Tlaltetecuin - Historial de revisions

Reval en 18:34 28 abr 2026

2026-04-28T18:34:52Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:34 28 abr 2026
Llínea 4:		Llínea 4:

	En aplegar a la casa del que festejava, lo primer que feyen era menjar i beure; despuix començaven la dansa i cantar en honor a qui festejaven. Els músics tocaven el atambor i el teponaztli. El sacerdot que personificava a Ixtlilton encapçalava el ball. La gent ho seguia. Es juntaven de dos en dos, o de tres en tres, en una gran roglada, segons la cantitat dels que eren, duent flors en les mans, i abillats en plomalls. Despuix de ballar gran temps, duyen una o dos gerres de pulque. Bevien. Despuix, el senyor de la casa efectuava una espècie de pagament; oferia quatre gerres d'aigua negra al sacerdot deu Ixtlilton. Pero si en obrir-los es descobria alguna brutea, com una palleta, un cabell o un carbó, dien que el que feya la festa era home de mala vida, adúlter o lladre, o dau al vici carnal; un sembrador de discòrdia. Esta sensibilitat sense dubte vinculava a Ixtlilton en els deus de lo sexual.		En aplegar a la casa del que festejava, lo primer que feyen era menjar i beure; despuix començaven la dansa i cantar en honor a qui festejaven. Els músics tocaven el atambor i el teponaztli. El sacerdot que personificava a Ixtlilton encapçalava el ball. La gent ho seguia. Es juntaven de dos en dos, o de tres en tres, en una gran roglada, segons la cantitat dels que eren, duent flors en les mans, i abillats en plomalls. Despuix de ballar gran temps, duyen una o dos gerres de pulque. Bevien. Despuix, el senyor de la casa efectuava una espècie de pagament; oferia quatre gerres d'aigua negra al sacerdot deu Ixtlilton. Pero si en obrir-los es descobria alguna brutea, com una palleta, un cabell o un carbó, dien que el que feya la festa era home de mala vida, adúlter o lladre, o dau al vici carnal; un sembrador de discòrdia. Esta sensibilitat sense dubte vinculava a Ixtlilton en els deus de lo sexual.

	== Referències ==		== Referències ==
	* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducción). México. ISBN 968-16-1029-6		* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducción). México. ISBN 968-16-1029-6

Lluísm en 17:01 28 feb 2025

2025-02-28T17:01:57Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:01 28 feb 2025
Llínea 4:		Llínea 4:

	En aplegar a la casa del que festejava, lo primer que feyen era menjar i beure; despuix començaven la dansa i cantar en honor a qui festejaven. Els músics tocaven el atambor i el teponaztli. El sacerdot que personificava a Ixtlilton encapçalava el ball. La gent ho seguia. Es juntaven de dos en dos, o de tres en tres, en una gran roglada, segons la cantitat dels que eren, duent flors en les mans, i abillats en plomalls. Despuix de ballar gran temps, duyen una o dos gerres de pulque. Bevien. Despuix, el senyor de la casa efectuava una espècie de pagament; oferia quatre gerres d'aigua negra al sacerdot deu Ixtlilton. Pero si en obrir-los es descobria alguna brutea, com una palleta, un cabell o un carbó, dien que el que feya la festa era home de mala vida, adúlter o lladre, o dau al vici carnal; un sembrador de discòrdia. Esta sensibilitat sense dubte vinculava a Ixtlilton en els deus de lo sexual.		En aplegar a la casa del que festejava, lo primer que feyen era menjar i beure; despuix començaven la dansa i cantar en honor a qui festejaven. Els músics tocaven el atambor i el teponaztli. El sacerdot que personificava a Ixtlilton encapçalava el ball. La gent ho seguia. Es juntaven de dos en dos, o de tres en tres, en una gran roglada, segons la cantitat dels que eren, duent flors en les mans, i abillats en plomalls. Despuix de ballar gran temps, duyen una o dos gerres de pulque. Bevien. Despuix, el senyor de la casa efectuava una espècie de pagament; oferia quatre gerres d'aigua negra al sacerdot deu Ixtlilton. Pero si en obrir-los es descobria alguna brutea, com una palleta, un cabell o un carbó, dien que el que feya la festa era home de mala vida, adúlter o lladre, o dau al vici carnal; un sembrador de discòrdia. Esta sensibilitat sense dubte vinculava a Ixtlilton en els deus de lo sexual.

	== Referències ==		== Referències ==
	* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducción). México. ISBN 968-16-1029-6		* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducción). México. ISBN 968-16-1029-6

Lluísm en 17:01 28 feb 2025

2025-02-28T17:01:53Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:01 28 feb 2025
Llínea 4:		Llínea 4:

	En aplegar a la casa del que festejava, lo primer que feyen era menjar i beure; despuix començaven la dansa i cantar en honor a qui festejaven. Els músics tocaven el atambor i el teponaztli. El sacerdot que personificava a Ixtlilton encapçalava el ball. La gent ho seguia. Es juntaven de dos en dos, o de tres en tres, en una gran roglada, segons la cantitat dels que eren, duent flors en les mans, i abillats en plomalls. Despuix de ballar gran temps, duyen una o dos gerres de pulque. Bevien. Despuix, el senyor de la casa efectuava una espècie de pagament; oferia quatre gerres d'aigua negra al sacerdot deu Ixtlilton. Pero si en obrir-los es descobria alguna brutea, com una palleta, un cabell o un carbó, dien que el que feya la festa era home de mala vida, adúlter o lladre, o dau al vici carnal; un sembrador de discòrdia. Esta sensibilitat sense dubte vinculava a Ixtlilton en els deus de lo sexual.		En aplegar a la casa del que festejava, lo primer que feyen era menjar i beure; despuix començaven la dansa i cantar en honor a qui festejaven. Els músics tocaven el atambor i el teponaztli. El sacerdot que personificava a Ixtlilton encapçalava el ball. La gent ho seguia. Es juntaven de dos en dos, o de tres en tres, en una gran roglada, segons la cantitat dels que eren, duent flors en les mans, i abillats en plomalls. Despuix de ballar gran temps, duyen una o dos gerres de pulque. Bevien. Despuix, el senyor de la casa efectuava una espècie de pagament; oferia quatre gerres d'aigua negra al sacerdot deu Ixtlilton. Pero si en obrir-los es descobria alguna brutea, com una palleta, un cabell o un carbó, dien que el que feya la festa era home de mala vida, adúlter o lladre, o dau al vici carnal; un sembrador de discòrdia. Esta sensibilitat sense dubte vinculava a Ixtlilton en els deus de lo sexual.

	== Referències ==		== Referències ==
	* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducción). México. ISBN 968-16-1029-6		* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducción). México. ISBN 968-16-1029-6

Lluísm en 17:01 28 feb 2025

2025-02-28T17:01:48Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:01 28 feb 2025
Llínea 4:		Llínea 4:

	En aplegar a la casa del que festejava, lo primer que feyen era menjar i beure; despuix començaven la dansa i cantar en honor a qui festejaven. Els músics tocaven el atambor i el teponaztli. El sacerdot que personificava a Ixtlilton encapçalava el ball. La gent ho seguia. Es juntaven de dos en dos, o de tres en tres, en una gran roglada, segons la cantitat dels que eren, duent flors en les mans, i abillats en plomalls. Despuix de ballar gran temps, duyen una o dos gerres de pulque. Bevien. Despuix, el senyor de la casa efectuava una espècie de pagament; oferia quatre gerres d'aigua negra al sacerdot deu Ixtlilton. Pero si en obrir-los es descobria alguna brutea, com una palleta, un cabell o un carbó, dien que el que feya la festa era home de mala vida, adúlter o lladre, o dau al vici carnal; un sembrador de discòrdia. Esta sensibilitat sense dubte vinculava a Ixtlilton en els deus de lo sexual.		En aplegar a la casa del que festejava, lo primer que feyen era menjar i beure; despuix començaven la dansa i cantar en honor a qui festejaven. Els músics tocaven el atambor i el teponaztli. El sacerdot que personificava a Ixtlilton encapçalava el ball. La gent ho seguia. Es juntaven de dos en dos, o de tres en tres, en una gran roglada, segons la cantitat dels que eren, duent flors en les mans, i abillats en plomalls. Despuix de ballar gran temps, duyen una o dos gerres de pulque. Bevien. Despuix, el senyor de la casa efectuava una espècie de pagament; oferia quatre gerres d'aigua negra al sacerdot deu Ixtlilton. Pero si en obrir-los es descobria alguna brutea, com una palleta, un cabell o un carbó, dien que el que feya la festa era home de mala vida, adúlter o lladre, o dau al vici carnal; un sembrador de discòrdia. Esta sensibilitat sense dubte vinculava a Ixtlilton en els deus de lo sexual.

	== Referències ==		== Referències ==
	* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducción). México. ISBN 968-16-1029-6		* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducción). México. ISBN 968-16-1029-6

Lluísm en 17:01 28 feb 2025

2025-02-28T17:01:44Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:01 28 feb 2025
Llínea 4:		Llínea 4:

	En aplegar a la casa del que festejava, lo primer que feyen era menjar i beure; despuix començaven la dansa i cantar en honor a qui festejaven. Els músics tocaven el atambor i el teponaztli. El sacerdot que personificava a Ixtlilton encapçalava el ball. La gent ho seguia. Es juntaven de dos en dos, o de tres en tres, en una gran roglada, segons la cantitat dels que eren, duent flors en les mans, i abillats en plomalls. Despuix de ballar gran temps, duyen una o dos gerres de pulque. Bevien. Despuix, el senyor de la casa efectuava una espècie de pagament; oferia quatre gerres d'aigua negra al sacerdot deu Ixtlilton. Pero si en obrir-los es descobria alguna brutea, com una palleta, un cabell o un carbó, dien que el que feya la festa era home de mala vida, adúlter o lladre, o dau al vici carnal; un sembrador de discòrdia. Esta sensibilitat sense dubte vinculava a Ixtlilton en els deus de lo sexual.		En aplegar a la casa del que festejava, lo primer que feyen era menjar i beure; despuix començaven la dansa i cantar en honor a qui festejaven. Els músics tocaven el atambor i el teponaztli. El sacerdot que personificava a Ixtlilton encapçalava el ball. La gent ho seguia. Es juntaven de dos en dos, o de tres en tres, en una gran roglada, segons la cantitat dels que eren, duent flors en les mans, i abillats en plomalls. Despuix de ballar gran temps, duyen una o dos gerres de pulque. Bevien. Despuix, el senyor de la casa efectuava una espècie de pagament; oferia quatre gerres d'aigua negra al sacerdot deu Ixtlilton. Pero si en obrir-los es descobria alguna brutea, com una palleta, un cabell o un carbó, dien que el que feya la festa era home de mala vida, adúlter o lladre, o dau al vici carnal; un sembrador de discòrdia. Esta sensibilitat sense dubte vinculava a Ixtlilton en els deus de lo sexual.

	== Referències ==		== Referències ==
	* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducción). México. ISBN 968-16-1029-6		* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducción). México. ISBN 968-16-1029-6

Lluísm en 17:01 28 feb 2025

2025-02-28T17:01:41Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:01 28 feb 2025
Llínea 4:		Llínea 4:

	En aplegar a la casa del que festejava, lo primer que feyen era menjar i beure; despuix començaven la dansa i cantar en honor a qui festejaven. Els músics tocaven el atambor i el teponaztli. El sacerdot que personificava a Ixtlilton encapçalava el ball. La gent ho seguia. Es juntaven de dos en dos, o de tres en tres, en una gran roglada, segons la cantitat dels que eren, duent flors en les mans, i abillats en plomalls. Despuix de ballar gran temps, duyen una o dos gerres de pulque. Bevien. Despuix, el senyor de la casa efectuava una espècie de pagament; oferia quatre gerres d'aigua negra al sacerdot deu Ixtlilton. Pero si en obrir-los es descobria alguna brutea, com una palleta, un cabell o un carbó, dien que el que feya la festa era home de mala vida, adúlter o lladre, o dau al vici carnal; un sembrador de discòrdia. Esta sensibilitat sense dubte vinculava a Ixtlilton en els deus de lo sexual.		En aplegar a la casa del que festejava, lo primer que feyen era menjar i beure; despuix començaven la dansa i cantar en honor a qui festejaven. Els músics tocaven el atambor i el teponaztli. El sacerdot que personificava a Ixtlilton encapçalava el ball. La gent ho seguia. Es juntaven de dos en dos, o de tres en tres, en una gran roglada, segons la cantitat dels que eren, duent flors en les mans, i abillats en plomalls. Despuix de ballar gran temps, duyen una o dos gerres de pulque. Bevien. Despuix, el senyor de la casa efectuava una espècie de pagament; oferia quatre gerres d'aigua negra al sacerdot deu Ixtlilton. Pero si en obrir-los es descobria alguna brutea, com una palleta, un cabell o un carbó, dien que el que feya la festa era home de mala vida, adúlter o lladre, o dau al vici carnal; un sembrador de discòrdia. Esta sensibilitat sense dubte vinculava a Ixtlilton en els deus de lo sexual.

	== Referències ==		== Referències ==
	* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducción). México. ISBN 968-16-1029-6		* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducción). México. ISBN 968-16-1029-6

Lluísm: Pàgina nova, en el contingut: «Representació d'Ixtlilton en el [[Còdex borbònic]] '''Tlaltetecuin''' o també '''Ixtlilton''' (del nàhuatl: ixtlilt…»

2025-02-28T16:59:25Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació d'Ixtlilton en el [[Còdex borbònic]] '''Tlaltetecuin''' o també '''Ixtlilton''' (del nàhuatl: ixtlilt…»

Pàgina nova

[[File:Ixtlilton.jpg|thumb|250px|Representació d'Ixtlilton en el [[Còdex borbònic]]]]

'''Tlaltetecuin''' o també '''Ixtlilton''' (del [[nàhuatl]]: ixtlilton ‘rostre negret’‘ixtli, rostre; tliltic, [[negre]]; tontli, diminutu.’) en la [[mitologia asteca]] és el deu de la medicina, de les danses, dels festivals i dels jocs, i se li troba estretament associat en els [[Centzon Totochtin]]. '''Tlaltetecuin''' o Ixtlilton, és el senyor de l'aigua negra, que tenia propietats curatives i servia com a tinta en la confecció dels còdexs. El seu temple era conegut com el Tlacuilocan, lloc de l'escrivà. Sahagún conta que era el patró de músics i dansants professionals. Quan algú volia fer una festa, recorria als sacerdots d'Ixtlilton, els duya a la seua casa. Els músics i dansants anaven encapçalats per un que vestia els atavios del deu.

En aplegar a la casa del que festejava, lo primer que feyen era menjar i beure; despuix començaven la dansa i cantar en honor a qui festejaven. Els músics tocaven el atambor i el teponaztli. El sacerdot que personificava a Ixtlilton encapçalava el ball. La gent ho seguia. Es juntaven de dos en dos, o de tres en tres, en una gran roglada, segons la cantitat dels que eren, duent flors en les mans, i abillats en plomalls. Despuix de ballar gran temps, duyen una o dos gerres de pulque. Bevien. Despuix, el senyor de la casa efectuava una espècie de pagament; oferia quatre gerres d'aigua negra al sacerdot deu Ixtlilton. Pero si en obrir-los es descobria alguna brutea, com una palleta, un cabell o un carbó, dien que el que feya la festa era home de mala vida, adúlter o lladre, o dau al vici carnal; un sembrador de discòrdia. Esta sensibilitat sense dubte vinculava a Ixtlilton en els deus de lo sexual.

== Referències ==
* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducción). México. ISBN 968-16-1029-6
* González Torres, Yolotl. Diccionario de Mitología y Religión de Mesoamérica. México, Larousse, 1995
* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955

== Bibliografia ==
* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
* Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51
* León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
* Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Ixtlilton}}

[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia asteca]]