Tinta - Historial de revisions

Jose2 en 09:06 16 set 2024

2024-09-16T09:06:59Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:06 16 set 2024
Llínea 32:		Llínea 32:
	* [[Goma de borrar]]		* [[Goma de borrar]]
	* [[Llapis]]		* [[Llapis]]

	== Referències ==		== Referències ==
	* Joseph Needham; Tsien Tsuen-Hsuin (11 de julio de 1985). Science and Civilisation in China: Volume 5, Chemistry and Chemical Technology, Part 1, Paper and Printing. Cambridge University Press. p. 234		* Joseph Needham; Tsien Tsuen-Hsuin (11 de julio de 1985). Science and Civilisation in China: Volume 5, Chemistry and Chemical Technology, Part 1, Paper and Printing. Cambridge University Press. p. 234

Lluísm en 10:00 11 jul 2023

2023-07-11T10:00:29Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:00 11 jul 2023
Llínea 50:		Llínea 50:
	[[Categoria:Papereria]]		[[Categoria:Papereria]]
	[[Categoria:Material d'oficina]]		[[Categoria:Material d'oficina]]
			[[Categoria:Escritura]]
			[[Categoria:Instruments d'escritura]]

Jose2: /* Regerències */

2022-12-07T19:18:51Z

Regerències

← Revisió anterior		Revisió de 19:18 7 dec 2022
Llínea 33:		Llínea 33:
	* [[Llapis]]		* [[Llapis]]

	== ~~Regerències~~ ==		== Referències ==
	* Joseph Needham; Tsien Tsuen-Hsuin (11 de julio de 1985). Science and Civilisation in China: Volume 5, Chemistry and Chemical Technology, Part 1, Paper and Printing. Cambridge University Press. p. 234		* Joseph Needham; Tsien Tsuen-Hsuin (11 de julio de 1985). Science and Civilisation in China: Volume 5, Chemistry and Chemical Technology, Part 1, Paper and Printing. Cambridge University Press. p. 234
	* Woods, Michael; Woods, Mary (2000). Ancient Communication: Form Grunts to Graffiti.pp 51–52. Minneapolis: Runestone Press; an imprint of Lerner Publishing Group		* Woods, Michael; Woods, Mary (2000). Ancient Communication: Form Grunts to Graffiti.pp 51–52. Minneapolis: Runestone Press; an imprint of Lerner Publishing Group

Jose2 en 19:17 7 dec 2022

2022-12-07T19:17:59Z

@@ Llínea 32: / Llínea 32: @@
 * [[Goma de borrar]]
 * [[Llapis]]
 [[Categoria:Indústria]]
 [[Categoria:Papereria]]
 [[Categoria:Material d'oficina]]

Jose2 en 19:10 7 dec 2022

2022-12-07T19:10:25Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:10 7 dec 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Tinte1.JPG\|thumb\|250px\|3 tinters i una ~~pluma~~ d'escriure]]		[[File:Tinte1.JPG\|thumb\|250px\|3 tinters i una ploma d'escriure]]

	La '''tinta''' és un líquit que conté varis pigments o colorants utilisats per a donar color a una superfície en la finalitat de crear imàgens o texts.		La '''tinta''' és un líquit que conté varis pigments o colorants utilisats per a donar color a una superfície en la finalitat de crear imàgens o texts.

Jose2: /* Vore també */

2022-12-07T19:09:34Z

Vore també

← Revisió anterior		Revisió de 19:09 7 dec 2022
Llínea 27:		Llínea 27:
	== Vore també ==		== Vore també ==

			* [[Tinter]]
	* [[Bolígraf]]		* [[Bolígraf]]
	* [[Clarió]]		* [[Clarió]]

Valencian: Text reemplaça - 'cérvol' a 'cervo'

2022-06-16T18:01:47Z

Text reemplaça - 'cérvol' a 'cervo'

← Revisió anterior		Revisió de 18:01 16 jun 2022
Llínea 10:		Llínea 10:
	La tinta ya s'usava en l'[[antic Egipte]] per a escriure i dibuixar sobre [[papir\|papirs]]. Les tintes chinenques poden remontar-se fins a tres o tal volta quatre milenis al periodo neolític chinenc. Estos varen utilisar tintes vegetals, animals i minerals basades en materials com el [[grafit]] que es varen moldre en [[aigua]] i es varen aplicar en pinzells de tinta. L'evidència directa de les primeres tintes chinenques, similars a les modernes barres de tinta, és al voltant de l'any [[256 a. C.]].		La tinta ya s'usava en l'[[antic Egipte]] per a escriure i dibuixar sobre [[papir\|papirs]]. Les tintes chinenques poden remontar-se fins a tres o tal volta quatre milenis al periodo neolític chinenc. Estos varen utilisar tintes vegetals, animals i minerals basades en materials com el [[grafit]] que es varen moldre en [[aigua]] i es varen aplicar en pinzells de tinta. L'evidència directa de les primeres tintes chinenques, similars a les modernes barres de tinta, és al voltant de l'any [[256 a. C.]].

	Les millors tintes per a dibuixar o pintar sobre paper o seda es produïxen a partir de la [[resina]] de [[Pi (arbre)\|pi]] i deuen tindre entre 50 i 100 anys. El [[llapis]] de tinta chinenc es produïx en un pegament per a peixos, mentres que el pegament japonés (膠 "nikawa") és de [[vaca]] o [[~~cérvol~~]].		Les millors tintes per a dibuixar o pintar sobre paper o seda es produïxen a partir de la [[resina]] de [[Pi (arbre)\|pi]] i deuen tindre entre 50 i 100 anys. El [[llapis]] de tinta chinenc es produïx en un pegament per a peixos, mentres que el pegament japonés (膠 "nikawa") és de [[vaca]] o [[cervo]].

	La tinta Índia es va inventar per primera volta en [[China]], encara que els materials a sovint es comercialisaven des de l'[[Índia]], d'ahí el seu nom. El método tradicional chinenc de fer la tinta era moldre una mescla de pegament de pell, negre de fum i pigment d'os negre i despuix abocar-ho en un plat de ceràmica a on podria secar-se. Per a usar la mescla seca, s'aplicaria un pinzell humit fins que es tornara a liqüar. La fabricació de tinta Índia va ser ben establida per la dinastia Cao Wei.		La tinta Índia es va inventar per primera volta en [[China]], encara que els materials a sovint es comercialisaven des de l'[[Índia]], d'ahí el seu nom. El método tradicional chinenc de fer la tinta era moldre una mescla de pegament de pell, negre de fum i pigment d'os negre i despuix abocar-ho en un plat de ceràmica a on podria secar-se. Per a usar la mescla seca, s'aplicaria un pinzell humit fins que es tornara a liqüar. La fabricació de tinta Índia va ser ben establida per la dinastia Cao Wei.

Jose2 en 19:26 1 jun 2022

2022-06-01T19:26:15Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:26 1 jun 2022
Llínea 24:		Llínea 24:

	Els colorants, no obstant, són generalment molt més forts i poden produir més color d'una densitat donada per unitat de massa perque el tamany de partícula és menor que el d'un pigment. No obstant, degut a que els colorants són dissolts en una base líquida, tendixen a ser absorbits pel paper fent a la tinta menys eficient i permetent que es córrega del seu lloc produint un efecte brut i d'escassa calitat en l'impressió; pero posseïxen major transparència que els pigments i, per tant, en cas de requerir menor opacitat estos són els idòneus.		Els colorants, no obstant, són generalment molt més forts i poden produir més color d'una densitat donada per unitat de massa perque el tamany de partícula és menor que el d'un pigment. No obstant, degut a que els colorants són dissolts en una base líquida, tendixen a ser absorbits pel paper fent a la tinta menys eficient i permetent que es córrega del seu lloc produint un efecte brut i d'escassa calitat en l'impressió; pero posseïxen major transparència que els pigments i, per tant, en cas de requerir menor opacitat estos són els idòneus.

			== Vore també ==

			* [[Bolígraf]]
			* [[Clarió]]
			* [[Goma de borrar]]
			* [[Llapis]]

	[[Categoria:Indústria]]		[[Categoria:Indústria]]
	[[Categoria:Papereria]]		[[Categoria:Papereria]]
	[[Categoria:Material d'oficina]]		[[Categoria:Material d'oficina]]

Lluísm: /* Tipos de tinta */

2021-11-10T17:59:13Z

Tipos de tinta

← Revisió anterior		Revisió de 17:59 10 nov 2021
Llínea 17:		Llínea 17:

	== Tipos de tinta ==		== Tipos de tinta ==
	Les varietats més antigues de tinta que es coneixen inclouen a la tinta chinenca, varis colorants fets a partir de [[Metal\|metals]], el clafoll o cobertura de diferents llavors i animals marins com el [[calamar]] o el [[polp]]. La tinta chinenca és [[negra]] i originària d'[[Àsia]].		Les varietats més antigues de tinta que es coneixen inclouen a la tinta chinenca, varis colorants fets a partir de [[Metal\|metals]], el clafoll o cobertura de diferents llavors i animals marins com el [[calamar]] o el [[polp]]. La tinta chinenca és [[negre\|negra]] i originària d'[[Àsia]].

	Les tintes pigmentades contenen atres components per a assegurar l'adheriment del pigment a la superfície i previndre que siga remoguda per efecte d'abrasió mecànica. Estos materials són generalment resines (en tintes solvents) o aglutinants (en tintes a l'aigua).		Les tintes pigmentades contenen atres components per a assegurar l'adheriment del pigment a la superfície i previndre que siga remoguda per efecte d'abrasió mecànica. Estos materials són generalment resines (en tintes solvents) o aglutinants (en tintes a l'aigua).

Lluísm en 17:58 10 nov 2021

2021-11-10T17:58:57Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:58 10 nov 2021
Llínea 10:		Llínea 10:
	La tinta ya s'usava en l'[[antic Egipte]] per a escriure i dibuixar sobre [[papir\|papirs]]. Les tintes chinenques poden remontar-se fins a tres o tal volta quatre milenis al periodo neolític chinenc. Estos varen utilisar tintes vegetals, animals i minerals basades en materials com el [[grafit]] que es varen moldre en [[aigua]] i es varen aplicar en pinzells de tinta. L'evidència directa de les primeres tintes chinenques, similars a les modernes barres de tinta, és al voltant de l'any [[256 a. C.]].		La tinta ya s'usava en l'[[antic Egipte]] per a escriure i dibuixar sobre [[papir\|papirs]]. Les tintes chinenques poden remontar-se fins a tres o tal volta quatre milenis al periodo neolític chinenc. Estos varen utilisar tintes vegetals, animals i minerals basades en materials com el [[grafit]] que es varen moldre en [[aigua]] i es varen aplicar en pinzells de tinta. L'evidència directa de les primeres tintes chinenques, similars a les modernes barres de tinta, és al voltant de l'any [[256 a. C.]].

	Les millors tintes per a dibuixar o pintar sobre paper o seda es produïxen a partir de la [[resina]] de [[Pi (arbre)\|pi]] i deuen tindre entre 50 i 100 anys. El [[llapis]] de tinta chinenc es produïx en un pegament per a peixos, mentres que el pegament japonés (膠 "*nikawa") és de [[vaca]] o [[cérvol]].		Les millors tintes per a dibuixar o pintar sobre paper o seda es produïxen a partir de la [[resina]] de [[Pi (arbre)\|pi]] i deuen tindre entre 50 i 100 anys. El [[llapis]] de tinta chinenc es produïx en un pegament per a peixos, mentres que el pegament japonés (膠 "nikawa") és de [[vaca]] o [[cérvol]].

	La tinta Índia es va inventar per primera volta en [[China]], encara que els materials a sovint es comercialisaven des de l'[[Índia]], d'ahí el seu nom. El método tradicional chinenc de fer la tinta era moldre una mescla de pegament de pell, negre de fum i pigment d'os negre i despuix abocar-ho en un plat de ceràmica a on podria secar-se. Per a usar la mescla seca, s'aplicaria un pinzell humit fins que es tornara a liqüar. La fabricació de tinta Índia va ser ben establida per la dinastia Cao Wei.		La tinta Índia es va inventar per primera volta en [[China]], encara que els materials a sovint es comercialisaven des de l'[[Índia]], d'ahí el seu nom. El método tradicional chinenc de fer la tinta era moldre una mescla de pegament de pell, negre de fum i pigment d'os negre i despuix abocar-ho en un plat de ceràmica a on podria secar-se. Per a usar la mescla seca, s'aplicaria un pinzell humit fins que es tornara a liqüar. La fabricació de tinta Índia va ser ben establida per la dinastia Cao Wei.

	Els emperadors de l'[[Imperi Romà]] Oriental firmaven els seus edictes en una tinta purpúrea molt costosa (sacrum encaustum) feta en una secreció de la [[glàndula]] hipobranquial del murex, un gènero de molusc gasteròpode que produïa la púrpura de Tir. L'emperador León va prohibir l'us d'esta a qualsevol persona que no fora membre de la realea.		Els emperadors de l'[[Imperi Romà]] Oriental firmaven els seus edictes en una tinta purpúrea molt costosa (sacrum encaustum) feta en una secreció de la [[glàndula]] hipobranquial del murex, un gènero de molusc gasteròpode que produïa la púrpura de Tir. L'emperador León va prohibir l'us d'esta a qualsevol persona que no fora membre de la realea.

			== Tipos de tinta ==
			Les varietats més antigues de tinta que es coneixen inclouen a la tinta chinenca, varis colorants fets a partir de [[Metal\|metals]], el clafoll o cobertura de diferents llavors i animals marins com el [[calamar]] o el [[polp]]. La tinta chinenca és [[negra]] i originària d'[[Àsia]].

			Les tintes pigmentades contenen atres components per a assegurar l'adheriment del pigment a la superfície i previndre que siga remoguda per efecte d'abrasió mecànica. Estos materials són generalment resines (en tintes solvents) o aglutinants (en tintes a l'aigua).

			Les tintes pigmentades tenen la ventaja de que quan s'ampren sobre paper, permaneixen sobre la superfície aplicada, característica desijable, perque quanta més cantitat de tinta queda sobre el paper es necessita menys cantitat per a obtindre la mateixa intensitat de color.

			Els colorants, no obstant, són generalment molt més forts i poden produir més color d'una densitat donada per unitat de massa perque el tamany de partícula és menor que el d'un pigment. No obstant, degut a que els colorants són dissolts en una base líquida, tendixen a ser absorbits pel paper fent a la tinta menys eficient i permetent que es córrega del seu lloc produint un efecte brut i d'escassa calitat en l'impressió; pero posseïxen major transparència que els pigments i, per tant, en cas de requerir menor opacitat estos són els idòneus.

	[[Categoria:Indústria]]		[[Categoria:Indústria]]
	[[Categoria:Papereria]]		[[Categoria:Papereria]]
	[[Categoria:Material d'oficina]]		[[Categoria:Material d'oficina]]