ValBOT: Bot: Arreglant categoria genèrica per categories deduïdes automàticament en RACV

2026-07-07T22:23:01Z

Bot: Arreglant categoria genèrica per categories deduïdes automàticament en RACV

← Revisió anterior		Revisió de 22:23 7 jul 2026
Llínea 90:		Llínea 90:
	* {{EC-DD}}: una espècie té senyes insuficients per a la seua evaluació.		* {{EC-DD}}: una espècie té senyes insuficients per a la seua evaluació.

			[[Categoria:Famílies d'aus]]
			[[Categoria:Polinitzadors]]
	[[Categoria:~~Categories~~ per ~~revisar~~]]		[[Categoria:Taxons descrits per Nicholas Aylward Vigors]]

ValBOT: Bot: Creant artícul sol·licitat (introducció) traduït automàticament

2026-07-07T20:50:07Z

Bot: Creant artícul sol·licitat (introducció) traduït automàticament

Pàgina nova

{{redirigix|Colibrí}}
{{atres usos|Picaflor (película)|la película argentina dirigida en 1935 per Luis José Moglia Barth}}

Els '''troquílidos''' ('''Trochilidae'''), també coneguts com '''colibríes''', '''picaflores''', '''chuparrosas''', '''tucusitos''', '''pardals mosca''', '''ermitaños''', '''quindes''', '''#safir''', '''esmeraldes''' i varis atres noms comuns, són una família d'[[aus]] [[apodiformes]], que agrupa a sis [[subfamília]]s<ref name="McGuire2014">{{McGuire et al., 2014}}</ref> contenint un total de 112 gèneros i al voltant de 366 espècies.<ref name="cle">{{Clements v2023}}</ref><ref name="iocTro">{{IOC Trochilidae|fechaacceso =12 de juny de 2025.|any =15.1./2025.}} </ref> Es caracterisen pel colorit del seu plomall, el seu tamany minúscul, la seua forma de volar i pels hàbits peculiars d'alimentació que posseïxen.

Entre els seus integrants es troben algunes de les aus més menudes del món.

Emeten un zumbido en les ales, que mouen en major rapidea que qualsevol atra au, fins a l'extrem de que no es distinguixen quan volen. La seua freqüència varia de 12 aleteos per segon en les espècies més grans a al voltant de 80 per segon en els colibríes menuts. D'aquelles espècies la velocitat de les quals de vol s'ha medit en túnels de vent, aplega a superar els 54{{esd}}km/h.<ref>{{Cita publicació |apellidar1={{versalita|Clark}} |nom1=C.J. |llinage2={{versalita|Dudley}} |nom2=R. |any=2009 |títul=Flight costs of long, sexually selected tails in hummingbirds |publicació=Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences |volum=276(1664): 2109–2115 |doi=10.1098/rspb.2009.0090 |pmc=2677254 |pmid=19324747}}</ref>

Els colibríes es varen separar del seu [[Tàxon germà|grup germà]], les falcies [[Apodidae]] i falcies arborícolas [[Hemiprocnidae]], fa uns 42 millons d'anys. S'estima que el ancestro comú dels colibríes existents va viure fa 22 millons d'anys en Amèrica del Sur.<ref name=Ridgely/>

Els colibríes tenen la [[taxa metabòlica basal]] més alta de qualsevol animal [[homeotérmico]].<ref name="suarez">{{cita publicació |apellidar={{versalita|Suárez}} |nomene=R.K. |any=1992 |títul=Hummingbird flight: Sustaining the highest mass-specific metabolic rates among vertebrates |publicació=Experientia |volum=48(6): 565–570 |doi=10.1007/bf01920240 |pmid=1612136 |s2cid=21328995}}</ref> Per a conservar energia quan el menjar escasseja i de nit quan no estan buscant menjar, poden entrar en [[letàrgia]], un estat similar a la [[hibernación]], i ralentisar la seua [[taxa metabòlica]] a 1/15 de la seua taxa normal.<ref>{{cita web |títul=Hummingbirds |url=http://nationalzoo.si.edu/scbi/migratorybirds/webcam/hummingbirds.cfm |archive-url=https://archive.today/20120716064758/http://nationalzoo.si.edu/scbi/migratorybirds/webcam/hummingbirds.cfm |archive-dona't=2012-07-16 |fechaacceso=2013-04-01 |sitie web=Nationalzoo.si.edu}}</ref>

==Taxonomia i filogenia==

La família Trochilidae va ser originalment proposta pel [[Zoologia|zoólogo]] [[Irlanda|irlandés]] [[Nicholas Aylward Vigors]] en 1825.<ref name=Vigors/>

Segons alguns autors, com [[Charles Sibley]], la present família forma el seu propi [[orde (biologia)|orde]] '''Trochiliformes''', pero la majoria dels [[taxonomia|taxonomistas]] actuals la coloquen en l'orde [[Apodiformes]] junt en les falcies [[Apodidae]] i [[Hemiprocnidae]].<ref name=cle/><ref name=iocTro/>

Fins a recentment, la família Trochilidae es dividia en dos grans [[clado]]s, la subfamília [[Trochilinae]] (agrupant a una gran cantitat de gèneros i espècies molt diversificados) i els '''ermitaños''' [[Phaethornithinae]]. Un estudi [[Filogenético molecular|filogenético]] publicat en l'any 2007 va trobar que la família dels [[Trochilidae|troquílidos]] es compon de nou grans [[clados]].<ref name="mcguire2007">{{cita publicació | apellidar1={{versalita|McGuire}} | nom1=J.A. | llinage2={{versalita|Witt}} | nom2=C.C. | llinage3={{versalita|Altshuler}} | nom3=D.L. | llinage4={{versalita|Remsen}} | nom44=J.V. | data=2007 | títul=Phylogenetic systematics and biogeography of hummingbirds: Bayesian and maximum likelihood analyses of partitioned data and selection of an appropriate partitioning strategy |issn=1063-5157| publicació=Systematic Biology | volum=56(5): 837–856 | doi=10.1080/10635150701656360 | pmid=17934998}}</ref> En la publicació ''[[Howard and Moore Complete Checklist of the Birds of the World]]'' 4a. edició en 2013 els troquílidos varen ser dividits en sis subfamílies.

Estudis [[Filogenético molecular|filogenético]] publicats per Jimmy McGuire i colaboradors entre 2007 i 2014 varen determinar les relacions entre els grans grups de colibríes, separats en sis grans [[clado]]s.<ref name="McGuire2014">{{McGuire et al., 2014}}</ref><ref name="McGuire2009">{{cita publicació|autor={{versalita|McGuire, J.A., Witt, C.C., Remsen, Jr., J.V., Dudley, R. & Altshuler, D.L.}}|any=2009|títul=A higher-level taxonomy for hummingbirds|issn=2193-7192|publicació=Journal of Ornithology|volum=150: 155-165|idioma=en|url=|doi=10.1007/s10336-008-0330-x|format=accés obert}}</ref> La classificació proposta està mostrada en el següent [[cladograma]]:

==Descripció==

Els colibríes són els [[orige de les aus|dinosauris terápodos avianos]] més menuts coneguts i més menuts que viuen.<ref name="brus">{{cita publicació |apellidar1={{versalita|Brusatte}} |nom1=S.L.|llinage2={{versalita|O'Connor}}|nom2=J.K.|llinage3={{versalita|Jarvis}}|nom3=I.D. |títul=L'orige i diversificació de les aus |publicació=Current Biology |volum=25(19): 888-898 |data=Octubre 2015 |pmid=26439352 |doi=10.1016/j.cub.2015.08.003 |url=https://www.cell.com/current-biology/fulltext/S0960-9822(15)00945-8}}</ref><ref name="Chiappe">{{cita publicació | apellidar={{versalita|Chiappe }}| nomene=L.M. | títul=Dinosauris de tamany reduït: La transició evolutiva a les aus modernes | publicació=Evolution: Educació i divulgació| volum=2(2): 248-256 | data=2009-04-16 | issn=1936-6426 | doi=10.1007/s12052-009-0133-4 |url= https://evolution-outreach.biomedcentral.com/articles/10.1007/s12052-009-0133-4}}</ref><ref name="nhm">{{cita web |apellidar1={{versalita|Hendry}}|nom1=L. |títul=¿Són les aus els únics dinosauris supervivents? |url=https://www.nhm.ac.uk/discover/why-llaure-birds-the-only-surviving-dinosaurs.html |sitie web=The Trustees of The Natural History Museum, London |fechaacceso=2023-04-14 |any=2023}}</ref> Els colors [[iridiscència|iridiscents]] i les plomes altament especialisades de moltes espècies (principalment en els machos) donen a alguns colibríes noms comuns exòtics, com a safir, fada, lluenta, esmeralda o silfo.<ref name=eb-h/>

===Morfologia===

Entre les 366 espècies estimades, el pes dels colibríes oscila entre tan menut com {{convert|2|g}} i tan gran com {{convert|20|g}}.<ref name="eb-h">{{cita web |títul=Colibrí |url=https://www.britannica.com/animal/hummingbird |sitie web=Encyclopaedia Britannica |fechaacceso=7 de març de 2023 |any=2023}}</ref><ref name="smithsonian">{{cita web |títul=¿Qué és un colibrí? |url=https://nationalzoo.si.edu/migratory-birds/hummingbirds |sitie web=Institut Nacional de Zoologia i Biologia de la Conservació del Smithsonian |fechaacceso=7 de març de 2023 |any=2023}}</ref> Tenen uns característics picos llarcs i estrets que poden ser rectes de llongituts variables o molt curvats.<ref name=eb-h/><ref name=smithsonian/> El colibrí zunzuncito de sol 6 [[cm]] de llongitut i un pes d'uns 2 [[gram|g]] és l'au més menuda del món i el vertebrat de sanc calenta més menut del món.<ref name=eb-h/><ref name=ADW>{{cita web|sitie web=Animal Diversity Web|títul= ''Mellisuga helenae''|apellidar1={{versalita|Glick}}|nom1=A.|url=https://animaldiversity.org/accounts/Mellisuga_helenae/|any=2002 |fechaacceso=2023-04-14}}</ref>

Els colibríes tenen cossos compactes en ales relativament llargues i blanes que posseïxen una estructura anatòmica que els permet volar com un [[helicòpter]] en qualsevol direcció, inclosa la capacitat de planejar.<ref name=eb-h/><ref name=smithsonian/> Especialment mentres planegen, el batre de les ales produïx el zumbido, la funció del qual és alertar a atres aus.<ref name=eb-h/> En algunes espècies, les plomes de la coa produïxen sons utilisats pels machos durant el vol de corteig.<ref name=eb-h/><ref name=smithsonian/> Els colibríes baten les ales a una velocitat de fins a 80 batudes per segon, gràcies a un elevat metabolisme que depén de la busca de sucres en el néctar de les flors.<ref name="Hargrove">{{cita publicació |apellidar={{versalita|Hargrove}} |nomene=J.L. |any=2005 |títul=Adipose energy stores, physical work, and the metabolic syndrome: Lessons from hummingbirds |publicació=Nutrition Journal |volum=4: 36 |doi=10.1186/1475-2891-4-36 |pmc=1325055 |pmid=16351726}}</ref><ref name=smithsonian/>

Les pates del colibrí són curtes, sense genolls, i tenen pates en tres dits apuntant cap a davant i un cap a arrere, el [[hallux]].<ref name="b&b">{{cita web |apellidar1={{versalita|Hannemann}}|nom1=I. |títul=Peus de colibrí: ¿Poden caminar els colibríes? |url=https://www.birdsandblooms.com/birding/attracting-hummingbirds/hummingbird-feet/ |sitie web=Birds&Blooms |fechaacceso=4 abril 2023 |data=12 maig 2022}}</ref><ref name="scoop">{{cita web |títul=¿Tenen pates els colibríes?|llinage={{versalita|Waddington}}|nom=I. |url=https://www.wildbirdscoop.com/do-hummingbirds-have-feet.html |sitie web=Wild Bird Scoop |fechaacceso=4 abril 2023 |dona't=2023}}</ref> Els dits dels colibríes estan formats com [[garra]]s (image) en superfícies interiors estriadas per a ajudar a agarrar-se als tallos o pétals de les flors.<ref name=scoop/> Els colibríes no caminen sobre el sol ni boten com la majoria de les aus, sino que arrastren els peus lateralment i els utilisen per a agarrar-se mentres es posen, es acicalan les plomes, les femelles construïxen nius i durant les baralles per a agarrar les plomes dels seus oponents.<ref name=b&b/><ref name=scoop/>

Els colibríes utilisen les seues pates com [[pistón|piston]]és per a generar [[espente]] en mamprendre el vol, encara que la cortedad de les seues pates proporciona al voltant d'un 20 % menys de propulsió que l'evaluada en atres aus.<ref name="reiser">{{cita publicació |apellidar1={{versalita|Tobalske}}|nom1=B.W. |llinage2={{versalita|Altshuler}}|nom2=D.L.|llinage3={{versalita|Powers}}|nom3=D.R.|títul=Mecànica d'envolament en colibríes (Trochilidae) |publicació=The Journal of Experimental Biology |volume=207 Pt 8: 1345-1352 |data=Març 2004 |pmid=15010485 |doi=10.1242/jeb.00889 |url=https://journals.biologists.com/jeb/article/207/8/1345/15063/Take-off-mechanics-in-hummingbirds-Trochilidae}}</ref> Durant el vol, les pates del colibrí estan ficades baix del cos, #lo que permet una [[aerodinàmica]] i maniobrabilidad òptimes.<ref name=scoop/>

De les espècies que s'han medit durant el vol, les velocitats màximes de vol dels colibríes superen els {{Convert|15|m/s|km/h mph|abbr=on}}.<ref name=ADW/> Durant el [[corteig]], algunes espècies macho es llancen en picat des de {{Convert|30|m|peus|sigfig=1}} d'altura per damunt d'una femella a velocitats entorn a {{Convert|23|m/s|km/h mph|abbr=on}}.<ref>{{Cita publicació |apellidar1={{versalita|Clark}} |nom1=C.J. |llinage2={{versalita|Dudley}} |nom2=R. |any=2009 |títul=Costs de vol de coes llargues i seleccionades sexualment en colibríes |publicació=Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences |volum=276(1664): 2109-2115 |doi=10.1098/rspb.2009.0090 |pmc=2677254 |pmid=19324747}}</ref><ref name="Ridgely">{{Cita llibre |title=Les Aus d'Equador, Guia de Camp |apellidar1={{versalita|Ridgely}}|nom1=R.S.|llinage2={{versalita|Greenfield}}|nom2= P.G.|editorial=Cornell University Press |any=2001 |isbn=978-0-8014-8721-7 |edició=1}}</ref>

Els sexes es diferencien en la coloració de les plomes, tenint els machos distint lluentor i ornamentació en les plomes del cap, coll, ales i pit.<ref name=eb-h/><ref name=smithsonian/> L'ornament de plomes més típic en els machos és el collarín una taca iridiscent en forma de pitet en el coll-ploma que canvia de lluentor en l'àngul de visió per a atraure a les femelles i advertir als machos competidors pel territori.<ref name=eb-h/>

===Cicle vital===

Els colibríes comencen a aparearse quan tenen un any d'edat.<ref name=scien/> El apareamiento es produïx de tres a cinc segons quan el macho unix la seua cloaca en la de la femella, passant l'esperma per a fertilizar els ous de la femella.<ref name="scien">{{cita web |apellidar1={{versalita|Mohrman}} |nom1=I. |títul=¿Cóm es aparean els colibríes? |url=https://sciencing.com/hummingbirds-mat-4566850.html |sitie web=Sciencing, Leaf Mija Group Ltd. |fechaacceso=17 d'abril de 2023 |data=22 de novembre de 2019}}</ref>

Les femelles de colibrí construïxen un niu que s'assembla a una menuda tassa d'aproximadament {{convertir|1,5|in|cm}} de diàmetro, comunament unida a una branca d'arbre utilisant teles d'aranya, [[líquen]]és, verdet i cordes soltes de fibres vegetals (image).<ref name=eb-h/><ref name=smithsonian/> Normalment, la posada és de dos ous blancs en forma de pésol (image) —els més menuts de qualsevol au— que es incuban durant dos a tres semanes en época d'crío.<ref name=eb-h/><ref name=smithsonian/> Alimentats per [[regurgitación]] només de la mare, els pollets empluman unes tres semanes despuix de l'eclosió.<ref name=smithsonian/><ref name="central">{{cita web |títul=Hummingbird facts and family introduction |url=https://www.hummingbirdcentral.com/hummingbird-facts.htm |sitie web=Hummingbird Central |fechaacceso=2023-04-04 |data=2023}}</ref>

S'estima que la vida mija d'un colibrí gorgirrubí (''[[Archilochus colubris]]'') és de tres a cinc anys, i la majoria de les morts es produïxen en crío d'un any.<ref name=central/> Es té constància de que un colibrí gorgirrubí va viure nou anys i dos mesos.<ref name="ruby">{{cita web |títul=Ruby-throated_Hummingbird|idioma=en |url=https://www.allaboutbirds.org/guide/ruby-throated_Hummingbird/ |sitie web=All About Birds, Cornell University Laboratory of Ornithology |fechaacceso=2023-04-23 |data=2023}}</ref> Els colibríes abella (''[[Mellisuga]]'') viuen entre sèt i dèu anys.<ref name=ADW/>

==Comportament==
===Alimentació===

Els picaflores o colibríes s'alimenten del [[néctar (botànica)|néctar]] de flors i són [[polinisador]]és importants, especialment de flors en corola de forma tubular. De la mateixa manera que les abelles, poden calcular la cantitat de sucre en una flor i passar per alt les que no són adequades a les seues necessitats. Preferixen un contingut de sucre d'al voltant del 25{{esd}}% i si baixa a menys de 15{{esd}}% no ho beuen. El néctar és un aliment energètic, pero és pobre en proteïnes, vitamines i minerals. Per això els picaflores suplementan la seua alimentació en [[Insecta|insectes]] i [[Araneae|aranyes]] i usen estos per a alimentar a les seues crío. També s'ha documentat en a lo manco tres espècies un complement en dieta [[frugívoro|frugívora]].<ref>{{versalita|Missagia, C.C.C., Vallejos, L.M., Almeida, J.M., & Alves, M.A.S.}} (2025). «On the occurrence of frugivorous behavior by hummingbirds across the Americas.» ''Ornithology Research'' 33(1): 1-10.</ref>

La majoria dels picaflores tenen picos llarcs, fins i rectes, pero en algunes espècies la forma del pico està adaptada per a una alimentació especial. Els de el gènero ''[[Chalcostigma]]'' tenen picos curts i filosos per a alimentar-se de flors en corola curta i per a perforar la base de les de corola llarga. Uns atres tenen un pico curve que usen en flors en corola d'eixa forma tals com les de la família [[Gesneriaceae]]. El del mànec picolezna ''[[Avocettula recurvirostris]]'' és curvat cap a dalt com els de les avocetas, família [[Recurvirostridae]].

Les dos parts del pico se superponen i calcen de tal forma que el picaflor pot obrir llaugerament el pico i traure la llarga llengua quan liban néctar.

De la mateixa manera que les espècies de la família [[Nectariniidae]] i a diferència d'atres aus, el picaflor té una llengua que pot curvar les vores formant un tubo que li permet libar néctar.<ref name="cade1">{{versalita|Cade, T.J. & Greenwald, L.I.}} (1966) «[http://elibrary.unm.edu/sora/auk/v083n01/p0126-p0128.pdf pdf] {{Wayback|url=http://elibrary.unm.edu/sora/auk/v083n01/p0126-p0128.pdf Drinking Behavior of Mousebirds in the Namib Desert, Southern Africa»] ''The Auk'' 83 (1)}}</ref>

Degut a que el vol del picaflor consumix una gran cantitat d'energia, pansa gran part del temps en repòs i necessita menjars freqüents, consumint menuts invertebrats ademés de néctar. En total consumix fins a cinc voltes el seu pes corporal per dia. En promig passen del 10 al 15{{esd}}% del seu temps alimentant-se i del 75 al 80{{esd}}% reposant i digerint.

Els colibríes només poden posar-se en les branques, ya que les seues pates curtes no els permeten anar o alçar el vol des del sol.

Construïxen els seus nius amprant teles d'aranya, verdet i líquenes, i els asseguren a les branques i fulls resistents.

===Paràsits===
Els colibríes alberguen una fauna de polls altament especialisada. Dos gèneros de polls de la família [[Ricinidae]], ''[[Trochiloecetes]]'' i ''[[Trochiliphagus]]'', estan especialisats en ells i a sovint infestan entre el 5 i el 15% de les seues poblacions. Pel contrari, dos gèneros de polls de la família [[Menoponidae]], ''[[Myrsidea]]'' i ''[[Leremenopon]]'', són extremadament rars en ells. <ref name="Oniki-Willis23">{{cita publicació|apellidar1={{versalita|Oniki-Willis}}|nomene1=I.|llinage2={{versalita|Willis}}|nom2=I.O.|llinage3={{versalita|Lopes}}|nom3=L.I.|llinage4={{versalita|Rozsa}}|nom4=L.|títul= Museum-based research on the lice (Insecta: Phthiraptera) infestations of hummingbirds (Aus: Trochilidae) – prevalence, genus richness, and parasite associations |publicació= Diversity|volum=15|any=2023|pàgines=54|doi= 10.3390/d15010054}}</ref><ref name="Sychra24">{{cita publicació|apellidar1={{versalita|Sychra}}|nom1=O.|display-authors=etal|títul= Multivariate study of lice (Insecta: Psocodea: Phthiraptera) assemblages hosted by hummingbirds (Aus: Trochilidae)|publicació=Parasitology |volum=151: 191–199|any=2024|doi=10.1017/S0031182023001294|pmid=38116659 }}</ref>

==Estat de conservació==

La destrucció i degradació de la seua [[hàbitat]] per l'home és la principal amenaça als troquílidos. La deforestación, les cremades, el pastoreig i l'increment de l'agricultura reduïxen i fragmenten els seus hàbitats. Moltes espècies tenen requisits d'hàbitat molt específics i/o àrees de distribució molt restringides, estes espècies són particularment vulnerables a la destrucció i fragmentació dels seus hàbitats ya que són incapaços de traslladar-se a un nou ambient quan el seu és destruït.

D'acort en la [[Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea]] (IUCN), la situació de conservació en el més d'agost de 2025, de les 373 espècies llistades per [[Birdlife International]] i [[Aus del Món]], és la següent:<ref name="iucn">[[BirdLife International]]. (2024). [https://www.iucnredlist.org/search?taxonomies=22673102&searchType=species Trochilidae] ''Llista Roja d'espècies amenaçades de la IUCN'' Version 2025.1. Consultada el 30 d'agost de 2025.</ref>

* {{EC-EX}} [[Espècie extinta en estat selvat|Extinta]]: dos espècies (0,5 % dels troquílidos), els [[Endemisme en les aus|endemismes]] de les [[Bahames]] '''esmeralda de Brace''' (''[[Riccordia bracei]]'') i '''esmeralda de Gould''' (''[[Riccordia elegans]]''), si ben este últim és tractat com [[tàxon]] dubtós pel [[American Ornithological Society|Comité de Classificació de Nort i Mesoamérica]] (N&MACC),<ref name="2022C3">{{cita publicació|apellidar={{versalita|Johnson}}|nomene=O.|any=febrer de 2022|url=https://americanornithology.org/wp-content/uploads/2022/04/2022-C.pdf|títul=Recognize ''Riccordia elegans'' as a species, subspecies, or doubtful taxon|pàgina=pp.15–20|atres=Proposta 2022-C-3|publicació=North & Middle America Classification Committee|idioma=en}}</ref> i com a tal, és tentativamente exclosa per les principals classificacions.
* {{EC-CR}} [[Espècie críticament amenaçada|Críticament amenaçada]]: huit espècies (2,1 % dels troquílidos); els endemismes [[Equador|equatorians]] '''calzadito turquesa''' (''[[Eriocnemis godini]]'') i '''colibrí chivito d'Arcs''' (''[[Oreotrochilus cyanolaemus]]''), els endemismes [[Colòmbia|colombians]] '''colibrí de Santa Marta''' (''[[Campylopterus phainopeplus]]'') i '''calzadito del Punche''' (''[[Eriocnemis isabellae]]''), els endemismes [[Chile|chilens]] '''colibrí de Arica''' (''[[Eulidia yarrellii]]'') i '''colibrí de [[Archipèlec Juan Fernández|Juan Fernández]]''' ''[[Sephanoides fernandensis]]''), l'endemisme [[Mèxic|mexicà]] '''coqueta de Guerrero''' (''[[Lophornis brachylophus]]'') i l'endemisme de [[Costa Rica]] '''colibrí d'Alfaro''' (''[[Amazilia alfaroana]]''), si be que este últim no és reconegut com a tàxon vàlit per atres classificacions.<ref name=cle/><ref name=iocTro/>
* {{EC-EN}} [[Espècie amenaçada|Amenaçades d'extinció]]: 12 espècies (3,2 % dels troquílidos).
* {{EC-VU}} [[Espècie vulnerable|Vulnerables]]: 13 espècies (3,5 % dels troquílidos).
* {{EC-NT}} [[Espècie casi amenaçada|Casi amenaçades]]: 21 espècies (5,6 % dels troquílidos).
* {{EC-LC}} [[Espècie baixe preocupació menor|Preocupació menor]]: 316 espècies (84,7 % dels troquílidos).
* {{EC-DD}}: una espècie té senyes insuficients per a la seua evaluació.

[[Categoria:Categories per revisar]]

Trochilidae - Historial de revisions

ValBOT: Bot: Arreglant categoria genèrica per categories deduïdes automàticament en RACV

ValBOT: Bot: Creant artícul sol·licitat (introducció) traduït automàticament