Tiamat - Historial de revisions

Lluísm en 19:25 24 nov 2024

2024-11-24T19:25:59Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:25 24 nov 2024
Llínea 5:		Llínea 5:
	En ''Enûma Elish'', l'epopeya babilònica de la creació, ella dona a llum a la primera generació de deitats; el seu espós, [[Apsú]], suponent correctament que planegen matar-ho i usurpar el seu tro, despuix els fa la guerra i és assessinat. Enfurida, ella també lluita contra els assessins del seu marit, prenent la forma d'un enorme dragó marí. Després és assessinada pel fill d'[[Enki]], el deu de la tormenta [[Marduk]], pero no ans que ella haja dut als mònstruos del panteó mesopotàmic, inclosos els primers dragons, els cossos dels quals va omplir en verí en lloc de sanc. Marduk despuix forma els cels i la Terra a partir del seu cos dividit.		En ''Enûma Elish'', l'epopeya babilònica de la creació, ella dona a llum a la primera generació de deitats; el seu espós, [[Apsú]], suponent correctament que planegen matar-ho i usurpar el seu tro, despuix els fa la guerra i és assessinat. Enfurida, ella també lluita contra els assessins del seu marit, prenent la forma d'un enorme dragó marí. Després és assessinada pel fill d'[[Enki]], el deu de la tormenta [[Marduk]], pero no ans que ella haja dut als mònstruos del panteó mesopotàmic, inclosos els primers dragons, els cossos dels quals va omplir en verí en lloc de sanc. Marduk despuix forma els cels i la Terra a partir del seu cos dividit.

	Els deus varen decidir donar-li tots els seus poders a Marduk, este va véncer a [[Kingu]], qui es va quedar paralisat de por al vore-ho aplegar, i despuix a Tiamat, a la que va fer deixar la boca oberta en una airegada i va llançar una flecha dins de l'estòmec. Despuix d'açò, de la sanc de Kingu (Lluna) varen nàixer els humans i a partir del cos de Tiamat, que Marduk va encadenar en els pous de l'abisme i va partir per la mitat, es va crear, de la seua mitat superior el cel i de la seua mitat inferior la terra ferma. Les seues llàgrimes es varen convertir en les naixents dels rius Tigris i Éufrates.		Els deus varen decidir donar-li tots els seus poders a Marduk, este va véncer a [[Kingu]], qui es va quedar paralisat de por al vore-ho aplegar, i despuix a Tiamat, a la que va fer deixar la boca oberta en una airegada i va llançar una flecha dins de l'estòmec. Despuix d'açò, de la sanc de Kingu (Lluna) varen nàixer els humans i a partir del cos de Tiamat, que Marduk va encadenar en els pous de l'abisme i va partir per la mitat, es va crear, de la seua mitat superior el cel i de la seua mitat inferior la terra ferma. Les seues llàgrimes es varen convertir en les naixents dels rius Tigris i Éufrates.

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2 en 13:01 4 feb 2024

2024-02-04T13:01:43Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:01 4 feb 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Tiamat''' és la [[Deu\|deesa]] primordial de la mar salada pertanyent a la [[mitologia babilònica]], també associada a un mònstruo primordial del caos mencionada en el poema èpic ''Enûma Elish''. Ti significa vida i ama, mare. Respecte a la seua apariència, sol ser identificada en l'apariència d'una jagantesca [[serp]] o dragó marí.		'''Tiamat''' és la [[Deu\|deesa]] primordial de la mar salada pertanyent a la [[mitologia babilònica]], també associada a un mònstruo primordial del caos mencionada en el poema èpic [[Enûma Elish]]. Ti significa vida i ama, mare. Respecte a la seua apariència, sol ser identificada en l'apariència d'una jagantesca [[serp]] o dragó marí.

	En la [[Mitologia babilònica\|religió de l'antiga Babilònia]], Tiamat és una deesa primordial de la mar salada, que s'unix en [[Abzû]], el deu de l'aigua dolça, per a produir deus més jóvens. Ella és el símbol del caos de la creació primordial. Se la coneix com a dòna i se la descriu com la relluent. Se sugerix que hi ha dos parts en els mits de Tiamat, la primera en la que Tiamat és una deesa creadora, a través d'un matrimoni sagrat entre sal i aigua dolça, creant pacíficament el cosmos a través de generacions successives. En el segon, Tiamat es considera l'encarnació monstruosa del caos primordial. Algunes fonts l'identifiquen en imàgens d'una serp marina o un dragó.		En la [[Mitologia babilònica\|religió de l'antiga Babilònia]], Tiamat és una deesa primordial de la mar salada, que s'unix en [[Abzû]], el deu de l'aigua dolça, per a produir deus més jóvens. Ella és el símbol del caos de la creació primordial. Se la coneix com a dòna i se la descriu com la relluent. Se sugerix que hi ha dos parts en els mits de Tiamat, la primera en la que Tiamat és una deesa creadora, a través d'un matrimoni sagrat entre sal i aigua dolça, creant pacíficament el cosmos a través de generacions successives. En el segon, Tiamat es considera l'encarnació monstruosa del caos primordial. Algunes fonts l'identifiquen en imàgens d'una serp marina o un dragó.

Lluísm en 10:53 24 març 2023

2023-03-24T10:53:06Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:53 24 març 2023
Llínea 5:		Llínea 5:
	En ''Enûma Elish'', l'epopeya babilònica de la creació, ella dona a llum a la primera generació de deitats; el seu espós, [[Apsú]], suponent correctament que planegen matar-ho i usurpar el seu tro, despuix els fa la guerra i és assessinat. Enfurida, ella també lluita contra els assessins del seu marit, prenent la forma d'un enorme dragó marí. Després és assessinada pel fill d'[[Enki]], el deu de la tormenta [[Marduk]], pero no ans que ella haja dut als mònstruos del panteó mesopotàmic, inclosos els primers dragons, els cossos dels quals va omplir en verí en lloc de sanc. Marduk despuix forma els cels i la Terra a partir del seu cos dividit.		En ''Enûma Elish'', l'epopeya babilònica de la creació, ella dona a llum a la primera generació de deitats; el seu espós, [[Apsú]], suponent correctament que planegen matar-ho i usurpar el seu tro, despuix els fa la guerra i és assessinat. Enfurida, ella també lluita contra els assessins del seu marit, prenent la forma d'un enorme dragó marí. Després és assessinada pel fill d'[[Enki]], el deu de la tormenta [[Marduk]], pero no ans que ella haja dut als mònstruos del panteó mesopotàmic, inclosos els primers dragons, els cossos dels quals va omplir en verí en lloc de sanc. Marduk despuix forma els cels i la Terra a partir del seu cos dividit.

	Els deus varen decidir donar-li tots els seus poders a Marduk, ~~est~~ va véncer a [[Kingu]], qui es va quedar paralisat de por al vore-ho aplegar, i despuix a Tiamat, a la que va fer deixar la boca oberta en una airegada i va llançar una flecha dins de l'estòmec. Despuix d'açò, de la sanc de Kingu (Lluna) varen nàixer els humans i a partir del cos de Tiamat, que Marduk va encadenar en els pous de l'abisme i va partir per la mitat, es va crear, de la seua mitat superior el cel i de la seua mitat inferior la terra ferma. Les seues llàgrimes es varen convertir en les naixents dels rius Tigris i Éufrates.		Els deus varen decidir donar-li tots els seus poders a Marduk, este va véncer a [[Kingu]], qui es va quedar paralisat de por al vore-ho aplegar, i despuix a Tiamat, a la que va fer deixar la boca oberta en una airegada i va llançar una flecha dins de l'estòmec. Despuix d'açò, de la sanc de Kingu (Lluna) varen nàixer els humans i a partir del cos de Tiamat, que Marduk va encadenar en els pous de l'abisme i va partir per la mitat, es va crear, de la seua mitat superior el cel i de la seua mitat inferior la terra ferma. Les seues llàgrimes es varen convertir en les naixents dels rius Tigris i Éufrates.

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm en 10:43 24 març 2023

2023-03-24T10:43:49Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:43 24 març 2023
Llínea 23:		Llínea 23:
	[[Categoria: Mitologia acadia]]		[[Categoria: Mitologia acadia]]
	[[Categoria: Mitologia babilònica]]		[[Categoria: Mitologia babilònica]]
	~~[[Categoria: Mitologia assíria]]~~
	[[Categoria: Mitologia sumèria]]		[[Categoria: Mitologia sumèria]]

Lluísm: Pàgina nova, en el contingut: «'''Tiamat''' és la deesa primordial de la mar salada pertanyent a la mitologia babilònica, també associada a un mònstruo primordial del caos men…»

2023-03-24T10:38:42Z

Pàgina nova, en el contingut: «'''Tiamat''' és la deesa primordial de la mar salada pertanyent a la mitologia babilònica, també associada a un mònstruo primordial del caos men…»

Pàgina nova

'''Tiamat''' és la [[Deu|deesa]] primordial de la mar salada pertanyent a la [[mitologia babilònica]], també associada a un mònstruo primordial del caos mencionada en el poema èpic ''Enûma Elish''. Ti significa vida i ama, mare. Respecte a la seua apariència, sol ser identificada en l'apariència d'una jagantesca [[serp]] o dragó marí.

En la [[Mitologia babilònica|religió de l'antiga Babilònia]], Tiamat és una deesa primordial de la mar salada, que s'unix en [[Abzû]], el deu de l'aigua dolça, per a produir deus més jóvens. Ella és el símbol del caos de la creació primordial. Se la coneix com a dòna i se la descriu com la relluent. Se sugerix que hi ha dos parts en els mits de Tiamat, la primera en la que Tiamat és una deesa creadora, a través d'un matrimoni sagrat entre sal i aigua dolça, creant pacíficament el cosmos a través de generacions successives. En el segon, Tiamat es considera l'encarnació monstruosa del caos primordial. Algunes fonts l'identifiquen en imàgens d'una serp marina o un dragó.

En ''Enûma Elish'', l'epopeya babilònica de la creació, ella dona a llum a la primera generació de deitats; el seu espós, [[Apsú]], suponent correctament que planegen matar-ho i usurpar el seu tro, despuix els fa la guerra i és assessinat. Enfurida, ella també lluita contra els assessins del seu marit, prenent la forma d'un enorme dragó marí. Després és assessinada pel fill d'[[Enki]], el deu de la tormenta [[Marduk]], pero no ans que ella haja dut als mònstruos del panteó mesopotàmic, inclosos els primers dragons, els cossos dels quals va omplir en verí en lloc de sanc. Marduk despuix forma els cels i la Terra a partir del seu cos dividit.

Els deus varen decidir donar-li tots els seus poders a Marduk, est va véncer a [[Kingu]], qui es va quedar paralisat de por al vore-ho aplegar, i despuix a Tiamat, a la que va fer deixar la boca oberta en una airegada i va llançar una flecha dins de l'estòmec. Despuix d'açò, de la sanc de Kingu (Lluna) varen nàixer els humans i a partir del cos de Tiamat, que Marduk va encadenar en els pous de l'abisme i va partir per la mitat, es va crear, de la seua mitat superior el cel i de la seua mitat inferior la terra ferma. Les seues llàgrimes es varen convertir en les naixents dels rius Tigris i Éufrates.

== Referències ==
* Black, Jeremy A.; Green, Anthony (2004). Tessa Rickards, ed. Gods, demons, and symbols of ancient Mesopotamia: an illustrated dictionary (en anglés). Londres: The British Museum Press. p. 162. ISBN 0714117056
* Bottéro, Jean. La religión más antigua: Mesopotamia. Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8
* E. Dhorme, Les religions de Babylone et d'Assyrie, París, 1949
* Palmer, Abram Smythe "Babylonian influencia on The Biblia and popular creencia: "Tĕhôm and Tiâmat", "hades and satán": a comparativo Study of Genesis I. 2 (London, 1897)

== Bibliografia ==
* Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
* Jeremy Black y Anthony Green, Gods, Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia (Austin: University of Texas Press, 1992) ISBN 978-0-292-70794-8
* Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
* Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. ISBN 978-0-313-34989-8

[[Categoria: Mitologia]]
[[Categoria: Mitologia mesopotàmica]]
[[Categoria: Mitologia acadia]]
[[Categoria: Mitologia babilònica]]
[[Categoria: Mitologia assíria]]
[[Categoria: Mitologia sumèria]]