ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer

2026-07-08T17:50:55Z

Bot: Creant artícul sobre el mamífer

Pàgina nova

[[Archiu:Wild shortbeak echidna.jpg|miniatura|equidna de hocico curt (''Tachyglossus aculeatus'')]]

El '''equidna de hocico curt''' o '''equidna australià''' ('''''Tachyglossus aculeatus''''') és [[espècie]] de [[mamífer]] [[monotrema]]. Es tracta d'una de les quatre espècies vives d'[[Tachyglossidae|equidna]] (''Tachyglossidae'') i l'única del [[gènero (biologia)|gènero]] ''Tachyglossus''. La dieta del equidna de hocico curt es compon de [[formiga]]s i [[termites]]. Està cobert de [[pèl]] i [[púa (espina)|púas]], i té un hocico característic i una [[llengua (anatomia)|llengua]] especialisada per a poder caçar els seus assuts a alta velocitat. Com el restant d'monotrema vivents, el equidna de hocico curt posa [[ou (biologia)|ous]]; els monotrema són l'únic grup de [[mamífer]]s que ho fan.

Esta espècie viu en tota [[Austràlia]], a on és el mamífer natiu més estés, i en regions costeres i terres altes del suroest de [[Nova Guinea]], a on se li coneix com ''mungwe'' en les llengües [[dadibi]] i [[chimbu]].<ref name="Flannery">Flannery, T. 1990. ''Mammals of New Guinea'' Robert Brown & Associates ISBN 1-86273-029-6</ref> No està amenaçat d'[[extinció]], pero activitats humanes com la [[caça]], la destrucció de la seua [[hàbitat]] i l'introducció d'[[Depredación|espècies depredadores]] i [[Parasitisme|paràsit]]s estrangers han reduït la distribució del equidna de hocico curt en Austràlia.

== Distribució geogràfica i hàbitat ==
Esta antiga espècie habita zones rocoses, boscoses i arenenques de la costa este d'[[Austràlia]] des de [[Queensland]] fins a [[Victoria (Austràlia)|Victoria]], [[Illa Cangur]], [[Tasmania]], centre i est de [[Nova Guinea]] i atres illes propenques.

És una de les espècies de [[mamífers]] d'[[Oceania]] que presenta poblacions més estables, podent aplegar a ser abundant en moltes de les zones per les que es distribuïx.

== Taxonomia ==
El equidna de hocico curt va ser descrit per primera volta per [[George Shaw]] en 1792, qui la va nomenar ''Myrmecophaga aculeata'', pensant que podria estar relacionat en el [[Myrmecophaga tridactyla|gose formiguer jagant]] (''M. tridactyla''). Des de que Shaw ho va descriure per primera volta, l'espècie ha segut objecte de quatre revisions: de ''M. aculeata'' a ''Ornithorhynchus hystrix'', ''Echidna hystrix'', ''Echidna aculeata'' i finalment ''Tachyglossus aculeatus''.{{Harvnp|Augee|Gooden|Musser|2006|p=5}}<ref>{{cita publicació|llinages1=Iredale|nomene1=T.|llinages2=Troughton|nomene2=I.|títul=A checklist of mammals recorded from Austràlia|any=1934|publicació=Memoirs of the Australian Museum|volum=6|número=i-xii|pàgines=1-122}}</ref> El nom ''Tachyglossus'' significa "llengua ràpida", en referència a la velocitat en la que el equidna utilisa la seua llengua per a atrapar formigues i termites, mentres que ''aculeatus'' significa "espinós" o "equipat en espines".{{Harvnp|Augee|Gooden|Musser|2006|p=5}}

El equidna de hocico curt és l'únic membre del seu [[Gènero (biologia)|gènero]], compartint la família [[Tachyglossidae]] en les espècies actuals del gènero ''[[Zaglossus]]'', natives de [[Nova Guinea]].{{Harvnp|Augee|Gooden|Musser|2006|pp=5-9}} Les espècies de ''Zaglossus'', que inclou als [[Zaglossus bruijni|equidnas de hocico llarc o zoglosos occidental]] (''Z. bruijni''), el [[Zaglossus attenboroughi|de Sir David]] (''Z. attenboroughi'') i el [[Zaglossus bartoni|de Barton]] (''Z. bartoni''),<ref>{{cita web|títul=''Zaglossus'' <nowiki>|</nowiki> long-beaked echidnas|url=http://animaldiversity.org/site/accounts/classification/zaglossus.html|obra=ADW|idioma=anglés}}</ref> són tots significativament de major que ''T. aculeatus'', i les seues dietes consistixen principalment en cucs i larves en lloc de formigues i termites.{{Harvnp|Augee|Gooden|Musser|2006|pp=7-10}} Les espècies de Tachyglossidae són mamífers que posen ous de la mateixa manera que la família [[Ornithorhynchidae]] i junts en estos, són els únics [[Monotremata|monotrema]] existents en el món.{{Harvnp|Augee|Gooden|Musser|2006|p=10}}

Es reconeixen cinc subespecies de equidna de hocico curt es troben, cada una habitant en diferents ubicacions geogràfiques i defiriendo ent sí en vellosidad, llongitut i esgambi de la columna vertebral, i el tamany de les garres de les seues pates atrasseres.{{Harvnp|Augee|Gooden|Musser|2006|pp=6-7}}

* ''T. a. acanthion'' - es troba en [[Territori del Nort]] i [[Austràlia Occidental]].

* ''T. a. aculeatus'' - es troba en [[Queensland]], [[Nova Gales del Sur]], [[Austràlia Meridional]] i [[Victoria (Austràlia)|Victoria]].{{Harvnp|Augee|Gooden|Musser|2006|pp=6-7}}
* ''T. a. lawesi'' - es troba en regions costeres i terres altes de Nova Guinea i possiblement en els boscs tropicals del noreste de Queensland.<ref>{{cita lliure|llinages1=Griffiths|nomene1=Mervyn|títul=The biology of the monotremes|url=https://archive.org/details/biologyofmonotre0000grif|data=1978|editorial=Academic Press|ubicació=New York|isbn=0-12-303850-2|idioma=anglés}}</ref>
* ''T. a. multiaculeatus'' - es troba en la [[illa Cangur]].
* ''T. a. setosus'' - es troba en [[Tasmania]] i algunes illes del [[estret de Bass]].{{Harvnp|Augee|Gooden|Musser|2006|pp=6-7}}

Els primers [[fòssil]]és del equidna de hocico curt daten de fa uns {{Ma|15}} en el [[Pleistoceno]], i els #espècimen més antics varen ser trobats en coves en el sur d'Austràlia, a sovint en fòssils de la equidna de hocico llarc del mateix periodo. Els antics equidnas de hocico curt es consideren idèntics als seus descendents contemporàneus, en l'excepció que els seus antepassats són al voltant de 10 % més menuts. {{Harvnp|Augee|Gooden|Musser|2006|p=10}}{{Harvnp|Augee|Gooden|Musser|2006|p=16}} Este "nanisme post-Pleistoceno" afecta a molts mamífers australians.{{Harvnp|Augee|Gooden|Musser|2006|p=10}} Com a part de l'última radiació dels monotrema, es creu que els equidnas varen divergir evolutivamente del [[Ornithorhynchus anatinus|ornitorrinco]] fa d'al voltant de 66 millons d'anys, entre el [[Cretácico]] i [[Era Cenozoica|Cenozoico]].{{Harvnp|Augee|Gooden|Musser|2006|p=10}} No obstant, l'herència pre-Pleistoceno del equidna no ha segut rastrejada, i la falta de dents en els fòssils trobats fins al moment han fet impossible l'us de l'evidència dental.{{Harvnp|Augee|Gooden|Musser|2006|pp=16-17}}

== Noms comuns ==
El equidna de hocico curt és cridat comunament gose formiguer espinós en els llibres més antics, encara que este terme ha caigut en desús ya que el equidna no guarda relació en els verdaders orsos formiguers. En les llengües natives australianes, conta en gran varietat de noms depenent de les regions en les que es trobe. Els [[noongar]] des del suroest d'Austràlia Occidental ho criden ''nyingarn''. En el suroest d'[[Austràlia Central]] és cridat en el [[dialecte Pitjantjatjara]] com ''tjilkamata'' o ''tjirili'', de la paraula tjiri usada per a designar a l'anomenada herba puercoespín (''[[Triodia irritans]]'') encara que pot significar "llent".<ref>{{cita lliure|llinage-editor1=Goddard|nom-editor1=Cliff|títul=Pitjantjatjara/Yankunytjatjara to English dictionary|data=1992|editorial=Institute for Aboriginal Development|ubicació=Alice Springs|isbn=0-949659-64-9|pàgina=152|edició=2ª|idioma=anglés}}</ref> En el centre de la [[península de la Veta York]], es diu ''(minha) kekoywa'' en el [[idioma Pakanha]], a on ''minha'' és un calificatiu que significa "carn" o "animal"; ''(inh-) ekorak'' pels Uw Oykangand i ''(inh-) egorag'' pels Uw Olkola, a on ''inh-'' és un calificatiu que significa "carn" o "animal". En les regions altes del suroest de Nova Guinea, se li coneix com ''mungwe'' en els [[idioma Dadibi|idiomes Dadibi]] i [[idioma Kuman|Kuman]].<ref>{{cita lliure|llinages1=Flannery|nomene1=Timothy|títul=Mammals of New Guinea|data=1990|editorial=Robert Brown & Associates|ubicació=Carina, Qld., Austràlia|isbn=1-86273-029-6|idioma=anglés}}</ref>

== Descripció ==

El equidna australià sol medir entre 30 i 50 cm de llongitut, en un hocico d'uns 7,5 cm, i pesen entre 2 i 6 kg. No obstant, la subespecie de [[Tasmania]], ''T. a. setosus'', és més gran que els seus homòlecs del continent. Com el coll no és visible des de l'exterior, el cap i el cos semblen estar fusionats. Els orificis auditius es troben en cada costat del cap, sense cap tipo de pabelló auricular. Els ulls són menuts i es troben en la base del hocico, que té forma angular. El nas i la boca es troben en l'extrem distal del hocico; la boca del equidna de hocico curt no pot obrir-se més de 5 mm.<ref>{{cita publicació |apellidar=Murray |nomene=P. F. |títul=A unique jaw mechanism in the echidna, Tachglossus aculeatus (Monotremata) |idioma=anglés |publicació=Australian Journal of Zoology |any=1981 |número=29 |pàgines=1-5}}</ref> El cos del equidna de hocico curt està, exceptuant la part inferior, la cara i les pates, cobert d'espines de color crema. Les espines o púas, que poden aplegar a medir cinc centímetros de llarc, són pèls modificats, composts en gran part de [[queratina]]. El pelaje que hi ha entre les espines funciona d'aïllant tèrmic; el seu color va del color mel al marró rojós obscur o inclús al negre; la part inferior i la curta coa també estan cobertes de pèl. La coloració del pèl i de les espines varia d'una zona geogràfica a una atra. El pelaje del equidna pot estar infestado en la que es considera la puça més gran del món, ''[[Bradiopsylla echidnae]]'', que medix uns quatre milímetros de llarc.

El pes del equidna australià oscila entre 2 i 6 kg i la seua talla entre 35 i 50 cm. El [[pelaje]] és dens i llarc, de castanyer a negre. Descollen llargues [[Púa (espina)|púas]], de fins a 6 cm de color més clar. Estes solen ser grogues en la base i negres en l'extrem distal, o més rarament, completament grogues. En la subespecie ''T. a. setosus'', no obstant, les espines són més curtes i es troben completament cobertes pel pèl. Les [[pancha|regions ventrales]] carixen d'[[espina]]s, pero estan cobertes de dens pèl i grosses cerdes.

El cos està comprimit dorsoventralmente, i estovat, en la [[regió dorsal]] llaugerament [[convexa]] i la [[regió ventral|ventral]], [[paralela]], [[cóncava]].

La [[cap]] sembla articular-se en el [[tórax]] com si no tinguera [[coll]]. És menuda i acuminada, terminada en un [[hocico]] puntagut que pot alcançar la mitat de la llongitut total de la mateixa.

La [[obertura bucal]] és estreta. La [[llengua (anatomia)|llengua]], llarga, prima i pegajosa. Carix de [[dent]]s pero el [[paladar]] i la base de la llengua estan coberts per una substància còrnea que li permet triturar el [[aliment]].

Els [[ull]]s són menuts i dirigits cap a davant. Se situen pròxims a la base del hocico i li donen poca amplitut de visió lateral, encara que no és el sentit de la [[vista]] un dels més necessaris per a este animal que passa gran part del seu temps en l'interior de forats i galeries en el [[sol]].

Posseïxen cinc [[dit]]s proveïts d'[[ungla]]s fortes adaptades per a l'excavació. Les dels dits quart i quint són retràctils. Els [[espolones]] de les [[genoll]]s no són [[verí]]sos.

La [[coa]] és curta, d'uns pocs centímetros, i nueta en la superfície ventral.

Els [[testícul]]s són interns, no existix [[ouera]]. En abdós sexes, un únic orifici obri a l'exterior per a trànsit de les [[heces]], [[orina]] i secrecions o productes [[genital]]és. Durant l'época d'crío, les femelles desenrollen un plec de la pell en la regió ventral que farà les voltes de [[marsupi]], a on els [[ou (biologia)|ous]] seran [[incubació|incubados]] i les crío [[alletament|alletades]].

== Nutrició i hàbits alimentaris ==

S'alimenta de [[termes]], [[formiga]]s i uns atres [[insecte]]s que captura en la seua [[llengua (anatomia)|llengua]] pegajosa.

Ocasionalment s'ajuda de les fortes ungles per a obrir [[formiguer]]s i [[termitero]]s, especialment quan la [[:drae:regna|reina]] es troba prop de la superfície.

Els hàbits d'este animal són curiosos puix, a pesar d'habitar zones en les que el [[aliment]] està disponible a lo llarc de tot el [[any]], els individus semblen entrar en un estat de torpor en el que deixen d'alimentar-se, pero que, llunt de relacionar-se en adversitats climàtiques o escassea d'aliments, sembla estar per la necessitat de perdre pes despuix d'una temporada en una [[dieta]] abusiva.

== Fisiologia i comportament reproductiu ==
El solitari equidna de hocico curt busca parella entre maig i setembre; el temps exacte de la temporada de apareamiento varia d'una zona geogràfica a una atra. Tant els machos com les femelles emeten una forta olor durant la temporada de apareamiento. Durant el festeig (observat per primera volta en 1989) els machos troben i seguixen a les femelles. grups de fins a dèu machos poden seguir una única femella en un ritual de festeig que pot durar fins a quatre semanes; la duració d'este periodo també varia entre àrees geogràfiques.<ref>Rismiller, P.D.; Seymour, R.S. (1991). "The echidna". ''Scientific American'' 264, pp. 96–103.</ref> En les regions més fredes de la seua distribució, com en [[Tasmania]], les femelles poden aparearse poques hores despuix de despertar-se de la hibernación.<ref>Nicol, S. C.; Andersen, N. A.; Jones, S. M. (2005). "Seasonal variations in reproductive hormones of free-ranging echidnas (Tachyglossus aculeatus): interaction between reproduction and hibernation". ''General and Comparative Endocrinology'' 144: pp. 204–210</ref>

Despuix d'entre 9 i 27 dies de [[gestació]], la femella, des de la [[cloaca (zoologia)|cloaca]], deposita directament un únic [[ou (biologia)|ou]] en el [[marsupi]] ventral transitori, del que naixerà la crío 10-11 dies despuix. La [[clafoll]] és correosa i flexible, i la crío, per a eixir d'ell, tindrà que trencar-la en l'ajuda dels [[dents de llet]].

Permaneixerà en el marsupi al voltant de dos mesos llepant la [[llet]] que esvara pels pèls de la mare fins a l'interior de la bossa. Quan les [[espina]]s de la crío comencen a créixer, és depositada en l'interior d'un buit excavat per la mare, que retorna ocasionalment a alimentar-la fins que alcancen els sis mesos d'edat. La llet és de color rosa per una [[proteïna]] que conté [[ferro]].

Els jóvens són independents al voltant d'un any despuix del [[naiximent]].

La [[longevitat]] d'esta espècie és notòria, existint senyes d'animals en [[Zoocría|captivitat]] que han alcançat els 50 anys d'edat.

== Comportament ==

Els hàbits [[horari]]s d'estos animals varien en funció de les [[condicions climàtiques]] de la [[regió]] en la que habiten.

La seua capacitat per a mantindre la [[temperatura]] corporal està llimitada, per #lo que tindrà que passar les hores de temperatures extremes en l'interior de galeries subterrànees que mantenen esta en nivells raonables.

D'esta manera, els individus que habiten zones d'alta [[montanya]], o durant les estacions més fredes, tendixen a ser actius durant les hores de [[sol]], mentres que els que habiten zones [[desert|desérticas]] o caloroses, permaneixen resguardats fins que aplega la [[nit]].

És un animal solitari, de caràcter huidizo que en sentir-se amenaçat es enrosca sobre sí mateixa a la manera d'un [[Erinaceinae|erizo]], o s'enterra exponent l'esquena coberta de púas a modo d'[[escut]]. Quan és perseguit per un àguila, és capaç d'excavar ràpidament en sentit contrari al perill, en l'esquena protegida per les perilloses púas, fins que trobe un terreny excessivament dur, procedint llavors a enroscarse sobre sí mateixa.

Cada individu es mou per un territori d'aproximadament 800 m de diàmetro, solapándose en els de atres congèneres, sense que les trobades tinguen repercussió alguna entre els individus, que continuen impasibles i solitaris el seu deambular en busca d'[[aliment]]. Els nius no semblen tindre una posició concreta en el territori. Quan es mantenen en captivitat en atres congèneres, es produïxen reaccions de mútua tolerància, si be s'establix una estructura jeràrquica entre els individus del mateix [[sexe]].

== Estat de conservació ==

El equidna de hocico curt és comú en gran part de l'Austràlia templada i les terres baixes de Nova Guinea, i no és considerada una espècie amenaçada. En Austràlia, el número de equidnas de hocico curt s'ha vist menys afectat per la tala d'arbres que atres espècies, degut a que estos animals no necessiten un hàbitat especialisat sempre i quan hi haja disponibilitat de [[formigues]] i [[Isoptera|térmitas]]. A pesar de les seues espines, són presa de pardals, [[Diable de Tasmania|diables de Tasmania]], [[gat]]s, [[Vulpes vulpes|rabosots]] i [[gos]]s. Servien d'aliment als [[Aborigen australià|aborigen australians]] i als primers #colon europeus d'Austràlia. Les amenaces més habituals per a este animal són els vehículs de motor i la destrucció del seu hàbitat, que pot provocar una extinció local. L'infecció en el paràsit introduït ''[[Spirometra erinaceieuropaei]]'' és letal per al equidna. La ''[[The Wildlife Preservation Society of Queensland]]'' porta a terme un programa de supervisió cridat ''Echidna Watch'' per a controlar l'espècie en Austràlia.

La crío en captivitat és complicada, en part pel cicle de reproducció relativament poc freqüent. Solament cinc zoològics han conseguit criar un equidna de hocico curt en captivitat, i cap de les cries naixcudes en captivitat ha sobrevixcut fins a la madurea. Açò té conseqüències sobre les possibilitats de conservació de les espècies amenaçades d'[[Zaglossus|equidna de hocico llarc]] i, en menor mida, de equidna de hocico curt.

== Mits i llegendes ==
Els equidnas de hocico curt apareixen en la cultura [[animisme|animista]] dels [[aborigen australians]], sent inclós en els seus arts visuals i les seues històries. L'espècie era un tòtem per a certs grups, inclosos els [[noongar]] d'[[Austràlia Occidental]]. Molts grups tenien [[mit]]s sobre este animal; un d'ells explica que va ser creat quan un grup de jóvens famolencs varen eixir a caçar de nit i es varen trobar un [[Vombatidae|wombat]]. Li varen atacar en llances, pero li varen perdre de vista en l'obscuritat. El wombat va adaptar les llances com a forma de defensa i es va convertir en un equidna.<ref>Robinson, R. (1966). ''Aboriginal Myths and Legends''. Sun Books, Melbourne</ref> Una atra història parla d'un home avaricioso que amagava menjar de la seua tribu; els guerrers li varen atacar en llances i est va fugir arrastrant-se fins a uns arbustos, a on es va convertir en un equidna i les llances en els seus púas.

== En la cultura popular ==

El equidna de hocico curt és un animal icon en Austràlia, apareixent des de 1966 en la moneda de cinc [[centau]]s de [[dólar australià]],<ref>{{cita web |url=http://www.australianstamp.com/coin-web/aust/fivecent/fivecent.htm |títul=Australian Five Cents |fechaacceso=15 de decembre de 2009 |data=5 de decembre de 2007 |editorial=Australian Stamp & Coin Co Pty. Ltd. |idioma=anglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20091210205009/http://www.australianstamp.com/coin-web/aust/fivecent/fivecent.htm |fechaarchivo=10 de decembre de 2009 }}</ref> i en una moneda d'or en valor nominal de 200 dólars falcada en 1992.<ref>{{cita web |url=http://www.australianstamp.com/coin-web/aust/twohund/1992200d.htm |títul=1992 Echidna TWO HUNDRED DOLLARS |fechaacceso=15 de decembre de 2009 |data=5 de decembre de 2007 |editorial=Australian Stamp & Coin Co Pty. Ltd. |idioma=anglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20100115000545/http://www.australianstamp.com/coin-web/aust/twohund/1992200d.htm |fechaarchivo=15 de giner de 2010 }}</ref> També ha aparegut en varis sagells: ha segut una de les quatre espècies natives que han aparegut en sagells australians des de 1974, quan va aparéixer el sagell de 25 centaus; posteriorment va aparéixer en un sagell de 37 centaus en 1987, en un de 35 en 1992 i en un de 25 en 2006.<ref>{{cita web |url=http://www.joll.co.nz/stamps/australia.html |títul=Austràlia Stamp New Issues |fechaacceso=15 de decembre de 2009 |data=Octubre de 2009 |editorial=Stamp New Issues |idioma=anglés}}</ref> El equidna [[antropomórfico]] ''Millie'' va ser una de les mascotes dels [[Jocs Olímpics de Sídney 2000]].<ref>{{cita web |url=http://olympicstudies.uab.es/pdf/wp068_spa.pdf |títul=Les mascotes dels Jocs de la Olimpíada, indispensables des de la seua aparició |fechaacceso=15 de decembre de 2009 |autor=Sonia Domènech |data=1997 |editorial=Centre d'Estudis Olímpics UAB |idioma=espanyol |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20091221225148/http://olympicstudies.uab.es/pdf/wp068_spa.pdf |fechaarchivo=21 de decembre de 2009 }}</ref>
[[Knuckles the Echidna|Knuckles]] és un equidna [[antropomorfismo|antropomórfico]] de la série [[Sonic the Hedgehog (série)|Sonic the Hedgehog]], com el seu propi nom ho indica. A partir de la seua primera aparició es va tornar un fenomen en la [[internet]].

== Vejau també ==
* [[Anex:Cladograma Prototheria]]
* [[Knuckles the Echidna]]
* [[Olly, Sid i Millie|Millie]]

== Referències ==
{{listaref|2}}

=== Bibliografia ===
* {{cita lliure|llinages1=Augee|nomene1=Michael|llinages2=Gooden|nomene2=Brett|llinages3=Musser|nomene3=Anne|títul=Echidna: extraordinary egg-laying mammal|data=2006|editorial=CSIRO publ.|ubicació=Collingwood|isbn=0643092048|idioma=anglés}}
*
*
*
*
*

== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
{{Wikispecies}}
* [http://animaldiversity.ummz.umich.edu/site/accounts/information/tachyglossus_aculeatus.html Tachyglossus aculeatus] en '''[http://animaldiversity.ummz.umich.edu/site/accounts/information/mammalia.html Animal Diversity Web]''' ING
* [https://web.archive.org/web/20090321120026/http://www.bbc.co.uk/nature/wildfacts/factfiles/680.shtml Short-beaked echidna] en '''[https://web.archive.org/web/20070925232923/http://www.parks.tas.gov.au/index.php bbc.co.uk]''' ING
* [https://web.archive.org/web/20080531142639/http://planet-mammiferes.org/espece3.php?indice=1 Família Tacnhyglossidae] en '''[https://web.archive.org/web/20160320052723/http://www.planet-mammiferes.org/ Planèt' Mammifères]''' FRA ING
* [https://web.archive.org/web/20070925233029/http://www.parks.tas.gov.au/wildlife/mammals/echidna.html Short-beaked echidna] en '''[https://web.archive.org/web/20070925232923/http://www.parks.tas.gov.au/index.php Parks and Wildlife Services. Tasmania]''' ING

[[Categoria:Mamífers d'Àsia]]

Tachyglossus aculeatus - Historial de revisions

Valencian: "Hocico" en castellà per "Morro" en valencià.

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer