Taula Redona - Historial de revisions

Reval en 11:17 9 set 2025

2025-09-09T11:17:48Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:17 9 set 2025
Llínea 16:		Llínea 16:
	== Vore també ==		== Vore també ==
	* [[Cavallers de la Taula Redona]]		* [[Cavallers de la Taula Redona]]

	== Referències ==		== Referències ==
	* Arbrois De Jubainville, H., Merlin est-il un personage historique?, Revue des questions historiques 5, 1868		* Arbrois De Jubainville, H., Merlin est-il un personage historique?, Revue des questions historiques 5, 1868

Lluísm en 12:14 22 març 2025

2025-03-22T12:14:34Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:14 22 març 2025
Llínea 16:		Llínea 16:
	== Vore també ==		== Vore també ==
	* [[Cavallers de la Taula Redona]]		* [[Cavallers de la Taula Redona]]

	== Referències ==		== Referències ==
	* Arbrois De Jubainville, H., Merlin est-il un personage historique?, Revue des questions historiques 5, 1868		* Arbrois De Jubainville, H., Merlin est-il un personage historique?, Revue des questions historiques 5, 1868

Lluísm en 19:09 16 set 2023

2023-09-16T19:09:09Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:09 16 set 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Holy-grail-round-table-ms-fr-112-3-f5r-1470-detail.jpg\|thumb\|250px\|Representació de la Taula Redona]]		[[File:Holy-grail-round-table-ms-fr-112-3-f5r-1470-detail.jpg\|thumb\|250px\|Representació de la Taula Redona]]

	En la llegenda del [[rei Arturo]], la '''Taula Redona''' era una taula mística de Camelot al voltant de la qual el rei i els seus cavallers s'assentaven per a discutir assunts crucials per a la seguritat del regne. En algunes versions, el mac [[Merlín]] també tenia un assent. La Taula Redona va aparéixer en [[Antiga Roma\|Roma]] per primera volta en el ''Roman de By rut'' en Robert Wace, si be l'idea d'Arturo rodejant-se en els millors guerrers del món data de l'''Història Regum Britanni''æ de Godofredo de Monmouth i en els texts migevals galeses com ''Culhwch i Olwen'' i T''rioedd Ynys Prydein''.		En la llegenda del [[rei Arturo]], la '''Taula Redona''' era una taula mística de Camelot al voltant de la qual el rei i els seus cavallers s'assentaven per a discutir assunts crucials per a la seguritat del regne.

			== Història ==

			En algunes versions, el mac [[Merlín]] també tenia un assent. La Taula Redona va aparéixer en [[Antiga Roma\|Roma]] per primera volta en el ''Roman de By rut'' en Robert Wace, si be l'idea d'Arturo rodejant-se en els millors guerrers del món data de l'''Història Regum Britanni''æ de Godofredo de Monmouth i en els texts migevals galeses com ''Culhwch i Olwen'' i T''rioedd Ynys Prydein''.

	L'història més popular sobre l'orige de la taula apareix per primera volta en el ''Merlín'' de Robert de Boron, que va ser adoptada per romançades en prosa posteriors. En ella, la taula va ser creada per Merlín com a imitació de la taula del Grial de José d'Arimatea, a la seua volta una imitació de la taula de l'Últim Sopar. En obres com el cicle de ''Lanzarote'' en prosa, el cicle ''post vulgata'' i ''La mort d'Arturo'' de Thomas Malory, la Taula Redona va ser creada pel rei d'Anglaterra, [[Uther Pendragón]], que va anar a parar a mans del seu vassall [[Leodegrance]] despuix de la seua mort. Quan Arturo puja al tro, rep la taula com un regal quan es casa en la filla de Leodegrance, [[Ginebra (reina)\|Ginebra]].		L'història més popular sobre l'orige de la taula apareix per primera volta en el ''Merlín'' de Robert de Boron, que va ser adoptada per romançades en prosa posteriors. En ella, la taula va ser creada per Merlín com a imitació de la taula del Grial de José d'Arimatea, a la seua volta una imitació de la taula de l'Últim Sopar. En obres com el cicle de ''Lanzarote'' en prosa, el cicle ''post vulgata'' i ''La mort d'Arturo'' de Thomas Malory, la Taula Redona va ser creada pel rei d'Anglaterra, [[Uther Pendragón]], que va anar a parar a mans del seu vassall [[Leodegrance]] despuix de la seua mort. Quan Arturo puja al tro, rep la taula com un regal quan es casa en la filla de Leodegrance, [[Ginebra (reina)\|Ginebra]].

			== Característiques ==
	No hi ha cap lloc privilegiat en una taula redona, per lo que cap persona descolla del restant. Aixina, els cavallers que es reunien al seu entorn eren tots iguals i no hi havia cap «líder» com els de tantes atres taules migevals. Hi ha indicis d'atres disposicions d'assents en círcul per a evitar conflictes entre els antics grups celtes. No obstant, podia imaginar-se l'importància de cada lloc en funció del número d'assents que el separava del rei. Potser que en cada reunió el rei Arturo deixava que els seus cavallers s'assentaren aleatoriament sense saber a on s'assentaria ell cada volta. L'assent perillós estava reservat a cavallers de cor pur.		No hi ha cap lloc privilegiat en una taula redona, per lo que cap persona descolla del restant. Aixina, els cavallers que es reunien al seu entorn eren tots iguals i no hi havia cap «líder» com els de tantes atres taules migevals. Hi ha indicis d'atres disposicions d'assents en círcul per a evitar conflictes entre els antics grups celtes. No obstant, podia imaginar-se l'importància de cada lloc en funció del número d'assents que el separava del rei. Potser que en cada reunió el rei Arturo deixava que els seus cavallers s'assentaren aleatoriament sense saber a on s'assentaria ell cada volta. L'assent perillós estava reservat a cavallers de cor pur.

Lluísm en 19:08 16 set 2023

2023-09-16T19:08:11Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:08 16 set 2023
Llínea 8:		Llínea 8:

	Hi ha moltes estimacions diferents del número total de cavallers de la Taula Redona. Si hagueren segut 25 cavallers, llavors el diàmetro de la taula tindria que haver segut d'uns 8 m, que és una separació prou gran per a poder mantindre una conversació educada. Si hagueren segut 100 cavallers, el diàmetro hauria pujat a uns 30 m. Alguns estudiosos d'este antic tema diuen que la taula estava construïda en segments i tenia un centre buit. D'esta forma s'hauria aforrat molt material en la seua fabricació i s'hauria facilitat el servir menjar als cavallers. Ya que no es conserva cap retrat de la Taula Redona de l'época en la que es diu que Arturo va regnar, tot l'assunt és pura especulació.		Hi ha moltes estimacions diferents del número total de cavallers de la Taula Redona. Si hagueren segut 25 cavallers, llavors el diàmetro de la taula tindria que haver segut d'uns 8 m, que és una separació prou gran per a poder mantindre una conversació educada. Si hagueren segut 100 cavallers, el diàmetro hauria pujat a uns 30 m. Alguns estudiosos d'este antic tema diuen que la taula estava construïda en segments i tenia un centre buit. D'esta forma s'hauria aforrat molt material en la seua fabricació i s'hauria facilitat el servir menjar als cavallers. Ya que no es conserva cap retrat de la Taula Redona de l'época en la que es diu que Arturo va regnar, tot l'assunt és pura especulació.

			== Vore també ==
			* [[Cavallers de la Taula Redona]]

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm en 13:45 13 feb 2023

2023-02-13T13:45:34Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:45 13 feb 2023
Llínea 3:		Llínea 3:
	En la llegenda del [[rei Arturo]], la '''Taula Redona''' era una taula mística de Camelot al voltant de la qual el rei i els seus cavallers s'assentaven per a discutir assunts crucials per a la seguritat del regne. En algunes versions, el mac [[Merlín]] també tenia un assent. La Taula Redona va aparéixer en [[Antiga Roma\|Roma]] per primera volta en el ''Roman de By rut'' en Robert Wace, si be l'idea d'Arturo rodejant-se en els millors guerrers del món data de l'''Història Regum Britanni''æ de Godofredo de Monmouth i en els texts migevals galeses com ''Culhwch i Olwen'' i T''rioedd Ynys Prydein''.		En la llegenda del [[rei Arturo]], la '''Taula Redona''' era una taula mística de Camelot al voltant de la qual el rei i els seus cavallers s'assentaven per a discutir assunts crucials per a la seguritat del regne. En algunes versions, el mac [[Merlín]] també tenia un assent. La Taula Redona va aparéixer en [[Antiga Roma\|Roma]] per primera volta en el ''Roman de By rut'' en Robert Wace, si be l'idea d'Arturo rodejant-se en els millors guerrers del món data de l'''Història Regum Britanni''æ de Godofredo de Monmouth i en els texts migevals galeses com ''Culhwch i Olwen'' i T''rioedd Ynys Prydein''.

	L'història més popular sobre l'orige de la taula apareix per primera volta en el ''Merlín'' de Robert de Boron, que va ser adoptada per romançades en prosa posteriors. En ella, la taula va ser creada per Merlín com a imitació de la taula del Grial de José d'Arimatea, a la seua volta una imitació de la taula de l'Últim Sopar. En obres com el cicle de ''Lanzarote'' en prosa, el cicle ''post vulgata'' i ''La mort d'Arturo'' de Thomas Malory, la Taula Redona va ser creada pel rei d'Anglaterra, [[Uther Pendragón]], que va anar a parar a mans del seu vassall Leodegrance despuix de la seua mort. Quan Arturo puja al tro, rep la taula com un regal quan es casa en la filla de Leodegrance, Ginebra.		L'història més popular sobre l'orige de la taula apareix per primera volta en el ''Merlín'' de Robert de Boron, que va ser adoptada per romançades en prosa posteriors. En ella, la taula va ser creada per Merlín com a imitació de la taula del Grial de José d'Arimatea, a la seua volta una imitació de la taula de l'Últim Sopar. En obres com el cicle de ''Lanzarote'' en prosa, el cicle ''post vulgata'' i ''La mort d'Arturo'' de Thomas Malory, la Taula Redona va ser creada pel rei d'Anglaterra, [[Uther Pendragón]], que va anar a parar a mans del seu vassall [[Leodegrance]] despuix de la seua mort. Quan Arturo puja al tro, rep la taula com un regal quan es casa en la filla de Leodegrance, [[Ginebra (reina)\|Ginebra]].

	No hi ha cap lloc privilegiat en una taula redona, per lo que cap persona descolla del restant. Aixina, els cavallers que es reunien al seu entorn eren tots iguals i no hi havia cap «líder» com els de tantes atres taules migevals. Hi ha indicis d'atres disposicions d'assents en círcul per a evitar conflictes entre els antics grups celtes. No obstant, podia imaginar-se l'importància de cada lloc en funció del número d'assents que el separava del rei. Potser que en cada reunió el rei Arturo deixava que els seus cavallers s'assentaren aleatoriament sense saber a on s'assentaria ell cada volta. L'assent perillós estava reservat a cavallers de cor pur.		No hi ha cap lloc privilegiat en una taula redona, per lo que cap persona descolla del restant. Aixina, els cavallers que es reunien al seu entorn eren tots iguals i no hi havia cap «líder» com els de tantes atres taules migevals. Hi ha indicis d'atres disposicions d'assents en círcul per a evitar conflictes entre els antics grups celtes. No obstant, podia imaginar-se l'importància de cada lloc en funció del número d'assents que el separava del rei. Potser que en cada reunió el rei Arturo deixava que els seus cavallers s'assentaren aleatoriament sense saber a on s'assentaria ell cada volta. L'assent perillós estava reservat a cavallers de cor pur.

Lluísm: /* Enllaços externs */

2023-02-11T20:40:35Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 20:40 11 feb 2023
Llínea 39:		Llínea 39:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{commonscat\|~~Mesa Redonda~~ (~~Arturo~~)}}		{{commonscat\|Round_Table_(Arthur)}}

	[[Categoria:Mitologia]]		[[Categoria:Mitologia]]
	[[Categoria:Mitologia celta]]		[[Categoria:Mitologia celta]]
	[[Categoria:Cicle Artúric]]		[[Categoria:Cicle Artúric]]

Lluísm: Pàgina nova, en el contingut: «Representació de la Taula Redona En la llegenda del rei Arturo, la '''Taula Re…»

2023-02-11T20:38:23Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació de la Taula Redona En la llegenda del rei Arturo, la '''Taula Re…»

Pàgina nova

[[File:Holy-grail-round-table-ms-fr-112-3-f5r-1470-detail.jpg|thumb|250px|Representació de la Taula Redona]]

En la llegenda del [[rei Arturo]], la '''Taula Redona''' era una taula mística de Camelot al voltant de la qual el rei i els seus cavallers s'assentaven per a discutir assunts crucials per a la seguritat del regne. En algunes versions, el mac [[Merlín]] també tenia un assent. La Taula Redona va aparéixer en [[Antiga Roma|Roma]] per primera volta en el ''Roman de By rut'' en Robert Wace, si be l'idea d'Arturo rodejant-se en els millors guerrers del món data de l'''Història Regum Britanni''æ de Godofredo de Monmouth i en els texts migevals galeses com ''Culhwch i Olwen'' i T''rioedd Ynys Prydein''.

L'història més popular sobre l'orige de la taula apareix per primera volta en el ''Merlín'' de Robert de Boron, que va ser adoptada per romançades en prosa posteriors. En ella, la taula va ser creada per Merlín com a imitació de la taula del Grial de José d'Arimatea, a la seua volta una imitació de la taula de l'Últim Sopar. En obres com el cicle de ''Lanzarote'' en prosa, el cicle ''post vulgata'' i ''La mort d'Arturo'' de Thomas Malory, la Taula Redona va ser creada pel rei d'Anglaterra, [[Uther Pendragón]], que va anar a parar a mans del seu vassall Leodegrance despuix de la seua mort. Quan Arturo puja al tro, rep la taula com un regal quan es casa en la filla de Leodegrance, Ginebra.

No hi ha cap lloc privilegiat en una taula redona, per lo que cap persona descolla del restant. Aixina, els cavallers que es reunien al seu entorn eren tots iguals i no hi havia cap «líder» com els de tantes atres taules migevals. Hi ha indicis d'atres disposicions d'assents en círcul per a evitar conflictes entre els antics grups celtes. No obstant, podia imaginar-se l'importància de cada lloc en funció del número d'assents que el separava del rei. Potser que en cada reunió el rei Arturo deixava que els seus cavallers s'assentaren aleatoriament sense saber a on s'assentaria ell cada volta. L'assent perillós estava reservat a cavallers de cor pur.

Hi ha moltes estimacions diferents del número total de cavallers de la Taula Redona. Si hagueren segut 25 cavallers, llavors el diàmetro de la taula tindria que haver segut d'uns 8 m, que és una separació prou gran per a poder mantindre una conversació educada. Si hagueren segut 100 cavallers, el diàmetro hauria pujat a uns 30 m. Alguns estudiosos d'este antic tema diuen que la taula estava construïda en segments i tenia un centre buit. D'esta forma s'hauria aforrat molt material en la seua fabricació i s'hauria facilitat el servir menjar als cavallers. Ya que no es conserva cap retrat de la Taula Redona de l'época en la que es diu que Arturo va regnar, tot l'assunt és pura especulació.

== Referències ==
* Arbrois De Jubainville, H., Merlin est-il un personage historique?, Revue des questions historiques 5, 1868
* Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.
* Breton-Guay, Neomie, Merlin l'Enchanteur dans les images de la renaissance arthurienne, 2006
* Cadieux-Larochelle, Josee, Pour forger un mythe: les avatars de Merlin, 1996
* Caesar, Julius; Hammond, Carolyn (translator) (1998). The Gallic War. The Gallic War, p. 128. ISBN 0-19-283582-3
* Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd.
* Eliade, Mircea. Historia de las ideas y las creencias religiosas II. De Gautama Buda al triunfo del cristianismo. Buenos Aires: 1999, p. 176
* Elizabeth Andersen: Heinrich von dem Tuerlin's Diu Crone and the Prose Lancelot: An Intertextual Study. Arthurian Literature Volume 7. 1987
* [https://www.abc.es/archivo/periodicos/abc-madrid-19881231-71.html García Gual, Carlos. Reseña de Historia de Merlín y El balandro de Merlín, ABC Literario, 31-12-1988.]
* García Gual, Carlos: Historia del rey Arturo y de los nobles y errantes caballeros de la Tabla Redonda. Madrid: Alianza, 1989. ISBN 84-206-9955-1. Página 22
* Peralta Labrador, Eduardo (2003). Real Academia de la Historia, ed. Los cántabros antes de Roma. p. 214. ISBN 9788489512597
* Moneo, Teresa (2003). Real Academia de la Historia, ed. Religio iberica: santuarios, ritos y divinidades (siglos VII-I A.C.). p. 311. ISBN 9788495983213
* Sainero Sánchez, Ramón (1999). Diccionario Akal de Mitología celta. Ediciones AKAL. p. 193. ISBN 9788446009368

== Bibliografia ==
* Alvar, C., El rey Arturo y su mundo: diccionario de la mitología artúrica, Madrid, Alianza, 1991.
* Campos, Viviana (2003). El Mágico Mundo de los Celtas. Grijalbo: Buenos Aires, 2003. ISBN 978-950-28-0297-8
* D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
* Echard, S., Arthurian Narrative in the Latin Tradition, Cambridge, Cambridge University Press, 1998
* Green, Miranda. Symbol and image in celtic religious art. Routledge. Nueva York: 2004. pp. 88 - 89
* Loomis, R. S. (1959). «41. Arthurian Influence on Sport and Spectacle». Arthurian literature in the Middle Ages: a collaborative history. Oxford: Clarendon Press. OCLC 190970
* Mircea Eliade, A History of Religious Ideas, Vol. 2. University of Chicago Press (1982). § 171
* Monaghan, Patricia (2009), The Encyclopedia of Celtic Mythology and Folklore, Infobase Publishing, ISBN 978-1-4381-1037-0
* Rider, Jeff, The fictional margin: The Merlin of the Brut, Modern Philology, 1989, University of Chicago Press
* Ritson, Joseph, Life of King Arthur From Ancient Historians and Authentic Documents, 1825
* Phillips, Graham; Keatman, Martin, King Arthur: The True Story, Arrow, 1992
* Rouse, R. A.; Rushton, C. J. (2005). The Medieval Quest for Arthur. Stroud: Tempus. ISBN 9780752433431

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Mesa Redonda (Arturo)}}

[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia celta]]
[[Categoria:Cicle Artúric]]