Transformada de Laplace - Historial de revisions

Reval en 17:15 16 feb 2026

2026-02-16T17:15:37Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:15 16 feb 2026
Llínea 207:		Llínea 207:
	[[sistema causal]] és un sistema on la [[resposta a l'impuls]] ''h''(''t'') és zero per a tot temps ''t'' anterior a ''t'' = 0. En general, el ROC per a sistemes causals no és el mateix que el ROC para [[sistemes *anticausal]]és. Vore també [[causalitat (física)\|causalitat]].		[[sistema causal]] és un sistema on la [[resposta a l'impuls]] ''h''(''t'') és zero per a tot temps ''t'' anterior a ''t'' = 0. En general, el ROC per a sistemes causals no és el mateix que el ROC para [[sistemes *anticausal]]és. Vore també [[causalitat (física)\|causalitat]].
	\|}		\|}

	== Referències ==		== Referències ==
	* [https://www.dmae.upct.es/~jose/varcomp/ctrans.pdf Cánovas Peña, José Salvador (8 de enero de 2008). «Transformada de Laplace y sus aplicaciones a las ecuaciones diferenciales»]		* [https://www.dmae.upct.es/~jose/varcomp/ctrans.pdf Cánovas Peña, José Salvador (8 de enero de 2008). «Transformada de Laplace y sus aplicaciones a las ecuaciones diferenciales»]

Reval en 18:57 14 set 2024

2024-09-14T18:57:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:57 14 set 2024
Llínea 207:		Llínea 207:
	[[sistema causal]] és un sistema on la [[resposta a l'impuls]] ''h''(''t'') és zero per a tot temps ''t'' anterior a ''t'' = 0. En general, el ROC per a sistemes causals no és el mateix que el ROC para [[sistemes *anticausal]]és. Vore també [[causalitat (física)\|causalitat]].		[[sistema causal]] és un sistema on la [[resposta a l'impuls]] ''h''(''t'') és zero per a tot temps ''t'' anterior a ''t'' = 0. En general, el ROC per a sistemes causals no és el mateix que el ROC para [[sistemes *anticausal]]és. Vore també [[causalitat (física)\|causalitat]].
	\|}		\|}

	== Referències ==		== Referències ==
	* [https://www.dmae.upct.es/~jose/varcomp/ctrans.pdf Cánovas Peña, José Salvador (8 de enero de 2008). «Transformada de Laplace y sus aplicaciones a las ecuaciones diferenciales»]		* [https://www.dmae.upct.es/~jose/varcomp/ctrans.pdf Cánovas Peña, José Salvador (8 de enero de 2008). «Transformada de Laplace y sus aplicaciones a las ecuaciones diferenciales»]

Jose2: /* Bibliografia */

2024-07-29T19:03:33Z

Bibliografia

← Revisió anterior		Revisió de 19:03 29 jul 2024
Llínea 213:		Llínea 213:

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
			* Baraniuk, Richard (19 de diciembre de 2013). «La Transformada de Laplace»
	* Spiegel, Murray R. (2014). Transformadas de Laplace. McGraw Hill Interamericana de México		* Spiegel, Murray R. (2014). Transformadas de Laplace. McGraw Hill Interamericana de México
	* Ventura García, Gabriel Alberto (4 de marzo de 2010). «Notas sobre transformada»		* Ventura García, Gabriel Alberto (4 de marzo de 2010). «Notas sobre transformada»

Jose2: /* Referències */

2024-07-29T19:03:06Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 19:03 29 jul 2024
Llínea 209:		Llínea 209:

	== Referències ==		== Referències ==
			* [https://www.dmae.upct.es/~jose/varcomp/ctrans.pdf Cánovas Peña, José Salvador (8 de enero de 2008). «Transformada de Laplace y sus aplicaciones a las ecuaciones diferenciales»]
	* [http://netlizama.usach.cl/tesis%20final%202006%2007%2026%20version%20para%20pdf.pdf Fernández Rodríguez, César René (2006). Transformada de Laplace y Ecuaciones de Volterra (PDF). Universidad de Santiago de Chile]		* [http://netlizama.usach.cl/tesis%20final%202006%2007%2026%20version%20para%20pdf.pdf Fernández Rodríguez, César René (2006). Transformada de Laplace y Ecuaciones de Volterra (PDF). Universidad de Santiago de Chile]

Jose2: /* Bibliografia */

2024-07-29T19:02:21Z

Bibliografia

← Revisió anterior		Revisió de 19:02 29 jul 2024
Llínea 213:		Llínea 213:
	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* Spiegel, Murray R. (2014). Transformadas de Laplace. McGraw Hill Interamericana de México		* Spiegel, Murray R. (2014). Transformadas de Laplace. McGraw Hill Interamericana de México
			* Ventura García, Gabriel Alberto (4 de marzo de 2010). «Notas sobre transformada»

	[[Categoria:Transformacions integrals]]		[[Categoria:Transformacions integrals]]

Jose2 en 19:01 29 jul 2024

2024-07-29T19:01:38Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:01 29 jul 2024
Llínea 208:		Llínea 208:
	\|}		\|}

			== Referències ==
			* [http://netlizama.usach.cl/tesis%20final%202006%2007%2026%20version%20para%20pdf.pdf Fernández Rodríguez, César René (2006). Transformada de Laplace y Ecuaciones de Volterra (PDF). Universidad de Santiago de Chile]

			== Bibliografia ==
			* Spiegel, Murray R. (2014). Transformadas de Laplace. McGraw Hill Interamericana de México












	[[Categoria:Transformacions integrals]]		[[Categoria:Transformacions integrals]]
Llínea 228:		Llínea 219:
	[[Categoria:França en 1785]]		[[Categoria:França en 1785]]
	[[Categoria:Ciència i tecnologia de França del sigle XVIII]]		[[Categoria:Ciència i tecnologia de França del sigle XVIII]]

	~~{{Traduït de\|es\|Transformada de Laplace}}~~

Valencian: Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

2023-08-28T16:07:31Z

Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

← Revisió anterior		Revisió de 16:07 28 ago 2023
Llínea 19:		Llínea 19:
	\|\|left}}		\|\|left}}

	La transformada de Laplace ''F''(''s'') típicament existix per a tots els @número real ''s'' > ''a'', on ''a'' és una constant que depén del comportament de creiximent de ''f''(''t'').<br /><math>mathcal{L}</math> és ~~cridat~~ el ''[[operador]] de la transformada de Laplace''.		La transformada de Laplace ''F''(''s'') típicament existix per a tots els @número real ''s'' > ''a'', on ''a'' és una constant que depén del comportament de creiximent de ''f''(''t'').<br /><math>mathcal{L}</math> és nomenat el ''[[operador]] de la transformada de Laplace''.

	== Perspectiva històrica ==		== Perspectiva històrica ==

Valencian: Text reemplaça - ' entero' a ' sancer'

2022-06-03T20:20:40Z

Text reemplaça - ' entero' a ' sancer'

← Revisió anterior		Revisió de 20:20 3 jun 2022
Llínea 203:		Llínea 203:
	* <math>s \, </math> és la [[freqüència angular]] [[número complexo\|complexa]].		* <math>s \, </math> és la [[freqüència angular]] [[número complexo\|complexa]].
	* <math> \alpha \,</math>, <math> \beta \,</math>, <math> \tau \, </math>, y <math>\omega \,</math> són [[número real\|números reals]].		* <math> \alpha \,</math>, <math> \beta \,</math>, <math> \tau \, </math>, y <math>\omega \,</math> són [[número real\|números reals]].
	* <math> n \, </math>es un [[número ~~entero~~]].		* <math> n \, </math>es un [[número sancer]].
	{{Final columnes}}		{{Final columnes}}
	[[sistema causal]] és un sistema on la [[resposta a l'impuls]] ''h''(''t'') és zero per a tot temps ''t'' anterior a ''t'' = 0. En general, el ROC per a sistemes causals no és el mateix que el ROC para [[sistemes *anticausal]]és. Vore també [[causalitat (física)\|causalitat]].		[[sistema causal]] és un sistema on la [[resposta a l'impuls]] ''h''(''t'') és zero per a tot temps ''t'' anterior a ''t'' = 0. En general, el ROC per a sistemes causals no és el mateix que el ROC para [[sistemes *anticausal]]és. Vore també [[causalitat (física)\|causalitat]].

Jose2: Text reemplaça - 's on ' a 's a on '

2021-05-24T19:23:23Z

Text reemplaça - 's on ' a 's a on '

← Revisió anterior		Revisió de 19:23 24 maig 2021
Llínea 63:		Llínea 63:
	Heaviside va publicar els seus resultats, l'utilitat dels quals a l'hora de resoldre equacions de la física i l'ingenieria va fer que pronte s'estengueren. No obstant, el treball de Heaviside, formal i poc rigorós, va atraure les crítiques d'alguns matemàtics puristes que els varen rebujar argumentant que els resultats de Heaviside no podien sorgir de tal forma. No obstant, l'èxit del método va fer que pronte fora adoptat per ingeniers i físics de tot lo món, de manera que al final va atraure l'atenció de cert número de matemàtics tractant de justificar el método de manera rigorosa. Despuix de vàries décades d'intents, es va descobrir que la Transformada descoberta per Laplace feya un sigle no solament oferia un fonament teòric al método de càlcul operacional de Heaviside, sino que ademés oferia una alternativa molt més sistemàtica a tals métodos.		Heaviside va publicar els seus resultats, l'utilitat dels quals a l'hora de resoldre equacions de la física i l'ingenieria va fer que pronte s'estengueren. No obstant, el treball de Heaviside, formal i poc rigorós, va atraure les crítiques d'alguns matemàtics puristes que els varen rebujar argumentant que els resultats de Heaviside no podien sorgir de tal forma. No obstant, l'èxit del método va fer que pronte fora adoptat per ingeniers i físics de tot lo món, de manera que al final va atraure l'atenció de cert número de matemàtics tractant de justificar el método de manera rigorosa. Despuix de vàries décades d'intents, es va descobrir que la Transformada descoberta per Laplace feya un sigle no solament oferia un fonament teòric al método de càlcul operacional de Heaviside, sino que ademés oferia una alternativa molt més sistemàtica a tals métodos.

	Cap a principis del [[sigle XX]], la transformada de Laplace es va convertir en una ferramenta comuna de la teoria de vibracions i de la teoria de circuits, dos dels camps on ha segut aplicada en més èxit. En general, la transformada és adequada per a resoldre sistemes d'equacions diferencials llineals en condicions inicials en l'orige. Una de les seues ventages més significatives radica que la [[integració]] i [[Derivada\|derivació]] es convertixen en [[multiplicació]] i [[Divisió (matemàtica)\|divisió]]. Açò transforma les equacions diferencials i integrals en equacions polinòmiques, molt més fàcils de resoldre.		Cap a principis del [[sigle XX]], la transformada de Laplace es va convertir en una ferramenta comuna de la teoria de vibracions i de la teoria de circuits, dos dels camps a on ha segut aplicada en més èxit. En general, la transformada és adequada per a resoldre sistemes d'equacions diferencials llineals en condicions inicials en l'orige. Una de les seues ventages més significatives radica que la [[integració]] i [[Derivada\|derivació]] es convertixen en [[multiplicació]] i [[Divisió (matemàtica)\|divisió]]. Açò transforma les equacions diferencials i integrals en equacions polinòmiques, molt més fàcils de resoldre.

	== Propietats ==		== Propietats ==

Jose2: /* Perspectiva històrica */

2017-09-26T11:13:51Z

Perspectiva històrica

← Revisió anterior		Revisió de 11:13 26 set 2017
Llínea 22:		Llínea 22:

	== Perspectiva històrica ==		== Perspectiva històrica ==
	La transformada de Laplace rep el seu nom en honor del [[matemàtic]] [[França\|francés]] [[Pierre-Simon Laplace]], que la va presentar dins de la seua [[teoria de la provabilitat]]. En [[1744]], [[Leonhard Euler]] havia investigat un conjunt d'integrals de la forma:		La transformada de Laplace rep el seu nom en honor del [[matemàtic]] [[França\|francés]] [[Pierre-Simon Laplace]], que la va presentar dins de la seua [[teoria de la provabilitat]]. En l'any [[1744]], [[Leonhard Euler]] havia investigat un conjunt d'integrals de la forma:

	{{equació\|		{{equació\|