Tzitzimimeh - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'cridades' a 'nomenades'

2023-08-28T16:56:50Z

Text reemplaça - 'cridades' a 'nomenades'

← Revisió anterior		Revisió de 16:56 28 ago 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Tzitzimitl.jpg\|thumb\|250px\|Representació d'una tzitzimimeh]]		[[File:Tzitzimitl.jpg\|thumb\|250px\|Representació d'una tzitzimimeh]]

	Les '''tzitzimimeh''' (del nàhuatl: tsitsimimeh ‘persones de mal genio’‘tsitsimitl deriva de sisinia, estar enujat’), en singular tzitzímitl (del nàhuatl: tsitsimitl), són un tipo de monstruoses deitats celestials pertanyents a la [[mitologia asteca]]. En l'época virreinal solien ser ~~cridades~~ dimonis o diables, pero açò no reflectix necessàriament la seua funció en les creències mexicanes. Es relacionen en el Sisimite de la mitologia hondurenya.		Les '''tzitzimimeh''' (del nàhuatl: tsitsimimeh ‘persones de mal genio’‘tsitsimitl deriva de sisinia, estar enujat’), en singular tzitzímitl (del nàhuatl: tsitsimitl), són un tipo de monstruoses deitats celestials pertanyents a la [[mitologia asteca]]. En l'época virreinal solien ser nomenades dimonis o diables, pero açò no reflectix necessàriament la seua funció en les creències mexicanes. Es relacionen en el Sisimite de la mitologia hondurenya.

	Se'ls considera també [[Estrela\|estreles]] femenines que intentar impedir que el [[Sol]] naixca atacant-ho en l'amanecer i l'anochecer, pero sobretot durant els [[eclipse\|eclipses]]. El quint sol, Nahui Olin (Quatre Moviment), està destinat a desaparéixer per la força d'un moviment o tremolació de terra, moment en el que apareixeran els mònstruos de l'oest tzizimimeh, en apariència d'esquelets, i devoraran a tots els hòmens.		Se'ls considera també [[Estrela\|estreles]] femenines que intentar impedir que el [[Sol]] naixca atacant-ho en l'amanecer i l'anochecer, pero sobretot durant els [[eclipse\|eclipses]]. El quint sol, Nahui Olin (Quatre Moviment), està destinat a desaparéixer per la força d'un moviment o tremolació de terra, moment en el que apareixeran els mònstruos de l'oest tzizimimeh, en apariència d'esquelets, i devoraran a tots els hòmens.

Lluísm: Text reemplaça - 'de mitología nàhuatl. México:' a 'de mitología náhuatl. México:'

2023-02-27T12:11:23Z

Text reemplaça - 'de mitología nàhuatl. México:' a 'de mitología náhuatl. México:'

← Revisió anterior		Revisió de 12:11 27 feb 2023
Llínea 21:		Llínea 21:
	* León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1		* León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
	* Peniche Barrera, Roldán (1987) Bestiario mexicano. México: Panorama		* Peniche Barrera, Roldán (1987) Bestiario mexicano. México: Panorama
	* Robelo, Cecilio A (1951). Diccionario de mitología ~~nàhuatl~~. México: Ediciones Fuente Cultural		* Robelo, Cecilio A (1951). Diccionario de mitología náhuatl. México: Ediciones Fuente Cultural
	* Santamaría, Francisco (1974). Diccionario de mexicanismos. México: Porrúa		* Santamaría, Francisco (1974). Diccionario de mexicanismos. México: Porrúa
	* Trejo Silva, Marcia (2003). Guía de seres fantásticos del México prehispánico, Ed. Vila, México. ISBN 968-5414-24-6.		* Trejo Silva, Marcia (2003). Guía de seres fantásticos del México prehispánico, Ed. Vila, México. ISBN 968-5414-24-6.

Lluísm: Text reemplaça - 'náhuatl' a 'nàhuatl'

2023-02-27T12:06:42Z

Text reemplaça - 'náhuatl' a 'nàhuatl'

← Revisió anterior		Revisió de 12:06 27 feb 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Tzitzimitl.jpg\|thumb\|250px\|Representació d'una tzitzimimeh]]		[[File:Tzitzimitl.jpg\|thumb\|250px\|Representació d'una tzitzimimeh]]

	Les '''tzitzimimeh''' (del ~~náhuatl~~: tsitsimimeh ‘persones de mal genio’‘tsitsimitl deriva de sisinia, estar enujat’), en singular tzitzímitl (del ~~náhuatl~~: tsitsimitl), són un tipo de monstruoses deitats celestials pertanyents a la [[mitologia asteca]]. En l'época virreinal solien ser cridades dimonis o diables, pero açò no reflectix necessàriament la seua funció en les creències mexicanes. Es relacionen en el Sisimite de la mitologia hondurenya.		Les '''tzitzimimeh''' (del nàhuatl: tsitsimimeh ‘persones de mal genio’‘tsitsimitl deriva de sisinia, estar enujat’), en singular tzitzímitl (del nàhuatl: tsitsimitl), són un tipo de monstruoses deitats celestials pertanyents a la [[mitologia asteca]]. En l'época virreinal solien ser cridades dimonis o diables, pero açò no reflectix necessàriament la seua funció en les creències mexicanes. Es relacionen en el Sisimite de la mitologia hondurenya.

	Se'ls considera també [[Estrela\|estreles]] femenines que intentar impedir que el [[Sol]] naixca atacant-ho en l'amanecer i l'anochecer, pero sobretot durant els [[eclipse\|eclipses]]. El quint sol, Nahui Olin (Quatre Moviment), està destinat a desaparéixer per la força d'un moviment o tremolació de terra, moment en el que apareixeran els mònstruos de l'oest tzizimimeh, en apariència d'esquelets, i devoraran a tots els hòmens.		Se'ls considera també [[Estrela\|estreles]] femenines que intentar impedir que el [[Sol]] naixca atacant-ho en l'amanecer i l'anochecer, pero sobretot durant els [[eclipse\|eclipses]]. El quint sol, Nahui Olin (Quatre Moviment), està destinat a desaparéixer per la força d'un moviment o tremolació de terra, moment en el que apareixeran els mònstruos de l'oest tzizimimeh, en apariència d'esquelets, i devoraran a tots els hòmens.
Llínea 21:		Llínea 21:
	* León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1		* León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
	* Peniche Barrera, Roldán (1987) Bestiario mexicano. México: Panorama		* Peniche Barrera, Roldán (1987) Bestiario mexicano. México: Panorama
	* Robelo, Cecilio A (1951). Diccionario de mitología ~~náhuatl~~. México: Ediciones Fuente Cultural		* Robelo, Cecilio A (1951). Diccionario de mitología nàhuatl. México: Ediciones Fuente Cultural
	* Santamaría, Francisco (1974). Diccionario de mexicanismos. México: Porrúa		* Santamaría, Francisco (1974). Diccionario de mexicanismos. México: Porrúa
	* Trejo Silva, Marcia (2003). Guía de seres fantásticos del México prehispánico, Ed. Vila, México. ISBN 968-5414-24-6.		* Trejo Silva, Marcia (2003). Guía de seres fantásticos del México prehispánico, Ed. Vila, México. ISBN 968-5414-24-6.

Lluísm: /* Referències */

2023-02-21T11:30:56Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 11:30 21 feb 2023
Llínea 11:		Llínea 11:
	== Referències ==		== Referències ==
	* Báez-Jorge, Félix; Gómez Martínez, Arturo (00/2000). «Los equilibrios del cielo y de la tierra: Cosmovisión de los nahuas de Chicontepec». Desacatos (5): 79-94. ISSN 1607-050X		* Báez-Jorge, Félix; Gómez Martínez, Arturo (00/2000). «Los equilibrios del cielo y de la tierra: Cosmovisión de los nahuas de Chicontepec». Desacatos (5): 79-94. ISSN 1607-050X
	* Cecilio Agustín Robelo (1905). Biblioteca Porrúa. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología, Historia y Etnología, ed. Diccionario de Mitología Nahua. México. pp. 229, 230, 231, 232, 233, 234, 235, 236. ISBN 978-9684327955.		* Meza, Otilia (1981). El Mundo Mágico de los Dioses del Anáhuac. México: Editorial Universo México. ISBN 968-35-0093-5
	* Meza, Otilia (1981). El Mundo Mágico de los Dioses del Anáhuac. México: Editorial Universo México~~. pp. 117, 118, 119~~. ISBN 968-35-0093-5
	* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955		* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955

Jose2 en 19:55 19 feb 2023

2023-02-19T19:55:51Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:55 19 feb 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Tzitzimitl.jpg\|thumb\|250px\|Representació d'una tzitzimimeh]]		[[File:Tzitzimitl.jpg\|thumb\|250px\|Representació d'una tzitzimimeh]]

	Les tzitzimimeh (del náhuatl: tsitsimimeh ‘persones de mal genio’‘tsitsimitl deriva de sisinia, estar enujat’), en singular tzitzímitl (del náhuatl: tsitsimitl), són un tipo de monstruoses deitats celestials pertanyents a la [[mitologia asteca]]. En l'época virreinal solien ser cridades dimonis o diables, pero açò no reflectix necessàriament la seua funció en les creències mexicanes. Es relacionen en el Sisimite de la mitologia hondurenya.		Les '''tzitzimimeh''' (del náhuatl: tsitsimimeh ‘persones de mal genio’‘tsitsimitl deriva de sisinia, estar enujat’), en singular tzitzímitl (del náhuatl: tsitsimitl), són un tipo de monstruoses deitats celestials pertanyents a la [[mitologia asteca]]. En l'época virreinal solien ser cridades dimonis o diables, pero açò no reflectix necessàriament la seua funció en les creències mexicanes. Es relacionen en el Sisimite de la mitologia hondurenya.

	Se'ls considera també [[Estrela\|estreles]] femenines que intentar impedir que el [[Sol]] naixca atacant-ho en l'amanecer i l'anochecer, pero sobretot durant els [[eclipse\|eclipses]]. El quint sol, Nahui Olin (Quatre Moviment), està destinat a desaparéixer per la força d'un moviment o tremolació de terra, moment en el que apareixeran els mònstruos de l'oest tzizimimeh, en apariència d'esquelets, i devoraran a tots els hòmens.		Se'ls considera també [[Estrela\|estreles]] femenines que intentar impedir que el [[Sol]] naixca atacant-ho en l'amanecer i l'anochecer, pero sobretot durant els [[eclipse\|eclipses]]. El quint sol, Nahui Olin (Quatre Moviment), està destinat a desaparéixer per la força d'un moviment o tremolació de terra, moment en el que apareixeran els mònstruos de l'oest tzizimimeh, en apariència d'esquelets, i devoraran a tots els hòmens.

Jose2: Pàgina nova, en el contingut: «Representació d'una tzitzimimeh Les tzitzimimeh (del náhuatl: tsitsimimeh ‘persones de mal genio’‘tsitsimitl deriva…»

2023-02-19T19:55:33Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació d'una tzitzimimeh Les tzitzimimeh (del náhuatl: tsitsimimeh ‘persones de mal genio’‘tsitsimitl deriva…»

Pàgina nova

[[File:Tzitzimitl.jpg|thumb|250px|Representació d'una tzitzimimeh]]

Les tzitzimimeh (del náhuatl: tsitsimimeh ‘persones de mal genio’‘tsitsimitl deriva de sisinia, estar enujat’), en singular tzitzímitl (del náhuatl: tsitsimitl), són un tipo de monstruoses deitats celestials pertanyents a la [[mitologia asteca]]. En l'época virreinal solien ser cridades dimonis o diables, pero açò no reflectix necessàriament la seua funció en les creències mexicanes. Es relacionen en el Sisimite de la mitologia hondurenya.

Se'ls considera també [[Estrela|estreles]] femenines que intentar impedir que el [[Sol]] naixca atacant-ho en l'amanecer i l'anochecer, pero sobretot durant els [[eclipse|eclipses]]. El quint sol, Nahui Olin (Quatre Moviment), està destinat a desaparéixer per la força d'un moviment o tremolació de terra, moment en el que apareixeran els mònstruos de l'oest tzizimimeh, en apariència d'esquelets, i devoraran a tots els hòmens.

En la mitologia nahua de la Huasteca, les tzitzimimeh habiten una de les capes del [[Mictlan]], el Tzitzimitlah, a on es troben les entitats que causen esglais. [[Tenantzitzímitl]], mare de [[lacatecólotl]] i [[Ehécatl]], va ser nomenada la cap de les tzitzimimeh per estes mateixes criatures. En morir va ser enterrada en el [[Cipactlah]], i es diu que del cadàver de Tenantzitzímitl varen sorgir les plantes venenoses i els animals que fan mal.

D'elles es creïa que vindrien per a viure despuix del fi del món, aixina com que penjaven de nit sobre les creus de camins esperant a algun humà. La més important és [[Itzpapálotl]]. Una atra d'elles va ser la yaya de [[Mayáhuel]] que va participar en el mit de la creació del [[Maguey]].

== Referències ==
* Báez-Jorge, Félix; Gómez Martínez, Arturo (00/2000). «Los equilibrios del cielo y de la tierra: Cosmovisión de los nahuas de Chicontepec». Desacatos (5): 79-94. ISSN 1607-050X
* Cecilio Agustín Robelo (1905). Biblioteca Porrúa. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología, Historia y Etnología, ed. Diccionario de Mitología Nahua. México. pp. 229, 230, 231, 232, 233, 234, 235, 236. ISBN 978-9684327955.
* Meza, Otilia (1981). El Mundo Mágico de los Dioses del Anáhuac. México: Editorial Universo México. pp. 117, 118, 119. ISBN 968-35-0093-5
* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955

==Bibliografia ==

* González Torres, Yólotl (1999). Diccionario de mitología y religión de Mesoamérica. México: Larousse
* Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público
* Krickeberg, Walter (1985). Mitos y leyendas de los aztecas, incas, mayas y muiscas. México: FCE
* León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
* Peniche Barrera, Roldán (1987) Bestiario mexicano. México: Panorama
* Robelo, Cecilio A (1951). Diccionario de mitología náhuatl. México: Ediciones Fuente Cultural
* Santamaría, Francisco (1974). Diccionario de mexicanismos. México: Porrúa
* Trejo Silva, Marcia (2003). Guía de seres fantásticos del México prehispánico, Ed. Vila, México. ISBN 968-5414-24-6.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Tzitzimime}}

[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia asteca]]