Tractat d'Utrecht - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'Prúsia' a 'Prússia'

2023-08-20T18:01:53Z

Text reemplaça - 'Prúsia' a 'Prússia'

← Revisió anterior		Revisió de 18:01 20 ago 2023
Llínea 12:		Llínea 12:
	* '''La [[Casa de Saboya]] ''' veu tornades [[Saboya]] i [[Niça]] (ocupades per França durant la guerra) i rep [[Sicília]] (cedida per [[Espanya]]).<ref>[http://books.google.es/books?id=ersCAAAAYAAJ&printsec=titlepage&source=gbs_summary_r&cad=0#PPA87,M1 Cessió de Sicília].</ref> En la possessió de [[Sicília]] rep el títul de rei que, en diverses denominacions, tindria d'ara en avant la casa de Saboya (primer reis de [[Sicília]], despuix reis de [[Sardenya]] i finalment reis d'[[Itàlia]]).		* '''La [[Casa de Saboya]] ''' veu tornades [[Saboya]] i [[Niça]] (ocupades per França durant la guerra) i rep [[Sicília]] (cedida per [[Espanya]]).<ref>[http://books.google.es/books?id=ersCAAAAYAAJ&printsec=titlepage&source=gbs_summary_r&cad=0#PPA87,M1 Cessió de Sicília].</ref> En la possessió de [[Sicília]] rep el títul de rei que, en diverses denominacions, tindria d'ara en avant la casa de Saboya (primer reis de [[Sicília]], despuix reis de [[Sardenya]] i finalment reis d'[[Itàlia]]).
	* Les '''[[províncies Unides]] ''' reben la "barrera" flamenca (una série de fortalees en el nort dels [[Països Baixos]] espanyols que l'[[Sacre Imperi Romà Germànic\|Imperi]] va ajudar a finançar), cedida per [[Felipe V]] d'[[Espanya]].		* Les '''[[províncies Unides]] ''' reben la "barrera" flamenca (una série de fortalees en el nort dels [[Països Baixos]] espanyols que l'[[Sacre Imperi Romà Germànic\|Imperi]] va ajudar a finançar), cedida per [[Felipe V]] d'[[Espanya]].
	* '''[[Brandenburc]] ''' rep [[Güeldres del Nort]] (cedit pel rei d'[[Espanya]]) i la "barrera" de [[Neuchâtel]] (cedida per [[França]]), ademés de la seua transformació en regne en el nom de [[~~Prúsia~~]]. [[Federic Guillem I]] fon el seu primer rei.		* '''[[Brandenburc]] ''' rep [[Güeldres del Nort]] (cedit pel rei d'[[Espanya]]) i la "barrera" de [[Neuchâtel]] (cedida per [[França]]), ademés de la seua transformació en regne en el nom de [[Prússia]]. [[Federic Guillem I]] fon el seu primer rei.
	* '''[[Portugal]] ''' obté la devolució de la [[Colònia del Sacrament]], ocupada per [[Espanya]] durant la guerra.		* '''[[Portugal]] ''' obté la devolució de la [[Colònia del Sacrament]], ocupada per [[Espanya]] durant la guerra.
	* [[Carles VI]] d''''[[Àustria]] ''' obté els [[Països Baixos]] espanyols, el [[Milanesat]], [[Nàpols]], [[Flandes]] i [[Sardenya]] (cedits pel rei d'[[Espanya]]). El [[Carlos VI del Sacre Imperi Romà Germànic\|Archiduc Carles d'Àustria]], ara emperador, abandona qualsevol reclamació del tro espanyol.		* [[Carles VI]] d''''[[Àustria]] ''' obté els [[Països Baixos]] espanyols, el [[Milanesat]], [[Nàpols]], [[Flandes]] i [[Sardenya]] (cedits pel rei d'[[Espanya]]). El [[Carlos VI del Sacre Imperi Romà Germànic\|Archiduc Carles d'Àustria]], ara emperador, abandona qualsevol reclamació del tro espanyol.

Valencian: Text reemplaça - 'Caribe' a 'Carip'

2022-06-16T21:19:33Z

Text reemplaça - 'Caribe' a 'Carip'

← Revisió anterior		Revisió de 21:19 16 jun 2022
Llínea 9:		Llínea 9:
	Com a balanç global, la série de tractats va supondre els acorts següents:		Com a balanç global, la série de tractats va supondre els acorts següents:

	* '''[[Gran Bretanya]] ''' conserva [[Menorca]] i [[Gibraltar]], ocupades durant la guerra (cedides per [[Espanya]]), [[Nova Escòcia]] ([[Akkàdia]]), la [[badia de Hudson]] i [[Terranova]] (cedides per [[França]]), la [[illa de Sant Cristòfol]] en el [[~~Caribe~~]], el [[assentisc de negres]]<ref>[http://books.Google.Es/books?id=ersCAAAAYAAJ&printsec=titlepage&source=gbs_summary_r&cad=0#PPA58,M1 Tractat de l'assentisc de negres de 1713].</ref> (un monopoli de trenta anys sobre el tràfic d'esclaus negres en l'Amèrica espanyola) i el [[navili de permís]], aixina com el [[dret d'assentament]] (concedits per Espanya).		* '''[[Gran Bretanya]] ''' conserva [[Menorca]] i [[Gibraltar]], ocupades durant la guerra (cedides per [[Espanya]]), [[Nova Escòcia]] ([[Akkàdia]]), la [[badia de Hudson]] i [[Terranova]] (cedides per [[França]]), la [[illa de Sant Cristòfol]] en el [[Carip]], el [[assentisc de negres]]<ref>[http://books.Google.Es/books?id=ersCAAAAYAAJ&printsec=titlepage&source=gbs_summary_r&cad=0#PPA58,M1 Tractat de l'assentisc de negres de 1713].</ref> (un monopoli de trenta anys sobre el tràfic d'esclaus negres en l'Amèrica espanyola) i el [[navili de permís]], aixina com el [[dret d'assentament]] (concedits per Espanya).
	* '''La [[Casa de Saboya]] ''' veu tornades [[Saboya]] i [[Niça]] (ocupades per França durant la guerra) i rep [[Sicília]] (cedida per [[Espanya]]).<ref>[http://books.google.es/books?id=ersCAAAAYAAJ&printsec=titlepage&source=gbs_summary_r&cad=0#PPA87,M1 Cessió de Sicília].</ref> En la possessió de [[Sicília]] rep el títul de rei que, en diverses denominacions, tindria d'ara en avant la casa de Saboya (primer reis de [[Sicília]], despuix reis de [[Sardenya]] i finalment reis d'[[Itàlia]]).		* '''La [[Casa de Saboya]] ''' veu tornades [[Saboya]] i [[Niça]] (ocupades per França durant la guerra) i rep [[Sicília]] (cedida per [[Espanya]]).<ref>[http://books.google.es/books?id=ersCAAAAYAAJ&printsec=titlepage&source=gbs_summary_r&cad=0#PPA87,M1 Cessió de Sicília].</ref> En la possessió de [[Sicília]] rep el títul de rei que, en diverses denominacions, tindria d'ara en avant la casa de Saboya (primer reis de [[Sicília]], despuix reis de [[Sardenya]] i finalment reis d'[[Itàlia]]).
	* Les '''[[províncies Unides]] ''' reben la "barrera" flamenca (una série de fortalees en el nort dels [[Països Baixos]] espanyols que l'[[Sacre Imperi Romà Germànic\|Imperi]] va ajudar a finançar), cedida per [[Felipe V]] d'[[Espanya]].		* Les '''[[províncies Unides]] ''' reben la "barrera" flamenca (una série de fortalees en el nort dels [[Països Baixos]] espanyols que l'[[Sacre Imperi Romà Germànic\|Imperi]] va ajudar a finançar), cedida per [[Felipe V]] d'[[Espanya]].

Jose2 en 10:14 1 abr 2022

2022-04-01T10:14:04Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:14 1 abr 2022
Llínea 36:		Llínea 36:
	* [http://books.google.es/books?id=ersCAAAAYAAJ&printsec=titlepage&source=gbs_summary_r&cad=0#PPA75,M1 Tractat de Pau bilateral entre Espanya i Anglaterra en eixecució dels acorts d'Utrecht, 13 de juliol de 1713]		* [http://books.google.es/books?id=ersCAAAAYAAJ&printsec=titlepage&source=gbs_summary_r&cad=0#PPA75,M1 Tractat de Pau bilateral entre Espanya i Anglaterra en eixecució dels acorts d'Utrecht, 13 de juliol de 1713]

			[[Categoria:Història]]
	[[Categoria:Història d'Europa]]		[[Categoria:Història d'Europa]]
	[[Categoria:Història d'Espanya]]		[[Categoria:Història d'Espanya]]

Jose2: Text reemplaça - 'Després' a 'Despuix'

2021-07-03T11:16:13Z

Text reemplaça - 'Després' a 'Despuix'

← Revisió anterior		Revisió de 11:16 3 jul 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''Tractat de [[Utrecht]] ''', també conegut com '''Pau d'Utrecht''' o '''Tractats d'Utrecht i [[Rastatt]] ''', és una série de tractats multi-laterals firmats pels països beligerants en la [[Guerra de Successió Espanyola]] entre els anys [[1712]] i [[1714]] en eixes ciutats dels [[Països Baixos]] i [[Alemanya]], respectivament. Es consideren la fi de la guerra, encara que simultànea i posteriorment a la seua firma varen continuar les hostilitats (per eixemple, en [[Espanya]]). En este tractat, [[Europa]] va canviar el seu mapa polític.		El '''Tractat de [[Utrecht]] ''', també conegut com '''Pau d'Utrecht''' o '''Tractats d'Utrecht i [[Rastatt]] ''', és una série de tractats multi-laterals firmats pels països beligerants en la [[Guerra de Successió Espanyola]] entre els anys [[1712]] i [[1714]] en eixes ciutats dels [[Països Baixos]] i [[Alemanya]], respectivament. Es consideren la fi de la guerra, encara que simultànea i posteriorment a la seua firma varen continuar les hostilitats (per eixemple, en [[Espanya]]). En este tractat, [[Europa]] va canviar el seu mapa polític.

	~~Després~~ d'unes conversacions preparatòries en [[Londres]] entre [[França]] i [[Gran Bretanya]], el congrés es va obrir en la ciutat holandesa de [[Utrecht]] en giner de [[1712]]. Els resultats varen ser els següents:		Despuix d'unes conversacions preparatòries en [[Londres]] entre [[França]] i [[Gran Bretanya]], el congrés es va obrir en la ciutat holandesa de [[Utrecht]] en giner de [[1712]]. Els resultats varen ser els següents:
	# Armistici de [[França]] i [[Espanya]] en [[Gran Bretanya]] (agost de [[1712]]), seguit dels tractats de pau entre [[Gran Bretanya]] i [[França]] (abril de [[1713]]) i entre [[Gran Bretanya]] i [[Espanya]] (juliol de l'any [[1713]]).		# Armistici de [[França]] i [[Espanya]] en [[Gran Bretanya]] (agost de [[1712]]), seguit dels tractats de pau entre [[Gran Bretanya]] i [[França]] (abril de [[1713]]) i entre [[Gran Bretanya]] i [[Espanya]] (juliol de l'any [[1713]]).
	# Firma de tractats entre [[França]] i les [[províncies Unides]], [[Brandenburc]], [[Portugal]] i el [[ducat de Saboya]] (juliol de 1713).		# Firma de tractats entre [[França]] i les [[províncies Unides]], [[Brandenburc]], [[Portugal]] i el [[ducat de Saboya]] (juliol de 1713).

Jose2: Text reemplaça - ' serie ' a ' série '

2020-01-19T11:17:02Z

Text reemplaça - ' serie ' a ' série '

← Revisió anterior		Revisió de 11:17 19 gin 2020
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''Tractat de [[Utrecht]] ''', també conegut com '''Pau d'Utrecht''' o '''Tractats d'Utrecht i [[Rastatt]] ''', és una ~~serie~~ de tractats multi-laterals firmats pels països beligerants en la [[Guerra de Successió Espanyola]] entre els anys [[1712]] i [[1714]] en eixes ciutats dels [[Països Baixos]] i [[Alemanya]], respectivament. Es consideren la fi de la guerra, encara que simultànea i posteriorment a la seua firma varen continuar les hostilitats (per eixemple, en [[Espanya]]). En este tractat, [[Europa]] va canviar el seu mapa polític.		El '''Tractat de [[Utrecht]] ''', també conegut com '''Pau d'Utrecht''' o '''Tractats d'Utrecht i [[Rastatt]] ''', és una série de tractats multi-laterals firmats pels països beligerants en la [[Guerra de Successió Espanyola]] entre els anys [[1712]] i [[1714]] en eixes ciutats dels [[Països Baixos]] i [[Alemanya]], respectivament. Es consideren la fi de la guerra, encara que simultànea i posteriorment a la seua firma varen continuar les hostilitats (per eixemple, en [[Espanya]]). En este tractat, [[Europa]] va canviar el seu mapa polític.

	Després d'unes conversacions preparatòries en [[Londres]] entre [[França]] i [[Gran Bretanya]], el congrés es va obrir en la ciutat holandesa de [[Utrecht]] en giner de [[1712]]. Els resultats varen ser els següents:		Després d'unes conversacions preparatòries en [[Londres]] entre [[França]] i [[Gran Bretanya]], el congrés es va obrir en la ciutat holandesa de [[Utrecht]] en giner de [[1712]]. Els resultats varen ser els següents:
Llínea 11:		Llínea 11:
	* '''[[Gran Bretanya]] ''' conserva [[Menorca]] i [[Gibraltar]], ocupades durant la guerra (cedides per [[Espanya]]), [[Nova Escòcia]] ([[Akkàdia]]), la [[badia de Hudson]] i [[Terranova]] (cedides per [[França]]), la [[illa de Sant Cristòfol]] en el [[Caribe]], el [[assentisc de negres]]<ref>[http://books.Google.Es/books?id=ersCAAAAYAAJ&printsec=titlepage&source=gbs_summary_r&cad=0#PPA58,M1 Tractat de l'assentisc de negres de 1713].</ref> (un monopoli de trenta anys sobre el tràfic d'esclaus negres en l'Amèrica espanyola) i el [[navili de permís]], aixina com el [[dret d'assentament]] (concedits per Espanya).		* '''[[Gran Bretanya]] ''' conserva [[Menorca]] i [[Gibraltar]], ocupades durant la guerra (cedides per [[Espanya]]), [[Nova Escòcia]] ([[Akkàdia]]), la [[badia de Hudson]] i [[Terranova]] (cedides per [[França]]), la [[illa de Sant Cristòfol]] en el [[Caribe]], el [[assentisc de negres]]<ref>[http://books.Google.Es/books?id=ersCAAAAYAAJ&printsec=titlepage&source=gbs_summary_r&cad=0#PPA58,M1 Tractat de l'assentisc de negres de 1713].</ref> (un monopoli de trenta anys sobre el tràfic d'esclaus negres en l'Amèrica espanyola) i el [[navili de permís]], aixina com el [[dret d'assentament]] (concedits per Espanya).
	* '''La [[Casa de Saboya]] ''' veu tornades [[Saboya]] i [[Niça]] (ocupades per França durant la guerra) i rep [[Sicília]] (cedida per [[Espanya]]).<ref>[http://books.google.es/books?id=ersCAAAAYAAJ&printsec=titlepage&source=gbs_summary_r&cad=0#PPA87,M1 Cessió de Sicília].</ref> En la possessió de [[Sicília]] rep el títul de rei que, en diverses denominacions, tindria d'ara en avant la casa de Saboya (primer reis de [[Sicília]], despuix reis de [[Sardenya]] i finalment reis d'[[Itàlia]]).		* '''La [[Casa de Saboya]] ''' veu tornades [[Saboya]] i [[Niça]] (ocupades per França durant la guerra) i rep [[Sicília]] (cedida per [[Espanya]]).<ref>[http://books.google.es/books?id=ersCAAAAYAAJ&printsec=titlepage&source=gbs_summary_r&cad=0#PPA87,M1 Cessió de Sicília].</ref> En la possessió de [[Sicília]] rep el títul de rei que, en diverses denominacions, tindria d'ara en avant la casa de Saboya (primer reis de [[Sicília]], despuix reis de [[Sardenya]] i finalment reis d'[[Itàlia]]).
	* Les '''[[províncies Unides]] ''' reben la "barrera" flamenca (una ~~serie~~ de fortalees en el nort dels [[Països Baixos]] espanyols que l'[[Sacre Imperi Romà Germànic\|Imperi]] va ajudar a finançar), cedida per [[Felipe V]] d'[[Espanya]].		* Les '''[[províncies Unides]] ''' reben la "barrera" flamenca (una série de fortalees en el nort dels [[Països Baixos]] espanyols que l'[[Sacre Imperi Romà Germànic\|Imperi]] va ajudar a finançar), cedida per [[Felipe V]] d'[[Espanya]].
	* '''[[Brandenburc]] ''' rep [[Güeldres del Nort]] (cedit pel rei d'[[Espanya]]) i la "barrera" de [[Neuchâtel]] (cedida per [[França]]), ademés de la seua transformació en regne en el nom de [[Prúsia]]. [[Federic Guillem I]] fon el seu primer rei.		* '''[[Brandenburc]] ''' rep [[Güeldres del Nort]] (cedit pel rei d'[[Espanya]]) i la "barrera" de [[Neuchâtel]] (cedida per [[França]]), ademés de la seua transformació en regne en el nom de [[Prúsia]]. [[Federic Guillem I]] fon el seu primer rei.
	* '''[[Portugal]] ''' obté la devolució de la [[Colònia del Sacrament]], ocupada per [[Espanya]] durant la guerra.		* '''[[Portugal]] ''' obté la devolució de la [[Colònia del Sacrament]], ocupada per [[Espanya]] durant la guerra.
Llínea 20:		Llínea 20:
	Ademés, les tropes austríaques es comprometen a evacuar les zones de [[Catalunya]], lo que realisen a partir del [[30 de juny]] de [[1713]]. Davant de la qual cosa, la Junta General de Braços (Braç Eclesiàstic, Braç Militar i Braç Real o Popular) acorda la resistència. A partir d'este moment va escomençar una guerra desigual, que es va prolongar durant quasi catorze mesos, concentrada en [[Barcelona]], Cardona i Castellciutat, al marge dels cossos de fusilers dispersos pel territori. El punt d'inflexió serà quan les tropes felipistes trenquen el sege de [[Barcelona]] el ''11 de setembre de l'any 1714 ''. [[Mallorca]], [[Eivissa]] i [[Formentera]] varen caure deu mesos més tart (11 de juliol del 1715).		Ademés, les tropes austríaques es comprometen a evacuar les zones de [[Catalunya]], lo que realisen a partir del [[30 de juny]] de [[1713]]. Davant de la qual cosa, la Junta General de Braços (Braç Eclesiàstic, Braç Militar i Braç Real o Popular) acorda la resistència. A partir d'este moment va escomençar una guerra desigual, que es va prolongar durant quasi catorze mesos, concentrada en [[Barcelona]], Cardona i Castellciutat, al marge dels cossos de fusilers dispersos pel territori. El punt d'inflexió serà quan les tropes felipistes trenquen el sege de [[Barcelona]] el ''11 de setembre de l'any 1714 ''. [[Mallorca]], [[Eivissa]] i [[Formentera]] varen caure deu mesos més tart (11 de juliol del 1715).

	No obstant, la lluita encara seguia entre [[França]] i l'[[Sacre Imperi Romà Germànic\|Imperi]]. El tractat de pau entre abdós es firma en [[Rastatt]] en març de [[1714]]. Les fronteres entre abdós tornen a les posicions d'abans de la guerra, excepte per a la ciutat de [[Landau in Der Pfalz]] (en el [[Palatinat Renà]]), que queda en mans franceses. Este tractat se sol incloure també dins de la ~~serie~~ de tractats d'Utrecht.		No obstant, la lluita encara seguia entre [[França]] i l'[[Sacre Imperi Romà Germànic\|Imperi]]. El tractat de pau entre abdós es firma en [[Rastatt]] en març de [[1714]]. Les fronteres entre abdós tornen a les posicions d'abans de la guerra, excepte per a la ciutat de [[Landau in Der Pfalz]] (en el [[Palatinat Renà]]), que queda en mans franceses. Este tractat se sol incloure també dins de la série de tractats d'Utrecht.

	El gran beneficiari d'este conjunt de tractats fon [[Gran Bretanya]] que, ademés de les seus guanys territorials, va obtindre copioses ventages econòmiques que li varen permetre trencar el monopoli comercial d'[[Espanya]] en les seues colònies. Per damunt de tot, havia contingut les ambicions territorials i dinàstiques de [[Lluís XIV de França\|Lluís XIV]], i [[França]] va patir greus dificultats econòmiques causades pels grans costs de la guerra. L'equilibri de poder terrestre en [[Europa]] va quedar, puix, assegurat, mentres que en el mar, [[Gran Bretanya]] escomença a amenaçar el control espanyol en el [[Mediterràneu]] en [[Menorca]] i [[Gibraltar]].		El gran beneficiari d'este conjunt de tractats fon [[Gran Bretanya]] que, ademés de les seus guanys territorials, va obtindre copioses ventages econòmiques que li varen permetre trencar el monopoli comercial d'[[Espanya]] en les seues colònies. Per damunt de tot, havia contingut les ambicions territorials i dinàstiques de [[Lluís XIV de França\|Lluís XIV]], i [[França]] va patir greus dificultats econòmiques causades pels grans costs de la guerra. L'equilibri de poder terrestre en [[Europa]] va quedar, puix, assegurat, mentres que en el mar, [[Gran Bretanya]] escomença a amenaçar el control espanyol en el [[Mediterràneu]] en [[Menorca]] i [[Gibraltar]].

Jose2 en 13:27 4 feb 2019

2019-02-04T13:27:07Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:27 4 feb 2019
Llínea 2:		Llínea 2:

	Després d'unes conversacions preparatòries en [[Londres]] entre [[França]] i [[Gran Bretanya]], el congrés es va obrir en la ciutat holandesa de [[Utrecht]] en giner de [[1712]]. Els resultats varen ser els següents:		Després d'unes conversacions preparatòries en [[Londres]] entre [[França]] i [[Gran Bretanya]], el congrés es va obrir en la ciutat holandesa de [[Utrecht]] en giner de [[1712]]. Els resultats varen ser els següents:
	# Armistici de [[França]] i [[Espanya]] en [[Gran Bretanya]] (agost de [[1712]]), seguit dels tractats de pau entre [[Gran Bretanya]] i [[França]] (abril de [[1713]]) i entre [[Gran Bretanya]] i [[Espanya]] (juliol de [[1713]]).		# Armistici de [[França]] i [[Espanya]] en [[Gran Bretanya]] (agost de [[1712]]), seguit dels tractats de pau entre [[Gran Bretanya]] i [[França]] (abril de [[1713]]) i entre [[Gran Bretanya]] i [[Espanya]] (juliol de l'any [[1713]]).
	# Firma de tractats entre [[França]] i les [[províncies Unides]], [[Brandenburc]], [[Portugal]] i el [[ducat de Saboya]] (juliol de [[1713]]).		# Firma de tractats entre [[França]] i les [[províncies Unides]], [[Brandenburc]], [[Portugal]] i el [[ducat de Saboya]] (juliol de 1713).
	# Firma de tractats entre [[Espanya]] i el [[ducat de Saboya]] (juliol de [[1713]]), les províncies Unides (juliol de [[1714]]) i [[Portugal]] (febrer de [[1715]]).		# Firma de tractats entre [[Espanya]] i el [[ducat de Saboya]] (juliol de 1713), les províncies Unides (juliol de [[1714]]) i [[Portugal]] (febrer de [[1715]]).
	# Firma de convenis comercials entre [[Gran Bretanya]] i [[Espanya]] (març i decembre de [[1714]], decembre de [[1715]] i maig de [[1716]]).		# Firma de convenis comercials entre [[Gran Bretanya]] i [[Espanya]] (març i decembre de 1714, decembre de 1715 i maig de [[1716]]).

	Com a balanç global, la série de tractats va supondre els acorts següents:		Com a balanç global, la série de tractats va supondre els acorts següents:
Llínea 18:		Llínea 18:
	* [[Felip V d'Espanya\|Felip V]] (Felip d'Anjou) obté el reconeiximent com a rei de '''[[Espanya]] ''' i de les Índies per part de tots els països firmants, en tant que s'establix una clàusula que prohibix que el rei d'[[Espanya]] i el de [[França]] siguen una mateixa persona.<ref>[http://books.google.es/books?id=ersCAAAAYAAJ&printsec=titlepage&source=gbs_summary_r&cad=0#PPA94,M1 El Tractat d'Utrecht].</ref>		* [[Felip V d'Espanya\|Felip V]] (Felip d'Anjou) obté el reconeiximent com a rei de '''[[Espanya]] ''' i de les Índies per part de tots els països firmants, en tant que s'establix una clàusula que prohibix que el rei d'[[Espanya]] i el de [[França]] siguen una mateixa persona.<ref>[http://books.google.es/books?id=ersCAAAAYAAJ&printsec=titlepage&source=gbs_summary_r&cad=0#PPA94,M1 El Tractat d'Utrecht].</ref>

	Ademés, les tropes austríaques es comprometen a evacuar les zones de [[Catalunya]], lo que realisen a partir del [[30 de juny]] de [[1713]]. Davant de la qual cosa, la Junta General de Braços (Braç Eclesiàstic, Braç Militar i Braç Real o Popular) acorda la resistència. A partir d'este moment va escomençar una guerra desigual, que es va prolongar durant quasi catorze mesos, concentrada en [[Barcelona]], Cardona i Castellciutat, al marge dels cossos de fusilers dispersos pel territori. El punt d'inflexió serà quan les tropes felipistes trenquen el sege de [[Barcelona]] el ''11 de setembre ~~del [[~~1714]] ''. [[Mallorca]], [[Eivissa]] i [[Formentera]] varen caure deu mesos més tart (11 de juliol del [[1715]]).		Ademés, les tropes austríaques es comprometen a evacuar les zones de [[Catalunya]], lo que realisen a partir del [[30 de juny]] de [[1713]]. Davant de la qual cosa, la Junta General de Braços (Braç Eclesiàstic, Braç Militar i Braç Real o Popular) acorda la resistència. A partir d'este moment va escomençar una guerra desigual, que es va prolongar durant quasi catorze mesos, concentrada en [[Barcelona]], Cardona i Castellciutat, al marge dels cossos de fusilers dispersos pel territori. El punt d'inflexió serà quan les tropes felipistes trenquen el sege de [[Barcelona]] el ''11 de setembre de l'any 1714 ''. [[Mallorca]], [[Eivissa]] i [[Formentera]] varen caure deu mesos més tart (11 de juliol del 1715).

	No obstant, la lluita encara seguia entre [[França]] i l'[[Sacre Imperi Romà Germànic\|Imperi]]. El tractat de pau entre abdós es firma en [[Rastatt]] en març de [[1714]]. Les fronteres entre abdós tornen a les posicions d'abans de la guerra, excepte per a la ciutat de [[Landau in Der Pfalz]] (en el [[Palatinat Renà]]), que queda en mans franceses. Este tractat se sol incloure també dins de la serie de tractats d'Utrecht.		No obstant, la lluita encara seguia entre [[França]] i l'[[Sacre Imperi Romà Germànic\|Imperi]]. El tractat de pau entre abdós es firma en [[Rastatt]] en març de [[1714]]. Les fronteres entre abdós tornen a les posicions d'abans de la guerra, excepte per a la ciutat de [[Landau in Der Pfalz]] (en el [[Palatinat Renà]]), que queda en mans franceses. Este tractat se sol incloure també dins de la serie de tractats d'Utrecht.

Sempreval: Text reemplaça - 'contengut' a 'contingut'

2018-02-23T10:08:37Z

Text reemplaça - 'contengut' a 'contingut'

← Revisió anterior		Revisió de 10:08 23 feb 2018
Llínea 22:		Llínea 22:
	No obstant, la lluita encara seguia entre [[França]] i l'[[Sacre Imperi Romà Germànic\|Imperi]]. El tractat de pau entre abdós es firma en [[Rastatt]] en març de [[1714]]. Les fronteres entre abdós tornen a les posicions d'abans de la guerra, excepte per a la ciutat de [[Landau in Der Pfalz]] (en el [[Palatinat Renà]]), que queda en mans franceses. Este tractat se sol incloure també dins de la serie de tractats d'Utrecht.		No obstant, la lluita encara seguia entre [[França]] i l'[[Sacre Imperi Romà Germànic\|Imperi]]. El tractat de pau entre abdós es firma en [[Rastatt]] en març de [[1714]]. Les fronteres entre abdós tornen a les posicions d'abans de la guerra, excepte per a la ciutat de [[Landau in Der Pfalz]] (en el [[Palatinat Renà]]), que queda en mans franceses. Este tractat se sol incloure també dins de la serie de tractats d'Utrecht.

	El gran beneficiari d'este conjunt de tractats fon [[Gran Bretanya]] que, ademés de les seus guanys territorials, va obtindre copioses ventages econòmiques que li varen permetre trencar el monopoli comercial d'[[Espanya]] en les seues colònies. Per damunt de tot, havia ~~contengut~~ les ambicions territorials i dinàstiques de [[Lluís XIV de França\|Lluís XIV]], i [[França]] va patir greus dificultats econòmiques causades pels grans costs de la guerra. L'equilibri de poder terrestre en [[Europa]] va quedar, puix, assegurat, mentres que en el mar, [[Gran Bretanya]] escomença a amenaçar el control espanyol en el [[Mediterràneu]] en [[Menorca]] i [[Gibraltar]].		El gran beneficiari d'este conjunt de tractats fon [[Gran Bretanya]] que, ademés de les seus guanys territorials, va obtindre copioses ventages econòmiques que li varen permetre trencar el monopoli comercial d'[[Espanya]] en les seues colònies. Per damunt de tot, havia contingut les ambicions territorials i dinàstiques de [[Lluís XIV de França\|Lluís XIV]], i [[França]] va patir greus dificultats econòmiques causades pels grans costs de la guerra. L'equilibri de poder terrestre en [[Europa]] va quedar, puix, assegurat, mentres que en el mar, [[Gran Bretanya]] escomença a amenaçar el control espanyol en el [[Mediterràneu]] en [[Menorca]] i [[Gibraltar]].

	== Vore també ==		== Vore també ==

Jose2: Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'

2018-02-22T14:44:48Z

Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'

← Revisió anterior		Revisió de 14:44 22 feb 2018
Llínea 22:		Llínea 22:
	No obstant, la lluita encara seguia entre [[França]] i l'[[Sacre Imperi Romà Germànic\|Imperi]]. El tractat de pau entre abdós es firma en [[Rastatt]] en març de [[1714]]. Les fronteres entre abdós tornen a les posicions d'abans de la guerra, excepte per a la ciutat de [[Landau in Der Pfalz]] (en el [[Palatinat Renà]]), que queda en mans franceses. Este tractat se sol incloure també dins de la serie de tractats d'Utrecht.		No obstant, la lluita encara seguia entre [[França]] i l'[[Sacre Imperi Romà Germànic\|Imperi]]. El tractat de pau entre abdós es firma en [[Rastatt]] en març de [[1714]]. Les fronteres entre abdós tornen a les posicions d'abans de la guerra, excepte per a la ciutat de [[Landau in Der Pfalz]] (en el [[Palatinat Renà]]), que queda en mans franceses. Este tractat se sol incloure també dins de la serie de tractats d'Utrecht.

	El gran beneficiari d'este conjunt de tractats fon [[Gran Bretanya]] que, ademés de les seus guanys territorials, va obtindre copioses ventages econòmiques que li varen permetre trencar el monopoli comercial d'[[Espanya]] en les seues colònies. Per damunt de tot, havia ~~contingut~~ les ambicions territorials i dinàstiques de [[Lluís XIV de França\|Lluís XIV]], i [[França]] va patir greus dificultats econòmiques causades pels grans costs de la guerra. L'equilibri de poder terrestre en [[Europa]] va quedar, puix, assegurat, mentres que en el mar, [[Gran Bretanya]] escomença a amenaçar el control espanyol en el [[Mediterràneu]] en [[Menorca]] i [[Gibraltar]].		El gran beneficiari d'este conjunt de tractats fon [[Gran Bretanya]] que, ademés de les seus guanys territorials, va obtindre copioses ventages econòmiques que li varen permetre trencar el monopoli comercial d'[[Espanya]] en les seues colònies. Per damunt de tot, havia contengut les ambicions territorials i dinàstiques de [[Lluís XIV de França\|Lluís XIV]], i [[França]] va patir greus dificultats econòmiques causades pels grans costs de la guerra. L'equilibri de poder terrestre en [[Europa]] va quedar, puix, assegurat, mentres que en el mar, [[Gran Bretanya]] escomença a amenaçar el control espanyol en el [[Mediterràneu]] en [[Menorca]] i [[Gibraltar]].

	== Vore també ==		== Vore també ==

Jose2: Text reemplaça - 'sèrie' a 'série'

2018-02-20T11:00:06Z

Text reemplaça - 'sèrie' a 'série'

← Revisió anterior		Revisió de 11:00 20 feb 2018
Llínea 7:		Llínea 7:
	# Firma de convenis comercials entre [[Gran Bretanya]] i [[Espanya]] (març i decembre de [[1714]], decembre de [[1715]] i maig de [[1716]]).		# Firma de convenis comercials entre [[Gran Bretanya]] i [[Espanya]] (març i decembre de [[1714]], decembre de [[1715]] i maig de [[1716]]).

	Com a balanç global, la ~~sèrie~~ de tractats va supondre els acorts següents:		Com a balanç global, la série de tractats va supondre els acorts següents:

	* '''[[Gran Bretanya]] ''' conserva [[Menorca]] i [[Gibraltar]], ocupades durant la guerra (cedides per [[Espanya]]), [[Nova Escòcia]] ([[Akkàdia]]), la [[badia de Hudson]] i [[Terranova]] (cedides per [[França]]), la [[illa de Sant Cristòfol]] en el [[Caribe]], el [[assentisc de negres]]<ref>[http://books.Google.Es/books?id=ersCAAAAYAAJ&printsec=titlepage&source=gbs_summary_r&cad=0#PPA58,M1 Tractat de l'assentisc de negres de 1713].</ref> (un monopoli de trenta anys sobre el tràfic d'esclaus negres en l'Amèrica espanyola) i el [[navili de permís]], aixina com el [[dret d'assentament]] (concedits per Espanya).		* '''[[Gran Bretanya]] ''' conserva [[Menorca]] i [[Gibraltar]], ocupades durant la guerra (cedides per [[Espanya]]), [[Nova Escòcia]] ([[Akkàdia]]), la [[badia de Hudson]] i [[Terranova]] (cedides per [[França]]), la [[illa de Sant Cristòfol]] en el [[Caribe]], el [[assentisc de negres]]<ref>[http://books.Google.Es/books?id=ersCAAAAYAAJ&printsec=titlepage&source=gbs_summary_r&cad=0#PPA58,M1 Tractat de l'assentisc de negres de 1713].</ref> (un monopoli de trenta anys sobre el tràfic d'esclaus negres en l'Amèrica espanyola) i el [[navili de permís]], aixina com el [[dret d'assentament]] (concedits per Espanya).

Jose2 en 11:30 6 abr 2017

2017-04-06T11:30:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:30 6 abr 2017
Llínea 18:		Llínea 18:
	* [[Felip V d'Espanya\|Felip V]] (Felip d'Anjou) obté el reconeiximent com a rei de '''[[Espanya]] ''' i de les Índies per part de tots els països firmants, en tant que s'establix una clàusula que prohibix que el rei d'[[Espanya]] i el de [[França]] siguen una mateixa persona.<ref>[http://books.google.es/books?id=ersCAAAAYAAJ&printsec=titlepage&source=gbs_summary_r&cad=0#PPA94,M1 El Tractat d'Utrecht].</ref>		* [[Felip V d'Espanya\|Felip V]] (Felip d'Anjou) obté el reconeiximent com a rei de '''[[Espanya]] ''' i de les Índies per part de tots els països firmants, en tant que s'establix una clàusula que prohibix que el rei d'[[Espanya]] i el de [[França]] siguen una mateixa persona.<ref>[http://books.google.es/books?id=ersCAAAAYAAJ&printsec=titlepage&source=gbs_summary_r&cad=0#PPA94,M1 El Tractat d'Utrecht].</ref>

	Ademés, les tropes austríaques es comprometen a evacuar les zones de [[Catalunya]], ~~la qual cosa~~ realisen a partir del 30 de juny de [[1713]]. Davant de la qual cosa, la Junta General de Braços (Braç Eclesiàstic, Braç Militar i Braç Real o Popular) acorda la resistència. A partir d'este moment va escomençar una guerra desigual, que es va prolongar durant quasi catorze mesos, concentrada en [[Barcelona]], Cardona i Castellciutat, al marge dels cossos de fusilers dispersos pel territori. El punt d'inflexió serà quan les tropes felipistes trenquen el sege de [[Barcelona]] el ''11 de setembre del [[1714]] ''. [[Mallorca]], [[Eivissa]] i [[Formentera]] varen caure deu mesos més tart (11 de juliol del [[1715]]).		Ademés, les tropes austríaques es comprometen a evacuar les zones de [[Catalunya]], lo que realisen a partir del [[30 de juny]] de [[1713]]. Davant de la qual cosa, la Junta General de Braços (Braç Eclesiàstic, Braç Militar i Braç Real o Popular) acorda la resistència. A partir d'este moment va escomençar una guerra desigual, que es va prolongar durant quasi catorze mesos, concentrada en [[Barcelona]], Cardona i Castellciutat, al marge dels cossos de fusilers dispersos pel territori. El punt d'inflexió serà quan les tropes felipistes trenquen el sege de [[Barcelona]] el ''11 de setembre del [[1714]] ''. [[Mallorca]], [[Eivissa]] i [[Formentera]] varen caure deu mesos més tart (11 de juliol del [[1715]]).

	No obstant, la lluita encara seguia entre [[França]] i l'[[Sacre Imperi Romà Germànic\|Imperi]]. El tractat de pau entre abdós es firma en [[Rastatt]] en març de [[1714]]. Les fronteres entre abdós tornen a les posicions d'abans de la guerra, excepte per a la ciutat de [[Landau in Der Pfalz]] (en el [[Palatinat Renà]]), que queda en mans franceses. Este tractat se sol incloure també dins de la serie de tractats d'Utrecht.		No obstant, la lluita encara seguia entre [[França]] i l'[[Sacre Imperi Romà Germànic\|Imperi]]. El tractat de pau entre abdós es firma en [[Rastatt]] en març de [[1714]]. Les fronteres entre abdós tornen a les posicions d'abans de la guerra, excepte per a la ciutat de [[Landau in Der Pfalz]] (en el [[Palatinat Renà]]), que queda en mans franceses. Este tractat se sol incloure també dins de la serie de tractats d'Utrecht.