Toledo - Historial de revisions

Lluísm en 08:19 22 gin 2026

2026-01-22T08:19:52Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:19 22 gin 2026
Llínea 42:		Llínea 42:
	== Vore també ==		== Vore també ==
	* [[Anex:Municipis de la província de Toledo]]		* [[Anex:Municipis de la província de Toledo]]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Toledo, Spain}}		{{Commonscat\|Toledo, Spain}}

Jose2 en 15:27 6 jun 2024

2024-06-06T15:27:20Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:27 6 jun 2024
Llínea 38:		Llínea 38:
	Els romans varen deixar numerosos vestigis en la faç toledana, com un imponent aqüeducte, del que únicament es conserven les bases a abdós costats del Tajo, una via romana, part de la qual es pot vore en les ales dels cerros de la marge esquerra del riu, i un circ, ubicat en un parc públic i parcialment desenterrat. Existixen molts atres vestigis que, pese a estar donats per desapareguts en molts casos, és molt provable que es troben en el subsol de la urbs, tals com el teatre (ubicat en el solar immediat al circ i que actualment ocupa un colege), l'amfiteatre (baixe el barri de Covachuelas), una important infraestructura hidràulica (com els vestigis que queden al costat de la porta a on s'accedix a la mesquita del Crist de la Llum), numeroses calçades (com les recentment trobades a sèt metros aproximadament de profunditat baixe el jardí de la Mesquita anteriorment mencionada), aixina com térmens i viles.		Els romans varen deixar numerosos vestigis en la faç toledana, com un imponent aqüeducte, del que únicament es conserven les bases a abdós costats del Tajo, una via romana, part de la qual es pot vore en les ales dels cerros de la marge esquerra del riu, i un circ, ubicat en un parc públic i parcialment desenterrat. Existixen molts atres vestigis que, pese a estar donats per desapareguts en molts casos, és molt provable que es troben en el subsol de la urbs, tals com el teatre (ubicat en el solar immediat al circ i que actualment ocupa un colege), l'amfiteatre (baixe el barri de Covachuelas), una important infraestructura hidràulica (com els vestigis que queden al costat de la porta a on s'accedix a la mesquita del Crist de la Llum), numeroses calçades (com les recentment trobades a sèt metros aproximadament de profunditat baixe el jardí de la Mesquita anteriorment mencionada), aixina com térmens i viles.

	Cal destacar que la major part d'estes construccions històriques foren desmontades, sent els sellars aprofitats per a la construcció d'atres edificis i per a la muralla que rodeja la ciutat, si be, possiblement la major riquea arqueològica de Toledo es trobe enterrada baix el seu subsol.		Cal destacar que la major part d'estes construccions històriques foren desmontades, sent els sellars aprofitats per a la construcció d'atres edificis i per a la muralla que rodeja la ciutat, si be, possiblement la major riquea arqueològica de Toledo es trobe enterrada baix el seu subsol.

	== Vore també ==		== Vore també ==

Valencian: Text reemplaça - 'termes' a 'térmens'

2022-06-01T11:23:00Z

Text reemplaça - 'termes' a 'térmens'

← Revisió anterior		Revisió de 11:23 1 jun 2022
Llínea 36:		Llínea 36:
	En l'any [[193 a. C.]] i despuix d'una gran resistència, Marco Fulvio Nobilior va conquistar la ciutat. Els romans la varen reconstruir i la varen denominar Toletum, en la província de Carpetania. La ciutat va desenrollar una important indústria del ferro que la va portar a falcar moneda. La zona a on s'assentava la ciutat va sofrir un profunt procés de romanissasió, com atesten els numerosos restants de viles romanes, especialment en la ribera del Tajo.		En l'any [[193 a. C.]] i despuix d'una gran resistència, Marco Fulvio Nobilior va conquistar la ciutat. Els romans la varen reconstruir i la varen denominar Toletum, en la província de Carpetania. La ciutat va desenrollar una important indústria del ferro que la va portar a falcar moneda. La zona a on s'assentava la ciutat va sofrir un profunt procés de romanissasió, com atesten els numerosos restants de viles romanes, especialment en la ribera del Tajo.

	Els romans varen deixar numerosos vestigis en la faç toledana, com un imponent aqüeducte, del que únicament es conserven les bases a abdós costats del Tajo, una via romana, part de la qual es pot vore en les ales dels cerros de la marge esquerra del riu, i un circ, ubicat en un parc públic i parcialment desenterrat. Existixen molts atres vestigis que, pese a estar donats per desapareguts en molts casos, és molt provable que es troben en el subsol de la urbs, tals com el teatre (ubicat en el solar immediat al circ i que actualment ocupa un colege), l'amfiteatre (baixe el barri de Covachuelas), una important infraestructura hidràulica (com els vestigis que queden al costat de la porta a on s'accedix a la mesquita del Crist de la Llum), numeroses calçades (com les recentment trobades a sèt metros aproximadament de profunditat baixe el jardí de la Mesquita anteriorment mencionada), aixina com ~~termes~~ i viles.		Els romans varen deixar numerosos vestigis en la faç toledana, com un imponent aqüeducte, del que únicament es conserven les bases a abdós costats del Tajo, una via romana, part de la qual es pot vore en les ales dels cerros de la marge esquerra del riu, i un circ, ubicat en un parc públic i parcialment desenterrat. Existixen molts atres vestigis que, pese a estar donats per desapareguts en molts casos, és molt provable que es troben en el subsol de la urbs, tals com el teatre (ubicat en el solar immediat al circ i que actualment ocupa un colege), l'amfiteatre (baixe el barri de Covachuelas), una important infraestructura hidràulica (com els vestigis que queden al costat de la porta a on s'accedix a la mesquita del Crist de la Llum), numeroses calçades (com les recentment trobades a sèt metros aproximadament de profunditat baixe el jardí de la Mesquita anteriorment mencionada), aixina com térmens i viles.

	Cal destacar que la major part d'estes construccions històriques foren desmontades, sent els sellars aprofitats per a la construcció d'atres edificis i per a la muralla que rodeja la ciutat, si be, possiblement la major riquea arqueològica de Toledo es trobe enterrada baix el seu subsol.		Cal destacar que la major part d'estes construccions històriques foren desmontades, sent els sellars aprofitats per a la construcció d'atres edificis i per a la muralla que rodeja la ciutat, si be, possiblement la major riquea arqueològica de Toledo es trobe enterrada baix el seu subsol.

Valencian: Text reemplaça - 'uep' a 'web'

2022-06-01T10:57:07Z

Text reemplaça - 'uep' a 'web'

← Revisió anterior		Revisió de 10:57 1 jun 2022
Llínea 19:		Llínea 19:
	\|festes =		\|festes =
	\|alcalde =		\|alcalde =
	\|~~uep~~ =		\|web =
	\|notes =		\|notes =
	}}		}}

Xavier en 16:33 15 ago 2021

2021-08-15T16:33:22Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:33 15 ago 2021
Llínea 22:		Llínea 22:
	\|notes =		\|notes =
	}}		}}
	'''Toledo''' és un [[municipi]] i [[ciutat]] de [[Espanya]], capital de la [[província de Toledo\|província homònima]], de la [[comunitat autònoma]] de [[Castella-La Mancha]] i antiga sèu de la Cort de [[Castella]]. Ademés, el municipi és considerat individualment com una [[comarca]] en la divisió realisada per la [[Diputació Provincial de Toledo\|Diputació provincial]], encara que des d'un punt de vista estrictament de geografia física la ciutat és porta de la comarca natural de [[La Sagra]], que tradicionalment s'ha considerat que començava en la pròpia porta de Bisagra.		'''Toledo''' és un [[municipi]] i [[ciutat]] d'[[Espanya]], capital de la [[província de Toledo\|província homònima]], de la [[comunitat autònoma]] de [[Castella-La Mancha]] i antiga sèu de la Cort de [[Castella]]. Ademés, el municipi és considerat individualment com una [[comarca]] en la divisió realisada per la [[Diputació Provincial de Toledo\|Diputació provincial]], encara que des d'un punt de vista estrictament de geografia física la ciutat és porta de la comarca natural de [[La Sagra]], que tradicionalment s'ha considerat que començava en la pròpia porta de Bisagra.

	Toledo és coneguda com «La ciutat Imperial» per haver segut la sèu principal de la cort de [[Carlos I d'Espanya\|Carlos I]] i també com «la ciutat de les tres cultures», per haver estat poblada durant sigles per cristians, judeus i musulmans.		Toledo és coneguda com «La ciutat Imperial» per haver segut la sèu principal de la cort de [[Carlos I d'Espanya\|Carlos I]] i també com «la ciutat de les tres cultures», per haver estat poblada durant sigles per cristians, judeus i musulmans.

Jose2 en 19:14 20 jun 2021

2021-06-20T19:14:37Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:14 20 jun 2021
Llínea 22:		Llínea 22:
	\|notes =		\|notes =
	}}		}}
	'''Toledo''' és un [[municipi]] i [[ciutat]] de [[Espanya]], capital de la [[província de Toledo\|província homònima]], de la [[comunitat autònoma]] de [[Castella-La Mancha]] i antiga sèu de la Cort de [[Castella]]. Ademés, el municipi és considerat individualment com una [[comarca]] en la divisió realisada per la [[Diputació Provincial de Toledo\|Diputació provincial]], encara que des d'un punt de vista estrictament de geografia física la ciutat és porta de la comarca natural de [[~~La Sagra (Toledo)\|~~La Sagra]], que tradicionalment s'ha considerat que començava en la pròpia porta de Bisagra.		'''Toledo''' és un [[municipi]] i [[ciutat]] de [[Espanya]], capital de la [[província de Toledo\|província homònima]], de la [[comunitat autònoma]] de [[Castella-La Mancha]] i antiga sèu de la Cort de [[Castella]]. Ademés, el municipi és considerat individualment com una [[comarca]] en la divisió realisada per la [[Diputació Provincial de Toledo\|Diputació provincial]], encara que des d'un punt de vista estrictament de geografia física la ciutat és porta de la comarca natural de [[La Sagra]], que tradicionalment s'ha considerat que començava en la pròpia porta de Bisagra.

	Toledo és coneguda com «La ciutat Imperial» per haver segut la sèu principal de la cort de [[Carlos I d'Espanya\|Carlos I]] i també com «la ciutat de les tres cultures», per haver estat poblada durant sigles per cristians, judeus i musulmans.		Toledo és coneguda com «La ciutat Imperial» per haver segut la sèu principal de la cort de [[Carlos I d'Espanya\|Carlos I]] i també com «la ciutat de les tres cultures», per haver estat poblada durant sigles per cristians, judeus i musulmans.

Jose2 en 19:13 20 jun 2021

2021-06-20T19:13:07Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:13 20 jun 2021
Llínea 26:		Llínea 26:
	Toledo és coneguda com «La ciutat Imperial» per haver segut la sèu principal de la cort de [[Carlos I d'Espanya\|Carlos I]] i també com «la ciutat de les tres cultures», per haver estat poblada durant sigles per cristians, judeus i musulmans.		Toledo és coneguda com «La ciutat Imperial» per haver segut la sèu principal de la cort de [[Carlos I d'Espanya\|Carlos I]] i també com «la ciutat de les tres cultures», per haver estat poblada durant sigles per cristians, judeus i musulmans.

	Toledo, en 84.282 habitants ([[INE]] [[2018]]), és el segon [[municipi d'Espanya\|municipi]] més poblat de la província despuix de [[Talavera de la Reina]] i el quarto de la comunitat autònoma despuix de [[Albacete]], Talavera de la Reina i [[~~Guadalajara (Espanya)\|~~Guadalajara]].		Toledo, en 84.282 habitants ([[INE]] [[2018]]), és el segon [[municipi d'Espanya\|municipi]] més poblat de la província despuix de [[Talavera de la Reina]] i el quarto de la comunitat autònoma despuix de [[Albacete]], Talavera de la Reina i [[Guadalajara]].

	La ciutat està situada en la marge dreta del [[Tajo]], en un tossal de cent metros d'altura sobre el riu, el qual la cenyix per la seua base, formant un pronunciat [[Meandre (geomorfología)\|meandre]] conegut com ''Torne del Tajo''. Té una configuració dispersa en barris molt separats del núcleu principal: el d'Azucaica, en la vora dreta del riu i que té el seu orige en una antiga [[pedania]] de la ciutat, dista uns 7 km del centre de la ciutat, mentres que el de Santa María de Benquerencia, situat pràcticament en front de l'anterior en la marge esquerra del Tajo, situa el seu centre a uns 8 km del de la ciutat.		La ciutat està situada en la marge dreta del [[Tajo]], en un tossal de cent metros d'altura sobre el riu, el qual la cenyix per la seua base, formant un pronunciat [[Meandre (geomorfología)\|meandre]] conegut com ''Torne del Tajo''. Té una configuració dispersa en barris molt separats del núcleu principal: el d'Azucaica, en la vora dreta del riu i que té el seu orige en una antiga [[pedania]] de la ciutat, dista uns 7 km del centre de la ciutat, mentres que el de Santa María de Benquerencia, situat pràcticament en front de l'anterior en la marge esquerra del Tajo, situa el seu centre a uns 8 km del de la ciutat.

Jose2 en 19:12 20 jun 2021

2021-06-20T19:12:31Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:12 20 jun 2021
Llínea 12:		Llínea 12:
	\|superfície = 232,1		\|superfície = 232,1
	\|altitut = 538		\|altitut = 538
	\|població = 84.~~282~~ ([[INE]] [[~~2018~~]])		\|població = 85.811 ([[INE]] [[2020]])
	\|densitat = ~~363~~,12		\|densitat = 369,71
	\|gentilici =		\|gentilici =
	\|llengua = [[Castellà]]		\|llengua = [[Castellà]]

Jose2 en 19:10 20 jun 2021

2021-06-20T19:10:30Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:10 20 jun 2021
Llínea 39:		Llínea 39:

	Cal destacar que la major part d'estes construccions històriques foren desmontades, sent els sellars aprofitats per a la construcció d'atres edificis i per a la muralla que rodeja la ciutat, si be, possiblement la major riquea arqueològica de Toledo es trobe enterrada baix el seu subsol.		Cal destacar que la major part d'estes construccions històriques foren desmontades, sent els sellars aprofitats per a la construcció d'atres edificis i per a la muralla que rodeja la ciutat, si be, possiblement la major riquea arqueològica de Toledo es trobe enterrada baix el seu subsol.

			== Vore també ==
			* [[Anex:Municipis de la província de Toledo]]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
Llínea 45:		Llínea 48:
	{{Capitals de província}}		{{Capitals de província}}

			[[Categoria:Municipis de la província de Toledo]]
	[[Categoria:Toledo]]		[[Categoria:Toledo]]

Jose2: /* Prehistòria i Edat Antiga */

2021-05-26T12:41:33Z

Prehistòria i Edat Antiga

← Revisió anterior		Revisió de 12:41 26 maig 2021
Llínea 32:		Llínea 32:
	== Història ==		== Història ==
	=== Prehistòria i Edat Antiga ===		=== Prehistòria i Edat Antiga ===
	El primer assentament fix que es coneix en la ciutat de Toledo és una série de castres, sobre els que despuix es va alçar la ciutat carpetana amurallada, un dels més importants centres dels carpetanos. Entre els primers assentaments coneguts en la zona es troba el cerro del Bu, ubicat en la vora esquerra del riu Tajo, un jaciment que conta en diverses etapes superpostes, una d'elles datada en l'Edat del Bronze.		El primer assentament fix que es coneix en la ciutat de Toledo és una série de castres, sobre els que despuix es va alçar la ciutat carpetana amurallada, un dels més importants centres dels carpetanos. Entre els primers assentaments coneguts en la zona es troba el cerro del Bu, ubicat en la vora esquerra del riu Tajo, un jaciment que conta en diverses etapes superpostes, una d'elles datada en l'[[Edat del Bronze]].

	En l'any 193 a. C. i despuix d'una gran resistència, Marco Fulvio Nobilior va conquistar la ciutat. Els romans la varen reconstruir i la varen denominar Toletum, en la província de Carpetania. La ciutat va desenrollar una important indústria del ferro que la va portar a falcar moneda. La zona on s'assentava la ciutat va sofrir un profunt procés de romanissasió, com atesten els numerosos restants de viles romanes, especialment en la ribera del Tajo.

	Els romans varen deixar numerosos vestigis en la faç toledana, com un imponent aqüeducte, del que únicament es conserven les bases a abdós costats del Tajo, una via romana, part de la qual es pot vore en les ales dels cerros de la marge esquerra del riu, i un circ, ubicat en un parc públic i parcialment desenterrat. Existixen molts atres vestigis que, pese a estar donats per desapareguts en molts casos, és molt provable que es troben en el subsol de la urbs, tals com el teatre (ubicat en el solar immediat al circ i que actualment ocupa un colege), l'amfiteatre (baixe el barri de Covachuelas), una important infraestructura hidràulica (com els vestigis que queden al costat de la porta on s'accedix a la mesquita del Crist de la Llum), numeroses calçades (com les recentment trobades a sèt metros aproximadament de profunditat baixe el jardí de la Mesquita anteriorment mencionada), aixina com termes i viles.

	Cal destacar que la major part d'estes construccions històriques foren desmontades, sent els sellars aprofitats per a la construcció d'atres edificis i per a la muralla que rodeja la ciutat, si be, possiblement la major riquea arqueològica de Toledo es trobe enterrada baix el seu subsol.

			En l'any [[193 a. C.]] i despuix d'una gran resistència, Marco Fulvio Nobilior va conquistar la ciutat. Els romans la varen reconstruir i la varen denominar Toletum, en la província de Carpetania. La ciutat va desenrollar una important indústria del ferro que la va portar a falcar moneda. La zona a on s'assentava la ciutat va sofrir un profunt procés de romanissasió, com atesten els numerosos restants de viles romanes, especialment en la ribera del Tajo.

			Els romans varen deixar numerosos vestigis en la faç toledana, com un imponent aqüeducte, del que únicament es conserven les bases a abdós costats del Tajo, una via romana, part de la qual es pot vore en les ales dels cerros de la marge esquerra del riu, i un circ, ubicat en un parc públic i parcialment desenterrat. Existixen molts atres vestigis que, pese a estar donats per desapareguts en molts casos, és molt provable que es troben en el subsol de la urbs, tals com el teatre (ubicat en el solar immediat al circ i que actualment ocupa un colege), l'amfiteatre (baixe el barri de Covachuelas), una important infraestructura hidràulica (com els vestigis que queden al costat de la porta a on s'accedix a la mesquita del Crist de la Llum), numeroses calçades (com les recentment trobades a sèt metros aproximadament de profunditat baixe el jardí de la Mesquita anteriorment mencionada), aixina com termes i viles.

			Cal destacar que la major part d'estes construccions històriques foren desmontades, sent els sellars aprofitats per a la construcció d'atres edificis i per a la muralla que rodeja la ciutat, si be, possiblement la major riquea arqueològica de Toledo es trobe enterrada baix el seu subsol.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

← Revisió anterior		Revisió de 19:13 20 jun 2021
Llínea 26:		Llínea 26:
	Toledo és coneguda com «La ciutat Imperial» per haver segut la sèu principal de la cort de [[Carlos I d'Espanya\|Carlos I]] i també com «la ciutat de les tres cultures», per haver estat poblada durant sigles per cristians, judeus i musulmans.		Toledo és coneguda com «La ciutat Imperial» per haver segut la sèu principal de la cort de [[Carlos I d'Espanya\|Carlos I]] i també com «la ciutat de les tres cultures», per haver estat poblada durant sigles per cristians, judeus i musulmans.

	Toledo, en 84.282 habitants ([[INE]] [[2018]]), és el segon [[municipi d'Espanya\|municipi]] més poblat de la província despuix de [[Talavera de la Reina]] i el quarto de la comunitat autònoma despuix de [[Albacete]], Talavera de la Reina i [[~~Guadalajara (Espanya)\|~~Guadalajara]].		Toledo, en 84.282 habitants ([[INE]] [[2018]]), és el segon [[municipi d'Espanya\|municipi]] més poblat de la província despuix de [[Talavera de la Reina]] i el quarto de la comunitat autònoma despuix de [[Albacete]], Talavera de la Reina i [[Guadalajara]].

	La ciutat està situada en la marge dreta del [[Tajo]], en un tossal de cent metros d'altura sobre el riu, el qual la cenyix per la seua base, formant un pronunciat [[Meandre (geomorfología)\|meandre]] conegut com ''Torne del Tajo''. Té una configuració dispersa en barris molt separats del núcleu principal: el d'Azucaica, en la vora dreta del riu i que té el seu orige en una antiga [[pedania]] de la ciutat, dista uns 7 km del centre de la ciutat, mentres que el de Santa María de Benquerencia, situat pràcticament en front de l'anterior en la marge esquerra del Tajo, situa el seu centre a uns 8 km del de la ciutat.		La ciutat està situada en la marge dreta del [[Tajo]], en un tossal de cent metros d'altura sobre el riu, el qual la cenyix per la seua base, formant un pronunciat [[Meandre (geomorfología)\|meandre]] conegut com ''Torne del Tajo''. Té una configuració dispersa en barris molt separats del núcleu principal: el d'Azucaica, en la vora dreta del riu i que té el seu orige en una antiga [[pedania]] de la ciutat, dista uns 7 km del centre de la ciutat, mentres que el de Santa María de Benquerencia, situat pràcticament en front de l'anterior en la marge esquerra del Tajo, situa el seu centre a uns 8 km del de la ciutat.