors inicià el desenroll d'UNIX System III, basat en la versió 7, com un variant de tint comercial i aixina venia el producte de manera directa. La primera versió se llançà en [[1981]].<ref name="versionesUNIX" /> A pesar de lo anterior, l'empresa subsidiaria [[Western Electric]] seguia venent versions antigues d'Unix basades en les distintes versions fins la septima. Per a finalisar en la confusió en totes les versions divergents, AT&T decidií combinar vàries versions desenrollades en distintes universitats i empreses, donant orige en [[1983]] a l'Unix [[System V]] Release 1.<ref name="versionesUNIX" /> Esta versio presentà característiques tals com l'editor [[Vi]] i la biblioteca [[Curses (programacio)\|curses]], desenrollades per [[Berkeley Software Distribution]] en l'[[Universitat de Californi, Berkeley]]. També contava en compatibilitat en les maquines [[VAX]] de la companyia [[Digital Equipment Corporation\|DEC]].

	Cap a l'any [[1991]], un estudiant de ciencies de la computació de l'Universitat d'Helsinki, ~~cridat~~ [[Linus Torvalds]] desenrollà un [[núcleu (informatica)\|núcleu]] per a computadores en arquitectura [[x86]] de [[Intel]] que emulava moltes de les funcionalidades d'UNIX i ho llançà en forma de còdic obert en 1991, baix el nom de [[Linux (nucleu)\|Linux]]. En [[1992]], el [[GNU\|Proyecte GNU]] escomençà a utilisar el núcleu Linux junt als seus programes.		Cap a l'any [[1991]], un estudiant de ciencies de la computació de l'Universitat d'Helsinki, nomenat [[Linus Torvalds]] desenrollà un [[núcleu (informatica)\|núcleu]] per a computadores en arquitectura [[x86]] de [[Intel]] que emulava moltes de les funcionalidades d'UNIX i ho llançà en forma de còdic obert en 1991, baix el nom de [[Linux (nucleu)\|Linux]]. En [[1992]], el [[GNU\|Proyecte GNU]] escomençà a utilisar el núcleu Linux junt als seus programes.

	En l'any [[1993]], la companyia [[Novell]] adquiri la divisió [[Unix Systems Laboratories]] d'AT&T junt en la seua propietat intelectual.<ref name="movsUNIX">{{cita web\|url=http://www.bell-labs.com/history/unix/moveson.html\|título= The Creation of the UNIX* Operating System: UNIX mous on\|idioma=inglés\|fechaacceso=14 de setembre de 2011}}</ref> Açò ocorreu en un moment delicat en el que ''Unix Systems Laboratories'' disputava una demanda en els tribunals contra BSD per infraccio dels drets de copyright, revelacio de secrets i violació de marca de mercat.<ref name=demanda>{{cita web\|url=http://www.neoteo.com/la-historia-de-unix\|título=La colorida historia de l'UNIX\|idioma=español\|fechaacceso=14 de setembre de 2011}}</ref>		En l'any [[1993]], la companyia [[Novell]] adquiri la divisió [[Unix Systems Laboratories]] d'AT&T junt en la seua propietat intelectual.<ref name="movsUNIX">{{cita web\|url=http://www.bell-labs.com/history/unix/moveson.html\|título= The Creation of the UNIX* Operating System: UNIX mous on\|idioma=inglés\|fechaacceso=14 de setembre de 2011}}</ref> Açò ocorreu en un moment delicat en el que ''Unix Systems Laboratories'' disputava una demanda en els tribunals contra BSD per infraccio dels drets de copyright, revelacio de secrets i violació de marca de mercat.<ref name=demanda>{{cita web\|url=http://www.neoteo.com/la-historia-de-unix\|título=La colorida historia de l'UNIX\|idioma=español\|fechaacceso=14 de setembre de 2011}}</ref>

Valencian: Text reemplaça - 'California' a 'Califòrnia'

2022-10-19T13:02:58Z

Text reemplaça - 'California' a 'Califòrnia'

← Revisió anterior		Revisió de 13:02 19 oct 2022
Llínea 20:		Llínea 20:

	En l'any [[1972]] se prengué la decisió d'escriure novament UNIX, pero esta volta en el [[llenguage de programació C]].<ref>Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/btoc.html From B language to NB to C]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref> Este canvi significava que UNIX podria ser facilment modificat per a funcionar en atres computadores (d'esta manera, se tornava portable) i aixina atres variacions podien ser desenrollades per atres programadors. Ara, el còdic era més concís i compacte, lo que se traduí en un aument en la velocitat de desenroll d'UNIX. AT&T posà a UNIX a disposició d'universitats i companyies, també al govern dels [[Estats Units]], a través de llicencies.<ref name="sharingUNIX">Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/sharing.html Sharing UNIX with the rest of the world]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref>		En l'any [[1972]] se prengué la decisió d'escriure novament UNIX, pero esta volta en el [[llenguage de programació C]].<ref>Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/btoc.html From B language to NB to C]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref> Este canvi significava que UNIX podria ser facilment modificat per a funcionar en atres computadores (d'esta manera, se tornava portable) i aixina atres variacions podien ser desenrollades per atres programadors. Ara, el còdic era més concís i compacte, lo que se traduí en un aument en la velocitat de desenroll d'UNIX. AT&T posà a UNIX a disposició d'universitats i companyies, també al govern dels [[Estats Units]], a través de llicencies.<ref name="sharingUNIX">Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/sharing.html Sharing UNIX with the rest of the world]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref>
	Una d'estes llicencies fon otorgada al Departament de Computació de l'Universitat de ~~California~~, en seu en Berkeley.<ref name="sharingUNIX" /> En 1975 esta institució desenrollà i publicà el seu propi succedaneu d'UNIX, coneguda com ''Berkeley Software Distribution'' ([[Berkeley Software Distribution\|BSD]]), que se convertí en una forta competencia per a la família UNIX d'AT&T.		Una d'estes llicencies fon otorgada al Departament de Computació de l'Universitat de Califòrnia, en seu en Berkeley.<ref name="sharingUNIX" /> En 1975 esta institució desenrollà i publicà el seu propi succedaneu d'UNIX, coneguda com ''Berkeley Software Distribution'' ([[Berkeley Software Distribution\|BSD]]), que se convertí en una forta competencia per a la família UNIX d'AT&T.

	Mentres tant, [[AT&T]] va crear una divisió comercial denominada ''Unix Systems Laboratories'' per a l'explotació comercial del sistema operatiu. El desenroll proseguí, en l'entrega de les versions 4, 5 i 6<ref name="versionesUNIX">Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/versions.html Early versions of the UNIX* system]'' The Creation of the UNIX Operating System. (en angles)</ref> en el transcurs de [[1975]]. Estes versions incloïen els ''[[pipes]]'' o ''tuberías'', lo que permete donar al desenroll una orientació modular respecte a la base del codic, conseguint aumentar encara més la velocitat de desenroll. Ya en [[1978]], prop de 600 o més maquines estaven eixecutant-se en alguna de les distintes encarnacions d'UNIX.		Mentres tant, [[AT&T]] va crear una divisió comercial denominada ''Unix Systems Laboratories'' per a l'explotació comercial del sistema operatiu. El desenroll proseguí, en l'entrega de les versions 4, 5 i 6<ref name="versionesUNIX">Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/versions.html Early versions of the UNIX* system]'' The Creation of the UNIX Operating System. (en angles)</ref> en el transcurs de [[1975]]. Estes versions incloïen els ''[[pipes]]'' o ''tuberías'', lo que permete donar al desenroll una orientació modular respecte a la base del codic, conseguint aumentar encara més la velocitat de desenroll. Ya en [[1978]], prop de 600 o més maquines estaven eixecutant-se en alguna de les distintes encarnacions d'UNIX.

Valencian: Text reemplaça - 'atribuix ' a 'atribuïx '

2022-07-06T00:08:17Z

Text reemplaça - 'atribuix ' a 'atribuïx '

← Revisió anterior		Revisió de 00:08 6 jul 2022
Llínea 15:		Llínea 15:

	D'este modo, Thompson escrigue novament el programa, en ajuda de Dennis Ritchie, en [[llenguage ensamblador]], per a que s'eixecutase en una [[computadora]] [[Digital Equipment Corporation\|DEC]] [[PDP-7]]. Esta experiencia, junt al treball que desenrollà per al proyecte Multics, conduí a Thompson a iniciar la creació d'un nou sistema operatiu per a la DEC PDP-7.<ref>Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/takeshape.html The UNIX system begins to take shape]''		D'este modo, Thompson escrigue novament el programa, en ajuda de Dennis Ritchie, en [[llenguage ensamblador]], per a que s'eixecutase en una [[computadora]] [[Digital Equipment Corporation\|DEC]] [[PDP-7]]. Esta experiencia, junt al treball que desenrollà per al proyecte Multics, conduí a Thompson a iniciar la creació d'un nou sistema operatiu per a la DEC PDP-7.<ref>Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/takeshape.html The UNIX system begins to take shape]''
	The Creation of the Unix Operating System. (en angles)</ref> Thompson i Ritchie lideraron un grup de programadors, entre ells a [[Rudd Canaday]], en els laboratoris Bell, per a desenrollar tant el [[sistema de fichers]] com el sistema operatiu multitasca en sí. A lo anterior, agregaren un [[dragoma de comandos\|dragoma de órdenes]] (o dragoma de comandos) i un chicotet conjunt de programes. El proyecte fon batejat UNICS, com [[acronim]] '''Un'''iplexed '''I'''nformation and '''C'''omputing '''S'''ystem, puix només prestava servicis a dos usuaris (d'acort en [[Andrew Tanenbaum]], era només a un usuari<ref>Andrew S. Tanenbaum (20 May 2004) ''[http://www.cs.vu.nl/~ast/brown/ Some Notes on the "Who wrote Linux" Kerfuffle, Release 1.5]'' Departament of Computer Science, Vrije Universiteit, Amsterdam. (en angles)</ref>). L'autoría d'esta sigla se li ~~atribuix~~ a [[Brian Wilson Kernighan\|Brian Kernighan]], ya que era un [[hack (informatica)\|hack]] de Multics. Donada la popularitat que tingué un joc de paraules que considerava a UNICS un sistema MULTICS capat (puix ''eunuchs'', en [[Idioma angles\|angles]], és un [[homofonia\|homofona]] d'UNICS), se canvià el nom a UNIX, donant orige al llegat que aplega fins els nostres dies.<ref>Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/almost.html It looked like vagen operating system, almost]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref>		The Creation of the Unix Operating System. (en angles)</ref> Thompson i Ritchie lideraron un grup de programadors, entre ells a [[Rudd Canaday]], en els laboratoris Bell, per a desenrollar tant el [[sistema de fichers]] com el sistema operatiu multitasca en sí. A lo anterior, agregaren un [[dragoma de comandos\|dragoma de órdenes]] (o dragoma de comandos) i un chicotet conjunt de programes. El proyecte fon batejat UNICS, com [[acronim]] '''Un'''iplexed '''I'''nformation and '''C'''omputing '''S'''ystem, puix només prestava servicis a dos usuaris (d'acort en [[Andrew Tanenbaum]], era només a un usuari<ref>Andrew S. Tanenbaum (20 May 2004) ''[http://www.cs.vu.nl/~ast/brown/ Some Notes on the "Who wrote Linux" Kerfuffle, Release 1.5]'' Departament of Computer Science, Vrije Universiteit, Amsterdam. (en angles)</ref>). L'autoría d'esta sigla se li atribuïx a [[Brian Wilson Kernighan\|Brian Kernighan]], ya que era un [[hack (informatica)\|hack]] de Multics. Donada la popularitat que tingué un joc de paraules que considerava a UNICS un sistema MULTICS capat (puix ''eunuchs'', en [[Idioma angles\|angles]], és un [[homofonia\|homofona]] d'UNICS), se canvià el nom a UNIX, donant orige al llegat que aplega fins els nostres dies.<ref>Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/almost.html It looked like vagen operating system, almost]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref>

	Fins eixe instant, no havia existit soport economic per part dels [[laboratoris Bell]], pero això canvià quan el Grup d'Investigació en Ciencies de la Computació decidí utilisar UNIX en una maquina superior a la PDP-7. Thompson i Ritchie conseguiren complir en la solicitut d'agregar ferramentes que permeteren el processament de texts a UNIX en una maquina [[PDP-11/20]], i com conseqüencia d'aixo conseguiren el soport economic dels laboratoris Bell. Fon aixina com per volta primera, en l'any [[1970]], se parla oficialment del sistema operatiu UNIX<ref>Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/firstport.html Porting UNIX for its first commercial application]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref> eixecutat en una PDP-11/20. S'incloïa en ell un programa per a donar format a texts (runoff) i un [[editor de text]]. Tant el sistema operatiu com els programes foren escrits en el llenguage ensamblador de la PDP-11/20. Este "sistema de processament de text" inicial, compost tant pel sistema operatiu com de runoff i l'editor de text, fon utilisat en els laboratoris Bell per a processar les solicituts de patents que ells rebien. Pronte, runoff evolucionà fins convertir-se en [[troff]], el primer programa d'edició electronica que permetia realisar [[tipografia\|composició tipografica]]. El [[3 de novembre]] de [[1971]] Thomson i Ritchie publicaren un manual de programació d'UNIX (titul original en anglés: "UNIX Programmer's Manual").<ref name="Articulo2deRitchie">Dennis M. Ritchie ''[http://cm.bell-labs.com/cm/cs/who/dmr/1stEdman.html Unix Programmer's Manual, First Edition (1971)]'' Bell Labs. Lucent Technologies Inc.(en angles)</ref>		Fins eixe instant, no havia existit soport economic per part dels [[laboratoris Bell]], pero això canvià quan el Grup d'Investigació en Ciencies de la Computació decidí utilisar UNIX en una maquina superior a la PDP-7. Thompson i Ritchie conseguiren complir en la solicitut d'agregar ferramentes que permeteren el processament de texts a UNIX en una maquina [[PDP-11/20]], i com conseqüencia d'aixo conseguiren el soport economic dels laboratoris Bell. Fon aixina com per volta primera, en l'any [[1970]], se parla oficialment del sistema operatiu UNIX<ref>Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/firstport.html Porting UNIX for its first commercial application]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref> eixecutat en una PDP-11/20. S'incloïa en ell un programa per a donar format a texts (runoff) i un [[editor de text]]. Tant el sistema operatiu com els programes foren escrits en el llenguage ensamblador de la PDP-11/20. Este "sistema de processament de text" inicial, compost tant pel sistema operatiu com de runoff i l'editor de text, fon utilisat en els laboratoris Bell per a processar les solicituts de patents que ells rebien. Pronte, runoff evolucionà fins convertir-se en [[troff]], el primer programa d'edició electronica que permetia realisar [[tipografia\|composició tipografica]]. El [[3 de novembre]] de [[1971]] Thomson i Ritchie publicaren un manual de programació d'UNIX (titul original en anglés: "UNIX Programmer's Manual").<ref name="Articulo2deRitchie">Dennis M. Ritchie ''[http://cm.bell-labs.com/cm/cs/who/dmr/1stEdman.html Unix Programmer's Manual, First Edition (1971)]'' Bell Labs. Lucent Technologies Inc.(en angles)</ref>

Valencian: Text reemplaça - 'pertanye ' a 'pertany '

2022-07-05T23:59:21Z

Text reemplaça - 'pertanye ' a 'pertany '

← Revisió anterior		Revisió de 23:59 5 jul 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Unix''' (registrat oficialment com '''UNIX'''®) es un [[sistema operatiu]] [[portable]], [[multitasca]] i [[multiusuari]]; desenrollat, en principi, en l'any [[1969]], per un grup d'empleats dels [[laboratoris Bell]] de [[AT&T]], entre els que figuren [[Ken Thompson]], [[Dennis Ritchie]] i [[Douglas McIlroy]].<ref>Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/ The Creation of the UNIX* Operating System]''. (en angles)</ref><ref>Bell Labs. ''[http://www.princeton.edu/%7Emike/expotape.htm THE UNIX ORAL HISTORY PROJECT]''. Edited and Transcribed by Michael S. Mahoney. Princeton University. Princeton, New Jersei. (en angles)</ref>		'''Unix''' (registrat oficialment com '''UNIX'''®) es un [[sistema operatiu]] [[portable]], [[multitasca]] i [[multiusuari]]; desenrollat, en principi, en l'any [[1969]], per un grup d'empleats dels [[laboratoris Bell]] de [[AT&T]], entre els que figuren [[Ken Thompson]], [[Dennis Ritchie]] i [[Douglas McIlroy]].<ref>Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/ The Creation of the UNIX* Operating System]''. (en angles)</ref><ref>Bell Labs. ''[http://www.princeton.edu/%7Emike/expotape.htm THE UNIX ORAL HISTORY PROJECT]''. Edited and Transcribed by Michael S. Mahoney. Princeton University. Princeton, New Jersei. (en angles)</ref>

	El sistema, junt en tots els drets foren venuts per AT&T a [[Novell]], Inc. Esta vengué posteriorment el software a [[Santa Creu Operation]] en l'any [[1995]], i esta, a la seua volta, ho revengue a [[Perola Systems\|Perola Software]] en l'any [[2001]], empresa que despuix se convertí en el [[SCO Group\|grup SCO]]. No obstant, Novell sempre argumentà que nomes vengué els drets d'us del software, pero que retingué el ''copyright'' sobre "UNIX®". En l'any [[2010]], i despuix d'una llarga batalla llegal, esta ha passat novament a ser propietat de Novell.<ref>{{cita noticia\|título=Unix ~~pertanye~~ a Novell\|url=http://elpais.com/diari/2010/03/31/tendencies/1269986402850215.html\|editorial=El païs\|fecha=31 de març de 2010}}</ref>		El sistema, junt en tots els drets foren venuts per AT&T a [[Novell]], Inc. Esta vengué posteriorment el software a [[Santa Creu Operation]] en l'any [[1995]], i esta, a la seua volta, ho revengue a [[Perola Systems\|Perola Software]] en l'any [[2001]], empresa que despuix se convertí en el [[SCO Group\|grup SCO]]. No obstant, Novell sempre argumentà que nomes vengué els drets d'us del software, pero que retingué el ''copyright'' sobre "UNIX®". En l'any [[2010]], i despuix d'una llarga batalla llegal, esta ha passat novament a ser propietat de Novell.<ref>{{cita noticia\|título=Unix pertany a Novell\|url=http://elpais.com/diari/2010/03/31/tendencies/1269986402850215.html\|editorial=El païs\|fecha=31 de març de 2010}}</ref>

	Només els sistemes totalment compatibles i que se troben certificats per l'especificació [[Single UNIX Specification]] poden ser denominats "UNIX®" (atres reben la denominació "similar a un sistema Unix" o "similar a Unix"). En ocasions, suele usar-se el terme "Unix tradicional" per a referir-se a Unix o a un sistema operatiu que conte en les característiques de [[UNIX Versio 7]] o [[UNIX System V]].		Només els sistemes totalment compatibles i que se troben certificats per l'especificació [[Single UNIX Specification]] poden ser denominats "UNIX®" (atres reben la denominació "similar a un sistema Unix" o "similar a Unix"). En ocasions, suele usar-se el terme "Unix tradicional" per a referir-se a Unix o a un sistema operatiu que conte en les característiques de [[UNIX Versio 7]] o [[UNIX System V]].

Valencian: Text reemplaça - 'posseix' a 'posseïx'

2022-07-05T22:52:42Z

Text reemplaça - 'posseix' a 'posseïx'

← Revisió anterior		Revisió de 22:52 5 jul 2022
Llínea 76:		Llínea 76:
	* [[AIX]] de [[IBM]]. L'UNIX "propietari" d'IBM compli 20 anys de vida en l'any [[2006]] i contínua en ple desenroll, en una perceptible herencia del mainframe en camps com la [[virtualizació]] o la RAS dels servicis, heretada dels seus "germans majors".		* [[AIX]] de [[IBM]]. L'UNIX "propietari" d'IBM compli 20 anys de vida en l'any [[2006]] i contínua en ple desenroll, en una perceptible herencia del mainframe en camps com la [[virtualizació]] o la RAS dels servicis, heretada dels seus "germans majors".
	* [[HP-UX]] de [[Hewlett-Packard]]. Este sistema operatiu també naixqué lligat a les computadores departamentals d'este fabricant. També és un sistema operatiu estable que contínua en desenroll.		* [[HP-UX]] de [[Hewlett-Packard]]. Este sistema operatiu també naixqué lligat a les computadores departamentals d'este fabricant. També és un sistema operatiu estable que contínua en desenroll.
	* [[Mac VOS X]]. Se tracta d'un UNIX complet, aprovat per [[The Open Group]]. La seua diferencia marcada és que ~~posseix~~ una interfaz grafica propietaria cridada [[Aqua (Mac VOS X)\|Aqua]], i és principalment desenrollada en [[Objective-C]] en lloc de C o C++.		* [[Mac VOS X]]. Se tracta d'un UNIX complet, aprovat per [[The Open Group]]. La seua diferencia marcada és que posseïx una interfaz grafica propietaria cridada [[Aqua (Mac VOS X)\|Aqua]], i és principalment desenrollada en [[Objective-C]] en lloc de C o C++.

	Existixen sistemes operatius basats en el núcleu [[Linux]], i el conjunt d'aplicacions [[GNU]] (també denominat [[GNU/Linux]]), entre les més utilisades trobem:		Existixen sistemes operatius basats en el núcleu [[Linux]], i el conjunt d'aplicacions [[GNU]] (també denominat [[GNU/Linux]]), entre les més utilisades trobem:

Valencian en 13:13 1 jun 2022

2022-06-01T13:13:54Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:13 1 jun 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Unix''' (registrat oficialment com '''UNIX'''®) es un [[sistema operatiu]] [[portable]], [[multitasca]] i [[~~multiusuario~~]]; desenrollat, en principi, en l'any [[1969]], per un grup d'empleats dels [[laboratoris Bell]] de [[AT&T]], entre els que figuren [[Ken Thompson]], [[Dennis Ritchie]] i [[Douglas McIlroy]].<ref>Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/ The Creation of the UNIX* Operating System]''. (en angles)</ref><ref>Bell Labs. ''[http://www.princeton.edu/%7Emike/expotape.htm THE UNIX ORAL HISTORY PROJECT]''. Edited and Transcribed by Michael S. Mahoney. Princeton University. Princeton, New Jersei. (en angles)</ref>		'''Unix''' (registrat oficialment com '''UNIX'''®) es un [[sistema operatiu]] [[portable]], [[multitasca]] i [[multiusuari]]; desenrollat, en principi, en l'any [[1969]], per un grup d'empleats dels [[laboratoris Bell]] de [[AT&T]], entre els que figuren [[Ken Thompson]], [[Dennis Ritchie]] i [[Douglas McIlroy]].<ref>Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/ The Creation of the UNIX* Operating System]''. (en angles)</ref><ref>Bell Labs. ''[http://www.princeton.edu/%7Emike/expotape.htm THE UNIX ORAL HISTORY PROJECT]''. Edited and Transcribed by Michael S. Mahoney. Princeton University. Princeton, New Jersei. (en angles)</ref>

	El sistema, junt en tots els drets foren venuts per AT&T a [[Novell]], Inc. Esta vengué posteriorment el software a [[Santa Creu Operation]] en l'any [[1995]], i esta, a la seua volta, ho revengue a [[Perola Systems\|Perola Software]] en l'any [[2001]], empresa que despuix se convertí en el [[SCO Group\|grup SCO]]. No obstant, Novell sempre argumentà que nomes vengué els drets d'us del software, pero que retingué el ''copyright'' sobre "UNIX®". En l'any [[2010]], i despuix d'una llarga batalla llegal, esta ha passat novament a ser propietat de Novell.<ref>{{cita noticia\|título=Unix pertanye a Novell\|url=http://elpais.com/diari/2010/03/31/tendencies/1269986402850215.html\|editorial=El païs\|fecha=31 de març de 2010}}</ref>		El sistema, junt en tots els drets foren venuts per AT&T a [[Novell]], Inc. Esta vengué posteriorment el software a [[Santa Creu Operation]] en l'any [[1995]], i esta, a la seua volta, ho revengue a [[Perola Systems\|Perola Software]] en l'any [[2001]], empresa que despuix se convertí en el [[SCO Group\|grup SCO]]. No obstant, Novell sempre argumentà que nomes vengué els drets d'us del software, pero que retingué el ''copyright'' sobre "UNIX®". En l'any [[2010]], i despuix d'una llarga batalla llegal, esta ha passat novament a ser propietat de Novell.<ref>{{cita noticia\|título=Unix pertanye a Novell\|url=http://elpais.com/diari/2010/03/31/tendencies/1269986402850215.html\|editorial=El païs\|fecha=31 de març de 2010}}</ref>

Valencian: Text reemplaça - 'tarea' a 'tasca'

2022-06-01T13:11:29Z

Text reemplaça - 'tarea' a 'tasca'

← Revisió anterior		Revisió de 13:11 1 jun 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Unix''' (registrat oficialment com '''UNIX'''®) es un [[sistema operatiu]] [[portable]], [[~~multitarea~~]] i [[multiusuario]]; desenrollat, en principi, en l'any [[1969]], per un grup d'empleats dels [[laboratoris Bell]] de [[AT&T]], entre els que figuren [[Ken Thompson]], [[Dennis Ritchie]] i [[Douglas McIlroy]].<ref>Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/ The Creation of the UNIX* Operating System]''. (en angles)</ref><ref>Bell Labs. ''[http://www.princeton.edu/%7Emike/expotape.htm THE UNIX ORAL HISTORY PROJECT]''. Edited and Transcribed by Michael S. Mahoney. Princeton University. Princeton, New Jersei. (en angles)</ref>		'''Unix''' (registrat oficialment com '''UNIX'''®) es un [[sistema operatiu]] [[portable]], [[multitasca]] i [[multiusuario]]; desenrollat, en principi, en l'any [[1969]], per un grup d'empleats dels [[laboratoris Bell]] de [[AT&T]], entre els que figuren [[Ken Thompson]], [[Dennis Ritchie]] i [[Douglas McIlroy]].<ref>Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/ The Creation of the UNIX* Operating System]''. (en angles)</ref><ref>Bell Labs. ''[http://www.princeton.edu/%7Emike/expotape.htm THE UNIX ORAL HISTORY PROJECT]''. Edited and Transcribed by Michael S. Mahoney. Princeton University. Princeton, New Jersei. (en angles)</ref>

	El sistema, junt en tots els drets foren venuts per AT&T a [[Novell]], Inc. Esta vengué posteriorment el software a [[Santa Creu Operation]] en l'any [[1995]], i esta, a la seua volta, ho revengue a [[Perola Systems\|Perola Software]] en l'any [[2001]], empresa que despuix se convertí en el [[SCO Group\|grup SCO]]. No obstant, Novell sempre argumentà que nomes vengué els drets d'us del software, pero que retingué el ''copyright'' sobre "UNIX®". En l'any [[2010]], i despuix d'una llarga batalla llegal, esta ha passat novament a ser propietat de Novell.<ref>{{cita noticia\|título=Unix pertanye a Novell\|url=http://elpais.com/diari/2010/03/31/tendencies/1269986402850215.html\|editorial=El païs\|fecha=31 de març de 2010}}</ref>		El sistema, junt en tots els drets foren venuts per AT&T a [[Novell]], Inc. Esta vengué posteriorment el software a [[Santa Creu Operation]] en l'any [[1995]], i esta, a la seua volta, ho revengue a [[Perola Systems\|Perola Software]] en l'any [[2001]], empresa que despuix se convertí en el [[SCO Group\|grup SCO]]. No obstant, Novell sempre argumentà que nomes vengué els drets d'us del software, pero que retingué el ''copyright'' sobre "UNIX®". En l'any [[2010]], i despuix d'una llarga batalla llegal, esta ha passat novament a ser propietat de Novell.<ref>{{cita noticia\|título=Unix pertanye a Novell\|url=http://elpais.com/diari/2010/03/31/tendencies/1269986402850215.html\|editorial=El païs\|fecha=31 de març de 2010}}</ref>
Llínea 15:		Llínea 15:

	D'este modo, Thompson escrigue novament el programa, en ajuda de Dennis Ritchie, en [[llenguage ensamblador]], per a que s'eixecutase en una [[computadora]] [[Digital Equipment Corporation\|DEC]] [[PDP-7]]. Esta experiencia, junt al treball que desenrollà per al proyecte Multics, conduí a Thompson a iniciar la creació d'un nou sistema operatiu per a la DEC PDP-7.<ref>Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/takeshape.html The UNIX system begins to take shape]''		D'este modo, Thompson escrigue novament el programa, en ajuda de Dennis Ritchie, en [[llenguage ensamblador]], per a que s'eixecutase en una [[computadora]] [[Digital Equipment Corporation\|DEC]] [[PDP-7]]. Esta experiencia, junt al treball que desenrollà per al proyecte Multics, conduí a Thompson a iniciar la creació d'un nou sistema operatiu per a la DEC PDP-7.<ref>Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/takeshape.html The UNIX system begins to take shape]''
	The Creation of the Unix Operating System. (en angles)</ref> Thompson i Ritchie lideraron un grup de programadors, entre ells a [[Rudd Canaday]], en els laboratoris Bell, per a desenrollar tant el [[sistema de fichers]] com el sistema operatiu ~~multitarea~~ en sí. A lo anterior, agregaren un [[dragoma de comandos\|dragoma de órdenes]] (o dragoma de comandos) i un chicotet conjunt de programes. El proyecte fon batejat UNICS, com [[acronim]] '''Un'''iplexed '''I'''nformation and '''C'''omputing '''S'''ystem, puix només prestava servicis a dos usuaris (d'acort en [[Andrew Tanenbaum]], era només a un usuari<ref>Andrew S. Tanenbaum (20 May 2004) ''[http://www.cs.vu.nl/~ast/brown/ Some Notes on the "Who wrote Linux" Kerfuffle, Release 1.5]'' Departament of Computer Science, Vrije Universiteit, Amsterdam. (en angles)</ref>). L'autoría d'esta sigla se li atribuix a [[Brian Wilson Kernighan\|Brian Kernighan]], ya que era un [[hack (informatica)\|hack]] de Multics. Donada la popularitat que tingué un joc de paraules que considerava a UNICS un sistema MULTICS capat (puix ''eunuchs'', en [[Idioma angles\|angles]], és un [[homofonia\|homofona]] d'UNICS), se canvià el nom a UNIX, donant orige al llegat que aplega fins els nostres dies.<ref>Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/almost.html It looked like vagen operating system, almost]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref>		The Creation of the Unix Operating System. (en angles)</ref> Thompson i Ritchie lideraron un grup de programadors, entre ells a [[Rudd Canaday]], en els laboratoris Bell, per a desenrollar tant el [[sistema de fichers]] com el sistema operatiu multitasca en sí. A lo anterior, agregaren un [[dragoma de comandos\|dragoma de órdenes]] (o dragoma de comandos) i un chicotet conjunt de programes. El proyecte fon batejat UNICS, com [[acronim]] '''Un'''iplexed '''I'''nformation and '''C'''omputing '''S'''ystem, puix només prestava servicis a dos usuaris (d'acort en [[Andrew Tanenbaum]], era només a un usuari<ref>Andrew S. Tanenbaum (20 May 2004) ''[http://www.cs.vu.nl/~ast/brown/ Some Notes on the "Who wrote Linux" Kerfuffle, Release 1.5]'' Departament of Computer Science, Vrije Universiteit, Amsterdam. (en angles)</ref>). L'autoría d'esta sigla se li atribuix a [[Brian Wilson Kernighan\|Brian Kernighan]], ya que era un [[hack (informatica)\|hack]] de Multics. Donada la popularitat que tingué un joc de paraules que considerava a UNICS un sistema MULTICS capat (puix ''eunuchs'', en [[Idioma angles\|angles]], és un [[homofonia\|homofona]] d'UNICS), se canvià el nom a UNIX, donant orige al llegat que aplega fins els nostres dies.<ref>Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/almost.html It looked like vagen operating system, almost]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref>

	Fins eixe instant, no havia existit soport economic per part dels [[laboratoris Bell]], pero això canvià quan el Grup d'Investigació en Ciencies de la Computació decidí utilisar UNIX en una maquina superior a la PDP-7. Thompson i Ritchie conseguiren complir en la solicitut d'agregar ferramentes que permeteren el processament de texts a UNIX en una maquina [[PDP-11/20]], i com conseqüencia d'aixo conseguiren el soport economic dels laboratoris Bell. Fon aixina com per volta primera, en l'any [[1970]], se parla oficialment del sistema operatiu UNIX<ref>Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/firstport.html Porting UNIX for its first commercial application]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref> eixecutat en una PDP-11/20. S'incloïa en ell un programa per a donar format a texts (runoff) i un [[editor de text]]. Tant el sistema operatiu com els programes foren escrits en el llenguage ensamblador de la PDP-11/20. Este "sistema de processament de text" inicial, compost tant pel sistema operatiu com de runoff i l'editor de text, fon utilisat en els laboratoris Bell per a processar les solicituts de patents que ells rebien. Pronte, runoff evolucionà fins convertir-se en [[troff]], el primer programa d'edició electronica que permetia realisar [[tipografia\|composició tipografica]]. El [[3 de novembre]] de [[1971]] Thomson i Ritchie publicaren un manual de programació d'UNIX (titul original en anglés: "UNIX Programmer's Manual").<ref name="Articulo2deRitchie">Dennis M. Ritchie ''[http://cm.bell-labs.com/cm/cs/who/dmr/1stEdman.html Unix Programmer's Manual, First Edition (1971)]'' Bell Labs. Lucent Technologies Inc.(en angles)</ref>		Fins eixe instant, no havia existit soport economic per part dels [[laboratoris Bell]], pero això canvià quan el Grup d'Investigació en Ciencies de la Computació decidí utilisar UNIX en una maquina superior a la PDP-7. Thompson i Ritchie conseguiren complir en la solicitut d'agregar ferramentes que permeteren el processament de texts a UNIX en una maquina [[PDP-11/20]], i com conseqüencia d'aixo conseguiren el soport economic dels laboratoris Bell. Fon aixina com per volta primera, en l'any [[1970]], se parla oficialment del sistema operatiu UNIX<ref>Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/firstport.html Porting UNIX for its first commercial application]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref> eixecutat en una PDP-11/20. S'incloïa en ell un programa per a donar format a texts (runoff) i un [[editor de text]]. Tant el sistema operatiu com els programes foren escrits en el llenguage ensamblador de la PDP-11/20. Este "sistema de processament de text" inicial, compost tant pel sistema operatiu com de runoff i l'editor de text, fon utilisat en els laboratoris Bell per a processar les solicituts de patents que ells rebien. Pronte, runoff evolucionà fins convertir-se en [[troff]], el primer programa d'edició electronica que permetia realisar [[tipografia\|composició tipografica]]. El [[3 de novembre]] de [[1971]] Thomson i Ritchie publicaren un manual de programació d'UNIX (titul original en anglés: "UNIX Programmer's Manual").<ref name="Articulo2deRitchie">Dennis M. Ritchie ''[http://cm.bell-labs.com/cm/cs/who/dmr/1stEdman.html Unix Programmer's Manual, First Edition (1971)]'' Bell Labs. Lucent Technologies Inc.(en angles)</ref>

Valencian: Text reemplaça - 'Referencies' a 'Referències'

2021-11-24T20:00:12Z

Text reemplaça - 'Referencies' a 'Referències'

← Revisió anterior		Revisió de 20:00 24 nov 2021
Llínea 116:		Llínea 116:
	* Temps: [[Calç (Unix)\|calç]]		* Temps: [[Calç (Unix)\|calç]]

	== ~~Referencies~~ ==		== Referències ==
	{{listaref\|2}}		{{listaref\|2}}

Jose2 en 18:21 15 ago 2021

2021-08-15T18:21:31Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:21 15 ago 2021
Llínea 134:		Llínea 134:
	* [http://osl.uca.es/wikiunix Wiki sobre sistemes operatius UNIX] ([http://forja.rediris.es/docman/view.php/739/1077/wikiUNIX.pdf PDF])		* [http://osl.uca.es/wikiunix Wiki sobre sistemes operatius UNIX] ([http://forja.rediris.es/docman/view.php/739/1077/wikiUNIX.pdf PDF])

			[[Categoria: Informàtica]]
			[[Categoria: Software]]
	[[Categoria:Unix\| ]]		[[Categoria:Unix\| ]]

← Revisió anterior		Revisió de 00:08 6 jul 2022
Llínea 15:		Llínea 15:

	D'este modo, Thompson escrigue novament el programa, en ajuda de Dennis Ritchie, en [[llenguage ensamblador]], per a que s'eixecutase en una [[computadora]] [[Digital Equipment Corporation\|DEC]] [[PDP-7]]. Esta experiencia, junt al treball que desenrollà per al proyecte Multics, conduí a Thompson a iniciar la creació d'un nou sistema operatiu per a la DEC PDP-7.<ref>Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/takeshape.html The UNIX system begins to take shape]''		D'este modo, Thompson escrigue novament el programa, en ajuda de Dennis Ritchie, en [[llenguage ensamblador]], per a que s'eixecutase en una [[computadora]] [[Digital Equipment Corporation\|DEC]] [[PDP-7]]. Esta experiencia, junt al treball que desenrollà per al proyecte Multics, conduí a Thompson a iniciar la creació d'un nou sistema operatiu per a la DEC PDP-7.<ref>Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/takeshape.html The UNIX system begins to take shape]''
	The Creation of the Unix Operating System. (en angles)</ref> Thompson i Ritchie lideraron un grup de programadors, entre ells a [[Rudd Canaday]], en els laboratoris Bell, per a desenrollar tant el [[sistema de fichers]] com el sistema operatiu multitasca en sí. A lo anterior, agregaren un [[dragoma de comandos\|dragoma de órdenes]] (o dragoma de comandos) i un chicotet conjunt de programes. El proyecte fon batejat UNICS, com [[acronim]] '''Un'''iplexed '''I'''nformation and '''C'''omputing '''S'''ystem, puix només prestava servicis a dos usuaris (d'acort en [[Andrew Tanenbaum]], era només a un usuari<ref>Andrew S. Tanenbaum (20 May 2004) ''[http://www.cs.vu.nl/~ast/brown/ Some Notes on the "Who wrote Linux" Kerfuffle, Release 1.5]'' Departament of Computer Science, Vrije Universiteit, Amsterdam. (en angles)</ref>). L'autoría d'esta sigla se li ~~atribuix~~ a [[Brian Wilson Kernighan\|Brian Kernighan]], ya que era un [[hack (informatica)\|hack]] de Multics. Donada la popularitat que tingué un joc de paraules que considerava a UNICS un sistema MULTICS capat (puix ''eunuchs'', en [[Idioma angles\|angles]], és un [[homofonia\|homofona]] d'UNICS), se canvià el nom a UNIX, donant orige al llegat que aplega fins els nostres dies.<ref>Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/almost.html It looked like vagen operating system, almost]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref>		The Creation of the Unix Operating System. (en angles)</ref> Thompson i Ritchie lideraron un grup de programadors, entre ells a [[Rudd Canaday]], en els laboratoris Bell, per a desenrollar tant el [[sistema de fichers]] com el sistema operatiu multitasca en sí. A lo anterior, agregaren un [[dragoma de comandos\|dragoma de órdenes]] (o dragoma de comandos) i un chicotet conjunt de programes. El proyecte fon batejat UNICS, com [[acronim]] '''Un'''iplexed '''I'''nformation and '''C'''omputing '''S'''ystem, puix només prestava servicis a dos usuaris (d'acort en [[Andrew Tanenbaum]], era només a un usuari<ref>Andrew S. Tanenbaum (20 May 2004) ''[http://www.cs.vu.nl/~ast/brown/ Some Notes on the "Who wrote Linux" Kerfuffle, Release 1.5]'' Departament of Computer Science, Vrije Universiteit, Amsterdam. (en angles)</ref>). L'autoría d'esta sigla se li atribuïx a [[Brian Wilson Kernighan\|Brian Kernighan]], ya que era un [[hack (informatica)\|hack]] de Multics. Donada la popularitat que tingué un joc de paraules que considerava a UNICS un sistema MULTICS capat (puix ''eunuchs'', en [[Idioma angles\|angles]], és un [[homofonia\|homofona]] d'UNICS), se canvià el nom a UNIX, donant orige al llegat que aplega fins els nostres dies.<ref>Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/almost.html It looked like vagen operating system, almost]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref>

	Fins eixe instant, no havia existit soport economic per part dels [[laboratoris Bell]], pero això canvià quan el Grup d'Investigació en Ciencies de la Computació decidí utilisar UNIX en una maquina superior a la PDP-7. Thompson i Ritchie conseguiren complir en la solicitut d'agregar ferramentes que permeteren el processament de texts a UNIX en una maquina [[PDP-11/20]], i com conseqüencia d'aixo conseguiren el soport economic dels laboratoris Bell. Fon aixina com per volta primera, en l'any [[1970]], se parla oficialment del sistema operatiu UNIX<ref>Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/firstport.html Porting UNIX for its first commercial application]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref> eixecutat en una PDP-11/20. S'incloïa en ell un programa per a donar format a texts (runoff) i un [[editor de text]]. Tant el sistema operatiu com els programes foren escrits en el llenguage ensamblador de la PDP-11/20. Este "sistema de processament de text" inicial, compost tant pel sistema operatiu com de runoff i l'editor de text, fon utilisat en els laboratoris Bell per a processar les solicituts de patents que ells rebien. Pronte, runoff evolucionà fins convertir-se en [[troff]], el primer programa d'edició electronica que permetia realisar [[tipografia\|composició tipografica]]. El [[3 de novembre]] de [[1971]] Thomson i Ritchie publicaren un manual de programació d'UNIX (titul original en anglés: "UNIX Programmer's Manual").<ref name="Articulo2deRitchie">Dennis M. Ritchie ''[http://cm.bell-labs.com/cm/cs/who/dmr/1stEdman.html Unix Programmer's Manual, First Edition (1971)]'' Bell Labs. Lucent Technologies Inc.(en angles)</ref>		Fins eixe instant, no havia existit soport economic per part dels [[laboratoris Bell]], pero això canvià quan el Grup d'Investigació en Ciencies de la Computació decidí utilisar UNIX en una maquina superior a la PDP-7. Thompson i Ritchie conseguiren complir en la solicitut d'agregar ferramentes que permeteren el processament de texts a UNIX en una maquina [[PDP-11/20]], i com conseqüencia d'aixo conseguiren el soport economic dels laboratoris Bell. Fon aixina com per volta primera, en l'any [[1970]], se parla oficialment del sistema operatiu UNIX<ref>Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/firstport.html Porting UNIX for its first commercial application]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref> eixecutat en una PDP-11/20. S'incloïa en ell un programa per a donar format a texts (runoff) i un [[editor de text]]. Tant el sistema operatiu com els programes foren escrits en el llenguage ensamblador de la PDP-11/20. Este "sistema de processament de text" inicial, compost tant pel sistema operatiu com de runoff i l'editor de text, fon utilisat en els laboratoris Bell per a processar les solicituts de patents que ells rebien. Pronte, runoff evolucionà fins convertir-se en [[troff]], el primer programa d'edició electronica que permetia realisar [[tipografia\|composició tipografica]]. El [[3 de novembre]] de [[1971]] Thomson i Ritchie publicaren un manual de programació d'UNIX (titul original en anglés: "UNIX Programmer's Manual").<ref name="Articulo2deRitchie">Dennis M. Ritchie ''[http://cm.bell-labs.com/cm/cs/who/dmr/1stEdman.html Unix Programmer's Manual, First Edition (1971)]'' Bell Labs. Lucent Technologies Inc.(en angles)</ref>