Tirisiti - Historial de revisions

Jose2 en 19:29 26 feb 2026

2026-02-26T19:29:42Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:29 26 feb 2026
Llínea 18:		Llínea 18:
	[[Archiu:Teatre Principal d'Alcoi.JPG\|thumb\|Teatre Principal d'[[Alcoy]]]]		[[Archiu:Teatre Principal d'Alcoi.JPG\|thumb\|Teatre Principal d'[[Alcoy]]]]
	* '''Tirisiti'''. El personage central. Tocat en una [[barretina]], necessita diversos titelles, (en pijama, capot, en globo....).		* '''Tirisiti'''. El personage central. Tocat en una [[barretina]], necessita diversos titelles, (en pijama, capot, en globo....).
	*'''Narrador'''. ''Fora d'escena''. Fa que els chiquets entenguen lo que diuen els personages a voltes de molt difícil comprensió. Quan narra en castellà imitant un pregoner ha d'exagerar la pronunciació castellana típica dels alcoyans valencià-parlants en vocals molt obertes i consonants valencianisades i expressions típiques traduïdes del valencià al castellà. Actualment el narrador sol ser interpretat per una dona.		* '''Narrador'''. ''Fora d'escena''. Fa que els chiquets entenguen lo que diuen els personages a voltes de molt difícil comprensió. Quan narra en castellà imitant un pregoner ha d'exagerar la pronunciació castellana típica dels alcoyans valencià-parlants en vocals molt obertes i consonants valencianisades i expressions típiques traduïdes del valencià al castellà. Actualment el narrador sol ser interpretat per una dona.
	* '''Tereseta'''. Dona de Tirisiti embolicada en el capellà.		* '''Tereseta'''. Dona de Tirisiti embolicada en el capellà.
	*'''La Sagrada Família'''. [[Maria, mare de Jesús\|Maria]], [[Josep de Nazaret\|Josep]] i [[Jesús de Nazaret\|Jesús]].		* '''La Sagrada Família'''. [[Maria, mare de Jesús\|Maria]], [[Josep de Nazaret\|Josep]] i [[Jesús de Nazaret\|Jesús]].
	*'''[[Reis Macs d'Orient\|Ses Majestats Màgiques]] '''.		* '''[[Reis Macs d'Orient\|Ses Majestats Màgiques]] '''.
	*'''El [[Sereno]]'''.		* '''El [[Sereno]]'''.
	*'''L'agüelo'''. Vell remugador.		* '''L'agüelo'''. Vell remugador.
	*'''Els Clercs'''. Un capellà, un sacristà i un escolà.		* '''Els Clercs'''. Un capellà, un sacristà i un escolà.
	*'''[[Andrés Coloma, Clásico\|Clásico]]'''. Torero alcoyà.		* '''[[Andrés Coloma, Clásico\|Clásico]]'''. Torero alcoyà.
	*'''[[Sant Jordi]]'''.		* '''[[Sant Jordi]]'''.
	*'''[[Moros i Cristians]]'''.		* '''[[Moros i Cristians]]'''.
	I ''un fum'' de personages com pastorets, romans, beates... inclús '''l'estrela de Belem''' té el seu moment ''estelar''.		I ''un fum'' de personages com pastorets, romans, beates... inclús '''l'estrela de Belem''' té el seu moment ''estelar''.
	Molts d'estos personages es poden vore en carn i os en la [[Cavalcata dels Reixos\|Cavalcada dels Reixos d'Alcoy]].		Molts d'estos personages es poden vore en carn i os en la [[Cavalcata dels Reixos\|Cavalcada dels Reixos d'Alcoy]].
Llínea 38:		Llínea 38:
	Narrador: ''Ya salen los santos esposos de la ciudad de Belem<br />		Narrador: ''Ya salen los santos esposos de la ciudad de Belem<br />
	''tristes y afligidos por no encontrar posada...''		''tristes y afligidos por no encontrar posada...''
	*'''Belem'''. La representació del '''Belem''' i de l'història sagrada té lloc en un primer moment, representant [[Josep de Nazaret\|Sant Josep]] i a la [[Mare de Déu]] demanant posada, (Tirisiti (l'hostaler), els nega posada), el naiximent de Jesús, l'adoració dels pastors i la dels tres Reis Macs (tradicionalment en Alcoy el rei negre és Gaspar), la persecució d'[[Herodes el Gran\|Herodes]] i la fugida de la Sagrada Família a [[Egipte]]. Tot això s'adorna en música popular.		* '''Belem'''. La representació del '''Belem''' i de l'història sagrada té lloc en un primer moment, representant [[Josep de Nazaret\|Sant Josep]] i a la [[Mare de Déu]] demanant posada, (Tirisiti (l'hostaler), els nega posada), el naiximent de Jesús, l'adoració dels pastors i la dels tres Reis Macs (tradicionalment en Alcoy el rei negre és Gaspar), la persecució d'[[Herodes el Gran\|Herodes]] i la fugida de la Sagrada Família a [[Egipte]]. Tot això s'adorna en música popular.

	=== Part costumista ===		=== Part costumista ===
Llínea 62:		Llínea 62:

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* ~~ESPÍ VALDÉS~~, Adrián. El Belén de Tirisiti. Alcoi, Imp. La Victoria, 1962.		* Espí Valdés, Adrián. El Belén de Tirisiti. Alcoi, Imp. La Victoria, 1962.
	* ~~ESPÍ VALDÉS~~, Adrián. «Estampas valencianas de la Navidad. El "Belém de Tirisiti" de Alcoy». Valéncia, Valencia Atracción, decembre 1965.		* Espí Valdés, Adrián. «Estampas valencianas de la Navidad. El "Belém de Tirisiti" de Alcoy». Valéncia, Valencia Atracción, decembre 1965.
	* ~~ESPÍ VALDÉS~~, Adrián. El Belén de Tirisiti. Alacant, Sucesor de Such Serra y Cía, edició patrocinada per Librería Lloréns, 1979, 103 pp.		* Espí Valdés, Adrián. El Belén de Tirisiti. Alacant, Sucesor de Such Serra y Cía, edició patrocinada per Librería Lloréns, 1979, 103 pp.
	* ~~GARCÍA~~, Macu. «Fitxa didàctica. Betlem de Tirisiti». Imatges Alcoi núm. 2, decembre 1998.		* Gsrcía, Macu. «Fitxa didàctica. Betlem de Tirisiti». Imatges Alcoi núm. 2, decembre 1998.
	* ~~GARCÍA~~ LLOPIS, Josep. «El Betlem de Tirisiti i les filaes alcoyanes ''(sic)''». Alcoi, Alcoy, Revista de la Fiesta de Moros y Cristianos, 1988, pp. 142-143.		* García LLOPIS, Josep. «El Betlem de Tirisiti i les filaes alcoyanes ''(sic)''». Alcoi, Alcoy, Revista de la Fiesta de Moros y Cristianos, 1988, pp. 142-143.
	* ~~LLORENS~~, Ximo (Text), GRAU, Paco (Fotos), ''Betlem de Tirisiti'' (Col·lecció Els viatges de paper), Alcoi: Paco Grau, 2005 ISBN 84-609-8250-5		* Llorens, Ximo (Text), GRAU, Paco (Fotos), ''Betlem de Tirisiti'' (Col·lecció Els viatges de paper), Alcoi: Paco Grau, 2005 ISBN 84-609-8250-5
	* ~~OLTRA~~, Miquel. "Vorejant l'història. Els titelles valencians, del Betlem de Tirisiti a les companyies independents (1875-1975). Valéncia: MITA Publicacions, 2000 ISBN 84-930543-3-X		* Oltra, Miquel. "Vorejant l'història. Els titelles valencians, del Betlem de Tirisiti a les companyies independents (1875-1975). Valéncia: MITA Publicacions, 2000 ISBN 84-930543-3-X
	* ~~OLTRA~~, Miquel; ~~PAULO~~, Mar. "EL Betlem de Tirisiti: una proposta didàctica", Edetania. Estudios y propuestas de educación. N. 31. Valéncia, 2004 ISSN 0214-856		* Oltra, Miquel; Paulo, Mar. "EL Betlem de Tirisiti: una proposta didàctica", Edetania. Estudios y propuestas de educación. N. 31. Valéncia, 2004 ISSN 0214-856
	* [TIRISITI]. El Belem de Tirisiti. Alcoi, Ed. Teatro de Marionetas "Diamante y Rubí" – C.A.A.M., (s.d.). [díptic en informació de les representacions extraordinàries realisades en diferents països, una breu descripció dels personages i frases del text; 21 cm., publicat l'any 1984]		* [TIRISITI]. El Belem de Tirisiti. Alcoi, Ed. Teatro de Marionetas "Diamante y Rubí" – C.A.A.M., (s.d.). [díptic en informació de les representacions extraordinàries realisades en diferents països, una breu descripció dels personages i frases del text; 21 cm., publicat l'any 1984]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{commonscat}}		{{commonscat}}
	*[http://www.betlemdetirisiti.com/ Pàgina oficial] en el text íntegre.
			* [http://www.betlemdetirisiti.com/ Pàgina oficial] en el text íntegre.

	[[Categoria:Alcoy]]		[[Categoria:Alcoy]]
	[[Categoria:Teatre Valencià]]		[[Categoria:Teatre Valencià]]

Xavier: /* Seu */

2025-12-22T13:09:59Z

Seu

← Revisió anterior		Revisió de 13:09 22 dec 2025
Llínea 57:		Llínea 57:
	Preludi; AI,Pep!; Barrabàs; Tam, pa-tam, tam; A la run, run; Feu-me llenya; Pastoret, ¿a on vas?; A Belem me'n vullc anar; La carabasseta i el moniatet; Yo sé una cançó; i Postludi.		Preludi; AI,Pep!; Barrabàs; Tam, pa-tam, tam; A la run, run; Feu-me llenya; Pastoret, ¿a on vas?; A Belem me'n vullc anar; La carabasseta i el moniatet; Yo sé una cançó; i Postludi.

	== ~~Seu~~ ==		== Sèu ==
	[[Archiu:Teatre Principal. Des de la Plaça de Dins.JPG\|thumb\|Vista des de la '''[[Plaça de Dins]]''']]		[[Archiu:Teatre Principal. Des de la Plaça de Dins.JPG\|thumb\|Vista des de la '''[[Plaça de Dins]]''']]
	'''Teatre Principal'''. Proyectat per [[Joan Carbonell Satorre]], arquitecte municipal, (Alcoy, [[1774]] – [[1854]]). Utilisa part del Convent de [[Agustí d'Hipona\|Sant Agustí]] per a la seua fabrica despuix de la [[desamortisació]], la seua frontera principal dona al carrer Sant Tomàs. A lo llarc del [[sigle XX]] ha segut utilisat com a cine. En l'actualitat ha segut restaurat i s'utilisa com a sala de teatre i concerts. Per a les representacions de '''Tirisiti''' el seu aforament es reduïx a 150 espectadors.		'''Teatre Principal'''. Proyectat per [[Joan Carbonell Satorre]], arquitecte municipal, (Alcoy, [[1774]] – [[1854]]). Utilisa part del Convent de [[Agustí d'Hipona\|Sant Agustí]] per a la seua fabrica despuix de la [[desamortisació]], la seua frontera principal dona al carrer Sant Tomàs. A lo llarc del [[sigle XX]] ha segut utilisat com a cine. En l'actualitat ha segut restaurat i s'utilisa com a sala de teatre i concerts. Per a les representacions de '''Tirisiti''' el seu aforament es reduïx a 150 espectadors.

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* ESPÍ VALDÉS, Adrián. El Belén de Tirisiti. Alcoi, Imp. La Victoria, 1962.		* ESPÍ VALDÉS, Adrián. El Belén de Tirisiti. Alcoi, Imp. La Victoria, 1962.

Jose2 en 18:02 20 abr 2025

2025-04-20T18:02:34Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:02 20 abr 2025
Llínea 60:		Llínea 60:
	[[Archiu:Teatre Principal. Des de la Plaça de Dins.JPG\|thumb\|Vista des de la '''[[Plaça de Dins]]''']]		[[Archiu:Teatre Principal. Des de la Plaça de Dins.JPG\|thumb\|Vista des de la '''[[Plaça de Dins]]''']]
	'''Teatre Principal'''. Proyectat per [[Joan Carbonell Satorre]], arquitecte municipal, (Alcoy, [[1774]] – [[1854]]). Utilisa part del Convent de [[Agustí d'Hipona\|Sant Agustí]] per a la seua fabrica despuix de la [[desamortisació]], la seua frontera principal dona al carrer Sant Tomàs. A lo llarc del [[sigle XX]] ha segut utilisat com a cine. En l'actualitat ha segut restaurat i s'utilisa com a sala de teatre i concerts. Per a les representacions de '''Tirisiti''' el seu aforament es reduïx a 150 espectadors.		'''Teatre Principal'''. Proyectat per [[Joan Carbonell Satorre]], arquitecte municipal, (Alcoy, [[1774]] – [[1854]]). Utilisa part del Convent de [[Agustí d'Hipona\|Sant Agustí]] per a la seua fabrica despuix de la [[desamortisació]], la seua frontera principal dona al carrer Sant Tomàs. A lo llarc del [[sigle XX]] ha segut utilisat com a cine. En l'actualitat ha segut restaurat i s'utilisa com a sala de teatre i concerts. Per a les representacions de '''Tirisiti''' el seu aforament es reduïx a 150 espectadors.

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* ESPÍ VALDÉS, Adrián. El Belén de Tirisiti. Alcoi, Imp. La Victoria, 1962.		* ESPÍ VALDÉS, Adrián. El Belén de Tirisiti. Alcoi, Imp. La Victoria, 1962.

Jose2 en 18:35 8 abr 2025

2025-04-08T18:35:00Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:35 8 abr 2025
Llínea 60:		Llínea 60:
	[[Archiu:Teatre Principal. Des de la Plaça de Dins.JPG\|thumb\|Vista des de la '''[[Plaça de Dins]]''']]		[[Archiu:Teatre Principal. Des de la Plaça de Dins.JPG\|thumb\|Vista des de la '''[[Plaça de Dins]]''']]
	'''Teatre Principal'''. Proyectat per [[Joan Carbonell Satorre]], arquitecte municipal, (Alcoy, [[1774]] – [[1854]]). Utilisa part del Convent de [[Agustí d'Hipona\|Sant Agustí]] per a la seua fabrica despuix de la [[desamortisació]], la seua frontera principal dona al carrer Sant Tomàs. A lo llarc del [[sigle XX]] ha segut utilisat com a cine. En l'actualitat ha segut restaurat i s'utilisa com a sala de teatre i concerts. Per a les representacions de '''Tirisiti''' el seu aforament es reduïx a 150 espectadors.		'''Teatre Principal'''. Proyectat per [[Joan Carbonell Satorre]], arquitecte municipal, (Alcoy, [[1774]] – [[1854]]). Utilisa part del Convent de [[Agustí d'Hipona\|Sant Agustí]] per a la seua fabrica despuix de la [[desamortisació]], la seua frontera principal dona al carrer Sant Tomàs. A lo llarc del [[sigle XX]] ha segut utilisat com a cine. En l'actualitat ha segut restaurat i s'utilisa com a sala de teatre i concerts. Per a les representacions de '''Tirisiti''' el seu aforament es reduïx a 150 espectadors.

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* ESPÍ VALDÉS, Adrián. El Belén de Tirisiti. Alcoi, Imp. La Victoria, 1962.		* ESPÍ VALDÉS, Adrián. El Belén de Tirisiti. Alcoi, Imp. La Victoria, 1962.

Jose2 en 18:27 8 abr 2025

2025-04-08T18:27:05Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:27 8 abr 2025
Llínea 60:		Llínea 60:
	[[Archiu:Teatre Principal. Des de la Plaça de Dins.JPG\|thumb\|Vista des de la '''[[Plaça de Dins]]''']]		[[Archiu:Teatre Principal. Des de la Plaça de Dins.JPG\|thumb\|Vista des de la '''[[Plaça de Dins]]''']]
	'''Teatre Principal'''. Proyectat per [[Joan Carbonell Satorre]], arquitecte municipal, (Alcoy, [[1774]] – [[1854]]). Utilisa part del Convent de [[Agustí d'Hipona\|Sant Agustí]] per a la seua fabrica despuix de la [[desamortisació]], la seua frontera principal dona al carrer Sant Tomàs. A lo llarc del [[sigle XX]] ha segut utilisat com a cine. En l'actualitat ha segut restaurat i s'utilisa com a sala de teatre i concerts. Per a les representacions de '''Tirisiti''' el seu aforament es reduïx a 150 espectadors.		'''Teatre Principal'''. Proyectat per [[Joan Carbonell Satorre]], arquitecte municipal, (Alcoy, [[1774]] – [[1854]]). Utilisa part del Convent de [[Agustí d'Hipona\|Sant Agustí]] per a la seua fabrica despuix de la [[desamortisació]], la seua frontera principal dona al carrer Sant Tomàs. A lo llarc del [[sigle XX]] ha segut utilisat com a cine. En l'actualitat ha segut restaurat i s'utilisa com a sala de teatre i concerts. Per a les representacions de '''Tirisiti''' el seu aforament es reduïx a 150 espectadors.

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* ESPÍ VALDÉS, Adrián. El Belén de Tirisiti. Alcoi, Imp. La Victoria, 1962.		* ESPÍ VALDÉS, Adrián. El Belén de Tirisiti. Alcoi, Imp. La Victoria, 1962.

Xavier en 15:21 3 gin 2025

2025-01-03T15:21:52Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:21 3 gin 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Tirisiti.jpg\|thumb\|Tirisiti]]		[[Archiu:Tirisiti.jpg\|thumb\|Tirisiti]]
	'''Tirisiti''' és un montage teatral de [[porrito\|porritos]] que es realisa en la ciutat d'[[Alcoy]] ([[Alcoyà]]). Declarat '''Bé Immaterial d'Interés Cultural''' per la [[Generalitat Valenciana]]. Decret 192/2002, de [[26 de novembre]]. Alta distinció de la Generalitat Valenciana al 'Mèrit Cultural'.		'''Tirisiti''' o el '''Belem de Tirisiti''' és un montage teatral de [[porrito\|porritos]] que es realisa en la ciutat d'[[Alcoy]] ([[Alcoyà]]). Declarat '''Bé Immaterial d'Interés Cultural''' per la [[Generalitat Valenciana]]. Decret 192/2002, de [[26 de novembre]]. Alta distinció de la Generalitat Valenciana al 'Mèrit Cultural'.

	Este teatre és important per celebrar-se des del [[sigle XIX]] en lo que això representa de tradició. El '''Belem de Tirisiti''', que és el seu nom complet, es representa en Alcoy en [[Nadal]], en un format chicotet, barrejant elements populars alcoyans (com [[Andrés Coloma, Clásico\|el torero Clásico]]) en atres del naiximent de [[Jesús]], l'arribada dels [[Reis Macs]] o la celebració de les festes de [[Moros i Cristians]], tan característics de la ciutat.		Este teatre és important per celebrar-se des del [[sigle XIX]] en lo que això representa de tradició. El '''Belem de Tirisiti''', que és el seu nom complet, es representa en Alcoy en [[Nadal]], en un format chicotet, barrejant elements populars alcoyans (com [[Andrés Coloma, Clásico\|el torero Clásico]]) en atres del naiximent de [[Jesús]], l'arribada dels [[Reis Macs]] o la celebració de les festes de [[Moros i Cristians]], tan característics de la ciutat.

Reval en 07:58 9 maig 2024

2024-05-09T07:58:30Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:58 9 maig 2024
Llínea 60:		Llínea 60:
	[[Archiu:Teatre Principal. Des de la Plaça de Dins.JPG\|thumb\|Vista des de la '''[[Plaça de Dins]]''']]		[[Archiu:Teatre Principal. Des de la Plaça de Dins.JPG\|thumb\|Vista des de la '''[[Plaça de Dins]]''']]
	'''Teatre Principal'''. Proyectat per [[Joan Carbonell Satorre]], arquitecte municipal, (Alcoy, [[1774]] – [[1854]]). Utilisa part del Convent de [[Agustí d'Hipona\|Sant Agustí]] per a la seua fabrica despuix de la [[desamortisació]], la seua frontera principal dona al carrer Sant Tomàs. A lo llarc del [[sigle XX]] ha segut utilisat com a cine. En l'actualitat ha segut restaurat i s'utilisa com a sala de teatre i concerts. Per a les representacions de '''Tirisiti''' el seu aforament es reduïx a 150 espectadors.		'''Teatre Principal'''. Proyectat per [[Joan Carbonell Satorre]], arquitecte municipal, (Alcoy, [[1774]] – [[1854]]). Utilisa part del Convent de [[Agustí d'Hipona\|Sant Agustí]] per a la seua fabrica despuix de la [[desamortisació]], la seua frontera principal dona al carrer Sant Tomàs. A lo llarc del [[sigle XX]] ha segut utilisat com a cine. En l'actualitat ha segut restaurat i s'utilisa com a sala de teatre i concerts. Per a les representacions de '''Tirisiti''' el seu aforament es reduïx a 150 espectadors.

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* ESPÍ VALDÉS, Adrián. El Belén de Tirisiti. Alcoi, Imp. La Victoria, 1962.		* ESPÍ VALDÉS, Adrián. El Belén de Tirisiti. Alcoi, Imp. La Victoria, 1962.

Valencian: Text reemplaça - ' bé' a ' be'

2022-06-03T16:37:38Z

Text reemplaça - ' bé' a ' be'

← Revisió anterior		Revisió de 16:37 3 jun 2022
Llínea 11:		Llínea 11:
	Este montage utilisa tant el [[valencià]] com el [[llengua castellana\|castellà]], predominant el primer.		Este montage utilisa tant el [[valencià]] com el [[llengua castellana\|castellà]], predominant el primer.

	El llenguage és popular, en refranys i dits populars com ''Anar d'[[Herodes I Agripa\|Herodes]] a [[Ponç Pilat\|Pilatos]]'' o ''l'amo del comú quan no hi ha ningú''; si bé hi ha un joc de paraules, perqué el comú és també un atra forma de referir-se a l'excusat.		El llenguage és popular, en refranys i dits populars com ''Anar d'[[Herodes I Agripa\|Herodes]] a [[Ponç Pilat\|Pilatos]]'' o ''l'amo del comú quan no hi ha ningú''; si be hi ha un joc de paraules, perqué el comú és també un atra forma de referir-se a l'excusat.

	En les representacions se solen nomenar temes d'actualitat local o política, que Tirisiti comenta com de passada i sol cantar algun tema d'actualitat.		En les representacions se solen nomenar temes d'actualitat local o política, que Tirisiti comenta com de passada i sol cantar algun tema d'actualitat.

Jose2: Text reemplaça - ' després ' a ' despuix '

2021-05-24T19:34:43Z

Text reemplaça - ' després ' a ' despuix '

← Revisió anterior		Revisió de 19:34 24 maig 2021
Llínea 47:		Llínea 47:
	narrador: Tirisiti, ¿que tu no vas a missa?...		narrador: Tirisiti, ¿que tu no vas a missa?...
	* '''La missa'''. Veem l'entrada a missa de la gent del poble, en música nadalenca, el sacristà tocant el cul a les beates i el personage de l'agüelo, que pega a Tirisiti i al sacristà. Ademés la dona de Tirisiti, Tereseta, està embolicada en el retor (el capellà), com es torna a vore a l'eixida de la missa.		* '''La missa'''. Veem l'entrada a missa de la gent del poble, en música nadalenca, el sacristà tocant el cul a les beates i el personage de l'agüelo, que pega a Tirisiti i al sacristà. Ademés la dona de Tirisiti, Tereseta, està embolicada en el retor (el capellà), com es torna a vore a l'eixida de la missa.
	* '''El bou'''. Apareix un bou, que toreja [[Andrés Coloma, Clásico\|Clásico]], el torero alcoyà, i ~~després~~ ho intenta Tirisiti (el narrador li fa creure que és manso), i al final resulta agafat dins de sa casa.		* '''El bou'''. Apareix un bou, que toreja [[Andrés Coloma, Clásico\|Clásico]], el torero alcoyà, i despuix ho intenta Tirisiti (el narrador li fa creure que és manso), i al final resulta agafat dins de sa casa.
	* '''Festes de Moros i Cristians'''. Sense solució de continuïtat sona un passodoble, escomençen les festes, en desfilades de esquadres de [[Moros i Cristians]] i l'''Aparició de Sant Jordi'' inclosos.		* '''Festes de Moros i Cristians'''. Sense solució de continuïtat sona un passodoble, escomençen les festes, en desfilades de esquadres de [[Moros i Cristians]] i l'''Aparició de Sant Jordi'' inclosos.
	narrador: ¿A on vas Tirisiti?<br />		narrador: ¿A on vas Tirisiti?<br />
Llínea 59:		Llínea 59:
	== Seu ==		== Seu ==
	[[Archiu:Teatre Principal. Des de la Plaça de Dins.JPG\|thumb\|Vista des de la '''[[Plaça de Dins]]''']]		[[Archiu:Teatre Principal. Des de la Plaça de Dins.JPG\|thumb\|Vista des de la '''[[Plaça de Dins]]''']]
	'''Teatre Principal'''. Proyectat per [[Joan Carbonell Satorre]], arquitecte municipal, (Alcoy, [[1774]] – [[1854]]). Utilisa part del Convent de [[Agustí d'Hipona\|Sant Agustí]] per a la seua fabrica ~~després~~ de la [[desamortisació]], la seua frontera principal dona al carrer Sant Tomàs. A lo llarc del [[sigle XX]] ha segut utilisat com a cine. En l'actualitat ha segut restaurat i s'utilisa com a sala de teatre i concerts. Per a les representacions de '''Tirisiti''' el seu aforament es reduïx a 150 espectadors.		'''Teatre Principal'''. Proyectat per [[Joan Carbonell Satorre]], arquitecte municipal, (Alcoy, [[1774]] – [[1854]]). Utilisa part del Convent de [[Agustí d'Hipona\|Sant Agustí]] per a la seua fabrica despuix de la [[desamortisació]], la seua frontera principal dona al carrer Sant Tomàs. A lo llarc del [[sigle XX]] ha segut utilisat com a cine. En l'actualitat ha segut restaurat i s'utilisa com a sala de teatre i concerts. Per a les representacions de '''Tirisiti''' el seu aforament es reduïx a 150 espectadors.

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Jose2: Text reemplaça - ' interès ' a ' interés '

2020-01-19T11:21:32Z

Text reemplaça - ' interès ' a ' interés '

← Revisió anterior		Revisió de 11:21 19 gin 2020
Llínea 4:		Llínea 4:
	Este teatre és important per celebrar-se des del [[sigle XIX]] en lo que això representa de tradició. El '''Belem de Tirisiti''', que és el seu nom complet, es representa en Alcoy en [[Nadal]], en un format chicotet, barrejant elements populars alcoyans (com [[Andrés Coloma, Clásico\|el torero Clásico]]) en atres del naiximent de [[Jesús]], l'arribada dels [[Reis Macs]] o la celebració de les festes de [[Moros i Cristians]], tan característics de la ciutat.		Este teatre és important per celebrar-se des del [[sigle XIX]] en lo que això representa de tradició. El '''Belem de Tirisiti''', que és el seu nom complet, es representa en Alcoy en [[Nadal]], en un format chicotet, barrejant elements populars alcoyans (com [[Andrés Coloma, Clásico\|el torero Clásico]]) en atres del naiximent de [[Jesús]], l'arribada dels [[Reis Macs]] o la celebració de les festes de [[Moros i Cristians]], tan característics de la ciutat.

	Els porritos són del tipo nomenat "de peu i vareta", esta manipulació característica, és un dels factors que aporten major ~~interès~~ al Belem. Qui representa el principal personage, parla en una llengüeta metàlica en la boca, per lo que quan apareix nomenant a ''Tereseta'', lo que se sent és ''Tirisiti'', donant nom al personage principal i a la representació.		Els porritos són del tipo nomenat "de peu i vareta", esta manipulació característica, és un dels factors que aporten major interés al Belem. Qui representa el principal personage, parla en una llengüeta metàlica en la boca, per lo que quan apareix nomenant a ''Tereseta'', lo que se sent és ''Tirisiti'', donant nom al personage principal i a la representació.

	Durant anys es representà en un barracó especialment habilitat, encara que actualment ha passat al '''Teatre Principal'''. El públic es conta per milers i la demanda sempre supera l'oferta del [[Nadal]] anterior, obligant a anticipar les representacions fins als primers dies de [[decembre]].		Durant anys es representà en un barracó especialment habilitat, encara que actualment ha passat al '''Teatre Principal'''. El públic es conta per milers i la demanda sempre supera l'oferta del [[Nadal]] anterior, obligant a anticipar les representacions fins als primers dies de [[decembre]].

← Revisió anterior		Revisió de 15:21 3 gin 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Tirisiti.jpg\|thumb\|Tirisiti]]		[[Archiu:Tirisiti.jpg\|thumb\|Tirisiti]]
	'''Tirisiti''' és un montage teatral de [[porrito\|porritos]] que es realisa en la ciutat d'[[Alcoy]] ([[Alcoyà]]). Declarat '''Bé Immaterial d'Interés Cultural''' per la [[Generalitat Valenciana]]. Decret 192/2002, de [[26 de novembre]]. Alta distinció de la Generalitat Valenciana al 'Mèrit Cultural'.		'''Tirisiti''' o el '''Belem de Tirisiti''' és un montage teatral de [[porrito\|porritos]] que es realisa en la ciutat d'[[Alcoy]] ([[Alcoyà]]). Declarat '''Bé Immaterial d'Interés Cultural''' per la [[Generalitat Valenciana]]. Decret 192/2002, de [[26 de novembre]]. Alta distinció de la Generalitat Valenciana al 'Mèrit Cultural'.

	Este teatre és important per celebrar-se des del [[sigle XIX]] en lo que això representa de tradició. El '''Belem de Tirisiti''', que és el seu nom complet, es representa en Alcoy en [[Nadal]], en un format chicotet, barrejant elements populars alcoyans (com [[Andrés Coloma, Clásico\|el torero Clásico]]) en atres del naiximent de [[Jesús]], l'arribada dels [[Reis Macs]] o la celebració de les festes de [[Moros i Cristians]], tan característics de la ciutat.		Este teatre és important per celebrar-se des del [[sigle XIX]] en lo que això representa de tradició. El '''Belem de Tirisiti''', que és el seu nom complet, es representa en Alcoy en [[Nadal]], en un format chicotet, barrejant elements populars alcoyans (com [[Andrés Coloma, Clásico\|el torero Clásico]]) en atres del naiximent de [[Jesús]], l'arribada dels [[Reis Macs]] o la celebració de les festes de [[Moros i Cristians]], tan característics de la ciutat.