Turquia - Historial de revisions

Lluísm en 10:39 21 març 2025

2025-03-21T10:39:26Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:39 21 març 2025
Llínea 68:		Llínea 68:

	En [[Ankara]] es pot visitar el Museu Arqueològic de les Civilisacions Anatolies, [[Gordion]], el Teatre Romà, el Temple d'Augusto i les mesquites de Haci Bayram i Ahí Elval. En [[Estambul]] també es troba el Gran Basar i el mercat d'espècies i diverses mesquites.		En [[Ankara]] es pot visitar el Museu Arqueològic de les Civilisacions Anatolies, [[Gordion]], el Teatre Romà, el Temple d'Augusto i les mesquites de Haci Bayram i Ahí Elval. En [[Estambul]] també es troba el Gran Basar i el mercat d'espècies i diverses mesquites.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{commonscat\|Turkey}}		{{commonscat\|Turkey}}

Valencian: Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'

2023-08-28T18:05:10Z

Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'

← Revisió anterior		Revisió de 18:05 28 ago 2023
Llínea 49:		Llínea 49:
	{{AP\|Organisació territorial de Turquia}}		{{AP\|Organisació territorial de Turquia}}
	[[Archiu:Turkey Regions.png\|thumb\|300px\|Mapa de Turquia en la divisió regional.]]		[[Archiu:Turkey Regions.png\|thumb\|300px\|Mapa de Turquia en la divisió regional.]]
	Turquia és un [[Estat unitari]] que es dividix administrativament en 81 [[província]]s, (<cite>''iller''</cite>, singular <cite>''il''</cite>) al front de cadascuna de les quals es troba un [[governador]] (<cite>''vali''</cite>) designat pel Govern central. Les províncies estan a la seua volta, dividides en districtes (demarcacions provincials o <cite>''ilçeler''</cite>, singular <cite>''ilçe''</cite>) i comunes que poden establir imposts i eixercir atres iniciatives. La capital provincial (generalment ~~cridada~~ <cite>''ilçe''</cite> central) porta generalment el nom de la província, en les següents excepcions: [[Província de Hatay\|Hatay]] (capital: [[Antioquia]]), [[Província de Kocaeli\|Kocaeli]] (capital: [[İzmit]]), i [[Província de Sakarya\|Sakarya]] (capital: [[Adapazarı]]).		Turquia és un [[Estat unitari]] que es dividix administrativament en 81 [[província]]s, (<cite>''iller''</cite>, singular <cite>''il''</cite>) al front de cadascuna de les quals es troba un [[governador]] (<cite>''vali''</cite>) designat pel Govern central. Les províncies estan a la seua volta, dividides en districtes (demarcacions provincials o <cite>''ilçeler''</cite>, singular <cite>''ilçe''</cite>) i comunes que poden establir imposts i eixercir atres iniciatives. La capital provincial (generalment nomenada <cite>''ilçe''</cite> central) porta generalment el nom de la província, en les següents excepcions: [[Província de Hatay\|Hatay]] (capital: [[Antioquia]]), [[Província de Kocaeli\|Kocaeli]] (capital: [[İzmit]]), i [[Província de Sakarya\|Sakarya]] (capital: [[Adapazarı]]).

	Per una atra part, geogràficament el país està dividit en sèt regions: [[regió del Egeo]], [[regió de la Mar Negra]], [[regió d'Anatolia Central]], [[regió de Anatolia Oriental]], [[regió del Mármara]], [[regió del Mediterràneu]] i [[regió d'Anatolia Suroriental]].		Per una atra part, geogràficament el país està dividit en sèt regions: [[regió del Egeo]], [[regió de la Mar Negra]], [[regió d'Anatolia Central]], [[regió de Anatolia Oriental]], [[regió del Mármara]], [[regió del Mediterràneu]] i [[regió d'Anatolia Suroriental]].

Valencian: Text reemplaça - 'de [[Àsia' a 'd'[[Àsia'

2022-12-16T17:22:51Z

Text reemplaça - 'de [[Àsia' a 'd'[[Àsia'

← Revisió anterior		Revisió de 17:22 16 dec 2022
Llínea 44:		Llínea 44:
	Sent la seua tradicional orientació occidental, les relacions en Europa sempre han segut una part central de la política exterior turca. Turquia es va convertir en membre del [[Consell d'Europa]] en [[1949]], va solicitar ser membre associat de la CEE (predecessora de l'Unió Europea) en [[1959]] i es va convertir en membre associat en [[1963]]. Despuix de décades de negociacions polítiques, Turquia es va convertir en membre associat de la [[Unió Europea Occidental]] en [[1992]], va aplegar a un acort d'Unió Aduanera en la UE en 1995 i ha començat oficialment les negociacions formals d'adheriment en l'UE el [[3 d'octubre]] de [[2005]]. Es creu que el procés d'adheriment tindrà una duració mínima de 15 anys pel tamany de Turquia i la profunditat dels desacorts sobre algunes qüestions. Estos inclouen les controvèrsies en membres de l'UE sobre l'intervenció militar de la República de Turquia en Chipre per a impedir la [[Enosis\|anexió de l'illa a Grècia]] en [[1974]]. Des de llavors, Turquia no reconeix la República de Chipre com l'única autoritat en l'illa, sino que recolza [[de facto]] la comunitat [[turcochipriota]] que forma la [[República Turca del Nort de Chipre]].		Sent la seua tradicional orientació occidental, les relacions en Europa sempre han segut una part central de la política exterior turca. Turquia es va convertir en membre del [[Consell d'Europa]] en [[1949]], va solicitar ser membre associat de la CEE (predecessora de l'Unió Europea) en [[1959]] i es va convertir en membre associat en [[1963]]. Despuix de décades de negociacions polítiques, Turquia es va convertir en membre associat de la [[Unió Europea Occidental]] en [[1992]], va aplegar a un acort d'Unió Aduanera en la UE en 1995 i ha començat oficialment les negociacions formals d'adheriment en l'UE el [[3 d'octubre]] de [[2005]]. Es creu que el procés d'adheriment tindrà una duració mínima de 15 anys pel tamany de Turquia i la profunditat dels desacorts sobre algunes qüestions. Estos inclouen les controvèrsies en membres de l'UE sobre l'intervenció militar de la República de Turquia en Chipre per a impedir la [[Enosis\|anexió de l'illa a Grècia]] en [[1974]]. Des de llavors, Turquia no reconeix la República de Chipre com l'única autoritat en l'illa, sino que recolza [[de facto]] la comunitat [[turcochipriota]] que forma la [[República Turca del Nort de Chipre]].

	Des de finals del deceni de 1980, Turquia va començar a cooperar cada volta més en les principals economies de [[Àsia oriental]], en particular en [[Japó]] i [[Corea del Sur]], en un gran número de sectors industrials, que van des de la co-producció d'automotors i atres equips de transport, bens electrònics, electrodomèstics, materials de construcció i equipament militar.		Des de finals del deceni de 1980, Turquia va començar a cooperar cada volta més en les principals economies d'[[Àsia oriental]], en particular en [[Japó]] i [[Corea del Sur]], en un gran número de sectors industrials, que van des de la co-producció d'automotors i atres equips de transport, bens electrònics, electrodomèstics, materials de construcció i equipament militar.

	== Organisació territorial ==		== Organisació territorial ==

Valencian: Text reemplaça - 'Iraq' a 'Irac'

2022-10-19T16:07:50Z

Text reemplaça - 'Iraq' a 'Irac'

← Revisió anterior		Revisió de 16:07 19 oct 2022
Llínea 22:		Llínea 22:
	\|Membre de: =		\|Membre de: =
	}}		}}
	'''Turquia''' (en [[turc]]: ''Türkiye''), oficialment la '''República de Turquia''' (en turc: ''Türkiye Cumhuriyeti'' és un [[estat]] [[Euràsia\|eurasiàtic]] que ocupa la [[península d'Anatòlia]] al sur-oest d'[[Àsia]], regió del sur-est d'[[Europa]]. Turquia té frontera en huit països: [[Bulgària]] al nort-oest, [[Grècia]] a l'est, [[Geòrgia]] al nort-est, [[Armènia]], [[Azerbaiyan]] i [[Iran]] a l'est, i [[~~Iraq~~]] i [[Síria]] al sur-est. Les fronteres marítimes són el [[mar Mediterràneu]] al sur, el [[mar Egeu]] a l'oest i el [[mar Negre]] al nort. El [[mar de Marmara]] i els [[estrets turcs]] separen Anatòlia de Tràcia, que delimiten les fronteres entre Àsia i Europa; per lo tant Turquia és un [[estat transcontinental]].		'''Turquia''' (en [[turc]]: ''Türkiye''), oficialment la '''República de Turquia''' (en turc: ''Türkiye Cumhuriyeti'' és un [[estat]] [[Euràsia\|eurasiàtic]] que ocupa la [[península d'Anatòlia]] al sur-oest d'[[Àsia]], regió del sur-est d'[[Europa]]. Turquia té frontera en huit països: [[Bulgària]] al nort-oest, [[Grècia]] a l'est, [[Geòrgia]] al nort-est, [[Armènia]], [[Azerbaiyan]] i [[Iran]] a l'est, i [[Irac]] i [[Síria]] al sur-est. Les fronteres marítimes són el [[mar Mediterràneu]] al sur, el [[mar Egeu]] a l'oest i el [[mar Negre]] al nort. El [[mar de Marmara]] i els [[estrets turcs]] separen Anatòlia de Tràcia, que delimiten les fronteres entre Àsia i Europa; per lo tant Turquia és un [[estat transcontinental]].

	Per la seua localisació estratègica entre dos continents, la cultura de Turquia és una mescla única de les tradicions orientals i occidentals. Hi varen existir diverses entitats polítiques des de l'[[Antiguetat]]. Les tribus turques varen invadir el territori en el [[sigle XI]]. L'[[imperi Otomà]] va començar a expandir-se a partir del [[sigle XIV]]. En l'actualitat, Turquia és una [[república constitucional]], [[Estat unitari\|unitària]], [[democràcia\|democràtica]] i [[Estat secular\|secular]], conformada despuix de la caiguda de l'[[imperi Otomà]] en la [[Primera Guerra Mundial]]. Des de llavors, Turquia s'ha integrat cada vegada més en Occident i és membre de diverses organisacions com ara el [[Consell d'Europa]] ([[1949]]), l'[[OTAN]], ([[1952]]), l'[[OCDE]] ([[1961]]), l'[[OSCE]] ([[1973]]) i el [[G20]] ([[1999]]). Turquia va començar les negociacions per convertir-se en membre ple de l'[[Unió Europea]] en l'any [[2005]], encara que n'ha segut membre associat des de [[1995]]. Turquia és classificada, segons algunes organisacions com a [[país desenrollat]], i com a [[potència regional]].		Per la seua localisació estratègica entre dos continents, la cultura de Turquia és una mescla única de les tradicions orientals i occidentals. Hi varen existir diverses entitats polítiques des de l'[[Antiguetat]]. Les tribus turques varen invadir el territori en el [[sigle XI]]. L'[[imperi Otomà]] va començar a expandir-se a partir del [[sigle XIV]]. En l'actualitat, Turquia és una [[república constitucional]], [[Estat unitari\|unitària]], [[democràcia\|democràtica]] i [[Estat secular\|secular]], conformada despuix de la caiguda de l'[[imperi Otomà]] en la [[Primera Guerra Mundial]]. Des de llavors, Turquia s'ha integrat cada vegada més en Occident i és membre de diverses organisacions com ara el [[Consell d'Europa]] ([[1949]]), l'[[OTAN]], ([[1952]]), l'[[OCDE]] ([[1961]]), l'[[OSCE]] ([[1973]]) i el [[G20]] ([[1999]]). Turquia va començar les negociacions per convertir-se en membre ple de l'[[Unió Europea]] en l'any [[2005]], encara que n'ha segut membre associat des de [[1995]]. Turquia és classificada, segons algunes organisacions com a [[país desenrollat]], i com a [[potència regional]].

Valencian: Text reemplaça - 'paisage' a 'païsage'

2022-06-23T16:05:05Z

Text reemplaça - 'paisage' a 'païsage'

← Revisió anterior		Revisió de 16:05 23 jun 2022
Llínea 63:		Llínea 63:
	=== Turisme ===		=== Turisme ===
	[[Archiu:InstanbulArchaeological.JPG\|thumb\|Museu arqueològic d'Estambul]]		[[Archiu:InstanbulArchaeological.JPG\|thumb\|Museu arqueològic d'Estambul]]
	Els seus ~~paisages~~ són exòtics i posseïx diversos palaus, mesquites i castells. Es posen a disposició activitats com a travessies per la mar [[Mediterràneu]] i el [[Mar Egeu\|Egeu]], trekking i senderisme, en les plages i costes es pot practicar windsurfing, esquí aquàtic, vela o bucege. Una de les seues característiques més famoses són els [[banys turcs]].		Els seus païsages són exòtics i posseïx diversos palaus, mesquites i castells. Es posen a disposició activitats com a travessies per la mar [[Mediterràneu]] i el [[Mar Egeu\|Egeu]], trekking i senderisme, en les plages i costes es pot practicar windsurfing, esquí aquàtic, vela o bucege. Una de les seues característiques més famoses són els [[banys turcs]].

	Va ser catalogada, per l'Organisació Mundial del Turisme, com el sext país més turístic en el món en l'any [[2012]] en 35.7 millons de visitants estrangers. Està en quarta posició en Europa despuix de [[França]], [[Espanya]] i [[Itàlia]].		Va ser catalogada, per l'Organisació Mundial del Turisme, com el sext país més turístic en el món en l'any [[2012]] en 35.7 millons de visitants estrangers. Està en quarta posició en Europa despuix de [[França]], [[Espanya]] i [[Itàlia]].

Valencian en 15:58 23 jun 2022

2022-06-23T15:58:06Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:58 23 jun 2022
Llínea 35:		Llínea 35:
	[[Archiu:Tayyip Erdoğan.JPG\|thumb\|upright\|[[Recep Tayyip Erdoğan]], actual president de Turquia.]]		[[Archiu:Tayyip Erdoğan.JPG\|thumb\|upright\|[[Recep Tayyip Erdoğan]], actual president de Turquia.]]

	Turquia és una [[República semipresidencialista\|república semipresidencial]] i la [[Constitució]] dispon que és un Estat [[democràtic]], [[Llaïcisme\|llaic]], [[social]] i de [[dret]]. El poder llegislatiu residix en la Gran Assamblea Nacional de Turquia, composta per 550 [[diputat]]s elegits per a una llegislatura de cinc anys en els vots dels ciutadans turcs majors de 18 anys. La seua constitució actual va ser adoptada el [[7 de novembre]] de [[1982]] despuix d'un periodo de govern militar, i està basada fermament en els principis d'un llaïcisme sui generis. El poder eixecutiu residix en un president. El poder llegislatiu està radicat en els 550 ~~escanys~~ de la [[Gran Assamblea Nacional de Turquia]] (''Türkiye Büyük Millet *Meclisi''), que representa a les [[Organisació territorial de Turquia\|81 províncies]]. Per a tindre representació en el Parlament, un partit deu obtindre per lo manco el 10% del total de vots en les eleccions parlamentàries nacionals. Els candidats independents poden participar i ser elegits, i per a això a soles deuen obtindre el 10% del vot en la província per la qual pretenen ser elegits. Els militars turcs eixerciten un paper polític en l'ombra, encara que important, ya que es consideren els guardians de la naturalea secular i unitària de la república.		Turquia és una [[República semipresidencialista\|república semipresidencial]] i la [[Constitució]] dispon que és un Estat [[democràtic]], [[Llaïcisme\|llaic]], [[social]] i de [[dret]]. El poder llegislatiu residix en la Gran Assamblea Nacional de Turquia, composta per 550 [[diputat]]s elegits per a una llegislatura de cinc anys en els vots dels ciutadans turcs majors de 18 anys. La seua constitució actual va ser adoptada el [[7 de novembre]] de [[1982]] despuix d'un periodo de govern militar, i està basada fermament en els principis d'un llaïcisme sui generis. El poder eixecutiu residix en un president. El poder llegislatiu està radicat en els 550 escans de la [[Gran Assamblea Nacional de Turquia]] (''Türkiye Büyük Millet *Meclisi''), que representa a les [[Organisació territorial de Turquia\|81 províncies]]. Per a tindre representació en el Parlament, un partit deu obtindre per lo manco el 10% del total de vots en les eleccions parlamentàries nacionals. Els candidats independents poden participar i ser elegits, i per a això a soles deuen obtindre el 10% del vot en la província per la qual pretenen ser elegits. Els militars turcs eixerciten un paper polític en l'ombra, encara que important, ya que es consideren els guardians de la naturalea secular i unitària de la república.

	El president de la república i el primer ministre es dividixen les funcions del poder eixecutiu de forma semblant a la de [[República semipresidencialiste\|França]]. El President actual és [[Recep Tayyip Erdoğan]]. El primer ministre és [[Binali Yildirim]].		El president de la república i el primer ministre es dividixen les funcions del poder eixecutiu de forma semblant a la de [[República semipresidencialiste\|França]]. El President actual és [[Recep Tayyip Erdoğan]]. El primer ministre és [[Binali Yildirim]].
Llínea 42:		Llínea 42:
	Turquia és membre fundador de les [[Nacions Unides]] (1945), la [[OCDE]] (1961), la [[OSCE]] ([[1973]]) el [[Grup dels 20 (països industrialisats)\|Grup dels 20]] ([[1999]]) i el [[Consell Túrquic\|Consell Turc]] ([[2009]]).		Turquia és membre fundador de les [[Nacions Unides]] (1945), la [[OCDE]] (1961), la [[OSCE]] ([[1973]]) el [[Grup dels 20 (països industrialisats)\|Grup dels 20]] ([[1999]]) i el [[Consell Túrquic\|Consell Turc]] ([[2009]]).

	Sent la seua tradicional orientació occidental, les relacions en Europa sempre han segut una part central de la política exterior turca. Turquia es va convertir en membre del [[Consell d'Europa]] en [[1949]], va solicitar ser membre associat de la CEE (predecessora de l'Unió Europea) en [[1959]] i es va convertir en membre associat en [[1963]]. Despuix de décades de negociacions polítiques, Turquia es va convertir en membre associat de la [[Unió Europea Occidental]] en [[1992]], va aplegar a un acort d'Unió Aduanera en l'UE en 1995 i ha començat oficialment les negociacions formals d'adheriment en l'UE el [[3 d'octubre]] de [[2005]]. Es creu que el procés d'adheriment tindrà una duració mínima de 15 anys pel tamany de Turquia i la profunditat dels desacorts sobre algunes qüestions. Estos inclouen les controvèrsies en membres de l'UE sobre l'intervenció militar de la República de Turquia en Chipre per a impedir la [[Enosis\|anexió de l'illa a Grècia]] en [[1974]]. Des de llavors, Turquia no reconeix la República de Chipre com l'única autoritat en l'illa, sino que recolza [[de facto]] la comunitat [[turcochipriota]] que forma la [[República Turca del Nort de Chipre]].		Sent la seua tradicional orientació occidental, les relacions en Europa sempre han segut una part central de la política exterior turca. Turquia es va convertir en membre del [[Consell d'Europa]] en [[1949]], va solicitar ser membre associat de la CEE (predecessora de l'Unió Europea) en [[1959]] i es va convertir en membre associat en [[1963]]. Despuix de décades de negociacions polítiques, Turquia es va convertir en membre associat de la [[Unió Europea Occidental]] en [[1992]], va aplegar a un acort d'Unió Aduanera en la UE en 1995 i ha començat oficialment les negociacions formals d'adheriment en l'UE el [[3 d'octubre]] de [[2005]]. Es creu que el procés d'adheriment tindrà una duració mínima de 15 anys pel tamany de Turquia i la profunditat dels desacorts sobre algunes qüestions. Estos inclouen les controvèrsies en membres de l'UE sobre l'intervenció militar de la República de Turquia en Chipre per a impedir la [[Enosis\|anexió de l'illa a Grècia]] en [[1974]]. Des de llavors, Turquia no reconeix la República de Chipre com l'única autoritat en l'illa, sino que recolza [[de facto]] la comunitat [[turcochipriota]] que forma la [[República Turca del Nort de Chipre]].

	Des de finals del deceni de 1980, Turquia va començar a cooperar cada volta més en les principals economies de [[Àsia oriental]], en particular en [[Japó]] i [[Corea del Sur]], en un gran número de sectors industrials, que van des de la co-producció d'automotors i atres equips de transport, bens electrònics, electrodomèstics, materials de construcció i equipament militar.		Des de finals del deceni de 1980, Turquia va començar a cooperar cada volta més en les principals economies de [[Àsia oriental]], en particular en [[Japó]] i [[Corea del Sur]], en un gran número de sectors industrials, que van des de la co-producció d'automotors i atres equips de transport, bens electrònics, electrodomèstics, materials de construcció i equipament militar.

Valencian: /* Turisme */

2022-06-13T18:28:59Z

Turisme

← Revisió anterior		Revisió de 18:28 13 jun 2022
Llínea 68:		Llínea 68:

	En [[Ankara]] es pot visitar el Museu Arqueològic de les Civilisacions Anatolies, [[Gordion]], el Teatre Romà, el Temple d'Augusto i les mesquites de Haci Bayram i Ahí Elval. En [[Estambul]] també es troba el Gran Basar i el mercat d'espècies i diverses mesquites.		En [[Ankara]] es pot visitar el Museu Arqueològic de les Civilisacions Anatolies, [[Gordion]], el Teatre Romà, el Temple d'Augusto i les mesquites de Haci Bayram i Ahí Elval. En [[Estambul]] també es troba el Gran Basar i el mercat d'espècies i diverses mesquites.

			== Enllaços externs ==
			{{commonscat\|Turkey}}

	{{Països d'Àsia}}		{{Països d'Àsia}}

Valencian: Text reemplaça - ' sota' a ' baix'

2022-06-07T18:32:16Z

Text reemplaça - ' sota' a ' baix'

← Revisió anterior		Revisió de 18:32 7 jun 2022
Llínea 7:		Llínea 7:
	\|població = 79 414 269		\|població = 79 414 269
	\|ciutat més poblada = [[Estambul]]		\|ciutat més poblada = [[Estambul]]
	\|forma de Govern = República parlamentària ~~sota~~ estat d'excepció		\|forma de Govern = República parlamentària baix estat d'excepció
	\|president = Recep Tayyip Erdoğan		\|president = Recep Tayyip Erdoğan
	\|llengües = Turc		\|llengües = Turc

Loís: /* Relacions exteriors */ seguent > sent

2020-01-24T12:31:00Z

Relacions exteriors: seguent > sent

← Revisió anterior		Revisió de 12:31 24 gin 2020
Llínea 42:		Llínea 42:
	Turquia és membre fundador de les [[Nacions Unides]] (1945), la [[OCDE]] (1961), la [[OSCE]] ([[1973]]) el [[Grup dels 20 (països industrialisats)\|Grup dels 20]] ([[1999]]) i el [[Consell Túrquic\|Consell Turc]] ([[2009]]).		Turquia és membre fundador de les [[Nacions Unides]] (1945), la [[OCDE]] (1961), la [[OSCE]] ([[1973]]) el [[Grup dels 20 (països industrialisats)\|Grup dels 20]] ([[1999]]) i el [[Consell Túrquic\|Consell Turc]] ([[2009]]).

	~~Seguent~~ la seua tradicional orientació occidental, les relacions en Europa sempre han segut una part central de la política exterior turca. Turquia es va convertir en membre del [[Consell d'Europa]] en [[1949]], va solicitar ser membre associat de la CEE (predecessora de l'Unió Europea) en [[1959]] i es va convertir en membre associat en [[1963]]. Despuix de décades de negociacions polítiques, Turquia es va convertir en membre associat de la [[Unió Europea Occidental]] en [[1992]], va aplegar a un acort d'Unió Aduanera en l'UE en 1995 i ha començat oficialment les negociacions formals d'adheriment en l'UE el [[3 d'octubre]] de [[2005]]. Es creu que el procés d'adheriment tindrà una duració mínima de 15 anys pel tamany de Turquia i la profunditat dels desacorts sobre algunes qüestions. Estos inclouen les controvèrsies en membres de l'UE sobre l'intervenció militar de la República de Turquia en Chipre per a impedir la [[Enosis\|anexió de l'illa a Grècia]] en [[1974]]. Des de llavors, Turquia no reconeix la República de Chipre com l'única autoritat en l'illa, sino que recolza [[de facto]] la comunitat [[turcochipriota]] que forma la [[República Turca del Nort de Chipre]].		Sent la seua tradicional orientació occidental, les relacions en Europa sempre han segut una part central de la política exterior turca. Turquia es va convertir en membre del [[Consell d'Europa]] en [[1949]], va solicitar ser membre associat de la CEE (predecessora de l'Unió Europea) en [[1959]] i es va convertir en membre associat en [[1963]]. Despuix de décades de negociacions polítiques, Turquia es va convertir en membre associat de la [[Unió Europea Occidental]] en [[1992]], va aplegar a un acort d'Unió Aduanera en l'UE en 1995 i ha començat oficialment les negociacions formals d'adheriment en l'UE el [[3 d'octubre]] de [[2005]]. Es creu que el procés d'adheriment tindrà una duració mínima de 15 anys pel tamany de Turquia i la profunditat dels desacorts sobre algunes qüestions. Estos inclouen les controvèrsies en membres de l'UE sobre l'intervenció militar de la República de Turquia en Chipre per a impedir la [[Enosis\|anexió de l'illa a Grècia]] en [[1974]]. Des de llavors, Turquia no reconeix la República de Chipre com l'única autoritat en l'illa, sino que recolza [[de facto]] la comunitat [[turcochipriota]] que forma la [[República Turca del Nort de Chipre]].

	Des de finals del deceni de 1980, Turquia va començar a cooperar cada volta més en les principals economies de [[Àsia oriental]], en particular en [[Japó]] i [[Corea del Sur]], en un gran número de sectors industrials, que van des de la co-producció d'automotors i atres equips de transport, bens electrònics, electrodomèstics, materials de construcció i equipament militar.		Des de finals del deceni de 1980, Turquia va començar a cooperar cada volta més en les principals economies de [[Àsia oriental]], en particular en [[Japó]] i [[Corea del Sur]], en un gran número de sectors industrials, que van des de la co-producció d'automotors i atres equips de transport, bens electrònics, electrodomèstics, materials de construcció i equipament militar.

Jose2: Text reemplaça - 'paisos' a 'països'

2018-03-25T11:18:11Z

Text reemplaça - 'paisos' a 'països'

← Revisió anterior		Revisió de 11:18 25 març 2018
Llínea 40:		Llínea 40:

	=== Relacions exteriors ===		=== Relacions exteriors ===
	Turquia és membre fundador de les [[Nacions Unides]] (1945), la [[OCDE]] (1961), la [[OSCE]] ([[1973]]) el [[Grup dels 20 (~~paisos~~ industrialisats)\|Grup dels 20]] ([[1999]]) i el [[Consell Túrquic\|Consell Turc]] ([[2009]]).		Turquia és membre fundador de les [[Nacions Unides]] (1945), la [[OCDE]] (1961), la [[OSCE]] ([[1973]]) el [[Grup dels 20 (països industrialisats)\|Grup dels 20]] ([[1999]]) i el [[Consell Túrquic\|Consell Turc]] ([[2009]]).

	Seguent la seua tradicional orientació occidental, les relacions en Europa sempre han segut una part central de la política exterior turca. Turquia es va convertir en membre del [[Consell d'Europa]] en [[1949]], va solicitar ser membre associat de la CEE (predecessora de l'Unió Europea) en [[1959]] i es va convertir en membre associat en [[1963]]. Despuix de décades de negociacions polítiques, Turquia es va convertir en membre associat de la [[Unió Europea Occidental]] en [[1992]], va aplegar a un acort d'Unió Aduanera en l'UE en 1995 i ha començat oficialment les negociacions formals d'adheriment en l'UE el [[3 d'octubre]] de [[2005]]. Es creu que el procés d'adheriment tindrà una duració mínima de 15 anys pel tamany de Turquia i la profunditat dels desacorts sobre algunes qüestions. Estos inclouen les controvèrsies en membres de l'UE sobre l'intervenció militar de la República de Turquia en Chipre per a impedir la [[Enosis\|anexió de l'illa a Grècia]] en [[1974]]. Des de llavors, Turquia no reconeix la República de Chipre com l'única autoritat en l'illa, sino que recolza [[de facto]] la comunitat [[turcochipriota]] que forma la [[República Turca del Nort de Chipre]].		Seguent la seua tradicional orientació occidental, les relacions en Europa sempre han segut una part central de la política exterior turca. Turquia es va convertir en membre del [[Consell d'Europa]] en [[1949]], va solicitar ser membre associat de la CEE (predecessora de l'Unió Europea) en [[1959]] i es va convertir en membre associat en [[1963]]. Despuix de décades de negociacions polítiques, Turquia es va convertir en membre associat de la [[Unió Europea Occidental]] en [[1992]], va aplegar a un acort d'Unió Aduanera en l'UE en 1995 i ha començat oficialment les negociacions formals d'adheriment en l'UE el [[3 d'octubre]] de [[2005]]. Es creu que el procés d'adheriment tindrà una duració mínima de 15 anys pel tamany de Turquia i la profunditat dels desacorts sobre algunes qüestions. Estos inclouen les controvèrsies en membres de l'UE sobre l'intervenció militar de la República de Turquia en Chipre per a impedir la [[Enosis\|anexió de l'illa a Grècia]] en [[1974]]. Des de llavors, Turquia no reconeix la República de Chipre com l'única autoritat en l'illa, sino que recolza [[de facto]] la comunitat [[turcochipriota]] que forma la [[República Turca del Nort de Chipre]].
Llínea 57:		Llínea 57:
	[[Archiu:Istanbul night.jpg\|thumb\|450px\|[[Levent]], barri dels negocis de [[Estambul]].]]		[[Archiu:Istanbul night.jpg\|thumb\|450px\|[[Levent]], barri dels negocis de [[Estambul]].]]

	Turquia és membre fundador de la [[OCDE]], del [[Grup dels 20 (~~paisos~~ industrialisats i emergents)]] i pertanyent al grup de mercats emergents [[CIVETS]].		Turquia és membre fundador de la [[OCDE]], del [[Grup dels 20 (països industrialisats i emergents)]] i pertanyent al grup de mercats emergents [[CIVETS]].

	Durant la major part de la seua història republicana, Turquia s'ha adherit a un enfocament casi-estatal de l'economia, en estricte control del govern sobre la participació del sector privat, el comerç exterior i la [[inversió estrangera directa]]. No obstant, durant el deceni de 1980, Turquia va començar una série de reformes dirigides a traslladar l'economia d'un aïllat sistema estatalista a un més recolzat en el sector privat basat en el [[Economia de mercat\|modele de mercat]]. Les reformes varen impulsar un ràpit creiximent, pero este creiximent va ser marcat per una forta [[recessió]] i crisis financeres en [[1994]], [[1999]] (despuix del terremot d'eixe any), i [[2001]], lo que va donar com resultat un promig del 4 % de creiximent del PIB per any entre [[1981]] i [[2003]]. La falta de reformes adicionals, junt en grans i creixents dèficits del [[sector públic]] i la corrupció generalisada, es va traduir en una elevada [[inflació]], la debilitat del sector bancari i l'aument de la [[Macroeconomia\|volatilitat macroeconòmica]].		Durant la major part de la seua història republicana, Turquia s'ha adherit a un enfocament casi-estatal de l'economia, en estricte control del govern sobre la participació del sector privat, el comerç exterior i la [[inversió estrangera directa]]. No obstant, durant el deceni de 1980, Turquia va començar una série de reformes dirigides a traslladar l'economia d'un aïllat sistema estatalista a un més recolzat en el sector privat basat en el [[Economia de mercat\|modele de mercat]]. Les reformes varen impulsar un ràpit creiximent, pero este creiximent va ser marcat per una forta [[recessió]] i crisis financeres en [[1994]], [[1999]] (despuix del terremot d'eixe any), i [[2001]], lo que va donar com resultat un promig del 4 % de creiximent del PIB per any entre [[1981]] i [[2003]]. La falta de reformes adicionals, junt en grans i creixents dèficits del [[sector públic]] i la corrupció generalisada, es va traduir en una elevada [[inflació]], la debilitat del sector bancari i l'aument de la [[Macroeconomia\|volatilitat macroeconòmica]].

← Revisió anterior		Revisió de 15:58 23 jun 2022
Llínea 35:		Llínea 35:
	[[Archiu:Tayyip Erdoğan.JPG\|thumb\|upright\|[[Recep Tayyip Erdoğan]], actual president de Turquia.]]		[[Archiu:Tayyip Erdoğan.JPG\|thumb\|upright\|[[Recep Tayyip Erdoğan]], actual president de Turquia.]]

	Turquia és una [[República semipresidencialista\|república semipresidencial]] i la [[Constitució]] dispon que és un Estat [[democràtic]], [[Llaïcisme\|llaic]], [[social]] i de [[dret]]. El poder llegislatiu residix en la Gran Assamblea Nacional de Turquia, composta per 550 [[diputat]]s elegits per a una llegislatura de cinc anys en els vots dels ciutadans turcs majors de 18 anys. La seua constitució actual va ser adoptada el [[7 de novembre]] de [[1982]] despuix d'un periodo de govern militar, i està basada fermament en els principis d'un llaïcisme sui generis. El poder eixecutiu residix en un president. El poder llegislatiu està radicat en els 550 ~~escanys~~ de la [[Gran Assamblea Nacional de Turquia]] (''Türkiye Büyük Millet *Meclisi''), que representa a les [[Organisació territorial de Turquia\|81 províncies]]. Per a tindre representació en el Parlament, un partit deu obtindre per lo manco el 10% del total de vots en les eleccions parlamentàries nacionals. Els candidats independents poden participar i ser elegits, i per a això a soles deuen obtindre el 10% del vot en la província per la qual pretenen ser elegits. Els militars turcs eixerciten un paper polític en l'ombra, encara que important, ya que es consideren els guardians de la naturalea secular i unitària de la república.		Turquia és una [[República semipresidencialista\|república semipresidencial]] i la [[Constitució]] dispon que és un Estat [[democràtic]], [[Llaïcisme\|llaic]], [[social]] i de [[dret]]. El poder llegislatiu residix en la Gran Assamblea Nacional de Turquia, composta per 550 [[diputat]]s elegits per a una llegislatura de cinc anys en els vots dels ciutadans turcs majors de 18 anys. La seua constitució actual va ser adoptada el [[7 de novembre]] de [[1982]] despuix d'un periodo de govern militar, i està basada fermament en els principis d'un llaïcisme sui generis. El poder eixecutiu residix en un president. El poder llegislatiu està radicat en els 550 escans de la [[Gran Assamblea Nacional de Turquia]] (''Türkiye Büyük Millet *Meclisi''), que representa a les [[Organisació territorial de Turquia\|81 províncies]]. Per a tindre representació en el Parlament, un partit deu obtindre per lo manco el 10% del total de vots en les eleccions parlamentàries nacionals. Els candidats independents poden participar i ser elegits, i per a això a soles deuen obtindre el 10% del vot en la província per la qual pretenen ser elegits. Els militars turcs eixerciten un paper polític en l'ombra, encara que important, ya que es consideren els guardians de la naturalea secular i unitària de la república.

	El president de la república i el primer ministre es dividixen les funcions del poder eixecutiu de forma semblant a la de [[República semipresidencialiste\|França]]. El President actual és [[Recep Tayyip Erdoğan]]. El primer ministre és [[Binali Yildirim]].		El president de la república i el primer ministre es dividixen les funcions del poder eixecutiu de forma semblant a la de [[República semipresidencialiste\|França]]. El President actual és [[Recep Tayyip Erdoğan]]. El primer ministre és [[Binali Yildirim]].
Llínea 42:		Llínea 42:
	Turquia és membre fundador de les [[Nacions Unides]] (1945), la [[OCDE]] (1961), la [[OSCE]] ([[1973]]) el [[Grup dels 20 (països industrialisats)\|Grup dels 20]] ([[1999]]) i el [[Consell Túrquic\|Consell Turc]] ([[2009]]).		Turquia és membre fundador de les [[Nacions Unides]] (1945), la [[OCDE]] (1961), la [[OSCE]] ([[1973]]) el [[Grup dels 20 (països industrialisats)\|Grup dels 20]] ([[1999]]) i el [[Consell Túrquic\|Consell Turc]] ([[2009]]).

	Sent la seua tradicional orientació occidental, les relacions en Europa sempre han segut una part central de la política exterior turca. Turquia es va convertir en membre del [[Consell d'Europa]] en [[1949]], va solicitar ser membre associat de la CEE (predecessora de l'Unió Europea) en [[1959]] i es va convertir en membre associat en [[1963]]. Despuix de décades de negociacions polítiques, Turquia es va convertir en membre associat de la [[Unió Europea Occidental]] en [[1992]], va aplegar a un acort d'Unió Aduanera en l'UE en 1995 i ha començat oficialment les negociacions formals d'adheriment en l'UE el [[3 d'octubre]] de [[2005]]. Es creu que el procés d'adheriment tindrà una duració mínima de 15 anys pel tamany de Turquia i la profunditat dels desacorts sobre algunes qüestions. Estos inclouen les controvèrsies en membres de l'UE sobre l'intervenció militar de la República de Turquia en Chipre per a impedir la [[Enosis\|anexió de l'illa a Grècia]] en [[1974]]. Des de llavors, Turquia no reconeix la República de Chipre com l'única autoritat en l'illa, sino que recolza [[de facto]] la comunitat [[turcochipriota]] que forma la [[República Turca del Nort de Chipre]].		Sent la seua tradicional orientació occidental, les relacions en Europa sempre han segut una part central de la política exterior turca. Turquia es va convertir en membre del [[Consell d'Europa]] en [[1949]], va solicitar ser membre associat de la CEE (predecessora de l'Unió Europea) en [[1959]] i es va convertir en membre associat en [[1963]]. Despuix de décades de negociacions polítiques, Turquia es va convertir en membre associat de la [[Unió Europea Occidental]] en [[1992]], va aplegar a un acort d'Unió Aduanera en la UE en 1995 i ha començat oficialment les negociacions formals d'adheriment en l'UE el [[3 d'octubre]] de [[2005]]. Es creu que el procés d'adheriment tindrà una duració mínima de 15 anys pel tamany de Turquia i la profunditat dels desacorts sobre algunes qüestions. Estos inclouen les controvèrsies en membres de l'UE sobre l'intervenció militar de la República de Turquia en Chipre per a impedir la [[Enosis\|anexió de l'illa a Grècia]] en [[1974]]. Des de llavors, Turquia no reconeix la República de Chipre com l'única autoritat en l'illa, sino que recolza [[de facto]] la comunitat [[turcochipriota]] que forma la [[República Turca del Nort de Chipre]].

	Des de finals del deceni de 1980, Turquia va començar a cooperar cada volta més en les principals economies de [[Àsia oriental]], en particular en [[Japó]] i [[Corea del Sur]], en un gran número de sectors industrials, que van des de la co-producció d'automotors i atres equips de transport, bens electrònics, electrodomèstics, materials de construcció i equipament militar.		Des de finals del deceni de 1980, Turquia va començar a cooperar cada volta més en les principals economies de [[Àsia oriental]], en particular en [[Japó]] i [[Corea del Sur]], en un gran número de sectors industrials, que van des de la co-producció d'automotors i atres equips de transport, bens electrònics, electrodomèstics, materials de construcció i equipament militar.