Jose2: Text reemplaça - ' Vejau ' a ' Vore '

2026-07-08T16:20:45Z

Text reemplaça - ' Vejau ' a ' Vore '

← Revisió anterior		Revisió de 16:20 8 jul 2026
Llínea 44:		Llínea 44:
	En els anys següents a la troballa del fèmur es varen trobar atres elements d'indústria lítica en el mateix jaciment, pero varen ser posats en dubte en aquell moment per alguns arqueòlecs, puix es varen trobar indicis d'haver segut enterrats allí a propòsit, per a reforçar el primer engany.<ref name="tonni" />		En els anys següents a la troballa del fèmur es varen trobar atres elements d'indústria lítica en el mateix jaciment, pero varen ser posats en dubte en aquell moment per alguns arqueòlecs, puix es varen trobar indicis d'haver segut enterrats allí a propòsit, per a reforçar el primer engany.<ref name="tonni" />

	== ~~Vejau~~ també ==		== Vore també ==
	*[[Meridiungulata]]		*[[Meridiungulata]]

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer

2026-07-08T13:03:42Z

Bot: Creant artícul sobre el mamífer

Pàgina nova

[[Archiu:Em - Toxodon platensis - 1.jpg|miniatura|''Toxodon (''Toxodon'')]]

'''''Toxodon''''' (del [[Idioma grec|grec]] τοξον (toxon), "arc", i δόντι (dóntis), "dent": "dent curvada" o "en forma d'arc") és un [[gènero (biologia)|gènero]] de [[mamífers]] [[extint]]s de la família [[Toxodontidae]], de l'suborden dels [[Toxodonta]], del [[orde (biologia)|orde]] [[Notoungulata]] pertanyent als [[meridiungulado]]s. El seu [[nom científic]] sol castellanizarse com '''toxodonte''' i en plural '''toxodontes'''.

== Generalitats ==
El seu nom significa "dent curvada" o "en forma d'arc".
Són [[mamífers]] originaris de [[Sudamérica]], que varen evolucionar independentment en lo que llavors era una illa-continent. Els [[ungulats]] suramericans proporcionen un cas d'aïllament geogràfic tan notable com el dels [[marsupials]] en [[Austràlia]].

La [[radiació adaptativa]] dels ungulats paleocenos d'Amèrica del Sur va ser precoç i ràpida, #lo que dificulta trobar un model filogenético lo suficientment explicatiu. Procedents de menuts i primitius animals herbívors sense competidors, varen evolucionar independentment i aïllats del restant dels [[ungulats]] durant casi tot l'extens periodo del [[Cenozoico]].

Es va propondre que ''Toxodon'' tenia hàbits amfibis pero la posició del cap baixe la creu desment esta possibilitat. El seu [[esquelet]] mostra semblat en la [[família (biologia)|família]] dels [[bóvidos]]
i una [[grupa]] similar a la del [[bisonte]], com el seu parent ''[[Nesodon]]'', al que supera en tamany.

Anàlisis de seqüències de [[colágeno]] obtingudes de ''Toxodon'' i del litopterno ''[[Macrauchenia]]'' varen donar com a resultat que els ungulats natius de Suramérica conformen el grup germà dels [[perissodàctil]]s, #lo que els convertix en [[ungulat]]s verdaders i membres dels [[laurasiaterios]].<ref name="WelkerCollins2015">{{cita publicació|last1=Welker|first1=F.|last2=Collins|first2=M. J.|last3=Thomas|first3=J. A.|last4=Wadsley|first4= M.|last5=Brace|first5 =S.|last6=Cappellini|first6=I.|last7=Turvey|first7=S. T.|last8=Reguero|first8= M.|last9=Gelfo|first9=J. N.|last10=Kramarz|first10= A.|last11=Burger|first11=J.|last12=Thomas-Oates|first12= J.|last13= Ashford|first13=D. A.|last14=Ashton|first14=P. D.|last15= Rowsell|first15= K.|last16=Porter|first16=D. M.|last17= Kessler|first17=B.|last18= Fischer|first18=R.|last19=Baessmann|first19= C.|last20=Kaspar|first20=S.|last21=Olsen|first21=J. V.|last22= Kiley|first22=P.|last23=Elliott|first23=J. A.|last24= Kelstrup|first24=C. D.|last25=Mullin|first25= V.|last26= Hofreiter|first26=M.|last27= Willerslev|first27=I.|last28=Hublin|first28=J.-J.|last29=Orlando|first29= L.|last30= Barnes|first30=I.|last31= MacPhee|first31=R. D. I.|títul=Ancient proteins resolve the evolutionary history of Darwin’s South American ungulates|publicació= Nature|data=18 de març de 2015|issn=0028-0836|doi= 10.1038/nature14249|}}</ref>

== Característiques ==

Els toxodontes alcancen el tamany d'un [[hipopótam]] i provablement compartien els seus hàbits.
Sobre les seues dents, els [[incisiu]]s superiors estan molt estovats, són sumament fortes i solament la cara externa du una capa d'esmalt, mentres que els inferiors, molt achatados, de disposició horisontal i gran expansió lateral, li donen a la part anterior de la mandíbula l'aspecte d'una jagantesca espátula.

El cos era pesat, en forma de barril, recolzat sobre pates curtes i robustes. Les pates plantígradas, en tres dits ungulats, eren no obstant, prou menudes. Com les atrasseres eren més llargues que les davanteres, el cos s'inclinava cap a avant, a l'altura dels muscles.

El [[cràneu]] és molt llarc en relació en l'altura. La part anterior del cap era ampla, els llavis eren en tota provabilitat prensils i li servien per a arreplegar la pastura, presentant per [[convergència evolutiva]] una similitut en els actuals [[Diceros bicornis|rinoceronts negres]]. Just per darrere del hocico, el cràneu s'estretia, com en el [[rinoceront]], i despuix es tornava a eixamplar. Els arcs zigomàtics són de gran tamany. Podien alimentar-se de la vegetació dura i correosa dels arbres, les pampes i les estepas semidesérticas.

Les dents indiquen que ''Toxodon'' era una mescla de ramoneador i menjador d'herba, que tallava i mastegava la dura herba de la pampa, pero també s'alimentava de fullage.

Els toxodontes han segut comparats en els hipopótams, potser pel fet de posseir extremitats alguna cosa curtes i grans dents frontals. No obstant, la presència d'adaptacions especials en el genoll d'estos animals sugerix que es tracta d'[[animals terrestres]], habitants d'espais oberts. Aparentment, les adaptacions del cràneu i la dentadura dels toxodontes varen sorgir com a resposta al consum de pastures, pero despuix els varen permetre adaptar-se a una dieta vegetariana més generalista, és dir, podien consumir una àmplia varietat d'aliments. Els últims toxodontes varen desaparéixer fa uns 12000 anys, en les famoses extincions de la megafauna pleistocénica.<ref>A. I. Zurita, A. A. Carlini, G. J. Scillato-Yané and I. P. Tonni. 2004. Mamífers extints del Cuaternario de la Província del Chaco (Argentina) i la seua relació en aquells de l'est de la regió pampeana i de Chile. Revista geològica de Chile 31(1):65-87.</ref><ref>L. O. Ix-los, C. Cartelle, P. G. Guedes, P. C. Boggiani, A. Janoo and C. A. M. Russo. 2006. Quaternary mammals from Serra do Bodoquena, Mate Grosso do Sul, Brazil. Boletim do Museu Nacional 521:1-12.</ref>

== Extinció ==

Varen viure des de fa 2,6 millons d'anys fins a fa 16 500 anys.<ref>Baffa, O., Brunetti, A., Karmann, I., Dias Net, C.M. (2000) ESR dating of a toxodon tooth from a Brazilian karstic cave. ''Applied Radiation and Isotopes'', 5: 1345-1349. doi:10.1016/S0969-8043(00)00093-2</ref> Provablement va ser l'ungulat més abundant en el subcontinent suramericà, sent un dels pocs meridiungulados que va sobreviure i va prosperar despuix del [[gran intercanvi americà]].

== Descobriment ==
Va ser el primer mamífer suramericà fòssil endèmic en ser descrit. Va ser descrit per [[Sir Richard Owen]] en 1837, a partir d'un cràneu adquirit en 1833 per [[Charles Darwin]] per 18 [[penic]]s a lugareño de [[Colónia del Sacrament]] ([[Uruguay]]), i una [[mandíbula]] gastada extreta en [[Baïa Blanca]] ([[Argentina]]), durant aquell mateix viage en el [[HMS Beagle]].<ref>{{Cita publicació|títul=A description of the cranium of the Toxodon platensis,a gigantic extinct mammiferous species, referable by its dentition to the Rodentia, but with affinities to the Pachydermata and the herbivorous Cetacea.|llinages=Owen|nomene=Richard|data=1837|publicació=Proceedings of the Geological Society of London|volum=2|número=|pàgines=541–542|fechaacceso=16 de setembre de 2020|issn=0370-291X|doi=10.1144/gsl.jgs.1847.003.01-02.09|pmid=}}</ref><ref>{{Cita publicació|url=https://doi.org/10.1671/0272-4634(2006)26[387:ANMMHN]2.0.CO;2|títul=A new middle Miocene hegetotheriid (Notoungulata: Typotheria) and a phylogeny of the Hegetotheriidae|llinages=Croft|nom=Darin A.|llinages2=Anaya|nomene2=Federico|data=12 de juny de 2006|publicació=Journal of Vertebrate Paleontology|volum=26|número=2|pàgines=387–399|fechaacceso=16 de setembre de 2020|issn=0272-4634|doi=10.1671/0272-4634(2006)26[387:ANMMHN]2.0.CO;2}}</ref>

=== El frau del «fèmur de toxodon flechado» ===
En 1914 es va publicar la troballa d'un fèmur de ''Toxodon'' que tenia una suposta [[punta de flecha]] incrustada, punta de flecha que no es va mencionar durant l'excavació. Posteriorment es va demostrar que no era una punta de flecha, sino una [[raedera]] fragmentada d'una indústria lítica de no més de 6500 anys, molt posterior als prop de tres millons d'anys dels #sediment que contenien els fòssils. Aixina mateix es va comprovar que la incrustación no era ''perimortem'', sino posterior a l'inici dels processos de fossilisació: un presunt frau per part del descobridor o persona pròxima a les excavacions per a demostrar que aquells animals varen ser caçats pel ser humà.<ref name="tonni">{{cita publicació| llinages= Tonni | nom= Eduardo Pedro| any= 2016 | títul= Històries de barrancas i de fraus | revista= Museu | volum= 28 | pàgines= 41-48| issn= 1853-4414| url= http://sedici.unlp.edu.ar/handle/10915/56780}}</ref>

En els anys següents a la troballa del fèmur es varen trobar atres elements d'indústria lítica en el mateix jaciment, pero varen ser posats en dubte en aquell moment per alguns arqueòlecs, puix es varen trobar indicis d'haver segut enterrats allí a propòsit, per a reforçar el primer engany.<ref name="tonni" />

== Vejau també ==
*[[Meridiungulata]]

== Referències ==
{{listaref}}

[[Categoria:Mamífers d'Amèrica]]

Toxodon - Historial de revisions

Jose2: Text reemplaça - ' Vejau ' a ' Vore '

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer