Valencian: "Hocico" en castellà per "Morro" en valencià.

2026-07-08T23:21:07Z

"Hocico" en castellà per "Morro" en valencià.

← Revisió anterior		Revisió de 23:21 8 jul 2026
Llínea 5:		Llínea 5:

	== Descripció física ==		== Descripció física ==
	La tupaya gran de Borneo pesa de mija uns 198 grams i té una llongitut de 22 centímetros. El seu ~~hocico~~ és allargat, més que en qualsevol atra espècie de tupaya. Els ulls són grans i carixen de pestanyes, i no té pèl en les orelles. Són de color marró obscur en la seua part dorsal i de color rojós-anaranjado en la pancha. Té unes franges de color groc sobre els muscles i una franja de color negre recorre l'esquena. La coa és espessa i prou talla en comparació a la llongitut del restant del cos i en comparació a les coes d'atres tupayas. El color de la coa varia entre taronja, groc i roig, depenent de l'ubicació geogràfica. Com la majoria dels [[mamífers]] de l'orde [[Scandentia]], posseïx unes garres allargades que utilisa per a trepar als arbres i cavar. Els [[dents caninos]] estan ben desenrollats , pero en general no tenen una dentadura especialisada. Els machos i les femelles són similars en aspecte i tamany. Té una longevitat de 10 a 14 anys en estat salvage.		La tupaya gran de Borneo pesa de mija uns 198 grams i té una llongitut de 22 centímetros. El seu morro és allargat, més que en qualsevol atra espècie de tupaya. Els ulls són grans i carixen de pestanyes, i no té pèl en les orelles. Són de color marró obscur en la seua part dorsal i de color rojós-anaranjado en la pancha. Té unes franges de color groc sobre els muscles i una franja de color negre recorre l'esquena. La coa és espessa i prou talla en comparació a la llongitut del restant del cos i en comparació a les coes d'atres tupayas. El color de la coa varia entre taronja, groc i roig, depenent de l'ubicació geogràfica. Com la majoria dels [[mamífers]] de l'orde [[Scandentia]], posseïx unes garres allargades que utilisa per a trepar als arbres i cavar. Els [[dents caninos]] estan ben desenrollats , pero en general no tenen una dentadura especialisada. Els machos i les femelles són similars en aspecte i tamany. Té una longevitat de 10 a 14 anys en estat salvage.

	== Hàbitat ==		== Hàbitat ==

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer

2026-07-08T17:46:15Z

Bot: Creant artícul sobre el mamífer

Pàgina nova

[[Archiu:Tupaia tana - Лариса Артемьева - 597004514.jpeg|miniatura|tupaya gran de Borneo (''Tupaia tana'')]]

La '''tupaya gran de Borneo''' ('''''Tupaia tana''''') és una [[espècie]] de [[mamífer]] [[placentario]] del [[orde (biologia)|orde]] [[Scandentia]], [[família (biologia)|família]] dels [[Tupaiidae|tupaidos]]. És originària de [[Brunei]], [[Indonèsia]] i [[Malàsia]].

== Descripció física ==
La tupaya gran de Borneo pesa de mija uns 198 grams i té una llongitut de 22 centímetros. El seu hocico és allargat, més que en qualsevol atra espècie de tupaya. Els ulls són grans i carixen de pestanyes, i no té pèl en les orelles. Són de color marró obscur en la seua part dorsal i de color rojós-anaranjado en la pancha. Té unes franges de color groc sobre els muscles i una franja de color negre recorre l'esquena. La coa és espessa i prou talla en comparació a la llongitut del restant del cos i en comparació a les coes d'atres tupayas. El color de la coa varia entre taronja, groc i roig, depenent de l'ubicació geogràfica. Com la majoria dels [[mamífers]] de l'orde [[Scandentia]], posseïx unes garres allargades que utilisa per a trepar als arbres i cavar. Els [[dents caninos]] estan ben desenrollats , pero en general no tenen una dentadura especialisada. Els machos i les femelles són similars en aspecte i tamany. Té una longevitat de 10 a 14 anys en estat salvage.

== Hàbitat ==
La tupaya gran de Borneo és més terrestre de totes les espècies de [[tupaya]]. Viuen gran part de la seua vida en els arbres de les selves tropicals i boscs de zones pantanosas pero passen la major part del temps en el sol del bosc, que és l'ubicació principal del seu aliment. S'han trobat vivint fins a en altituts de 1000 metros sobre el nivell de la mar, pero la majoria viuen les terres baixes de les selves i boscs tropicals.

== Reproducció ==
La tupaya gran de Borneo és [[monogàmia|monógama]], encara que solen ser més flexibles que atres espècies de tupayas. Els machos inicien el ritual de apareamiento i per lo general sol ser en la femella en la qual ells compartixen la major part del territori. La madurea sexual tant per a femelles com per a machos sol ser a l'any edat, encara que en algunes ocasions pot ser abans. La temporada de major [[reproducció]] va d'agost a novembre. Construïxen nius esfèrics en trossos de fusta i fulls i solen estar en el sol o en menuts arbustos o troncs podridos entre 0,2 i 8 metros d'altura. Tenen un promig de 2 crío per ventrada, que són desmamats entre els 25 a 33 dies despuix de nàixer.

== Referències ==
{{Listaref}}

== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}
* [http://animaldiversity.ummz.umich.edu/site/accounts/information/tupaia_tana.html Animal Diversity Web: Tupaia tana] (en anglés)

[[Categoria:Mamífers d'Àsia]]

Tupaia tana - Historial de revisions

Valencian: "Hocico" en castellà per "Morro" en valencià.

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer