Torres dels Serrans - Historial de revisions

Lluísm en 11:08 6 jul 2024

2024-07-06T11:08:12Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:08 6 jul 2024
Llínea 84:		Llínea 84:
	* [[Torres de Quart]]		* [[Torres de Quart]]

	==Referències==		== Referències ==
	{{Reflist}}		{{Reflist}}
	* Aragó, Lucila; Azkárraga, José Mª; Salazar, Juan. Valencia 1931-1936 : guia urbana, la ciudad en la II República. 2a edició. Valéncia: Universitat de Valéncia, 2010. ISBN 978-84-370-7757-4		* Aragó, Lucila; Azkárraga, José Mª; Salazar, Juan. Valencia 1931-1936 : guia urbana, la ciudad en la II República. 2a edició. Valéncia: Universitat de Valéncia, 2010. ISBN 978-84-370-7757-4
Llínea 90:		Llínea 90:
	* Vaamonde Valencia, José Lino, Salvamento y protección del Tesoro Artístico español durante la guerra, 1936-1939, Caracas, Imprenta de Cromotip, 1973		* Vaamonde Valencia, José Lino, Salvamento y protección del Tesoro Artístico español durante la guerra, 1936-1939, Caracas, Imprenta de Cromotip, 1973

	==Bibliografia==		== Bibliografia ==
	* Coscolla Sanz, Vicent. La Valencia Musulmana. Valéncia. 2003. ISBN 84-87398-75-8		* Coscolla Sanz, Vicent. La Valencia Musulmana. Valéncia. 2003. ISBN 84-87398-75-8
	* López Cavero, Javier. Torres de Serranos y de Quart - La ciudad amurallada de Valencia. 2015. Ajuntament de Valéncia. ISBN: 978-84-9089-025-7		* López Cavero, Javier. Torres de Serranos y de Quart - La ciudad amurallada de Valencia. 2015. Ajuntament de Valéncia. ISBN: 978-84-9089-025-7

	==Enllaços externs==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Torres de Serrans}}		{{Commonscat\|Torres de Serrans}}

Lluísm en 11:20 23 dec 2023

2023-12-23T11:20:58Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:20 23 dec 2023
Llínea 9:		Llínea 9:
	[[File:Torres de Serranos 04.JPG\|right\|275px\|thumb\|<center>Fos de les Torres dels Serrans</center>]]		[[File:Torres de Serranos 04.JPG\|right\|275px\|thumb\|<center>Fos de les Torres dels Serrans</center>]]

	Les '''Torres dels Serrans''' foren construïdes entre els anys [[1392]] i [[1398]] per l'arquitecte [[Pere Balaguer]] per encàrrec dels [[Jurats de Valéncia]]. Va prendre com a model el Portal Real del ~~monasteri del~~ Poblet.		Les '''Torres dels Serrans''' foren construïdes entre els anys [[1392]] i [[1398]] per l'arquitecte [[Pere Balaguer]] per encàrrec dels [[Jurats de Valéncia]]. Va prendre com a model el Portal Real del [[Monasteri de Poblet\|Monasteri de Poblet]].
	La seua ubicació fon ocupada anteriorment pel Portal dels Roteros (nomenada Porta d'Alcàntera en temps dels sarraïns), en la Plaça dels Furs, enfront de les Alberedes del [[riu Túria]] i eren l'entrada a la ciutat dels que provenien de la comarca dels Serrans. Este fet és el que les dona nom, encara que també s'ha dit que dit nom ve de la principal família que vivia en el carrer homònim.		La seua ubicació fon ocupada anteriorment pel Portal dels Roteros (nomenada Porta d'Alcàntera en temps dels sarraïns), en la Plaça dels Furs, enfront de les Alberedes del [[riu Túria]] i eren l'entrada a la ciutat dels que provenien de la comarca dels Serrans. Este fet és el que les dona nom, encara que també s'ha dit que dit nom ve de la principal família que vivia en el carrer homònim.

Llínea 50:		Llínea 50:
	== Atres funcions ==		== Atres funcions ==

	===Presó===		=== Presó ===

	En [[juliol]] de l'any [[1586]], l'incendi provocat en la càrcel de la Casa de la Ciutat obligà a traslladar als presos nobles, cavallers i generosos a atres dependències, entre elles les Torres dels Serrans. Aixina que les torres albergarien des de fins del [[sigle XVI]] i fins al [[sigle XIX]] una de les presons de la ciutat, lo que motivà el tancament de les estàncies cap a la zona interna, la seua subdivisió interior i atres obres de acondicionament per a este fi, com successius enreixats, que varen alterar substancialment el conjunt, encara que serviren en part per a conservar les torres, quan a partir de [[1865]] començà el derrocament de la [[muralla de Valéncia]].		En [[juliol]] de l'any [[1586]], l'incendi provocat en la càrcel de la Casa de la Ciutat obligà a traslladar als presos nobles, cavallers i generosos a atres dependències, entre elles les Torres dels Serrans. Aixina que les torres albergarien des de fins del [[sigle XVI]] i fins al [[sigle XIX]] una de les presons de la ciutat, lo que motivà el tancament de les estàncies cap a la zona interna, la seua subdivisió interior i atres obres de acondicionament per a este fi, com successius enreixats, que varen alterar substancialment el conjunt, encara que serviren en part per a conservar les torres, quan a partir de [[1865]] començà el derrocament de la [[muralla de Valéncia]].
	A continuació aportem algunes senyes històriques i anècdotes procedents dels treballs de l'historiador el senyor [[Ricart Garcia Moya]], que sense dubte mos seran de gran utilitat per a cerciorar-nos de lo emblemàtic i funcional que era este símbol del [[Regne de Valéncia\|Regne]] i atres aportacions de la web del senyor J. Diez Arnal.		A continuació aportem algunes senyes històriques i anècdotes procedents dels treballs de l'historiador el senyor [[Ricart Garcia Moya]], que sense dubte mos seran de gran utilitat per a cerciorar-nos de lo emblemàtic i funcional que era este símbol del [[Regne de Valéncia\|Regne]] i atres aportacions de la web del senyor J. Diez Arnal.

	===Funció simbòlica i avís de guerra.===		=== Funció simbòlica i avís de guerra ===

	"EI 7 de [[juny]] s'activà la maquinària bèlica del [[Regne de Valéncia\|Regne]] en la protocolària colocació de la [[Real Senyera]] en les Torres dels Serrans; acció que significava la declaració de guerra "a sanc i foc". Durant els dies en que la bandera va estar exposta en les torres -mentres les forces del Regne anaven organisant-se-, mai va permanéixer sense custòdia: "la guardaren de dia i de nit vint hòmens del Centenar de la Ploma".		"EI 7 de [[juny]] s'activà la maquinària bèlica del [[Regne de Valéncia\|Regne]] en la protocolària colocació de la [[Real Senyera]] en les Torres dels Serrans; acció que significava la declaració de guerra "a sanc i foc". Durant els dies en que la bandera va estar exposta en les torres -mentres les forces del Regne anaven organisant-se-, mai va permanéixer sense custòdia: "la guardaren de dia i de nit vint hòmens del Centenar de la Ploma".
Llínea 62:		Llínea 62:
	Pareix que no existia en la [[Corona d'Espanya]] -i potser en cap atre regne europeu- una bandera que tinguera per a la seua defensa una companyia armada, com succeïa en la [[Real Senyera]]." (RGM)		Pareix que no existia en la [[Corona d'Espanya]] -i potser en cap atre regne europeu- una bandera que tinguera per a la seua defensa una companyia armada, com succeïa en la [[Real Senyera]]." (RGM)

	===Pistes de la llabor defensiva===		=== Pistes de la llabor defensiva ===
	“En la seua part posterior podem observar la bella escala que dona accés a la planta noble, a on els jurats i els cavallers rebien les visites ilustres de la ciutat, i els arcs gòtics que mantenen l'estructura defensiva, aixina com la campana procedent del convent de Sant Antoni Abat, situat llavors en l'horta, hui en el carrer de Sagunt, que en [[1363]] alertà a la població de l'atac de les tropes del Rei de Castella, el senyor Pedro I el Cruel, en guerra contra el Rei d'Aragó, el senyor [[Pere IV el Cerimoniós]].		“En la seua part posterior podem observar la bella escala que dona accés a la planta noble, a on els jurats i els cavallers rebien les visites ilustres de la ciutat, i els arcs gòtics que mantenen l'estructura defensiva, aixina com la campana procedent del convent de Sant Antoni Abat, situat llavors en l'horta, hui en el carrer de Sagunt, que en [[1363]] alertà a la població de l'atac de les tropes del Rei de Castella, el senyor Pedro I el Cruel, en guerra contra el Rei d'Aragó, el senyor [[Pere IV el Cerimoniós]].

Llínea 78:		Llínea 78:
	Han segut retratades i descrites pel viager anglés Henry Cook en els seus "Annales" publicats en [[Londres]] en [[1585]], i també pel francés Jouvín, en el seu "Voyage" de [[1672]]. Laborde, un atre francés, enviat com a espia per [[Napoleó]] en [[1813]], es quedà subjugat per la bellea i solidea d'esta construcció, considerada com la més brillant obra gòtica defensiva de la Península Ibèrica.		Han segut retratades i descrites pel viager anglés Henry Cook en els seus "Annales" publicats en [[Londres]] en [[1585]], i també pel francés Jouvín, en el seu "Voyage" de [[1672]]. Laborde, un atre francés, enviat com a espia per [[Napoleó]] en [[1813]], es quedà subjugat per la bellea i solidea d'esta construcció, considerada com la més brillant obra gòtica defensiva de la Península Ibèrica.

	Des de l'any [[1404]] en el Rei [[Martí I l'Humà]] i fins a [[1976]], en el Rei [[Joan Carles I]], les torres han segut testimonis mudes de les primeres entrades de 22 sobirans de la [[Corona d'Aragó]], rumbo a la Sèu. (J.D.A.)		Des de l'any [[1404]] en el Rei [[Martí I l'Humà]] i fins a l'any [[1976]], en el Rei [[Joan Carles I]], les torres han segut testimonis mudes de les primeres entrades de 22 sobirans de la [[Corona d'Aragó]], rumbo a la Sèu. (J.D.A.)

	==Vore també==		== Vore també ==
	*[[Muralla àrap de Valéncia]]		* [[Muralla àrap de Valéncia]]
	*[[Torres de Quart]]		* [[Torres de Quart]]

	==Referències==		==Referències==
Llínea 97:		Llínea 97:
	{{Commonscat\|Torres de Serrans}}		{{Commonscat\|Torres de Serrans}}

	*[http://www.elreinodevalencia.es/index.php?option=com_content&task=blogsection&id=5&Itemid=28 Galeria fotogràfica, fotos antigues de Valéncia.]		* [http://www.elreinodevalencia.es/index.php?option=com_content&task=blogsection&id=5&Itemid=28 Galeria fotogràfica, fotos antigues de Valéncia.]

	{{Monuments de Valéncia}}		{{Monuments de Valéncia}}

Jose2 en 19:17 22 jul 2023

2023-07-22T19:17:19Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:17 22 jul 2023
Llínea 95:		Llínea 95:

	==Enllaços externs==		==Enllaços externs==
			{{Commonscat\|Torres de Serrans}}

	*[http://www.elreinodevalencia.es/index.php?option=com_content&task=blogsection&id=5&Itemid=28 Galeria fotogràfica, fotos antigues de Valéncia.]		*[http://www.elreinodevalencia.es/index.php?option=com_content&task=blogsection&id=5&Itemid=28 Galeria fotogràfica, fotos antigues de Valéncia.]

Lluísm: /* Referències */

2023-07-16T11:42:25Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 11:42 16 jul 2023
Llínea 87:		Llínea 87:
	{{Reflist}}		{{Reflist}}
	* Aragó, Lucila; Azkárraga, José Mª; Salazar, Juan. Valencia 1931-1936 : guia urbana, la ciudad en la II República. 2a edició. Valéncia: Universitat de Valéncia, 2010. ISBN 978-84-370-7757-4		* Aragó, Lucila; Azkárraga, José Mª; Salazar, Juan. Valencia 1931-1936 : guia urbana, la ciudad en la II República. 2a edició. Valéncia: Universitat de Valéncia, 2010. ISBN 978-84-370-7757-4
			* [http://www.jdiezarnal.com/valenciatorresserranos.html JDiezArnal Torres de Serranos]
	* Vaamonde Valencia, José Lino, Salvamento y protección del Tesoro Artístico español durante la guerra, 1936-1939, Caracas, Imprenta de Cromotip, 1973		* Vaamonde Valencia, José Lino, Salvamento y protección del Tesoro Artístico español durante la guerra, 1936-1939, Caracas, Imprenta de Cromotip, 1973

Lluísm: /* Bibliografia */

2023-07-16T11:40:26Z

Bibliografia

← Revisió anterior		Revisió de 11:40 16 jul 2023
Llínea 91:		Llínea 91:
	==Bibliografia==		==Bibliografia==
	* Coscolla Sanz, Vicent. La Valencia Musulmana. Valéncia. 2003. ISBN 84-87398-75-8		* Coscolla Sanz, Vicent. La Valencia Musulmana. Valéncia. 2003. ISBN 84-87398-75-8
	* López Cavero, Javier. Torres de Serranos y de Quart - La ciudad amurallada de Valencia. 2015 Ajuntament de Valéncia		* López Cavero, Javier. Torres de Serranos y de Quart - La ciudad amurallada de Valencia. 2015. Ajuntament de Valéncia. ISBN: 978-84-9089-025-7

	==Enllaços externs==		==Enllaços externs==

Lluísm: /* Bibliografia */

2023-07-16T11:39:50Z

Bibliografia

← Revisió anterior		Revisió de 11:39 16 jul 2023
Llínea 91:		Llínea 91:
	==Bibliografia==		==Bibliografia==
	* Coscolla Sanz, Vicent. La Valencia Musulmana. Valéncia. 2003. ISBN 84-87398-75-8		* Coscolla Sanz, Vicent. La Valencia Musulmana. Valéncia. 2003. ISBN 84-87398-75-8
			* López Cavero, Javier. Torres de Serranos y de Quart - La ciudad amurallada de Valencia. 2015 Ajuntament de Valéncia

	==Enllaços externs==		==Enllaços externs==

Lluísm: /* L'edifici. */

2023-07-16T11:25:28Z

L'edifici.

← Revisió anterior		Revisió de 11:25 16 jul 2023
Llínea 32:		Llínea 32:
	Per tant, en l'any [[1526]] la [[Real Senyera]] va ser acompanyada per milers de lansquenets alemanys i companyies valencianes, grans canons de [[Xàtiva]], cos armat del [[Centenar de la Ploma]] i el Virrei, música marcial de tabals, pifres i trompetes. I no és per molestar. Pero, va haver en alguna de les que ara es titulen "comunitats històriques" ([[Catalunya]], [[País Vasc]], [[Galícia]]...) una bandera equiparable a la Real Senyera en tant que valor material, històric i protocolari? Sospite que no."		Per tant, en l'any [[1526]] la [[Real Senyera]] va ser acompanyada per milers de lansquenets alemanys i companyies valencianes, grans canons de [[Xàtiva]], cos armat del [[Centenar de la Ploma]] i el Virrei, música marcial de tabals, pifres i trompetes. I no és per molestar. Pero, va haver en alguna de les que ara es titulen "comunitats històriques" ([[Catalunya]], [[País Vasc]], [[Galícia]]...) una bandera equiparable a la Real Senyera en tant que valor material, històric i protocolari? Sospite que no."

	== L'edifici. ==		== L'edifici ==

	[[File:Escudo coronado de.Valencia con lo rat penat.JPG\|rigth\|thumb\|<center>Escut Real.</center>]]		[[File:Escudo coronado de.Valencia con lo rat penat.JPG\|rigth\|thumb\|<center>Escut Real.</center>]]

Lluísm en 11:25 16 jul 2023

2023-07-16T11:25:17Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:25 16 jul 2023
Llínea 86:		Llínea 86:
	==Referències==		==Referències==
	{{Reflist}}		{{Reflist}}
			* Aragó, Lucila; Azkárraga, José Mª; Salazar, Juan. Valencia 1931-1936 : guia urbana, la ciudad en la II República. 2a edició. Valéncia: Universitat de Valéncia, 2010. ISBN 978-84-370-7757-4
			* Vaamonde Valencia, José Lino, Salvamento y protección del Tesoro Artístico español durante la guerra, 1936-1939, Caracas, Imprenta de Cromotip, 1973

	==Bibliografia==		==Bibliografia==
	*Coscolla Sanz, Vicent. La Valencia Musulmana. Valéncia. 2003. ISBN 84-87398-75-8		* Coscolla Sanz, Vicent. La Valencia Musulmana. Valéncia. 2003. ISBN 84-87398-75-8

	==Enllaços externs==		==Enllaços externs==

Lluísm: /* Bibiografia */

2023-07-16T11:19:13Z

Bibiografia

← Revisió anterior		Revisió de 11:19 16 jul 2023
Llínea 87:		Llínea 87:
	{{Reflist}}		{{Reflist}}

	==~~Bibiografia~~==		==Bibliografia==
	*Coscolla Sanz, Vicent. La Valencia Musulmana. Valéncia. 2003. ISBN 84-87398-75-8		*Coscolla Sanz, Vicent. La Valencia Musulmana. Valéncia. 2003. ISBN 84-87398-75-8

Jose2 en 19:39 1 jun 2022

2022-06-01T19:39:48Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:39 1 jun 2022
Llínea 42:		Llínea 42:
	La fabrica està realisada en murs de maçoneria i selleria molt cuidada, per a la que se varen utilisar roques de pedreres pròximes com [[Alginet]] i [[Rocafort]].		La fabrica està realisada en murs de maçoneria i selleria molt cuidada, per a la que se varen utilisar roques de pedreres pròximes com [[Alginet]] i [[Rocafort]].

	Tota la part que dona cap a l'exterior de la ciutat tenia un remat de marlets, perdut el de la zona central per damunt de la porta; no obstant això, sí que es conserva en la cuidadosa restauració de fins del [[sigle XIX]] i principis del [[sigle XX]], la llabor de traçaria calada d'arqueries cegues sobre columnetes, que junt en l'escut real i els escuts de la ciutat subjectats per àngels, proporcionen el caràcter essencialment ornamental d'esta zona central de la porta. Per damunt d'esta llabor decorativa i unint les torres dels extrems es trobava el camí de ronda o barbacana en els seus corresponents marlets recolzats sobre grossos elements escalonats i revoltons.		Tota la part que dona cap a l'exterior de la ciutat tenia un remat de [[Marlet\|marlets]], perdut el de la zona central per damunt de la porta; no obstant això, sí que es conserva en la cuidadosa restauració de fins del [[sigle XIX]] i principis del [[sigle XX]], la llabor de traçaria calada d'arqueries cegues sobre columnetes, que junt en l'escut real i els escuts de la ciutat subjectats per àngels, proporcionen el caràcter essencialment ornamental d'esta zona central de la porta. Per damunt d'esta llabor decorativa i unint les torres dels extrems es trobava el camí de ronda o barbacana en els seus corresponents marlets recolzats sobre grossos elements escalonats i revoltons.

	[[File:Valencia - Torres de Serranos - Noche 2015-11-13.jpg\|rigth\|thumb\|<center>Les Torres dels Serrans per la nit</center>]]En l'interior criden l'atenció les mènsules sobre les que arranquen els nervis de les voltes. En la decoració de les estàncies interiors treballaren insignes artistes de l'época com els pintors Pere Nicolau i Marçal Pintor, ~~Estos~~ s'encarregaren de dorar i colocar les claus i els escuts que rematen les voltes.		[[File:Valencia - Torres de Serranos - Noche 2015-11-13.jpg\|rigth\|thumb\|<center>Les Torres dels Serrans per la nit</center>]]En l'interior criden l'atenció les mènsules sobre les que arranquen els nervis de les voltes. En la decoració de les estàncies interiors treballaren insignes artistes de l'época com els pintors Pere Nicolau i Marçal Pintor, estos s'encarregaren de dorar i colocar les claus i els escuts que rematen les voltes.

	En algunes parts de la selleria i la mamposteria es poden localisar alguns signes lapidaris que utilisaven els canterers per a facilitar el recont dels blocs que s'anaven utilisant en la construcció.		En algunes parts de la selleria i la mamposteria es poden localisar alguns signes lapidaris que utilisaven els canterers per a facilitar el recont dels blocs que s'anaven utilisant en la construcció.
Llínea 52:		Llínea 52:
	===Presó===		===Presó===

	En [[juliol]] de [[1586]], l'incendi provocat en la càrcel de la Casa de la Ciutat obligà a traslladar als presos nobles, cavallers i generosos a atres dependències, entre elles les Torres dels Serrans. Aixina que les torres albergarien des de fins del [[sigle XVI]] i fins al [[sigle XIX]] una de les presons de la ciutat, lo que motivà el tancament de les estàncies cap a la zona interna, la seua subdivisió interior i atres obres de acondicionament per a este fi, com successius enreixats, que varen alterar substancialment el conjunt, encara que serviren en part per a conservar les torres, quan a partir de [[1865]] començà el derrocament de la [[muralla de Valéncia]].		En [[juliol]] de l'any [[1586]], l'incendi provocat en la càrcel de la Casa de la Ciutat obligà a traslladar als presos nobles, cavallers i generosos a atres dependències, entre elles les Torres dels Serrans. Aixina que les torres albergarien des de fins del [[sigle XVI]] i fins al [[sigle XIX]] una de les presons de la ciutat, lo que motivà el tancament de les estàncies cap a la zona interna, la seua subdivisió interior i atres obres de acondicionament per a este fi, com successius enreixats, que varen alterar substancialment el conjunt, encara que serviren en part per a conservar les torres, quan a partir de [[1865]] començà el derrocament de la [[muralla de Valéncia]].
	A continuació aportem algunes senyes històriques i anècdotes procedents dels treballs de l'historiador el senyor [[Ricart Garcia Moya]], que sense dubte mos seran de gran utilitat per a cerciorar-nos de lo emblemàtic i funcional que era este símbol del [[Regne de Valéncia\|Regne]] i atres aportacions de la web del senyor J. Diez Arnal.		A continuació aportem algunes senyes històriques i anècdotes procedents dels treballs de l'historiador el senyor [[Ricart Garcia Moya]], que sense dubte mos seran de gran utilitat per a cerciorar-nos de lo emblemàtic i funcional que era este símbol del [[Regne de Valéncia\|Regne]] i atres aportacions de la web del senyor J. Diez Arnal.

Llínea 65:		Llínea 65:
	“En la seua part posterior podem observar la bella escala que dona accés a la planta noble, a on els jurats i els cavallers rebien les visites ilustres de la ciutat, i els arcs gòtics que mantenen l'estructura defensiva, aixina com la campana procedent del convent de Sant Antoni Abat, situat llavors en l'horta, hui en el carrer de Sagunt, que en [[1363]] alertà a la població de l'atac de les tropes del Rei de Castella, el senyor Pedro I el Cruel, en guerra contra el Rei d'Aragó, el senyor [[Pere IV el Cerimoniós]].		“En la seua part posterior podem observar la bella escala que dona accés a la planta noble, a on els jurats i els cavallers rebien les visites ilustres de la ciutat, i els arcs gòtics que mantenen l'estructura defensiva, aixina com la campana procedent del convent de Sant Antoni Abat, situat llavors en l'horta, hui en el carrer de Sagunt, que en [[1363]] alertà a la població de l'atac de les tropes del Rei de Castella, el senyor Pedro I el Cruel, en guerra contra el Rei d'Aragó, el senyor [[Pere IV el Cerimoniós]].

	Esta campana va patir una mossa en [[1813]] durant el sege de les tropes franceses en la [[Guerra de la Independència]], per lo que està fora d' us.		Esta campana va patir una mossa en [[1813]] durant el sege de les tropes franceses en la [[Guerra de l'Independència]], per lo que està fora d' us.
	(...)		(...)