Jose2: Text reemplaça - ' Vejau ' a ' Vore '

2026-07-08T16:20:27Z

Text reemplaça - ' Vejau ' a ' Vore '

← Revisió anterior		Revisió de 16:20 8 jul 2026
Llínea 67:		Llínea 67:
	En l'Argentina li'l cataloga com a «vulnerable». En les províncies de [[Missions, Bota, Chaco i Formosa]] és considerat «Monument Natural Provincial».<ref>de Busts, Soledad; Varela, Diego; Lizárraga, Leónidas; Cirignoli, Sebastián; Quiroga, Verónica A.; Chalukián, Silvia; Giombini, Mariano; Juliá, Juan Pablo; Quse, Viviana; Giraudo, Alejandro R.; Vaig donar Martino, Sebastián; Camí, Micaela; Perovic, Pablo G.; Albanesi, Sebastián (2019). Tapirus terrestris. En: SAyDS–SAREM (eds.) Categorisació 2019 dels mamífers d'Argentina segons el seu risc d'extinció. Llista Roja dels mamífers d'Argentina. Versió digital: http://cma.sarem.org.ar.</ref> La reducció del seu hàbitat natural i la caça sense control són les principals causes de la seua reculada numèrica. Li és indispensable per a poder sobreviure la conservació de grans àrees naturals.		En l'Argentina li'l cataloga com a «vulnerable». En les províncies de [[Missions, Bota, Chaco i Formosa]] és considerat «Monument Natural Provincial».<ref>de Busts, Soledad; Varela, Diego; Lizárraga, Leónidas; Cirignoli, Sebastián; Quiroga, Verónica A.; Chalukián, Silvia; Giombini, Mariano; Juliá, Juan Pablo; Quse, Viviana; Giraudo, Alejandro R.; Vaig donar Martino, Sebastián; Camí, Micaela; Perovic, Pablo G.; Albanesi, Sebastián (2019). Tapirus terrestris. En: SAyDS–SAREM (eds.) Categorisació 2019 dels mamífers d'Argentina segons el seu risc d'extinció. Llista Roja dels mamífers d'Argentina. Versió digital: http://cma.sarem.org.ar.</ref> La reducció del seu hàbitat natural i la caça sense control són les principals causes de la seua reculada numèrica. Li és indispensable per a poder sobreviure la conservació de grans àrees naturals.

	== ~~Vejau~~ també ==		== Vore també ==
	* ''[[Tapirus bairdii]]''		* ''[[Tapirus bairdii]]''
	* ''[[Tapirus pinchaque]]''		* ''[[Tapirus pinchaque]]''

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer

2026-07-08T12:32:47Z

Bot: Creant artícul sobre el mamífer

Pàgina nova

[[Archiu:Tapirus terrestris swim.jpg|miniatura|''Tapirus terrestris terrestris (''Tapirus terrestris terrestris'')]]

'''''Tapirus terrestris terrestris''''' és la denominació científica d'una de les [[subespecie]]s en que es dividix la [[espècie]] ''[[Tapirus terrestris]]'', un [[Mammalia|mamífer]] [[Perissodactyla|perissodàctil]] del [[gènero (biologia)|gènero]] ''[[Tapirus]]'' de la [[família (biologia)|família]] dels [[Tapiridae|tapíridos]], denominada popularment com «tapir suramericà», «tapir de les terres baixes», o «tapir amazónico». Esta subespecie es distribuïx en l'est i nordest de [[Amèrica del Sur|Sudamérica]]. Entre els seus noms comuns posseïx els de '''tapir brasiler''', '''anta brasilera''', '''danta brasilera''' o '''mboreví'''.

== Taxonomia ==

Esta és la subespecie típica del tàxon descrit originalment pel [[científic]], [[naturaliste]], i [[Zoologia|zoólogo]] [[Suècia|suec]] [[Carlos Linneo]] en l'any 1758.<ref>Linnaeus, C. (1758). Systema Naturae per regna tria naturae, secundum classis, ordines, genera, species cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tenth ed. Vol. 1. Laurentii Salvii, Stockholm, 824 pp.</ref><ref>Padilla M. and R. Dowler (1994). Tapirus terrestris. Mammalian species 481:1-8.</ref>

La localitat tipo és: ''«Habitat in Brasília''», la que va ser llimitada per Thomas a: «Brasil, Pernambuco».<ref>Thomas (1911). Proc. Zool. Soc. London (1911), p. 155.</ref>

; Sinonímia
La [[sinonímia (biologia)|sinonímia]] d'este tàxon és la següent:<ref>[http://www.planet-mammiferes.org/drupal/en/node/39?indice=Tapirus+terrestris+terrestris ''Tapirus terrestris '' en Planet Mammiferes.]</ref><ref>{{MSW3|aneu=14100044}}</ref>

* ''Tapirus terrestris americanus'' (Gmelin, 1788) – [[Surinam]] -
* ''Tapirus americanus'' Gmelin, 1788
* ''Tapirus terrestris anta'' (Zimmermann, 1786) – [[Pernambuco]], Brasil -
* ''Tapirus anta'' Zimmermann, 1786
* ''Tapirus terrestris guianae'' J. A. Allen, 1916 - [[Guyana]], Tumatumari -
* ''Tapirus terrestris laurillardi'' (Gray, 1869) - [[Veneçola]] i noreste de Brasil, Pernambuco -
* ''Tapirus laurillardi'' Gray, 1869
* ''Tapirus terrestris maypuri'' Roulin, (1829) - Guayanas -
* ''Tapirus maypuri'' Roulin, 1829
* ''Tapirus terrestris mexianae'' Hagmann, 1908 - Nort de [[Brasil]], [[illa Mexiana]], [[estat de Pará]], en la boca del [[ric Amazones]] –
* ''Tapirus americanus var. mexianae'' Hagmann, 1908
* ''Tapirus terrestris rufus'' (Fischer, 1814) -Provablement, la [[Guayana Francesa]]-
* ''Tapirus rufus'' Fischer, 1814
* ''Tapirus terrestris suillus'' (Blumenbach, 1791) -Surinam-
* ''Tapirus suillus'' Blumenbach, 1791
* ''Tapirus terrestris tapir'' (Blumenbach, 1791) -Surinam-
* ''Hydrochaerus tapir'' Blumenbach, 1791
* ''Tapirus terrestris brasiliensis'' Liais, 1872
* ''Tapirus terrestris sabatyra'' (Liais, 1872)
* ''Tapirus terrestris tapirus'' Merriam, 1895

== Distribució ==

Esta subespecie es distribuïx en l'est i nordest d'[[Amèrica del Sur]], sempre a l'est dels [[Cordillera dels Vages|Vages]], des de [[Veneçola]], [[Surinam]], [[Guayana Francesa]], tot l'est del [[Brasil]], cap al sur fins a l'est de [[Paraguay]] i la [[província de Missions]], en el [[nordest argentí|nordest de l'Argentina]].<ref>CIES (2002). Avistajes d'espècies de valor especial del P. N. Iguazú.</ref><ref>Chebez, Juan Carlos & Casañas, H. (2000). Àrees claus per a la conservació de la biodiversitat de la província de Missions.</ref><ref>Chebez, Juan Carlos (1996). Fauna misionero, Catàlec sistemàtic i zoogeográfico dels vertebrats de la província de Missions (Argentina). Págs. 320. Editorial L.O.L.A. Buenos Aires.</ref>

Està extint en les atres [[Províncies d'Argentina|províncies]] de la [[Mesopotamia argentina]]. En [[Província de Corrents|Corrents]], a on va sobreviure fins a la década de 1960 en les illes del [[riu Paraná]] en el nort provincial ([[illa Apipé|Apipé]], [[illa Yacyretá|Yacyretá]], [[Illa Talavera (Paraguay)|Talavera]]) sent caçat l'últim tapir correntino en 1975.<ref name="sevanMamíf.">{{cita lliure|llinage=Chébez|nom=Juan Carlos|coautores=|enlaceautor=|títul=Els que es van. Fauna argentina amenaçada 3.Mamífers|url=|fechaacceso=5 de març de 2013|idioma=espanyol|uns atres=|edició=1ª|any=2008|editor=|editorial=Albatros|ubicació=Buenos Aires|isbn=978-950-24-1256-6|capítul=|pàgines=|cita=}}</ref> En [[Província d'Entre Rius|Entre Rius]] va habitar en temps històrics el sector nort.<ref>Cabrera, A. (1957 [1958]-1961). Catàlec dels mamífers d'Amèrica del Sur. Revista del Museu Argentí de Ciències Naturals "Bernardino Rivadavia". Ciències Zoológicas, 4(1):iv + 308 pp.[1958]; 4(2):v-xxii+309-732[1961].</ref>

== Hàbitat ==

Esta subespecie habita, generalment associada a cursos fluvials o zones pantanosas, en selves, boscs humits o densos, i vegetació herbácea alta en sabanes, en altituts des del nivell de la mar fins als 2000 {{esd|m s. n. m.}}

== Costums ==

; Hàbits
Es tracta d'un tàxon d'hàbits solitaris o llimitat a menuts grups familiars, els que ampren per als seus contactes entre la densa vegetació un chiulit de to alt.

Delimita el seu territori per mig de piles d'excrements, l'orinat localisat, i la marcació olfativa de branques per mig de glándulas facials.

; Alimentació
Posseïx llocs de descans i uns atres d'alimentació; es trasllada entre ells per mig de l'us de senderes. S'alimenta en el crepúscul o durant la nit. La seua dieta és [[Herbívor|herbívora]]; ampra el seu [[#probòscide]] (nas mòvil) per a agarrar el seu aliment, el qual consistix principalment en [[full]]s, [[frut]]s, etc.

; Predadores
Els seus principals predadores són el yaguareté (''[[Panthera onca]]'') i el puma (''[[Puma concolor]]''). A ells se suma el ser humà, puix esta espècie és [[Caça-recolecció|caçada]] per a servir d'aliment o com a trofeu de caça deportiva.

; Reproducció
Pare solament una crío (d'entre 4 i 7 kg) després d'una gestació d'entre 392 i 405 dies. El seu color és diferent al dels adults: sobre una base de castanyer obscur presenta motas i bandes llongitudinals de color blanc; esta librea la mantindrà fins als 8 mesos. Per 10 o 11 mesos la crío viu junt a la mare, fins que esta té una nova trobada sexual en un macho (les còpules ocorren cada 2 anys); en eixe moment la crío passa a ser independent, alcançant la seua madurea sexual als 2 anys en el cas de les femelles i als 4 quan es tracta dels machos.<ref>1992. Mammals of the Neotropics. The Southern Cone. Volume 2. The [[University of Chicago Press]].</ref><ref>Brooks D. & J. F. Eisenberg (1999). Estat i biologia dels tapires neotropicales: perspectiva general. pp. 409-414, en: Maneig i conservació de la fauna selvada en Amèrica Llatina (T. G. Fang, O. L. Montenegro i R. I. Bodmer, eds.). Institut d'Ecologia, La Pau, Bolívia.</ref>

== Conservació ==

En l'Argentina li'l cataloga com a «vulnerable». En les províncies de [[Missions, Bota, Chaco i Formosa]] és considerat «Monument Natural Provincial».<ref>de Busts, Soledad; Varela, Diego; Lizárraga, Leónidas; Cirignoli, Sebastián; Quiroga, Verónica A.; Chalukián, Silvia; Giombini, Mariano; Juliá, Juan Pablo; Quse, Viviana; Giraudo, Alejandro R.; Vaig donar Martino, Sebastián; Camí, Micaela; Perovic, Pablo G.; Albanesi, Sebastián (2019). Tapirus terrestris. En: SAyDS–SAREM (eds.) Categorisació 2019 dels mamífers d'Argentina segons el seu risc d'extinció. Llista Roja dels mamífers d'Argentina. Versió digital: http://cma.sarem.org.ar.</ref> La reducció del seu hàbitat natural i la caça sense control són les principals causes de la seua reculada numèrica. Li és indispensable per a poder sobreviure la conservació de grans àrees naturals.

== Vejau també ==
* ''[[Tapirus bairdii]]''
* ''[[Tapirus pinchaque]]''
* ''[[Tapirus tarijensis]]''

== Referències ==
{{listaref}}

== Enllaços externs ==
* [https://web.archive.org/web/20080820020634/http://www.tapirs.org/tapirs/lowland-esp.html Grup d'Especialistes en Tapires.]

[[Categoria:Mamífers d'Amèrica]]

Tapirus terrestris terrestris - Historial de revisions

Jose2: Text reemplaça - ' Vejau ' a ' Vore '

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer