ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer

2026-07-08T16:05:29Z

Bot: Creant artícul sobre el mamífer

Pàgina nova

[[Archiu:Stavenn Trachypithecus cristatus 01.jpg|miniatura|lutung o langur plateado (''Trachypithecus cristatus'')]]

El '''lutung o langur plateado''' ('''''Trachypithecus cristatus''''') és una [[espècie]] de [[primats|primat]] [[Catarrhini|catarrino]] de la [[família (biologia)|família]] [[Cercopithecidae]]. És [[arbòreu]] i habita en els boscs costers, [[manglar]]és i riberes dels rius de [[Sumatra]] i [[Borneo]].<ref name=msw3>{{MSW3 Groves|pages=176|aneu=12100710 |heading=''Trachypithecus cristatus''}}</ref>

== Descripció ==

El langur plateado és un [[mona]] de tamany mig en una coa llarga no prensil. El seu pelaje és de color grisáceo, marró obscuro o negre, donant-li un aspecte uniformemente plateado. A diferència d'algunes espècies relacionades, no té marques pàlides en la cara o el cos, llevat un pegat de pèl blanquecino en l'engonal de les femelles. En el cap el pelaje forma una cresta en el cap i el pèl sobre les galtes és llarc, aplegant a ocultar les orelles. Les mans i peus carixen de pèl, són de color obscuro i el polze i gros artejo són oponibles.<ref name=Harding2010>{{cita publicació | autor = Harding, L.I. | any = 2010 | títul = ''Trachypithecus cristatus'' (Primats: Cercopithecidae) | publicació = Mammalian Species | volum = 42 | número = 1 | url = http://www.asmjournals.org/doi/full/10.1644/862.1 | pàgines = 149–165 | doi = 10.1644/862.1 | fechaacceso = 19 de juliol de 2012 | fechaarchivo = 9 de decembre de 2012 | urlarchivo = https://archive.today/20121209082952/http://www.asmjournals.org/doi/full/10.1644/862.1 | deadurl = yes }}</ref>

Les femelles medixen entre 46 i 51 [[cm]] en un pes promig de 5,7 [[kg]] i una llarga coa de 67 a 75 cm. Els machos són llaugerament més grans en una talla de 50 a 58 cm i un pes de 6,6 kg i una coa entre 67 i 75 cm.<ref name=Napier1985>{{cita lliure|autor=Napier, P.H.|any=1985|títul=Catalogue of Primats in the British Museum (Natural History) and elsewhere in the British Isles. Part III: family Cercopithecidae, subfamily Colobinae|editorial=British Museum (Natural History)|ubicació=Londres}}</ref>

De la mateixa manera que els atres langures, el langur plateado posseïx un [[estòmec]] voluminós de tres compartimento, requerit per a digerir la [[celulosa]] de la seua dieta [[Herbívor|herbívora]], guardant algunes similituts en l'estòmec dels [[Remugant|rumiants]]. El seu intestí és molt llarc, encara entre els langures, i té un bon número de #dilatació a lo llarc del seu trayecte, llocs a on ocorre fermentació adicional de la matèria vegetal. Les seues dents tenen crestes dissenyades per a moldre i atres modificacions que els permeten mastegar fulls durs.<ref name=Harding2010/>

== Distribució i hàbitat ==
El lutung plateado es distribuïx a través de [[Borneo]] i [[Sumatra]], i pel suroest de les [[illes Natuna]] i atres illes veïnes. Habita els manglars, riberes i boscs propencs, evitant generalment alluntar-se massa de les costes i rius.

El número i identitat de les subespecies ha segut font de debat. Fins al 2013 s'havien considerat dos espècies dins del [[Gènero (biologia)|gènero]]:<ref name=Roos2008>{{cita publicació | autor = Roos, C. ''et al.'' | any = 2008 | títul = Mitochondrial phylogeny, taxonomy and biogeography of the silvered langur species group (''Trachypithecus cristatus'') | publicació = Molecular Phylogenetics and Evolution | volum = 47 | número = 2 | url = http://www.sciencedirect.com/science?_ob=ArticleURL&_udi=B6WNH-4S26650-3&_user=10&_coverDate=05%2F31%2F2008&_rdoc=14&_fmt=high&_orig=browse&_origin=browse&_zone=rslt_list_item&_srch=doc-info(%23toc%236963%232008%23999529997%23687587%23FLA%23display%23Volume)&_cdi=6963&_sort=d&_docanchor=&_ct=31&_acct=C000050221&_version=1&_urlVersion=0&_userid=10&md5=8cc11ac44f610df5cbe973ee2b0b679d&searchtype=a | pàgines = 629–636 | doi = 10.1016/j.ympev.2008.03.006 | pmid = 18406631 }}</ref>

* ''Trachypithecus cristatus cristatus'' - Borneo, Sumatra, illes Natuna
* ''Trachypithecus cristatus selangorensis'' - península de Malaca
No obstant, ''T. c.'' subsp. ''selangorensis'' va ser ascendida al ranc d'espècie (''[[Trachypithecus selangorensis]]'') el 2013 a partir d'estudis filogenético.<ref>{{Cita web|url=https://www.primatewatching.com/t-selangorensis|títul=Trachypithecus selangorensis|fechaacceso=2020-11-20|sitioweb=primatewatching|idioma=en}}</ref>

No obstant, en atres fonts com la publicació ''[[Mammal Species of the World]]'', encara es classifiquen els langures plateados de les illes Natuna com una subespecie, denominada ''T. c. vigilans''.<ref name="msw3" />

== Dieta i ecologia ==

L'espècie té una dieta basada en vegetals ([[folívora]]), la qual inclou una proporció més alta de fulls que qualsevol un atre [[colobino]]. No obstant, també inclouen en la seua dieta frutes i algunes llavors i flors, la qual cosa constituïx solament el 9% de la dieta; són capaços d'alimentar-se de fulls més durs i madures que qualsevol atra de les espècies relacionades.<ref name=Caton1999>{{cita publicació | autor = Caton, J.M. | any = 1999 | títul = Digestive strategy of the Asian colobine genus ''Trachypithecus'' | publicació = Primats | volum = 40 | pàgines = 311–325}}</ref> Per estes característiques, els langures plateados no viuen en les mateixes àrees boscoses que les atres espècies de primats. Quan conviuen en una mateixa zona, estos generalment s'ubiquen en el dosel mig del bosc, deixant les branques altes per a les espècies en una dieta més [[Frugivoro|frugívora]].<ref name=Harding2010/>

Els depredadors locals capaços de capturar als langures plateados inclou als [[Panthera pardus|lleoparts]], [[Panthera tigris|tigres]], [[Cuon alpinus|doles]] i algunes serps grans. Els [[Arctictis binturong|binturongs]], [[civeta]]s i atres carnívors menuts, provablement siguen capaços de capturar crío.<ref name=Harding2010/>

Els langures plateados són poc susceptibles a adquirir contagis dels humans, incloent l'infecció per [[VIH]], sent per este motiu usats en experiments mèdics.<ref name=Lo1989>{{cita publicació | autor = Lo, S-C. ''et al.'' | any = 1989 | títul = Fatal infection of silvered leaf monkeys with a virus-like infectious agent (VLIA) derived from a patient with AIDS | publicació = American Journal of Tropical Medicine and Hygiene | volum = 40 | número = 4 | url=http://www.ajtmh.org/cgi/content/abstract/40/4/399 | pàgines = 399–409}}</ref>

== Comportament ==

Els langures plateados són animals [[Diurnalidad|diürns]]; viagen en grups d'entre 9 i 40 individus, composts per un macho adults i vàries femelles que cooperativamente cuiden dels jóvens. En rares ocasions baixen dels arbres, la qual cosa els garantisa protecció contra els depredadors terrestres. Cada u d'estos grups ocupen un territori d'entre 20 i 43 [[hectàrea]]s, podent superpondre's en el territori de grups veïns. Durant el dia poden cobrir fins a 500 metros de distància en el bosc, en alguns subgrups formats exclusivament per femelles, que se separen del grup en el que troba el macho. Les totalitat del grup es reunix en un sol arbre per a pernoctar.<ref name=Harding2010/>

L'estructura social és [[Matrilinaje|matrileneal]] basada en un harem. Les femelles permaneixen en el grup per tota la vida, mentres els machos ho abandonen en quant alcancen l'edat adulta, vivint en menuts grups de fadrins fins que són capaços d'establir el seu propi harem. Dins del grup els machos eixercixen domini sobre les femelles i aquelles en descendència ho fan sobre les que no la tenen; no obstant, el nivell d'agressió dins dels grups és baix, comparat en el d'algunes espècies relacionades.

Degut a que el territori d'alguns grups pot confluir, a sovint estos entren en contacte. El macho dominant és l'encarregat de protegir el seu grup i territori de machos rivals, comunicant el seu estatus per mig de vocalisacions i desplegaments. En absència del macho, les femelles de grups de grups diferents en més freqüència interactuen pacíficament. El conflicte més sério es produïx quan un macho intrús irromp en el territori de huit macho, la qual cosa pot terminar en la pren de control del grup per part d'un nou macho. En molts primats, quan este event succeïx és freqüent que el usurpador termine matant a la prole engendrada pel seu predecessor; no obstant, encara que és provable que açò ocórrega en els langures plateados, l'event no s'ha observat directament i provable que açò ocórrega en menys freqüència que en atres espècies de primat.<ref name=Harding2010/>

A pesar de que són menys vocals que les atres espècies estretament relacionades, posseïxen a lo manco trecevocalizaciones diferents, sent la més comuna la vora emesa pels machos adults mentres defenen el seu territori. Atres vocalisacions expressen temor, enuge, excitació i satisfacció, aparte de varis cridats que emeten els infants.<ref name=Harding2010/>

== Reproducció i cicle vital ==

El apareamiento succeïx durant tot l'any sense identificar-se una estació d'época de apareamiento pròpiament dita, en un interval entre gestacions que oscila entre 18 i 24 mesos.<ref name=Medway1970>{{cita publicació | autor = Medway, L. | any = 1970 | títul = Breeding of the silvered leaf monkey, ''Presbytis cristata'', in Malaya | url = https://archive.org/details/sim_journal-of-mammalogy_1970-08_51_3/page/630 | publicació = Journal of Mammalogy | volum = 51 | número = 3 | pàgines = 630–632 | doi = | jstor=1378413}}</ref> La femella atrau al macho en moviments laterals del cap i la copulació pot repetir-se algunes voltes durant la trobada. S'han observat casos de femelles que apleguen a la [[menopausa]] en la seua [[hàbitat]], aplegant a sobreviure fins a 9 anys despuix de l'última gestació.<ref name=Harding2010/>

La femella dona a llum una crío despuix d'un periodo de gestació d'entre 181 i 200 dies. En nàixer els refillols pesen al voltant de 400 g i medixen uns 20 cm, es troben ben desenrollats i són capaços d'agarrar-se fortament a la seua mare. Els menuts naix en una coberta de pèl de color taronja i la pell nueta en blanca en la cara, mans i peus. La pell canvia ràpidament al to obscuro dels adults, pero el pelaje alcança el característic color negre plateado fins als cinc mesos de vida. El conte dels menuts està a càrrec de totes les femelles del grup de modo comunitari i el desmame es prolonga fins als 18 mesos, a pesar de que el seu medre biològica deixa de produir llet a l'any del naiximent.<ref name=Shelmidine2009>{{cita publicació | autor = Shelmidine, N. ''et al.'' | any = 2009 | títul = Patterns of reproduction in Malayan silvered leaf monkeys at the Bronx Zoo | publicació = [[American Journal of Primatology]] | volum = 71 | número = 10 | pàgines = 852–859 | doi = 10.1002/ajp.20712}}</ref> Els jóvens alcancen la madurea sexual casi tan pronte com desmamen i les femelles en poromedio tenen la seua primer gestació als 35 mesos d'edat.<ref name=Shelmidine2007>{{cita publicació | autor = Shelmidine, N., ''et al.'' | any = 2007 | títul = Genital swellings in silvered langurs: what do they indicate? | publicació = American Journal of Primatology | volum = 69 | número = 5 | pàgines = 519–532 | doi = 10.1002/ajp.20359}}</ref> Eixemplars d'esta espècie han aplegat a viure en captiveri fins a 31 anys.<ref name=Harding2010/>

== Evolució ==
Ho anàlisis genètics varen mostrar que l'espècie va evolucionar durant en procés ràpit d'[[especiación]] que va succeir entre fa 0,95 i 1,25 millons d'anys, event en el qual es varen originar totes les espècies pertanyents al grup ''T. cristatus''. A causa de la relativa velocitat i diversitat d'este event les espècies d'este grup són difícils d'identificar genèticament i existixen alugunas dubtes que inclús realment siguen espècies diferents.<ref name=Roos2008/> A pesar de que l'espècie més relacionada en el langur plateado és el [[langur de Java]] (''Trachypithecus auratus''),<ref name=Rosenblum1997>{{cita publicació | autor = Rosenblum, L.L. ''et al.'' | any = 1997 | títul = High mitochondrial DNA diversity with little structure within and among leaf monkey populations (''Trachypithecus cristatus'' and ''Trachypithecus auratus'') | publicació = International Journal of Primatology | volum = 18 | pàgines = 1005–1028}}</ref> també existixen reportes d'híbrits en el langur de Phayre (''Trachypithecus phayrei''), del com es considera pertany a un grup diferent dins de l'espècie.<ref name=Harding2010/>

Es coneixen fòssils procedents del [[Pleistoceno Superior]], ocupant el mateix territori actual. Alguns d'estos fòssils tenien els molar més grans que els eixemplars existents, no obstant, no s'han assignat a subespecies distintes.<ref name=Harding2010/>

== Conservació ==

El langur plateado es considera una espècie [[Espècie casi amenaçada|casi amenaçada]] per part de la [[UICN]], i s'inclou en l'apèndix II de la [[CITES]].<ref name=cites>{{Cita web|url=http://www.cites.org/eng/app/appendices.shtml|títul=Appendices|fechaacceso=29th Jan 2011|llinage=Convention on International Trade in Endangered Species of Wild Fauna and Flora 2009}}</ref> El seu hàbitat es troba severament amenaçat en tota la seua àrea de distribució per la tala per a la [[indústria maderera]] i l'obertura de terreny per a plantacions de palma d'oli. Una atra font d'amenaça és la seua caça com a font d'aliment i la captura per al [[Comerç d'animals salvages|tràfic de mascotes]].<ref name=Corlett2007>{{cita publicació | autor = Corlett, R.T. | any = 2007 | títul = The impact of hunting on the mammalian fauna of tropical Asian forests | publicació = Biotropica | volum = 39 | número = 3 | pàgines = 292–303 | doi = 10.1111/j.1744-7429.2007.00271.x}}</ref>

== Referències ==
{{listaref}}

== Enllaços externs ==

* [https://archive.today/20121209104408/www.bbc.co.uk/nature/wildfacts/factfiles/320.shtml Langur plateado BBC]
* [https://web.archive.org/web/20110722233213/http://www.wildlife.gov.my/printed_material/kbdmamclist/lotongkelabu.pdf Lotong Kelabu]

[[Categoria:Mamífers d'Àsia]]

Trachypithecus cristatus - Historial de revisions

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer