Taulellets - Historial de revisions

Reval en 10:51 28 març 2025

2025-03-28T10:51:02Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:51 28 març 2025
Llínea 8:		Llínea 8:
	* [[Rajola]]		* [[Rajola]]
	* [[Taulell]]		* [[Taulell]]

	== Referències ==		== Referències ==
	* Bonet Correa, Antonio (1983). Historia de las Artes Aplicadas e Industriales (2008 edición). Cátedra. pp. 590-1. ISBN 978-84-376-0373-5.		* Bonet Correa, Antonio (1983). Historia de las Artes Aplicadas e Industriales (2008 edición). Cátedra. pp. 590-1. ISBN 978-84-376-0373-5.

Lluísm en 13:17 23 dec 2024

2024-12-23T13:17:46Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:17 23 dec 2024
Llínea 8:		Llínea 8:
	* [[Rajola]]		* [[Rajola]]
	* [[Taulell]]		* [[Taulell]]

	== Referències ==		== Referències ==
	* Bonet Correa, Antonio (1983). Historia de las Artes Aplicadas e Industriales (2008 edición). Cátedra. pp. 590-1. ISBN 978-84-376-0373-5.		* Bonet Correa, Antonio (1983). Historia de las Artes Aplicadas e Industriales (2008 edición). Cátedra. pp. 590-1. ISBN 978-84-376-0373-5.

Jose2 en 18:13 23 abr 2024

2024-04-23T18:13:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:13 23 abr 2024
Llínea 2:		Llínea 2:
	'''Taulellet''', de l'[[àrap\|aràbic]] الزليج az-zulaiŷ (pedra polida), és una peça de [[ceràmica]] de poc grossor, més chicotet que el [[taulell]], generalment quadrada, en la qual una de les cares és vidriada, resultat de la cocció d'una substancia a base d'esmalt que es torna impermeable i retillent. Esta cara pot ser monocromàtica o policromàtica, plana o en relleu. El taulellet és generalment utilisat en gran cantitat com element associat a l'[[arquitectura]] en revestiment de superfícies interiors o exteriors o com element decoratiu aïllat.		'''Taulellet''', de l'[[àrap\|aràbic]] الزليج az-zulaiŷ (pedra polida), és una peça de [[ceràmica]] de poc grossor, més chicotet que el [[taulell]], generalment quadrada, en la qual una de les cares és vidriada, resultat de la cocció d'una substancia a base d'esmalt que es torna impermeable i retillent. Esta cara pot ser monocromàtica o policromàtica, plana o en relleu. El taulellet és generalment utilisat en gran cantitat com element associat a l'[[arquitectura]] en revestiment de superfícies interiors o exteriors o com element decoratiu aïllat.

	El [[Regne de Valéncia]] ha segut un important centre productiu de taulellets a lo llarc de l'història. Escomençant per [[Manises]], en época migeval (sigles [[sigle XIV\|XIV]]-[[sigle XV\|XV]]), i a partir del [[sigle XIX]] en [[Onda]] i [[l'Alcora]]. Des de mijans del [[sigle XX]] atres localitats com ara [[Vila-real]], [[Castelló]], [[Almassora]], [[Sant Joan de Moró]] i [[Nules]], junt a [[Onda]] i [[l'Alcora]], fabriquen gran cantitat de taulellets. De fet, la comarca de [[La Plana]] és la segona regió taulellera del [[Terra\|món]], despuix de la comarca de [[Sassuolo-Mòdena-Reggio nell’Emilia]], en l'[[Emilia-Romagna]] ([[Itàlia]]). En l'actualitat [[Vila-real]], [[l'Alcora]], [[Onda]] i [[Sassuolo]] ([[Mòdena]]) són els municipis en més producció mundial de taulellets.		El [[Regne de Valéncia]] ha segut un important centre productiu de taulellets a lo llarc de l'història. Escomençant per [[Manises]], en época migeval (sigles [[sigle XIV\|XIV]]-[[sigle XV\|XV]]), i a partir del [[sigle XIX]] en [[Onda]] i [[l'Alcora]]. Des de mijans del [[sigle XX]] atres localitats com ara [[Vila-real]], [[Castelló]], [[Almassora]], [[Sant Joan de Moró]] i [[Nules]], junt a [[Onda]] i [[l'Alcora]], fabriquen gran cantitat de taulellets. De fet, la comarca de [[La Plana]] és la segona regió taulellera del [[Terra\|món]], despuix de la comarca de [[Sassuolo-Mòdena-Reggio nell’Emilia]], en l'[[Emilia-Romagna]] ([[Itàlia]]). En l'actualitat [[Vila-real]], [[l'Alcora]], [[Onda]] i [[Sassuolo]] ([[Mòdena]]) són els municipis en més producció mundial de taulellets.

	== Vore també ==		== Vore també ==

Lluísm en 18:41 7 abr 2024

2024-04-07T18:41:28Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:41 7 abr 2024
Llínea 2:		Llínea 2:
	'''Taulellet''', de l'[[àrap\|aràbic]] الزليج az-zulaiŷ (pedra polida), és una peça de [[ceràmica]] de poc grossor, més chicotet que el [[taulell]], generalment quadrada, en la qual una de les cares és vidriada, resultat de la cocció d'una substancia a base d'esmalt que es torna impermeable i retillent. Esta cara pot ser monocromàtica o policromàtica, plana o en relleu. El taulellet és generalment utilisat en gran cantitat com element associat a l'[[arquitectura]] en revestiment de superfícies interiors o exteriors o com element decoratiu aïllat.		'''Taulellet''', de l'[[àrap\|aràbic]] الزليج az-zulaiŷ (pedra polida), és una peça de [[ceràmica]] de poc grossor, més chicotet que el [[taulell]], generalment quadrada, en la qual una de les cares és vidriada, resultat de la cocció d'una substancia a base d'esmalt que es torna impermeable i retillent. Esta cara pot ser monocromàtica o policromàtica, plana o en relleu. El taulellet és generalment utilisat en gran cantitat com element associat a l'[[arquitectura]] en revestiment de superfícies interiors o exteriors o com element decoratiu aïllat.

	El [[Regne de Valéncia]] ha segut un important centre productiu de taulellets a lo llarc de l'història. Escomençant per [[Manises]], en época migeval (sigles [[sigle XIV\|XIV]]-[[sigle XV\|XV]]), i a partir del [[sigle XIX]] en [[Onda]] i [[l'Alcora]]. Des de mijans del [[sigle XX]] atres localitats com ara [[Vila-real]], [[Castelló]], [[Almassora]], [[Sant Joan de Moró]] i [[Nules]], junt a [[Onda]] i [[l'Alcora]], fabriquen gran cantitat de taulellets. De fet, la comarca de [[La Plana]] és la segona regió taulellera del [[Terra\|món]], despuix de la comarca de [[Sassuolo-Mòdena-Reggio nell’Emilia]], en l'[[Emilia-Romagna]] ([[Itàlia]]). En l'actualitat [[Vila-real]], [[l'Alcora]], [[Onda]] i [[Sassuolo]] ([[Mòdena]]) són els municipis en més producció mundial de taulellets.		El [[Regne de Valéncia]] ha segut un important centre productiu de taulellets a lo llarc de l'història. Escomençant per [[Manises]], en época migeval (sigles [[sigle XIV\|XIV]]-[[sigle XV\|XV]]), i a partir del [[sigle XIX]] en [[Onda]] i [[l'Alcora]]. Des de mijans del [[sigle XX]] atres localitats com ara [[Vila-real]], [[Castelló]], [[Almassora]], [[Sant Joan de Moró]] i [[Nules]], junt a [[Onda]] i [[l'Alcora]], fabriquen gran cantitat de taulellets. De fet, la comarca de [[La Plana]] és la segona regió taulellera del [[Terra\|món]], despuix de la comarca de [[Sassuolo-Mòdena-Reggio nell’Emilia]], en l'[[Emilia-Romagna]] ([[Itàlia]]). En l'actualitat [[Vila-real]], [[l'Alcora]], [[Onda]] i [[Sassuolo]] ([[Mòdena]]) són els municipis en més producció mundial de taulellets.

	== Vore també ==		== Vore també ==

Jose2: Text reemplaça - '== Referencies ==' a '== Referències =='

2023-07-27T15:03:32Z

Text reemplaça - '== Referencies ==' a '== Referències =='

← Revisió anterior		Revisió de 15:03 27 jul 2023
Llínea 9:		Llínea 9:
	* [[Taulell]]		* [[Taulell]]

	== ~~Referencies~~ ==		== Referències ==
	* Bonet Correa, Antonio (1983). Historia de las Artes Aplicadas e Industriales (2008 edición). Cátedra. pp. 590-1. ISBN 978-84-376-0373-5.		* Bonet Correa, Antonio (1983). Historia de las Artes Aplicadas e Industriales (2008 edición). Cátedra. pp. 590-1. ISBN 978-84-376-0373-5.
	* [https://www.traditionalbuilding.com/product-report/ceramic-tile-history «Ceramic Tile History». Traditional Building]		* [https://www.traditionalbuilding.com/product-report/ceramic-tile-history «Ceramic Tile History». Traditional Building]

Lluísm: /* Referencies */

2023-07-26T11:11:34Z

Referencies

← Revisió anterior		Revisió de 11:11 26 jul 2023
Llínea 13:		Llínea 13:
	* [https://www.traditionalbuilding.com/product-report/ceramic-tile-history «Ceramic Tile History». Traditional Building]		* [https://www.traditionalbuilding.com/product-report/ceramic-tile-history «Ceramic Tile History». Traditional Building]
	* Lajo Pérez, Rosina (1990). Léxico de arte. Madrid - España: Akal. p. 10. ISBN 978-84-460-0924-5		* Lajo Pérez, Rosina (1990). Léxico de arte. Madrid - España: Akal. p. 10. ISBN 978-84-460-0924-5
			* [https://ceres.mcu.es/pages/ResultSearch?txtSimpleSearch=Azulejo&simpleSearch=0&hipertextSearch=1&search=simpleSelection&MuseumsSearch=MNC%7C&MuseumsRolSearch=30& «[[Palau Marqués de Dosaigües\|Museo Nacional de Cerámica y Artes Suntuarias González Martí]]»]
	* Pérez Guillén, Inocencio. Universitat de Valéncia, ed. Las azulejerías de La Habana. Valéncia. ISBN 9788437094229		* Pérez Guillén, Inocencio. Universitat de Valéncia, ed. Las azulejerías de La Habana. Valéncia. ISBN 9788437094229
	* Perla, Antonio (1988). Cerámica aplicada en la arquitectura madrileña. Madrid: Comunidad de Madrid. pp. 25-32. ISBN 8445100270		* Perla, Antonio (1988). Cerámica aplicada en la arquitectura madrileña. Madrid: Comunidad de Madrid. pp. 25-32. ISBN 8445100270

Lluísm en 11:08 26 jul 2023

2023-07-26T11:08:57Z

@@ Llínea 5: / Llínea 5: @@
 == Vore també ==
 * [[Taulell]]
 == Enllaços externs ==

Valencian en 13:31 6 jul 2022

2022-07-06T13:31:16Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:31 6 jul 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Banc amb taulellets del jardí de la casa Benlliure.JPG\|thumb\|250px\|Banc en taulellets en la [[Casa museu Benlliure]]]]		[[File:Banc amb taulellets del jardí de la casa Benlliure.JPG\|thumb\|250px\|Banc en taulellets en la [[Casa museu Benlliure]]]]

	'''Taulellet''', de l'[[àrap\|aràbic]] الزليج az-zulaiŷ (pedra polida), és una peça de [[ceràmica]] de poc grossor, més chicotet que el [[taulell]], generalment quadrada, en la qual una de les cares és vidriada, resultat de la cocció d'una substancia a base d'esmalt que es torna impermeable i retillent. Esta cara pot ser monocromàtica o policromàtica, plana o en relleu. El taulellet és generalment utilisat en gran cantitat com element associat a l'[[arquitectura]] en revestiment de superfícies interiors o exteriors o com element decoratiu aïllat.		'''Taulellet''', de l'[[àrap\|aràbic]] الزليج az-zulaiŷ (pedra polida), és una peça de [[ceràmica]] de poc grossor, més chicotet que el [[taulell]], generalment quadrada, en la qual una de les cares és vidriada, resultat de la cocció d'una substancia a base d'esmalt que es torna impermeable i retillent. Esta cara pot ser monocromàtica o policromàtica, plana o en relleu. El taulellet és generalment utilisat en gran cantitat com element associat a l'[[arquitectura]] en revestiment de superfícies interiors o exteriors o com element decoratiu aïllat.

Valencian: Text reemplaça - '* {{DGLV|' a '{{DGLV|'

2022-07-06T13:30:52Z

Text reemplaça - '* {{DGLV|' a '{{DGLV|'

← Revisió anterior		Revisió de 13:30 6 jul 2022
Llínea 9:		Llínea 9:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	* {{DGLV\|Taulellet}}		{{DGLV\|Taulellet}}

	[[Categoria:Art Valencià]]		[[Categoria:Art Valencià]]
	[[Categoria:Arquitectura valenciana]]		[[Categoria:Arquitectura valenciana]]

Valencian: Text reemplaça - 'superficie' a 'superfície'

2022-07-05T21:45:41Z

Text reemplaça - 'superficie' a 'superfície'

← Revisió anterior		Revisió de 21:45 5 jul 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Banc amb taulellets del jardí de la casa Benlliure.JPG\|thumb\|250px\|Banc en taulellets en la [[Casa museu Benlliure]]]]		[[File:Banc amb taulellets del jardí de la casa Benlliure.JPG\|thumb\|250px\|Banc en taulellets en la [[Casa museu Benlliure]]]]

	'''Taulellet''', de l'[[àrap\|aràbic]] الزليج az-zulaiŷ (pedra polida), és una peça de [[ceràmica]] de poc grossor, més chicotet que el [[taulell]], generalment quadrada, en la qual una de les cares és vidriada, resultat de la cocció d'una substancia a base d'esmalt que es torna impermeable i retillent. Esta cara pot ser monocromàtica o policromàtica, plana o en relleu. El taulellet és generalment utilisat en gran cantitat com element associat a l'[[arquitectura]] en revestiment de ~~superficies~~ interiors o exteriors o com element decoratiu aïllat.		'''Taulellet''', de l'[[àrap\|aràbic]] الزليج az-zulaiŷ (pedra polida), és una peça de [[ceràmica]] de poc grossor, més chicotet que el [[taulell]], generalment quadrada, en la qual una de les cares és vidriada, resultat de la cocció d'una substancia a base d'esmalt que es torna impermeable i retillent. Esta cara pot ser monocromàtica o policromàtica, plana o en relleu. El taulellet és generalment utilisat en gran cantitat com element associat a l'[[arquitectura]] en revestiment de superfícies interiors o exteriors o com element decoratiu aïllat.

	El [[Regne de Valéncia]] ha segut un important centre productiu de taulellets a lo llarc de l'història. Escomençant per [[Manises]], en época migeval (sigles [[sigle XIV\|XIV]]-[[sigle XV\|XV]]), i a partir del [[sigle XIX]] en [[Onda]] i [[l'Alcora]]. Des de mijans del [[sigle XX]] atres localitats com ara [[Vila-real]], [[Castelló]], [[Almassora]], [[Sant Joan de Moró]] i [[Nules]], junt a [[Onda]] i [[l'Alcora]], fabriquen gran cantitat de taulellets. De fet, la comarca de [[La Plana]] és la segona regió taulellera del [[Terra\|món]], despuix de la comarca de [[Sassuolo-Mòdena-Reggio nell’Emilia]], en l'[[Emilia-Romagna]] ([[Itàlia]]). En l'actualitat [[Vila-real]], [[l'Alcora]], [[Onda]] i [[Sassuolo]] ([[Mòdena]]) són els municipis en més producció mundial de taulellets.		El [[Regne de Valéncia]] ha segut un important centre productiu de taulellets a lo llarc de l'història. Escomençant per [[Manises]], en época migeval (sigles [[sigle XIV\|XIV]]-[[sigle XV\|XV]]), i a partir del [[sigle XIX]] en [[Onda]] i [[l'Alcora]]. Des de mijans del [[sigle XX]] atres localitats com ara [[Vila-real]], [[Castelló]], [[Almassora]], [[Sant Joan de Moró]] i [[Nules]], junt a [[Onda]] i [[l'Alcora]], fabriquen gran cantitat de taulellets. De fet, la comarca de [[La Plana]] és la segona regió taulellera del [[Terra\|món]], despuix de la comarca de [[Sassuolo-Mòdena-Reggio nell’Emilia]], en l'[[Emilia-Romagna]] ([[Itàlia]]). En l'actualitat [[Vila-real]], [[l'Alcora]], [[Onda]] i [[Sassuolo]] ([[Mòdena]]) són els municipis en més producció mundial de taulellets.

← Revisió anterior		Revisió de 21:45 5 jul 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Banc amb taulellets del jardí de la casa Benlliure.JPG\|thumb\|250px\|Banc en taulellets en la [[Casa museu Benlliure]]]]		[[File:Banc amb taulellets del jardí de la casa Benlliure.JPG\|thumb\|250px\|Banc en taulellets en la [[Casa museu Benlliure]]]]

	'''Taulellet''', de l'[[àrap\|aràbic]] الزليج az-zulaiŷ (pedra polida), és una peça de [[ceràmica]] de poc grossor, més chicotet que el [[taulell]], generalment quadrada, en la qual una de les cares és vidriada, resultat de la cocció d'una substancia a base d'esmalt que es torna impermeable i retillent. Esta cara pot ser monocromàtica o policromàtica, plana o en relleu. El taulellet és generalment utilisat en gran cantitat com element associat a l'[[arquitectura]] en revestiment de ~~superficies~~ interiors o exteriors o com element decoratiu aïllat.		'''Taulellet''', de l'[[àrap\|aràbic]] الزليج az-zulaiŷ (pedra polida), és una peça de [[ceràmica]] de poc grossor, més chicotet que el [[taulell]], generalment quadrada, en la qual una de les cares és vidriada, resultat de la cocció d'una substancia a base d'esmalt que es torna impermeable i retillent. Esta cara pot ser monocromàtica o policromàtica, plana o en relleu. El taulellet és generalment utilisat en gran cantitat com element associat a l'[[arquitectura]] en revestiment de superfícies interiors o exteriors o com element decoratiu aïllat.

	El [[Regne de Valéncia]] ha segut un important centre productiu de taulellets a lo llarc de l'història. Escomençant per [[Manises]], en época migeval (sigles [[sigle XIV\|XIV]]-[[sigle XV\|XV]]), i a partir del [[sigle XIX]] en [[Onda]] i [[l'Alcora]]. Des de mijans del [[sigle XX]] atres localitats com ara [[Vila-real]], [[Castelló]], [[Almassora]], [[Sant Joan de Moró]] i [[Nules]], junt a [[Onda]] i [[l'Alcora]], fabriquen gran cantitat de taulellets. De fet, la comarca de [[La Plana]] és la segona regió taulellera del [[Terra\|món]], despuix de la comarca de [[Sassuolo-Mòdena-Reggio nell’Emilia]], en l'[[Emilia-Romagna]] ([[Itàlia]]). En l'actualitat [[Vila-real]], [[l'Alcora]], [[Onda]] i [[Sassuolo]] ([[Mòdena]]) són els municipis en més producció mundial de taulellets.		El [[Regne de Valéncia]] ha segut un important centre productiu de taulellets a lo llarc de l'història. Escomençant per [[Manises]], en época migeval (sigles [[sigle XIV\|XIV]]-[[sigle XV\|XV]]), i a partir del [[sigle XIX]] en [[Onda]] i [[l'Alcora]]. Des de mijans del [[sigle XX]] atres localitats com ara [[Vila-real]], [[Castelló]], [[Almassora]], [[Sant Joan de Moró]] i [[Nules]], junt a [[Onda]] i [[l'Alcora]], fabriquen gran cantitat de taulellets. De fet, la comarca de [[La Plana]] és la segona regió taulellera del [[Terra\|món]], despuix de la comarca de [[Sassuolo-Mòdena-Reggio nell’Emilia]], en l'[[Emilia-Romagna]] ([[Itàlia]]). En l'actualitat [[Vila-real]], [[l'Alcora]], [[Onda]] i [[Sassuolo]] ([[Mòdena]]) són els municipis en més producció mundial de taulellets.