Tristan Tzara - Historial de revisions

Lluísm en 17:40 22 oct 2024

2024-10-22T17:40:54Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:40 22 oct 2024
Llínea 28:		Llínea 28:
	* ''El fruit permés'' [[1947]]		* ''El fruit permés'' [[1947]]
	* ''La rosa i el gos'' [[1958]]		* ''La rosa i el gos'' [[1958]]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Tristan Tzara}}		{{Commonscat\|Tristan Tzara}}

Jose2 en 11:35 13 set 2024

2024-09-13T11:35:46Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:35 13 set 2024
Llínea 28:		Llínea 28:
	* ''El fruit permés'' [[1947]]		* ''El fruit permés'' [[1947]]
	* ''La rosa i el gos'' [[1958]]		* ''La rosa i el gos'' [[1958]]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Tristan Tzara}}		{{Commonscat\|Tristan Tzara}}

Reval en 17:32 8 jun 2024

2024-06-08T17:32:10Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:32 8 jun 2024
Llínea 13:		Llínea 13:
	Faltà en [[decembre]] de l'any [[1963]] en [[París]], i fon soterrat en el cementeri de Montparnasse, en París.		Faltà en [[decembre]] de l'any [[1963]] en [[París]], i fon soterrat en el cementeri de Montparnasse, en París.

	==Obres==		== Obres ==
	* ''La primera aventura celestial del senyor Antipirina'' [[1916]]		* ''La primera aventura celestial del senyor Antipirina'' [[1916]]
	* ''Vint-i-cinc poemes'' [[1918]]		* ''Vint-i-cinc poemes'' [[1918]]

Valencian: Text reemplaça - 'textos' a 'texts'

2022-06-03T18:04:18Z

Text reemplaça - 'textos' a 'texts'

← Revisió anterior		Revisió de 18:04 3 jun 2022
Llínea 5:		Llínea 5:
	Tzara vixqué quasi tota la seua vida en França. Fou un dels autors més importants del moviment ''[[dadaisme\|Dada]]'', que fundà junt en atres artistes com [[Hans Arp]] o [[Hugo Ball]], una corrent revolucionaria en lliteratura que anticipà les actituts del [[surrealisme]].		Tzara vixqué quasi tota la seua vida en França. Fou un dels autors més importants del moviment ''[[dadaisme\|Dada]]'', que fundà junt en atres artistes com [[Hans Arp]] o [[Hugo Ball]], una corrent revolucionaria en lliteratura que anticipà les actituts del [[surrealisme]].

	El moviment dadaista s'originà en [[Zurich]], durant la [[I Guerra Mundial]]; Tzara escribí els primers ~~textos~~ Dadá — ''La Première Aventure céleste de Monsieur Antipyrine'' ("La primera aventura celestial del senyor Antipirina", [[1916]]) i ''Vingt-cinq poèmes'' ([http://sdrc.lib.uiowa.edu/dada/Vingt_Cinq/index.htm "Vint-i-cinc Poemes"], [[1918]]), aixina com els manifests del moviment: ''Sept manifestes Dada'' ("Set manifests Dadà", [[1924]]). En [[París]] organisà, en els seus companyers de moviment, espectaculs en el carrer plens d'absurt en tal d'''épater le bourgeois'', "escandalisar a la burgesia", donant un poderós impuls a l'escena dadaista.		El moviment dadaista s'originà en [[Zurich]], durant la [[I Guerra Mundial]]; Tzara escribí els primers texts Dadá — ''La Première Aventure céleste de Monsieur Antipyrine'' ("La primera aventura celestial del senyor Antipirina", [[1916]]) i ''Vingt-cinq poèmes'' ([http://sdrc.lib.uiowa.edu/dada/Vingt_Cinq/index.htm "Vint-i-cinc Poemes"], [[1918]]), aixina com els manifests del moviment: ''Sept manifestes Dada'' ("Set manifests Dadà", [[1924]]). En [[París]] organisà, en els seus companyers de moviment, espectaculs en el carrer plens d'absurt en tal d'''épater le bourgeois'', "escandalisar a la burgesia", donant un poderós impuls a l'escena dadaista.

	Cap a finals de l'any [[1929]] s'embarcà en el recent inaugurat moviment surrealiste d'[[André Breton]], [[Louis Aragon]] i atres autors; dedicà grans esforços a intentar conciliar les doctrines filosòfiques nihilistes i sofisticades del moviment en la seua pròpia filiació [[marxisme\|marxista]]. Participà activament en el desenroll dels mètodos d'[[escritura automàtica]], entre ells el ''collage'' i el [[cadàver exquisit]]. D'esta época data el seu llibre ''L'Homme approximatif'' ("L'home aproximat", [[1931]]).		Cap a finals de l'any [[1929]] s'embarcà en el recent inaugurat moviment surrealiste d'[[André Breton]], [[Louis Aragon]] i atres autors; dedicà grans esforços a intentar conciliar les doctrines filosòfiques nihilistes i sofisticades del moviment en la seua pròpia filiació [[marxisme\|marxista]]. Participà activament en el desenroll dels mètodos d'[[escritura automàtica]], entre ells el ''collage'' i el [[cadàver exquisit]]. D'esta época data el seu llibre ''L'Homme approximatif'' ("L'home aproximat", [[1931]]).

Jose2 en 17:33 12 gin 2020

2020-01-12T17:33:13Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:33 12 gin 2020
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Tzara by Tihanyi.jpg\|thumb\|right\|Retrat de Tzara fet per [[Lajos Tihanyi]].]]		[[Archiu:Tzara by Tihanyi.jpg\|thumb\|right\|Retrat de Tzara fet per [[Lajos Tihanyi]].]]
	'''''Tristan Tzara''''', naixcut en el municipi de [[Moineşti]], comarca de [[Bacau]] ([[Romania]]) el 16 d'abril de [[1896]], fon un enssagista i poeta que va desenrollar la seua tasca creativa en [[França]]. És conegut principalment per ser el fundador del moviment [[dadaisme\|dadaista]], escrivint primer en [[Zurich]] i més tart en [[París]] els primers manifestos del moviment.		'''''Tristan Tzara''''', naixcut en el municipi de [[Moineşti]], comarca de [[Bacau]] ([[Romania]]) el [[16 d'abril]] de [[1896]], fon un enssagista i poeta que va desenrollar la seua tasca creativa en [[França]]. És conegut principalment per ser el fundador del moviment [[dadaisme\|dadaista]], escrivint primer en [[Zurich]] i més tart en [[París]] els primers manifestos del moviment.

	==Biografia==		==Biografia==
Llínea 11:		Llínea 11:
	A lo llarc de la [[II Guerra Mundial]] s'incorporà a la [[resistencia francesa]]; despuix d'obtindre la ciutadania en l'any [[1947]], s'afilià al [[Partit Comuniste Francés]]. La seua militància s'estendria fins al [[1956]], quan, a raïl de l'invasió d'[[Hongria]] per les tropes soviètiques per a soterrar la revolta popular, s'apartà del partit. L'obra d'esta época és característicament complexa, a pesar de la seua major convencionalitat; destaquen ''Parler seul'' ("Parlar a soles", [[1950]]) i ''La face intérieure'' ("El rostre interior", [[1953]]).		A lo llarc de la [[II Guerra Mundial]] s'incorporà a la [[resistencia francesa]]; despuix d'obtindre la ciutadania en l'any [[1947]], s'afilià al [[Partit Comuniste Francés]]. La seua militància s'estendria fins al [[1956]], quan, a raïl de l'invasió d'[[Hongria]] per les tropes soviètiques per a soterrar la revolta popular, s'apartà del partit. L'obra d'esta época és característicament complexa, a pesar de la seua major convencionalitat; destaquen ''Parler seul'' ("Parlar a soles", [[1950]]) i ''La face intérieure'' ("El rostre interior", [[1953]]).

	Faltà en [[decembre]] de [[1963]] en [[París]], i fon soterrat en el cementeri de Montparnasse, en París.		Faltà en [[decembre]] de l'any [[1963]] en [[París]], i fon soterrat en el cementeri de Montparnasse, en París.

	==Obres==		==Obres==

Jose2: Text reemplaça - 'època' a 'época'

2018-02-20T10:47:59Z

Text reemplaça - 'època' a 'época'

← Revisió anterior		Revisió de 10:47 20 feb 2018
Llínea 7:		Llínea 7:
	El moviment dadaista s'originà en [[Zurich]], durant la [[I Guerra Mundial]]; Tzara escribí els primers textos Dadá — ''La Première Aventure céleste de Monsieur Antipyrine'' ("La primera aventura celestial del senyor Antipirina", [[1916]]) i ''Vingt-cinq poèmes'' ([http://sdrc.lib.uiowa.edu/dada/Vingt_Cinq/index.htm "Vint-i-cinc Poemes"], [[1918]]), aixina com els manifests del moviment: ''Sept manifestes Dada'' ("Set manifests Dadà", [[1924]]). En [[París]] organisà, en els seus companyers de moviment, espectaculs en el carrer plens d'absurt en tal d'''épater le bourgeois'', "escandalisar a la burgesia", donant un poderós impuls a l'escena dadaista.		El moviment dadaista s'originà en [[Zurich]], durant la [[I Guerra Mundial]]; Tzara escribí els primers textos Dadá — ''La Première Aventure céleste de Monsieur Antipyrine'' ("La primera aventura celestial del senyor Antipirina", [[1916]]) i ''Vingt-cinq poèmes'' ([http://sdrc.lib.uiowa.edu/dada/Vingt_Cinq/index.htm "Vint-i-cinc Poemes"], [[1918]]), aixina com els manifests del moviment: ''Sept manifestes Dada'' ("Set manifests Dadà", [[1924]]). En [[París]] organisà, en els seus companyers de moviment, espectaculs en el carrer plens d'absurt en tal d'''épater le bourgeois'', "escandalisar a la burgesia", donant un poderós impuls a l'escena dadaista.

	Cap a finals de l'any [[1929]] s'embarcà en el recent inaugurat moviment surrealiste d'[[André Breton]], [[Louis Aragon]] i atres autors; dedicà grans esforços a intentar conciliar les doctrines filosòfiques nihilistes i sofisticades del moviment en la seua pròpia filiació [[marxisme\|marxista]]. Participà activament en el desenroll dels mètodos d'[[escritura automàtica]], entre ells el ''collage'' i el [[cadàver exquisit]]. D'esta ~~època~~ data el seu llibre ''L'Homme approximatif'' ("L'home aproximat", [[1931]]).		Cap a finals de l'any [[1929]] s'embarcà en el recent inaugurat moviment surrealiste d'[[André Breton]], [[Louis Aragon]] i atres autors; dedicà grans esforços a intentar conciliar les doctrines filosòfiques nihilistes i sofisticades del moviment en la seua pròpia filiació [[marxisme\|marxista]]. Participà activament en el desenroll dels mètodos d'[[escritura automàtica]], entre ells el ''collage'' i el [[cadàver exquisit]]. D'esta época data el seu llibre ''L'Homme approximatif'' ("L'home aproximat", [[1931]]).

	A lo llarc de la [[II Guerra Mundial]] s'incorporà a la [[resistencia francesa]]; despuix d'obtindre la ciutadania en l'any [[1947]], s'afilià al [[Partit Comuniste Francés]]. La seua militància s'estendria fins al [[1956]], quan, a raïl de l'invasió d'[[Hongria]] per les tropes soviètiques per a soterrar la revolta popular, s'apartà del partit. L'obra d'esta ~~època~~ és característicament complexa, a pesar de la seua major convencionalitat; destaquen ''Parler seul'' ("Parlar a soles", [[1950]]) i ''La face intérieure'' ("El rostre interior", [[1953]]).		A lo llarc de la [[II Guerra Mundial]] s'incorporà a la [[resistencia francesa]]; despuix d'obtindre la ciutadania en l'any [[1947]], s'afilià al [[Partit Comuniste Francés]]. La seua militància s'estendria fins al [[1956]], quan, a raïl de l'invasió d'[[Hongria]] per les tropes soviètiques per a soterrar la revolta popular, s'apartà del partit. L'obra d'esta época és característicament complexa, a pesar de la seua major convencionalitat; destaquen ''Parler seul'' ("Parlar a soles", [[1950]]) i ''La face intérieure'' ("El rostre interior", [[1953]]).

	Faltà en [[decembre]] de [[1963]] en [[París]], i fon soterrat en el cementeri de Montparnasse, en París.		Faltà en [[decembre]] de [[1963]] en [[París]], i fon soterrat en el cementeri de Montparnasse, en París.

Jose2: /* Biografia */

2017-08-28T19:04:44Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 19:04 28 ago 2017
Llínea 7:		Llínea 7:
	El moviment dadaista s'originà en [[Zurich]], durant la [[I Guerra Mundial]]; Tzara escribí els primers textos Dadá — ''La Première Aventure céleste de Monsieur Antipyrine'' ("La primera aventura celestial del senyor Antipirina", [[1916]]) i ''Vingt-cinq poèmes'' ([http://sdrc.lib.uiowa.edu/dada/Vingt_Cinq/index.htm "Vint-i-cinc Poemes"], [[1918]]), aixina com els manifests del moviment: ''Sept manifestes Dada'' ("Set manifests Dadà", [[1924]]). En [[París]] organisà, en els seus companyers de moviment, espectaculs en el carrer plens d'absurt en tal d'''épater le bourgeois'', "escandalisar a la burgesia", donant un poderós impuls a l'escena dadaista.		El moviment dadaista s'originà en [[Zurich]], durant la [[I Guerra Mundial]]; Tzara escribí els primers textos Dadá — ''La Première Aventure céleste de Monsieur Antipyrine'' ("La primera aventura celestial del senyor Antipirina", [[1916]]) i ''Vingt-cinq poèmes'' ([http://sdrc.lib.uiowa.edu/dada/Vingt_Cinq/index.htm "Vint-i-cinc Poemes"], [[1918]]), aixina com els manifests del moviment: ''Sept manifestes Dada'' ("Set manifests Dadà", [[1924]]). En [[París]] organisà, en els seus companyers de moviment, espectaculs en el carrer plens d'absurt en tal d'''épater le bourgeois'', "escandalisar a la burgesia", donant un poderós impuls a l'escena dadaista.

	Cap a finals de [[1929]] s'embarcà en el recent inaugurat moviment surrealiste d'[[André Breton]], [[Louis Aragon]] i atres autors; dedicà grans esforços a intentar conciliar les doctrines filosòfiques nihilistes i sofisticades del moviment en la seua pròpia filiació [[marxisme\|marxista]]. Participà activament en el desenroll dels mètodos d'[[escritura automàtica]], entre ells el ''collage'' i el [[cadàver exquisit]]. D'esta època data el seu llibre ''L'Homme approximatif'' ("L'home aproximat", [[1931]]).		Cap a finals de l'any [[1929]] s'embarcà en el recent inaugurat moviment surrealiste d'[[André Breton]], [[Louis Aragon]] i atres autors; dedicà grans esforços a intentar conciliar les doctrines filosòfiques nihilistes i sofisticades del moviment en la seua pròpia filiació [[marxisme\|marxista]]. Participà activament en el desenroll dels mètodos d'[[escritura automàtica]], entre ells el ''collage'' i el [[cadàver exquisit]]. D'esta època data el seu llibre ''L'Homme approximatif'' ("L'home aproximat", [[1931]]).

	A lo llarc de la [[II Guerra Mundial]] s'incorporà a la [[resistencia francesa]]; despuix d'obtindre la ciutadania en [[1947]], s'afilià al [[Partit Comuniste Francés]]. La seua militància s'estendria fins al [[1956]], quan, a raïl de l'invasió d'[[Hongria]] per les tropes soviètiques per a soterrar la revolta popular, s'apartà del partit. L'obra d'esta època és característicament complexa, a pesar de la seua major convencionalitat; destaquen ''Parler seul'' ("Parlar a soles", [[1950]]) i ''La face intérieure'' ("El rostre interior", [[1953]]).		A lo llarc de la [[II Guerra Mundial]] s'incorporà a la [[resistencia francesa]]; despuix d'obtindre la ciutadania en l'any [[1947]], s'afilià al [[Partit Comuniste Francés]]. La seua militància s'estendria fins al [[1956]], quan, a raïl de l'invasió d'[[Hongria]] per les tropes soviètiques per a soterrar la revolta popular, s'apartà del partit. L'obra d'esta època és característicament complexa, a pesar de la seua major convencionalitat; destaquen ''Parler seul'' ("Parlar a soles", [[1950]]) i ''La face intérieure'' ("El rostre interior", [[1953]]).

	Faltà en decembre de [[1963]] en [[París]], i fon soterrat en el cementeri de Montparnasse, en ~~Paris~~.		Faltà en [[decembre]] de [[1963]] en [[París]], i fon soterrat en el cementeri de Montparnasse, en París.

	==Obres==		==Obres==

Sempreval: Text reemplaça - 'després' a 'despuix'

2015-04-30T19:19:30Z

Text reemplaça - 'després' a 'despuix'

← Revisió anterior		Revisió de 19:19 30 abr 2015
Llínea 9:		Llínea 9:
	Cap a finals de [[1929]] s'embarcà en el recent inaugurat moviment surrealiste d'[[André Breton]], [[Louis Aragon]] i atres autors; dedicà grans esforços a intentar conciliar les doctrines filosòfiques nihilistes i sofisticades del moviment en la seua pròpia filiació [[marxisme\|marxista]]. Participà activament en el desenroll dels mètodos d'[[escritura automàtica]], entre ells el ''collage'' i el [[cadàver exquisit]]. D'esta època data el seu llibre ''L'Homme approximatif'' ("L'home aproximat", [[1931]]).		Cap a finals de [[1929]] s'embarcà en el recent inaugurat moviment surrealiste d'[[André Breton]], [[Louis Aragon]] i atres autors; dedicà grans esforços a intentar conciliar les doctrines filosòfiques nihilistes i sofisticades del moviment en la seua pròpia filiació [[marxisme\|marxista]]. Participà activament en el desenroll dels mètodos d'[[escritura automàtica]], entre ells el ''collage'' i el [[cadàver exquisit]]. D'esta època data el seu llibre ''L'Homme approximatif'' ("L'home aproximat", [[1931]]).

	A lo llarc de la [[II Guerra Mundial]] s'incorporà a la [[resistencia francesa]]; ~~després~~ d'obtindre la ciutadania en [[1947]], s'afilià al [[Partit Comuniste Francés]]. La seua militància s'estendria fins al [[1956]], quan, a raïl de l'invasió d'[[Hongria]] per les tropes soviètiques per a soterrar la revolta popular, s'apartà del partit. L'obra d'esta època és característicament complexa, a pesar de la seua major convencionalitat; destaquen ''Parler seul'' ("Parlar a soles", [[1950]]) i ''La face intérieure'' ("El rostre interior", [[1953]]).		A lo llarc de la [[II Guerra Mundial]] s'incorporà a la [[resistencia francesa]]; despuix d'obtindre la ciutadania en [[1947]], s'afilià al [[Partit Comuniste Francés]]. La seua militància s'estendria fins al [[1956]], quan, a raïl de l'invasió d'[[Hongria]] per les tropes soviètiques per a soterrar la revolta popular, s'apartà del partit. L'obra d'esta època és característicament complexa, a pesar de la seua major convencionalitat; destaquen ''Parler seul'' ("Parlar a soles", [[1950]]) i ''La face intérieure'' ("El rostre interior", [[1953]]).

	Faltà en decembre de [[1963]] en [[París]], i fon soterrat en el cementeri de Montparnasse, en Paris.		Faltà en decembre de [[1963]] en [[París]], i fon soterrat en el cementeri de Montparnasse, en Paris.

Jose2: /* Biografia */

2014-12-16T11:33:40Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 11:33 16 dec 2014
Llínea 11:		Llínea 11:
	A lo llarc de la [[II Guerra Mundial]] s'incorporà a la [[resistencia francesa]]; després d'obtindre la ciutadania en [[1947]], s'afilià al [[Partit Comuniste Francés]]. La seua militància s'estendria fins al [[1956]], quan, a raïl de l'invasió d'[[Hongria]] per les tropes soviètiques per a soterrar la revolta popular, s'apartà del partit. L'obra d'esta època és característicament complexa, a pesar de la seua major convencionalitat; destaquen ''Parler seul'' ("Parlar a soles", [[1950]]) i ''La face intérieure'' ("El rostre interior", [[1953]]).		A lo llarc de la [[II Guerra Mundial]] s'incorporà a la [[resistencia francesa]]; després d'obtindre la ciutadania en [[1947]], s'afilià al [[Partit Comuniste Francés]]. La seua militància s'estendria fins al [[1956]], quan, a raïl de l'invasió d'[[Hongria]] per les tropes soviètiques per a soterrar la revolta popular, s'apartà del partit. L'obra d'esta època és característicament complexa, a pesar de la seua major convencionalitat; destaquen ''Parler seul'' ("Parlar a soles", [[1950]]) i ''La face intérieure'' ("El rostre interior", [[1953]]).

	Faltà en decembre de [[1963]] en París, i fon soterrat en el cementeri de Montparnasse, en Paris.		Faltà en decembre de [[1963]] en [[París]], i fon soterrat en el cementeri de Montparnasse, en Paris.

	==Obres==		==Obres==

Valencian: Pàgina nova, en el contingut: «Retrat de Tzara fet per [[Lajos Tihanyi.]] '''''Tristan Tzara''''', naixcut en el municipi de Moineşti, comarc...».

2014-12-15T19:46:12Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|right|Retrat de Tzara fet per [[Lajos Tihanyi.]] '''''Tristan Tzara''''', naixcut en el municipi de Moineşti, comarc...».

Pàgina nova

[[Archiu:Tzara by Tihanyi.jpg|thumb|right|Retrat de Tzara fet per [[Lajos Tihanyi]].]]
'''''Tristan Tzara''''', naixcut en el municipi de [[Moineşti]], comarca de [[Bacau]] ([[Romania]]) el 16 d'abril de [[1896]], fon un enssagista i poeta que va desenrollar la seua tasca creativa en [[França]]. És conegut principalment per ser el fundador del moviment [[dadaisme|dadaista]], escrivint primer en [[Zurich]] i més tart en [[París]] els primers manifestos del moviment.

==Biografia==
Tzara vixqué quasi tota la seua vida en França. Fou un dels autors més importants del moviment ''[[dadaisme|Dada]]'', que fundà junt en atres artistes com [[Hans Arp]] o [[Hugo Ball]], una corrent revolucionaria en lliteratura que anticipà les actituts del [[surrealisme]].

El moviment dadaista s'originà en [[Zurich]], durant la [[I Guerra Mundial]]; Tzara escribí els primers textos Dadá — ''La Première Aventure céleste de Monsieur Antipyrine'' ("La primera aventura celestial del senyor Antipirina", [[1916]]) i ''Vingt-cinq poèmes'' ([http://sdrc.lib.uiowa.edu/dada/Vingt_Cinq/index.htm "Vint-i-cinc Poemes"], [[1918]]), aixina com els manifests del moviment: ''Sept manifestes Dada'' ("Set manifests Dadà", [[1924]]). En [[París]] organisà, en els seus companyers de moviment, espectaculs en el carrer plens d'absurt en tal d'''épater le bourgeois'', "escandalisar a la burgesia", donant un poderós impuls a l'escena dadaista.

Cap a finals de [[1929]] s'embarcà en el recent inaugurat moviment surrealiste d'[[André Breton]], [[Louis Aragon]] i atres autors; dedicà grans esforços a intentar conciliar les doctrines filosòfiques nihilistes i sofisticades del moviment en la seua pròpia filiació [[marxisme|marxista]]. Participà activament en el desenroll dels mètodos d'[[escritura automàtica]], entre ells el ''collage'' i el [[cadàver exquisit]]. D'esta època data el seu llibre ''L'Homme approximatif'' ("L'home aproximat", [[1931]]).

A lo llarc de la [[II Guerra Mundial]] s'incorporà a la [[resistencia francesa]]; després d'obtindre la ciutadania en [[1947]], s'afilià al [[Partit Comuniste Francés]]. La seua militància s'estendria fins al [[1956]], quan, a raïl de l'invasió d'[[Hongria]] per les tropes soviètiques per a soterrar la revolta popular, s'apartà del partit. L'obra d'esta època és característicament complexa, a pesar de la seua major convencionalitat; destaquen ''Parler seul'' ("Parlar a soles", [[1950]]) i ''La face intérieure'' ("El rostre interior", [[1953]]).

Faltà en decembre de [[1963]] en París, i fon soterrat en el cementeri de Montparnasse, en Paris.

==Obres==
* ''La primera aventura celestial del senyor Antipirina'' [[1916]]
* ''Vint-i-cinc poemes'' [[1918]]
* ''Primer manifest dadà'' [[1918]]
* ''L'antología dadà''. Obra col·lectiva [[1919]]
* ''Set manifestos dadà'' [[1924]]
* ''Sobre els nostres pardals'' [[1929]]
* ''L'home aproximat'' [[1931]], publicat en valencià com a: ''L'home aproximatiu'', traducció de [[Vicent Alonso i Catalina|Vicent Alonso]], Gregal Llibres, Valencia, 1986
* ''A on beuen els llops'' [[1933]]
* ''Migdies guanyats'' [[1939]]
* ''El surrealisme i la posguerra''. Conferèncias sobre el surrealisme
* ''A l'ínterin'' [[1946]]
* ''La fugida'' [[1947]]
* ''El fruit permés'' [[1947]]
* ''La rosa i el gos'' [[1958]]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Tristan Tzara}}

* [http://members.fortunecity.co.uk/unnilhexium/7mdada.html Siete Set manifestos dadà] {{es}}

[[Categoria:Escriptors romanesos|Tzara, Tristan]]
[[Categoria:Escriptors en francès|Tzara, Tristán]]
[[Categoria:Dadaistes]]
[[Categoria:Comunistes francesos]]
[[Categoria:Traductors romanesos]]