Trigonometria - Historial de revisions

31.4.137.90: /* Història */

2024-10-09T19:22:56Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 19:22 9 oct 2024
Llínea 16:		Llínea 16:
	Els egipcíacs, en el segon mileni abans de Crist, utilisaven una forma primitiva de la trigonometria, per a la construcció de les piràmides. El [[Papir d'Ahmes]], escrit per l'escriba egipcíac Ahmes (c. 1680-1620 a. C.), conté el següent problema relacionat en la trigonometria:		Els egipcíacs, en el segon mileni abans de Crist, utilisaven una forma primitiva de la trigonometria, per a la construcció de les piràmides. El [[Papir d'Ahmes]], escrit per l'escriba egipcíac Ahmes (c. 1680-1620 a. C.), conté el següent problema relacionat en la trigonometria:

	{{cita\|Si una piràmide és de 250 colzes d'alt i el costat de la seua base és de 360 colzes de llarc, ¿quin és el seu [[~~Seked~~]]?}}		{{cita\|Si una piràmide és de 250 colzes d'alt i el costat de la seua base és de 360 colzes de llarc, ¿quin és el seu [[seked]]?}}

	La solució al problema és la relació entre la mitat del costat de la base de la piràmide i la seua altura. En atres paraules, la mesura que es troba per a la ''seked'' és la [[cotangent]] de l'àngul que formen la base de la piràmide i la seua respectiva cara.		La solució al problema és la relació entre la mitat del costat de la base de la piràmide i la seua altura. En atres paraules, la mesura que es troba per a la ''seked'' és la [[cotangent]] de l'àngul que formen la base de la piràmide i la seua respectiva cara.

31.4.137.90: /* Història */

2024-10-09T19:22:21Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 19:22 9 oct 2024
Llínea 16:		Llínea 16:
	Els egipcíacs, en el segon mileni abans de Crist, utilisaven una forma primitiva de la trigonometria, per a la construcció de les piràmides. El [[Papir d'Ahmes]], escrit per l'escriba egipcíac Ahmes (c. 1680-1620 a. C.), conté el següent problema relacionat en la trigonometria:		Els egipcíacs, en el segon mileni abans de Crist, utilisaven una forma primitiva de la trigonometria, per a la construcció de les piràmides. El [[Papir d'Ahmes]], escrit per l'escriba egipcíac Ahmes (c. 1680-1620 a. C.), conté el següent problema relacionat en la trigonometria:

	: Si una piràmide és de 250 colzes d'alt i el costat de la seua base és de 360 colzes de llarc, ¿quin és el seu [[Seked]]?		{{cita\|Si una piràmide és de 250 colzes d'alt i el costat de la seua base és de 360 colzes de llarc, ¿quin és el seu [[Seked]]?}}

	La solució al problema és la relació entre la mitat del costat de la base de la piràmide i la seua altura. En atres paraules, la mesura que es troba per a la ''seked'' és la [[cotangent]] de l'àngul que formen la base de la piràmide i la seua respectiva cara.		La solució al problema és la relació entre la mitat del costat de la base de la piràmide i la seua altura. En atres paraules, la mesura que es troba per a la ''seked'' és la [[cotangent]] de l'àngul que formen la base de la piràmide i la seua respectiva cara.

31.4.137.90: /* Història */

2024-10-09T19:21:13Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 19:21 9 oct 2024
Llínea 14:		Llínea 14:
	[[Archiu:Rhind Mathematical Papyrus.jpg\|thumb\|Papir d'Ahmes]]		[[Archiu:Rhind Mathematical Papyrus.jpg\|thumb\|Papir d'Ahmes]]

	Els egipcíacs, en el segon mileni abans de Crist, utilisaven una forma primitiva de la trigonometria, per a la construcció de les piràmides. El ''[[Papir d'Ahmes]], escrit per l'~~escriga~~ egipcíac Ahmes (c. 1680-1620 a. C.), conté el següent problema relacionat en la trigonometria:		Els egipcíacs, en el segon mileni abans de Crist, utilisaven una forma primitiva de la trigonometria, per a la construcció de les piràmides. El [[Papir d'Ahmes]], escrit per l'escriba egipcíac Ahmes (c. 1680-1620 a. C.), conté el següent problema relacionat en la trigonometria:

	: Si una piràmide és de 250 colzes d'alt i el costat de la seua base és de 360 colzes de llarc, ¿quin és el seu [[Seked]]?		: Si una piràmide és de 250 colzes d'alt i el costat de la seua base és de 360 colzes de llarc, ¿quin és el seu [[Seked]]?

Valencian: Text reemplaça - 'Poseix' a 'Posseïx'

2022-07-06T00:56:31Z

Text reemplaça - 'Poseix' a 'Posseïx'

← Revisió anterior		Revisió de 00:56 6 jul 2022
Llínea 4:		Llínea 4:
	En térmens generals, la trigonometria és l'estudi de les raons trigonomètriques: [[seno]] i [[cosecant]], [[coseno]] i [[secant]], [[tangent]] i [[cotangent]]. Intervié directa o indirectament en les demés branques de la matemática i s'aplica en tots aquells àmbits a on se requerixen mesures de precisió. La trigonometria s'aplica a atres branques de la [[geometria]], com és el cas del estudi de les [[esfera\|esferes]] en la geometria de l'espai.		En térmens generals, la trigonometria és l'estudi de les raons trigonomètriques: [[seno]] i [[cosecant]], [[coseno]] i [[secant]], [[tangent]] i [[cotangent]]. Intervié directa o indirectament en les demés branques de la matemática i s'aplica en tots aquells àmbits a on se requerixen mesures de precisió. La trigonometria s'aplica a atres branques de la [[geometria]], com és el cas del estudi de les [[esfera\|esferes]] en la geometria de l'espai.

	~~Poseix~~ numeroses aplicacions, entre les que s'encontren: las tècniques de triangulació, per eixemple, són usades en [[astronomia]] per a medir distàncies a [[estrela\|estreles]] pròximes, en la medició de distàncies entre punts [[geografia\|geogràfics]], i en sistemes de navegació per [[satèlit artificial\|satèlits]].		Posseïx numeroses aplicacions, entre les que s'encontren: las tècniques de triangulació, per eixemple, són usades en [[astronomia]] per a medir distàncies a [[estrela\|estreles]] pròximes, en la medició de distàncies entre punts [[geografia\|geogràfics]], i en sistemes de navegació per [[satèlit artificial\|satèlits]].

	== Història ==		== Història ==

Jose2: Text reemplaça - ' fins i tot ' a ' inclús '

2019-09-28T18:57:21Z

Text reemplaça - ' fins i tot ' a ' inclús '

← Revisió anterior		Revisió de 18:57 28 set 2019
Llínea 11:		Llínea 11:
	Els antics egipcíacs i els babilonis coneixien ya les teoremes sobre les proporcions dels costats dels triànguls semblants. Pero les societats prehelèniques carien de la noció d'una mesura de l'àngul i per lo tant, els costats dels triànguls es varen estudiar en la seua mesura, un camp que es podria cridar trilaterometría.		Els antics egipcíacs i els babilonis coneixien ya les teoremes sobre les proporcions dels costats dels triànguls semblants. Pero les societats prehelèniques carien de la noció d'una mesura de l'àngul i per lo tant, els costats dels triànguls es varen estudiar en la seua mesura, un camp que es podria cridar trilaterometría.

	Els astrònoms babilonis varen portar registres detallats sobre l'eixida i posta de les estreles, el moviment dels planetes i els eclipses solars i lunar, lo que requerix la familiaritat en la distància angular mesura sobre l'esfera celest. Sobre la base de l'interpretació d'una tablilla cuneïforme [[Plimpton 322]], alguns ~~fins i tot~~ han afirmat que els antics babilonis tenien una taula d'secante. Hui, no obstant, hi ha un gran debat sobre si es tracta d'una taula de ternes pitagóriques, una taula de solucions d'equacions de segon grau, o una taula trigonomètrica.		Els astrònoms babilonis varen portar registres detallats sobre l'eixida i posta de les estreles, el moviment dels planetes i els eclipses solars i lunar, lo que requerix la familiaritat en la distància angular mesura sobre l'esfera celest. Sobre la base de l'interpretació d'una tablilla cuneïforme [[Plimpton 322]], alguns inclús han afirmat que els antics babilonis tenien una taula d'secante. Hui, no obstant, hi ha un gran debat sobre si es tracta d'una taula de ternes pitagóriques, una taula de solucions d'equacions de segon grau, o una taula trigonomètrica.
	[[Archiu:Rhind Mathematical Papyrus.jpg\|thumb\|Papir d'Ahmes]]		[[Archiu:Rhind Mathematical Papyrus.jpg\|thumb\|Papir d'Ahmes]]

Empanadix: /* Història */

2018-01-07T13:51:22Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 13:51 7 gin 2018
Llínea 9:		Llínea 9:
	{{AP\|Història de la trigonometria}}		{{AP\|Història de la trigonometria}}
	[[Archiu:Plimpton 322.jpg\|thumb\|Tablilla [[babilònia]] Plimpton 322.]]		[[Archiu:Plimpton 322.jpg\|thumb\|Tablilla [[babilònia]] Plimpton 322.]]
	Els antics egipcíacs i els babilonis coneixien ya les teoremes sobre les proporcions dels costats dels triànguls semblants. Pero les societats ~~prehelénicas~~ carien de la noció d'una mesura de l'àngul i per lo tant, els costats dels triànguls es varen estudiar en la seua mesura, un camp que es podria cridar trilaterometría.		Els antics egipcíacs i els babilonis coneixien ya les teoremes sobre les proporcions dels costats dels triànguls semblants. Pero les societats prehelèniques carien de la noció d'una mesura de l'àngul i per lo tant, els costats dels triànguls es varen estudiar en la seua mesura, un camp que es podria cridar trilaterometría.

	Els astrònoms babilonis varen portar registres detallats sobre l'eixida i posta de les estreles, el moviment dels planetes i els eclipses solars i lunar, lo que requerix la familiaritat en la distància angular mesura sobre l'esfera celest. Sobre la base de l'interpretació d'una tablilla cuneïforme [[Plimpton 322]], alguns fins i tot han afirmat que els antics babilonis tenien una taula d'secante. Hui, no obstant, hi ha un gran debat sobre si es tracta d'una taula de ternes pitagóriques, una taula de solucions d'equacions de segon grau, o una taula trigonomètrica.		Els astrònoms babilonis varen portar registres detallats sobre l'eixida i posta de les estreles, el moviment dels planetes i els eclipses solars i lunar, lo que requerix la familiaritat en la distància angular mesura sobre l'esfera celest. Sobre la base de l'interpretació d'una tablilla cuneïforme [[Plimpton 322]], alguns fins i tot han afirmat que els antics babilonis tenien una taula d'secante. Hui, no obstant, hi ha un gran debat sobre si es tracta d'una taula de ternes pitagóriques, una taula de solucions d'equacions de segon grau, o una taula trigonomètrica.

Empanadix: /* Història */

2018-01-07T13:49:30Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 13:49 7 gin 2018
Llínea 12:		Llínea 12:

	Els astrònoms babilonis varen portar registres detallats sobre l'eixida i posta de les estreles, el moviment dels planetes i els eclipses solars i lunar, lo que requerix la familiaritat en la distància angular mesura sobre l'esfera celest. Sobre la base de l'interpretació d'una tablilla cuneïforme [[Plimpton 322]], alguns fins i tot han afirmat que els antics babilonis tenien una taula d'secante. Hui, no obstant, hi ha un gran debat sobre si es tracta d'una taula de ternes pitagóriques, una taula de solucions d'equacions de segon grau, o una taula trigonomètrica.		Els astrònoms babilonis varen portar registres detallats sobre l'eixida i posta de les estreles, el moviment dels planetes i els eclipses solars i lunar, lo que requerix la familiaritat en la distància angular mesura sobre l'esfera celest. Sobre la base de l'interpretació d'una tablilla cuneïforme [[Plimpton 322]], alguns fins i tot han afirmat que els antics babilonis tenien una taula d'secante. Hui, no obstant, hi ha un gran debat sobre si es tracta d'una taula de ternes pitagóriques, una taula de solucions d'equacions de segon grau, o una taula trigonomètrica.
	[[Archiu:Rhind Mathematical Papyrus.jpg\|thumb\|Papir de Ahmes]]		[[Archiu:Rhind Mathematical Papyrus.jpg\|thumb\|Papir d'Ahmes]]

	Els egipcíacs, en el segon mileni abans de Crist, utilisaven una forma primitiva de la trigonometria, per a la construcció de les piràmides. El ''[[Papir de Ahmes]], escrit per l'escriga egipcíac Ahmes (c. 1680-1620 a. C.), conté el següent problema relacionat en la trigonometria:		Els egipcíacs, en el segon mileni abans de Crist, utilisaven una forma primitiva de la trigonometria, per a la construcció de les piràmides. El ''[[Papir d'Ahmes]], escrit per l'escriga egipcíac Ahmes (c. 1680-1620 a. C.), conté el següent problema relacionat en la trigonometria:

	: Si una piràmide és de 250 colzes d'alt i el costat de la seua base és de 360 colzes de llarc, ¿quin és el seu [[Seked]]?		: Si una piràmide és de 250 colzes d'alt i el costat de la seua base és de 360 colzes de llarc, ¿quin és el seu [[Seked]]?

Chabi: /* Història */

2016-11-18T11:20:55Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 11:20 18 nov 2016
Llínea 7:		Llínea 7:

	== Història ==		== Història ==
	{{\|Història de la trigonometria}}		{{AP\|Història de la trigonometria}}
	[[Archiu:Plimpton 322.jpg\|thumb\|Tablilla [[babilònia]] Plimpton 322.]]		[[Archiu:Plimpton 322.jpg\|thumb\|Tablilla [[babilònia]] Plimpton 322.]]
	Els antics egipcíacs i els babilonis coneixien ya les teoremes sobre les proporcions dels costats dels triànguls semblants. Pero les societats prehelénicas carien de la noció d'una mesura de l'àngul i per lo tant, els costats dels triànguls es varen estudiar en la seua mesura, un camp que es podria cridar trilaterometría.		Els antics egipcíacs i els babilonis coneixien ya les teoremes sobre les proporcions dels costats dels triànguls semblants. Pero les societats prehelénicas carien de la noció d'una mesura de l'àngul i per lo tant, els costats dels triànguls es varen estudiar en la seua mesura, un camp que es podria cridar trilaterometría.
Llínea 19:		Llínea 19:

	La solució al problema és la relació entre la mitat del costat de la base de la piràmide i la seua altura. En atres paraules, la mesura que es troba per a la ''seked'' és la [[cotangent]] de l'àngul que formen la base de la piràmide i la seua respectiva cara.		La solució al problema és la relació entre la mitat del costat de la base de la piràmide i la seua altura. En atres paraules, la mesura que es troba per a la ''seked'' és la [[cotangent]] de l'àngul que formen la base de la piràmide i la seua respectiva cara.


	==Referències==		==Referències==

Jose2 en 19:45 29 ago 2016

2016-08-29T19:45:37Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:45 29 ago 2016
Llínea 28:		Llínea 28:
	{{Traduït de\|es\|Trigonometría}}		{{Traduït de\|es\|Trigonometría}}

			[[Categoria:Matemàtiques]]
	[[Categoria:Geometria]]		[[Categoria:Geometria]]
	[[Categoria:Trigonometria]]		[[Categoria:Trigonometria]]

Jose2 en 20:02 26 ago 2016

2016-08-26T20:02:58Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:02 26 ago 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Trigonometria 03.svg\|thumb\|right\|Triàngul en raons trigonomètriques]]		[[File:Trigonometria 03.svg\|thumb\|right\|Triàngul en raons trigonomètriques]]
	La '''trigonometria''' és una branca de la [[matemàtica]], significat de la qual etimològicament és 'la medició dels [[triàngul\|triànguls]]'. Deriva dels ~~termes~~ [[grec antic\|grecs]] τριγωνο trigōno 'triángul' i μετρον metró 'mesura'.<ref>http://www.etymonline.com/index.php?search=trigonometry</ref>		La '''trigonometria''' és una branca de la [[matemàtica]], significat de la qual etimològicament és 'la medició dels [[triàngul\|triànguls]]'. Deriva dels térmens [[grec antic\|grecs]] τριγωνο trigōno 'triángul' i μετρον metró 'mesura'.<ref>http://www.etymonline.com/index.php?search=trigonometry</ref>

	En ~~térmes~~ generals, la trigonometria és el estudi de les raons trigonomètriques: [[seno]] i [[cosecant]], [[coseno]] i [[secant]], [[tangent]] i [[cotangent]]. Intervié directa o indirectament en les demés branques de la matemática y s'aplica en tots aquells àmbits a on se requerixen mesures de precisió. La trigonometria s'aplica a atres branques de la [[geometria]], com és el cas del estudi de les [[esfera\|esferes]] en la geometria de l'espai.		En térmens generals, la trigonometria és l'estudi de les raons trigonomètriques: [[seno]] i [[cosecant]], [[coseno]] i [[secant]], [[tangent]] i [[cotangent]]. Intervié directa o indirectament en les demés branques de la matemática i s'aplica en tots aquells àmbits a on se requerixen mesures de precisió. La trigonometria s'aplica a atres branques de la [[geometria]], com és el cas del estudi de les [[esfera\|esferes]] en la geometria de l'espai.

	Poseix numeroses aplicacions, entre les que s'encontren: las tècniques de triangulació, per eixemple, són usades en [[astronomia]] per a medir distàncies a [[estrela\|estreles]] pròximes, en la medició de distàncies entre punts [[geografia\|geogràfics]], i en sistemes de navegació per [[satèlit artificial\|satèlits]].		Poseix numeroses aplicacions, entre les que s'encontren: las tècniques de triangulació, per eixemple, són usades en [[astronomia]] per a medir distàncies a [[estrela\|estreles]] pròximes, en la medició de distàncies entre punts [[geografia\|geogràfics]], i en sistemes de navegació per [[satèlit artificial\|satèlits]].
Llínea 11:		Llínea 11:
	Els antics egipcíacs i els babilonis coneixien ya les teoremes sobre les proporcions dels costats dels triànguls semblants. Pero les societats prehelénicas carien de la noció d'una mesura de l'àngul i per lo tant, els costats dels triànguls es varen estudiar en la seua mesura, un camp que es podria cridar trilaterometría.		Els antics egipcíacs i els babilonis coneixien ya les teoremes sobre les proporcions dels costats dels triànguls semblants. Pero les societats prehelénicas carien de la noció d'una mesura de l'àngul i per lo tant, els costats dels triànguls es varen estudiar en la seua mesura, un camp que es podria cridar trilaterometría.

	Els astrònoms babilonis varen portar registres detallats sobre l'eixida i posta de les estreles, el moviment dels planetes i els eclipses solars i lunar, ~~tot la qual cosa~~ requerix la familiaritat en la distància angular mesura sobre l'esfera celest. Sobre la base de l'interpretació d'una tablilla cuneïforme [[Plimpton 322]], alguns fins i tot han afirmat que els antics babilonis tenien una taula d'secante. Hui, no obstant, hi ha un gran debat sobre si es tracta d'una taula de ternes pitagóriques, una taula de solucions d'equacions de segon grau, o una taula trigonomètrica.		Els astrònoms babilonis varen portar registres detallats sobre l'eixida i posta de les estreles, el moviment dels planetes i els eclipses solars i lunar, lo que requerix la familiaritat en la distància angular mesura sobre l'esfera celest. Sobre la base de l'interpretació d'una tablilla cuneïforme [[Plimpton 322]], alguns fins i tot han afirmat que els antics babilonis tenien una taula d'secante. Hui, no obstant, hi ha un gran debat sobre si es tracta d'una taula de ternes pitagóriques, una taula de solucions d'equacions de segon grau, o una taula trigonomètrica.
	[[Archiu:Rhind Mathematical Papyrus.jpg\|thumb\|Papir de Ahmes]]		[[Archiu:Rhind Mathematical Papyrus.jpg\|thumb\|Papir de Ahmes]]