Turcmenistan - Historial de revisions

Valencian: /* Enllaços externs */

2023-09-03T22:41:29Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 22:41 3 set 2023
Llínea 40:		Llínea 40:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{commonscat\|~~Turkmenistan~~}}		{{commonscat\|Azerbaijan}}

	{{Països URSS}}		{{Països URSS}}

Valencian: /* Enllaços externs */

2023-09-03T22:30:34Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 22:30 3 set 2023
Llínea 40:		Llínea 40:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{commonscat\|~~Aşgabat~~}}		{{commonscat\|Turkmenistan}}

	{{Països URSS}}		{{Països URSS}}

Valencian: /* Referències */

2023-09-03T22:29:46Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 22:29 3 set 2023
Llínea 38:		Llínea 38:
	== Referències ==		== Referències ==
	{{Listaref}}		{{Listaref}}

			== Enllaços externs ==
			{{commonscat\|Aşgabat}}

	{{Països URSS}}		{{Països URSS}}

Valencian: /* Referències */

2023-09-03T22:27:49Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 22:27 3 set 2023
Llínea 42:		Llínea 42:
	{{Països d'Àsia}}		{{Països d'Àsia}}

			[[Categoria:Turcmenistan]]
	[[Categoria:Països]]		[[Categoria:Països]]
	[[Categoria:Països d'Àsia]]		[[Categoria:Països d'Àsia]]

Valencian en 22:24 3 set 2023

2023-09-03T22:24:12Z

← Revisió anterior		Revisió de 22:24 3 set 2023
Llínea 22:		Llínea 22:
	\|Membre de: =		\|Membre de: =
	}}		}}
	El '''Turcmenistan''',<ref>{{Països RACV}}</ref> oficialment la '''República de Turcmenistan''', és un estat d'[[Àsia]] central que llimita al nort en [[Kazakstan]] i [[Uzbekistan]], al sur-est en [[Afganistan]], al sur en [[Iran]] i a l'oest en la [[mar Càspia]]. Va ser una de les repúbliques constituents de la [[URSS]] des de l'any [[1925]] fimns a l'any [[1991]] baix el nom de [[República Socialista Soviètica de Turcmenistan]].		El '''Turcmenistan''',<ref>{{Països RACV}}</ref> oficialment la '''República de Turcmenistan''', és un estat d'[[Àsia]] central que llimita al nort en [[Kazakstan]] i [[Uzbekistan]], al sur-est en [[Afganistan]], al sur en [[Iran]] i a l'oest en la [[mar Càspia]]. Va ser una de les repúbliques constituents de la [[URSS]] des de l'any [[1925]] fimns a l'any [[1991]] baix el nom de [[República Socialista Soviètica de Turcmenistan]]. Des de l'any [[1991]] la seua capital és [[Aşgabat]].

	== Història ==		== Història ==

Valencian en 22:22 3 set 2023

2023-09-03T22:22:55Z

← Revisió anterior		Revisió de 22:22 3 set 2023
Llínea 4:		Llínea 4:
	\|image_escut = [[Archiu:Coat of Arms of Turkmenistan.svg\|70px]]		\|image_escut = [[Archiu:Coat of Arms of Turkmenistan.svg\|70px]]
	\|image_situacio = [[Archiu:Turkmenistan_on_the_globe_(Turkmenistan_centered).svg\|209px]]		\|image_situacio = [[Archiu:Turkmenistan_on_the_globe_(Turkmenistan_centered).svg\|209px]]
	\|capital =		\|capital = [[Aşgabat]]
	\|ciutat més poblada =		\|ciutat més poblada =
	\|forma de Govern =		\|forma de Govern =

Valencian en 15:31 19 oct 2022

2022-10-19T15:31:41Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:31 19 oct 2022
Llínea 22:		Llínea 22:
	\|Membre de: =		\|Membre de: =
	}}		}}
	El '''Turcmenistan''', oficialment la '''República de Turcmenistan''', és un estat d'[[Àsia]] central que llimita al nort en [[Kazakstan]] i [[Uzbekistan]], al sur-est en [[Afganistan]], al sur en [[Iran]] i a l'oest en la [[mar Càspia]]. Va ser una de les repúbliques constituents de la [[URSS]] des de l'any [[1925]] fimns a l'any [[1991]] baix el nom de [[República Socialista Soviètica de Turcmenistan]].		El '''Turcmenistan''',<ref>{{Països RACV}}</ref> oficialment la '''República de Turcmenistan''', és un estat d'[[Àsia]] central que llimita al nort en [[Kazakstan]] i [[Uzbekistan]], al sur-est en [[Afganistan]], al sur en [[Iran]] i a l'oest en la [[mar Càspia]]. Va ser una de les repúbliques constituents de la [[URSS]] des de l'any [[1925]] fimns a l'any [[1991]] baix el nom de [[República Socialista Soviètica de Turcmenistan]].

	== Història ==		== Història ==

Valencian en 10:46 17 oct 2022

2022-10-17T10:46:58Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:46 17 oct 2022
Llínea 22:		Llínea 22:
	\|Membre de: =		\|Membre de: =
	}}		}}
	'''Turcmenistan''', oficialment la '''República de Turcmenistan''', és un estat d'[[Àsia]] central que llimita al nort en [[Kazakstan]] i [[Uzbekistan]], al sur-est en [[Afganistan]], al sur en [[Iran]] i a l'oest en la [[mar Càspia]]. Va ser una de les repúbliques constituents de la [[URSS]] des de l'any [[1925]] fimns a l'any [[1991]] baix el nom de [[República Socialista Soviètica de Turcmenistan]].		El '''Turcmenistan''', oficialment la '''República de Turcmenistan''', és un estat d'[[Àsia]] central que llimita al nort en [[Kazakstan]] i [[Uzbekistan]], al sur-est en [[Afganistan]], al sur en [[Iran]] i a l'oest en la [[mar Càspia]]. Va ser una de les repúbliques constituents de la [[URSS]] des de l'any [[1925]] fimns a l'any [[1991]] baix el nom de [[República Socialista Soviètica de Turcmenistan]].

	== Història ==		== Història ==

Jose2: /* Història */

2022-10-05T10:38:53Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 10:38 5 oct 2022
Llínea 28:		Llínea 28:
	El territori del Turcmenistan ha estat poblat des de l'antiguetat. Les tribus turcomanes dedicades a la criança de [[cavall\|cavalls]] varen arribar al territori en temps remots, possiblement procedents de les montanyes [[massiç de l'Altai\|Altai]], i es varen establir a les afores del desert de [[Karakum]], arribant fins a [[Pèrsia]], [[Síria]] i [[Anatòlia]].		El territori del Turcmenistan ha estat poblat des de l'antiguetat. Les tribus turcomanes dedicades a la criança de [[cavall\|cavalls]] varen arribar al territori en temps remots, possiblement procedents de les montanyes [[massiç de l'Altai\|Altai]], i es varen establir a les afores del desert de [[Karakum]], arribant fins a [[Pèrsia]], [[Síria]] i [[Anatòlia]].

	L'eixèrcit [[Rússia\|rus]] va fer la seua entrada en el territori entre les décades de [[anys 1860\|1860]] i [[anys 1870\|1870]]. En l'any [[1869]], es va crear el port de [[Krasnovodsk]], i ya en l'any [[1874]] es va consolidar la presència russa en la creació del districte militar de [[Transcàspia]]. Anexionat per l'[[imperi Rus]] entre els anys [[1865]] i [[1885]], en [[1890]] el control rus sobre Turcmenistan era complet. El govern de Transcàspia va existir com a govern militar de l'any 1869 al 1881 i com a govern civil del 1881 al 1889, fon integrat al [[govern general del Turquestan]] en 1889.		L'eixèrcit [[Rússia\|rus]] va fer la seua entrada en el territori entre les décades de [[anys 1860\|1860]] i [[anys 1870\|1870]]. En l'any [[1869]], es va crear el port de [[Krasnovodsk]], i ya en l'any [[1874]] es va consolidar la presència russa en la creació del districte militar de [[Transcàspia]]. Anexionat per l'[[imperi Rus]] entre els anys [[1865]] i [[1885]], en [[1890]] el control rus sobre Turcmenistan era complet. El govern de Transcàspia va existir com a govern militar de l'any 1869 al [[1881]] i com a govern civil del [[1881]] al [[1889]], fon integrat al [[govern general del Turquestan]] en 1889.

	En l'any [[1917]] varen arribar aires de revolució, i durant la guerra civil ([[1918]]-[[1920]]), Turcmenistan també va estar en els fronts de batalla. Una vegada establida l'[[Unió Soviètica]], el territori de [[Transcàspia]] (reorganisat des de l'any [[1921]] com a [[Turquestan Rus\|Turquestan]] juntament en el restant del [[govern general del Turquestan]]) es va establir com a una república autònoma dins de Rússia que va passar a finals de l'any [[1922]] a ser una de les repúbliques constituents de l'Unió, incloent la RSSA del Turquestan. El [[19 de setembre]] de 1924 la [[república Popular de Bukharà]] i la [[República Popular Soviètica de Coràsmia]] o Khwarezm (Khivà) foren convertides en repúbliques socialistes soviètiques, i en 1925 dissoltes per a ser integrades a la [[RSS de l'Uzbekistan]]. El [[27 d'octubre]] de [[1924]] es va decidir crear la [[República Socialista Soviètica de Turcmenistan\|república Socialista Soviètica Turcomana]] i en [[febrer]] de [[1925]] es va reunir en [[Askhabad]] un congrés constituent panturcomà de sòviets que va crear el Partit Comuniste del Turcmenistan. El [[13 de maig]] de [[1925]] la república va entrar en l'[[Unió Soviètica]].		En l'any [[1917]] varen arribar aires de revolució, i durant la guerra civil ([[1918]]-[[1920]]), Turcmenistan també va estar en els fronts de batalla. Una vegada establida l'[[Unió Soviètica]], el territori de [[Transcàspia]] (reorganisat des de l'any [[1921]] com a [[Turquestan Rus\|Turquestan]] juntament en el restant del [[govern general del Turquestan]]) es va establir com a una república autònoma dins de Rússia que va passar a finals de l'any [[1922]] a ser una de les repúbliques constituents de l'Unió, incloent la RSSA del Turquestan. El [[19 de setembre]] de 1924 la [[república Popular de Bukharà]] i la [[República Popular Soviètica de Coràsmia]] o Khwarezm (Khivà) foren convertides en repúbliques socialistes soviètiques, i en 1925 dissoltes per a ser integrades a la [[RSS de l'Uzbekistan]]. El [[27 d'octubre]] de [[1924]] es va decidir crear la [[República Socialista Soviètica de Turcmenistan\|república Socialista Soviètica Turcomana]] i en [[febrer]] de [[1925]] es va reunir en [[Askhabad]] un congrés constituent panturcomà de sòviets que va crear el Partit Comuniste del Turcmenistan. El [[13 de maig]] de [[1925]] la república va entrar en l'[[Unió Soviètica]].

Jose2 en 10:37 5 oct 2022

2022-10-05T10:37:44Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:37 5 oct 2022
Llínea 22:		Llínea 22:
	\|Membre de: =		\|Membre de: =
	}}		}}
	'''Turcmenistan''', oficialment la '''República de Turcmenistan''', és un estat d'[[Àsia]] central que llimita al nort en [[Kazakstan]] i [[Uzbekistan]], al sur-est en [[Afganistan]], al sur en [[Iran]] i a l'oest en la [[mar Càspia]]. Va ser una de les repúbliques constituents de la [[URSS]] de [[1925]] a [[1991]] baix el nom de [[República Socialista Soviètica de Turcmenistan]].		'''Turcmenistan''', oficialment la '''República de Turcmenistan''', és un estat d'[[Àsia]] central que llimita al nort en [[Kazakstan]] i [[Uzbekistan]], al sur-est en [[Afganistan]], al sur en [[Iran]] i a l'oest en la [[mar Càspia]]. Va ser una de les repúbliques constituents de la [[URSS]] des de l'any [[1925]] fimns a l'any [[1991]] baix el nom de [[República Socialista Soviètica de Turcmenistan]].

	== Història ==		== Història ==
Llínea 32:		Llínea 32:
	En l'any [[1917]] varen arribar aires de revolució, i durant la guerra civil ([[1918]]-[[1920]]), Turcmenistan també va estar en els fronts de batalla. Una vegada establida l'[[Unió Soviètica]], el territori de [[Transcàspia]] (reorganisat des de l'any [[1921]] com a [[Turquestan Rus\|Turquestan]] juntament en el restant del [[govern general del Turquestan]]) es va establir com a una república autònoma dins de Rússia que va passar a finals de l'any [[1922]] a ser una de les repúbliques constituents de l'Unió, incloent la RSSA del Turquestan. El [[19 de setembre]] de 1924 la [[república Popular de Bukharà]] i la [[República Popular Soviètica de Coràsmia]] o Khwarezm (Khivà) foren convertides en repúbliques socialistes soviètiques, i en 1925 dissoltes per a ser integrades a la [[RSS de l'Uzbekistan]]. El [[27 d'octubre]] de [[1924]] es va decidir crear la [[República Socialista Soviètica de Turcmenistan\|república Socialista Soviètica Turcomana]] i en [[febrer]] de [[1925]] es va reunir en [[Askhabad]] un congrés constituent panturcomà de sòviets que va crear el Partit Comuniste del Turcmenistan. El [[13 de maig]] de [[1925]] la república va entrar en l'[[Unió Soviètica]].		En l'any [[1917]] varen arribar aires de revolució, i durant la guerra civil ([[1918]]-[[1920]]), Turcmenistan també va estar en els fronts de batalla. Una vegada establida l'[[Unió Soviètica]], el territori de [[Transcàspia]] (reorganisat des de l'any [[1921]] com a [[Turquestan Rus\|Turquestan]] juntament en el restant del [[govern general del Turquestan]]) es va establir com a una república autònoma dins de Rússia que va passar a finals de l'any [[1922]] a ser una de les repúbliques constituents de l'Unió, incloent la RSSA del Turquestan. El [[19 de setembre]] de 1924 la [[república Popular de Bukharà]] i la [[República Popular Soviètica de Coràsmia]] o Khwarezm (Khivà) foren convertides en repúbliques socialistes soviètiques, i en 1925 dissoltes per a ser integrades a la [[RSS de l'Uzbekistan]]. El [[27 d'octubre]] de [[1924]] es va decidir crear la [[República Socialista Soviètica de Turcmenistan\|república Socialista Soviètica Turcomana]] i en [[febrer]] de [[1925]] es va reunir en [[Askhabad]] un congrés constituent panturcomà de sòviets que va crear el Partit Comuniste del Turcmenistan. El [[13 de maig]] de [[1925]] la república va entrar en l'[[Unió Soviètica]].

	Durant aquella época, es varen fixar les fronteres de la república soviètica, i es varen desenrollar ambiciosos proyectes per a aprofitar els seus recursos naturals per al benefici de l'Unió Soviètica. També es varen crear sistemes de regadiu i, poc a poc, la producció de [[cotó]] i [[petròleu]] es va convertir en una de les activitats econòmiques principals. La colectivisació va ser desastrosa pels turcomans encara nómades en gran majoria i algunes zones de la república foren afectades per la lluita dels [[basmachis]] que va durar fins a l'any [[1930]]. L'establiment de les granges colectives va portar a una revolta general en l'any [[1928]] que va durar fins a [[1932]], i fon finalment sofocada; en 1937-1938 les porgues estalinistes varen afectar als quadros del partit comuniste.		Durant aquella época, es varen fixar les fronteres de la república soviètica, i es varen desenrollar ambiciosos proyectes per a aprofitar els seus recursos naturals per al benefici de l'Unió Soviètica. També es varen crear sistemes de regadiu i, poc a poc, la producció de [[cotó]] i [[petròleu]] es va convertir en una de les activitats econòmiques principals. La colectivisació va ser desastrosa pels turcomans encara nómades en gran majoria i algunes zones de la república foren afectades per la lluita dels [[basmachis]] que va durar fins a l'any [[1930]]. L'establiment de les granges colectives va portar a una revolta general en l'any [[1928]] que va durar fins a [[1932]], i fon finalment sofocada; en [[1937]]-[[1938]] les porgues estalinistes varen afectar als quadros del partit comuniste.

	Despuix de la dissolució de l'Unió Soviètica, Turcmenistan es va convertir en un estat independent el [[27 d'octubre]] de [[1991]] per declaració del Sòviet Suprem. La RSS Turkmena passava a ser la República del Turcmenistan. Un referèndum va confirmar l'independència pel 94,1% del vots. El controvertit president [[Saparmurat Niàzov]], antic primer secretari del Partit Comuniste i president del Sòviet Suprem (des del 7 de giner de 1990) ha dominat la vida política del país des de llavors; fon declarat president el dia de l'independència, el [[27 d'octubre]] de [[1990]]. Va entrar a la [[Comunitat d'Estats Independents]] el [[21 de decembre ]] de [[1991]] i va ingressar a la [[ONU]] el [[2 de març]] de [[1992]]. La nova constitució fon adoptada per referèndum el [[8 de maig]] de [[1992]]. El [[21 de juny]] de [[1992]] Niàzov fon reelegit president, i el seu mandat fon prorrogat pel parlament (por un sol vot) el decembre de [[1993]], allargant-lo fins a l'any 2002 sense necessitat de ser reelegit en votació. El [[28 de decembre ]] de [[1999]] fon declarat president vitalici. Va morir el [[21 de decembre ]] de [[2006]] i el va succeir Gurbanguly Berdimuhamedow, que fon elegit en una elecció formal el [[11 de febrer]] de [[2007]] i en setembre del 2008 el parlament va aprovar una nova constitució més aperturista i que permet l'existència de partits polítics encara que en la pràctica el control el seguix tenint el partit Comuniste del Turcmenistan rebatejat com a Partit Democràtic de Turcmenistan.		Despuix de la dissolució de l'Unió Soviètica, Turcmenistan es va convertir en un estat independent el [[27 d'octubre]] de [[1991]] per declaració del Sòviet Suprem. La RSS Turkmena passava a ser la República del Turcmenistan. Un referèndum va confirmar l'independència pel 94,1% del vots. El controvertit president [[Saparmurat Niàzov]], antic primer secretari del Partit Comuniste i president del Sòviet Suprem (des del 7 de giner de 1990) ha dominat la vida política del país des de llavors; fon declarat president el dia de l'independència, el [[27 d'octubre]] de [[1990]]. Va entrar a la [[Comunitat d'Estats Independents]] el [[21 de decembre ]] de [[1991]] i va ingressar a la [[ONU]] el [[2 de març]] de [[1992]]. La nova constitució fon adoptada per referèndum el [[8 de maig]] de [[1992]]. El [[21 de juny]] de [[1992]] Niàzov fon reelegit president, i el seu mandat fon prorrogat pel parlament (por un sol vot) el decembre de [[1993]], allargant-lo fins a l'any 2002 sense necessitat de ser reelegit en votació. El [[28 de decembre ]] de [[1999]] fon declarat president vitalici. Va morir el [[21 de decembre ]] de [[2006]] i el va succeir Gurbanguly Berdimuhamedow, que fon elegit en una elecció formal el [[11 de febrer]] de [[2007]] i en setembre del 2008 el parlament va aprovar una nova constitució més aperturista i que permet l'existència de partits polítics encara que en la pràctica el control el seguix tenint el partit Comuniste del Turcmenistan rebatejat com a Partit Democràtic de Turcmenistan.

← Revisió anterior		Revisió de 10:38 5 oct 2022
Llínea 28:		Llínea 28:
	El territori del Turcmenistan ha estat poblat des de l'antiguetat. Les tribus turcomanes dedicades a la criança de [[cavall\|cavalls]] varen arribar al territori en temps remots, possiblement procedents de les montanyes [[massiç de l'Altai\|Altai]], i es varen establir a les afores del desert de [[Karakum]], arribant fins a [[Pèrsia]], [[Síria]] i [[Anatòlia]].		El territori del Turcmenistan ha estat poblat des de l'antiguetat. Les tribus turcomanes dedicades a la criança de [[cavall\|cavalls]] varen arribar al territori en temps remots, possiblement procedents de les montanyes [[massiç de l'Altai\|Altai]], i es varen establir a les afores del desert de [[Karakum]], arribant fins a [[Pèrsia]], [[Síria]] i [[Anatòlia]].

	L'eixèrcit [[Rússia\|rus]] va fer la seua entrada en el territori entre les décades de [[anys 1860\|1860]] i [[anys 1870\|1870]]. En l'any [[1869]], es va crear el port de [[Krasnovodsk]], i ya en l'any [[1874]] es va consolidar la presència russa en la creació del districte militar de [[Transcàspia]]. Anexionat per l'[[imperi Rus]] entre els anys [[1865]] i [[1885]], en [[1890]] el control rus sobre Turcmenistan era complet. El govern de Transcàspia va existir com a govern militar de l'any 1869 al 1881 i com a govern civil del 1881 al 1889, fon integrat al [[govern general del Turquestan]] en 1889.		L'eixèrcit [[Rússia\|rus]] va fer la seua entrada en el territori entre les décades de [[anys 1860\|1860]] i [[anys 1870\|1870]]. En l'any [[1869]], es va crear el port de [[Krasnovodsk]], i ya en l'any [[1874]] es va consolidar la presència russa en la creació del districte militar de [[Transcàspia]]. Anexionat per l'[[imperi Rus]] entre els anys [[1865]] i [[1885]], en [[1890]] el control rus sobre Turcmenistan era complet. El govern de Transcàspia va existir com a govern militar de l'any 1869 al [[1881]] i com a govern civil del [[1881]] al [[1889]], fon integrat al [[govern general del Turquestan]] en 1889.

	En l'any [[1917]] varen arribar aires de revolució, i durant la guerra civil ([[1918]]-[[1920]]), Turcmenistan també va estar en els fronts de batalla. Una vegada establida l'[[Unió Soviètica]], el territori de [[Transcàspia]] (reorganisat des de l'any [[1921]] com a [[Turquestan Rus\|Turquestan]] juntament en el restant del [[govern general del Turquestan]]) es va establir com a una república autònoma dins de Rússia que va passar a finals de l'any [[1922]] a ser una de les repúbliques constituents de l'Unió, incloent la RSSA del Turquestan. El [[19 de setembre]] de 1924 la [[república Popular de Bukharà]] i la [[República Popular Soviètica de Coràsmia]] o Khwarezm (Khivà) foren convertides en repúbliques socialistes soviètiques, i en 1925 dissoltes per a ser integrades a la [[RSS de l'Uzbekistan]]. El [[27 d'octubre]] de [[1924]] es va decidir crear la [[República Socialista Soviètica de Turcmenistan\|república Socialista Soviètica Turcomana]] i en [[febrer]] de [[1925]] es va reunir en [[Askhabad]] un congrés constituent panturcomà de sòviets que va crear el Partit Comuniste del Turcmenistan. El [[13 de maig]] de [[1925]] la república va entrar en l'[[Unió Soviètica]].		En l'any [[1917]] varen arribar aires de revolució, i durant la guerra civil ([[1918]]-[[1920]]), Turcmenistan també va estar en els fronts de batalla. Una vegada establida l'[[Unió Soviètica]], el territori de [[Transcàspia]] (reorganisat des de l'any [[1921]] com a [[Turquestan Rus\|Turquestan]] juntament en el restant del [[govern general del Turquestan]]) es va establir com a una república autònoma dins de Rússia que va passar a finals de l'any [[1922]] a ser una de les repúbliques constituents de l'Unió, incloent la RSSA del Turquestan. El [[19 de setembre]] de 1924 la [[república Popular de Bukharà]] i la [[República Popular Soviètica de Coràsmia]] o Khwarezm (Khivà) foren convertides en repúbliques socialistes soviètiques, i en 1925 dissoltes per a ser integrades a la [[RSS de l'Uzbekistan]]. El [[27 d'octubre]] de [[1924]] es va decidir crear la [[República Socialista Soviètica de Turcmenistan\|república Socialista Soviètica Turcomana]] i en [[febrer]] de [[1925]] es va reunir en [[Askhabad]] un congrés constituent panturcomà de sòviets que va crear el Partit Comuniste del Turcmenistan. El [[13 de maig]] de [[1925]] la república va entrar en l'[[Unió Soviètica]].