T - Historial de revisions

Alacanti: /* Enllaços externs */

2022-09-28T21:22:39Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 21:22 28 set 2022
Llínea 27:		Llínea 27:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
			{{DGLV\|T}}
	{{Commonscat\|T}}		{{Commonscat\|T}}

Alacanti en 19:36 28 set 2022

2022-09-28T19:36:52Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:36 28 set 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
			[[Archiu:Latin T.svg\|200px\|miniaturadeimagen\|Lletra T]]
	La '''T''', '''t''' en minúscula, és la vigèsima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i dècima sèptima de les [[consonant]]s. El seu nom és '''te'''. En l'[[edat mija]] s'amprava per a formar els dígrafs tj, tg, tn, tm, tl, tll i l'estrany dígraf tx, tots estos hui arcaics en [[valencià]], puix han segut substituits per j, g, n, m, l, ll i ch.		La '''T''', '''t''' en minúscula, és la vigèsima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i dècima sèptima de les [[consonant]]s. El seu nom és '''te'''. En l'[[edat mija]] s'amprava per a formar els dígrafs tj, tg, tn, tm, tl, tll i l'estrany dígraf tx, tots estos hui arcaics en [[valencià]], puix han segut substituits per j, g, n, m, l, ll i ch.

Valencian: /* Referències */

2022-09-28T18:12:44Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 18:12 28 set 2022
Llínea 24:		Llínea 24:
	== Referències ==		== Referències ==
	{{reflist}}		{{reflist}}

			== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|T}}

	[[Categoria:Llingüística]]		[[Categoria:Llingüística]]

Alacanti en 20:22 25 set 2022

2022-09-25T20:22:25Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:22 25 set 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''T''', '''t''' en minúscula, és la vigèsima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i dècima sèptima de les [[consonant]]s. El seu nom és '''te'''. En l'[[edat mija]] s'amprava per a formar els dígrafs tj, tg, tn, tm, tl, tll i l'estrany dígraf tx, tots estos hui arcaics en [[valencià]], puix han segut substituits per j, g, n, m, l, ll i ch.		La '''T''', '''t''' en minúscula, és la vigèsima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i dècima sèptima de les [[consonant]]s. El seu nom és '''te'''. En l'[[edat mija]] s'amprava per a formar els dígrafs tj, tg, tn, tm, tl, tll i l'estrany dígraf tx, tots estos hui arcaics en [[valencià]], puix han segut substituits per j, g, n, m, l, ll i ch.

	Com a curiositat, [[Lluís Fullana]] encara reconeixia la pronunciació del dígraf tl, que ell escribia ll, que hui la [[RACV]] recull (escrit l-l o tl) en molt poques paraules com ara mol-le<ref>~~https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=mol~~-le</ref> (escritura antiga per a [[mòle]]), almel-la<ref>~~https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=almel~~-la</ref> (variant dialectal d'[[armela]]) o guatla<ref>{{DGLV\| }}~~guatla&l=1~~</ref> (variant antiga de guala).		Com a curiositat, [[Lluís Fullana]] encara reconeixia la pronunciació del dígraf tl, que ell escribia ll, que hui la [[RACV]] recull (escrit l-l o tl) en molt poques paraules com ara mol-le<ref>{{DGLV\|Mol-le}}</ref> (escritura antiga per a [[mòle]]), almel-la<ref>{{DGLV\|Almel-la}}</ref> (variant dialectal d'[[armela]]) o guatla<ref>{{DGLV\|Guatla}}</ref> (variant antiga de guala).

	El diccionari de la RACV ~~de vegades~~ recull variants antigues que usaven els dígrafs arcaics, com per eixemple: ''platja''<ref>~~https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=platja~~</ref> (hui ''plaja''), ''metge''<ref>~~https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=metge~~</ref> (hui ''mege''), ''cotna''<ref>~~https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=cotna~~</ref> (hui ''cona''), ''setmana''<ref>~~https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=setmana~~</ref> (hui ''semana''), ''guatla''<ref>~~https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=guatla~~</ref> (hui ''guala''), motlle<ref>~~https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=motlle~~</ref> (variant de ''mol-le'', hui ''mòle''), ''atxa''<ref>~~https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=atxa~~</ref> (hui ''acha'', que és una arma, no confondre en l'[[astral]]); naturalment totes estes grafies hui són arcaiques, el principal motiu pel qual estan en el diccionari és per a poder llegir texts antics sense cap problema.		El diccionari de la RACV a voltes recull variants antigues que usaven els dígrafs arcaics, com per eixemple: ''platja''<ref>{{DGLV\|Platja}}</ref> (hui ''plaja''), ''metge''<ref>{{DGLV\|Metge}}</ref> (hui ''mege''), ''cotna''<ref>{{DGLV\|Cotna}}</ref> (hui ''cona''), ''setmana''<ref>{{DGLV\|Setmana}}</ref> (hui ''semana''), ''guatla''<ref>{{DGLV\|Guatla}}</ref> (hui ''guala''), motlle<ref>{{DGLV\|Motlle}}</ref> (variant de ''mol-le'', hui ''mòle''), ''atxa''<ref>{{DGLV\|Atxa}}</ref> (hui ''acha'', que és una arma, no confondre en l'[[astral]]); naturalment totes estes grafies hui són arcaiques, el principal motiu pel qual estan en el diccionari és per a poder llegir texts antics sense cap problema.

	== Fonètica ==		== Fonètica ==

Alacanti en 20:15 25 set 2022

2022-09-25T20:15:41Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:15 25 set 2022
Llínea 21:		Llínea 21:
	*[[Alfabet valencià]]		*[[Alfabet valencià]]
	*[[Dígraf]]		*[[Dígraf]]

			== Referències ==
			{{reflist}}

	[[Categoria:Llingüística]]		[[Categoria:Llingüística]]

Alacanti: Text reemplaça - 'https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=' a '{{DGLV| }}'

2022-09-25T18:12:09Z

Text reemplaça - 'https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=' a '{{DGLV| }}'

← Revisió anterior		Revisió de 18:12 25 set 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''T''', '''t''' en minúscula, és la vigèsima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i dècima sèptima de les [[consonant]]s. El seu nom és '''te'''. En l'[[edat mija]] s'amprava per a formar els dígrafs tj, tg, tn, tm, tl, tll i l'estrany dígraf tx, tots estos hui arcaics en [[valencià]], puix han segut substituits per j, g, n, m, l, ll i ch.		La '''T''', '''t''' en minúscula, és la vigèsima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i dècima sèptima de les [[consonant]]s. El seu nom és '''te'''. En l'[[edat mija]] s'amprava per a formar els dígrafs tj, tg, tn, tm, tl, tll i l'estrany dígraf tx, tots estos hui arcaics en [[valencià]], puix han segut substituits per j, g, n, m, l, ll i ch.

	Com a curiositat, [[Lluís Fullana]] encara reconeixia la pronunciació del dígraf tl, que ell escribia ll, que hui la [[RACV]] recull (escrit l-l o tl) en molt poques paraules com ara mol-le<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=mol-le</ref> (escritura antiga per a [[mòle]]), almel-la<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=almel-la</ref> (variant dialectal d'[[armela]]) o guatla<ref>~~https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=~~guatla&l=1</ref> (variant antiga de guala).		Com a curiositat, [[Lluís Fullana]] encara reconeixia la pronunciació del dígraf tl, que ell escribia ll, que hui la [[RACV]] recull (escrit l-l o tl) en molt poques paraules com ara mol-le<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=mol-le</ref> (escritura antiga per a [[mòle]]), almel-la<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=almel-la</ref> (variant dialectal d'[[armela]]) o guatla<ref>{{DGLV\| }}guatla&l=1</ref> (variant antiga de guala).

	El diccionari de la RACV de vegades recull variants antigues que usaven els dígrafs arcaics, com per eixemple: ''platja''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=platja</ref> (hui ''plaja''), ''metge''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=metge</ref> (hui ''mege''), ''cotna''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=cotna</ref> (hui ''cona''), ''setmana''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=setmana</ref> (hui ''semana''), ''guatla''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=guatla</ref> (hui ''guala''), motlle<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=motlle</ref> (variant de ''mol-le'', hui ''mòle''), ''atxa''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=atxa</ref> (hui ''acha'', que és una arma, no confondre en l'[[astral]]); naturalment totes estes grafies hui són arcaiques, el principal motiu pel qual estan en el diccionari és per a poder llegir texts antics sense cap problema.		El diccionari de la RACV de vegades recull variants antigues que usaven els dígrafs arcaics, com per eixemple: ''platja''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=platja</ref> (hui ''plaja''), ''metge''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=metge</ref> (hui ''mege''), ''cotna''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=cotna</ref> (hui ''cona''), ''setmana''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=setmana</ref> (hui ''semana''), ''guatla''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=guatla</ref> (hui ''guala''), motlle<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=motlle</ref> (variant de ''mol-le'', hui ''mòle''), ''atxa''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=atxa</ref> (hui ''acha'', que és una arma, no confondre en l'[[astral]]); naturalment totes estes grafies hui són arcaiques, el principal motiu pel qual estan en el diccionari és per a poder llegir texts antics sense cap problema.

Jose2 en 20:52 17 jul 2021

2021-07-17T20:52:43Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:52 17 jul 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''T''', '''t''' en minúscula, és la vigèsima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i dècima sèptima de les [[consonant]]s. El seu nom és '''te'''. En l'[[edat mija]] s'amprava per a formar els dígrafs tj, tg, tn, tm, tl, tll i l'estrany dígraf tx, tots estos hui arcaics en [[valencià]], puix han segut substituits per j, g, n, m, l, ll i ch. Com a curiositat, [[Lluís Fullana]] encara reconeixia la pronunciació del dígraf tl, que ell escribia ll, que hui la [[RACV]] recull (escrit l-l o tl) en molt poques paraules com ara mol-le<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=mol-le</ref> (escritura antiga per a [[mòle]]), almel-la<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=almel-la</ref> (variant dialectal d'[[armela]]) o guatla<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=guatla&l=1</ref> (variant antiga de guala).		La '''T''', '''t''' en minúscula, és la vigèsima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i dècima sèptima de les [[consonant]]s. El seu nom és '''te'''. En l'[[edat mija]] s'amprava per a formar els dígrafs tj, tg, tn, tm, tl, tll i l'estrany dígraf tx, tots estos hui arcaics en [[valencià]], puix han segut substituits per j, g, n, m, l, ll i ch.

			Com a curiositat, [[Lluís Fullana]] encara reconeixia la pronunciació del dígraf tl, que ell escribia ll, que hui la [[RACV]] recull (escrit l-l o tl) en molt poques paraules com ara mol-le<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=mol-le</ref> (escritura antiga per a [[mòle]]), almel-la<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=almel-la</ref> (variant dialectal d'[[armela]]) o guatla<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=guatla&l=1</ref> (variant antiga de guala).

	El diccionari de la RACV de vegades recull variants antigues que usaven els dígrafs arcaics, com per eixemple: ''platja''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=platja</ref> (hui ''plaja''), ''metge''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=metge</ref> (hui ''mege''), ''cotna''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=cotna</ref> (hui ''cona''), ''setmana''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=setmana</ref> (hui ''semana''), ''guatla''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=guatla</ref> (hui ''guala''), motlle<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=motlle</ref> (variant de ''mol-le'', hui ''mòle''), ''atxa''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=atxa</ref> (hui ''acha'', que és una arma, no confondre en l'[[astral]]); naturalment totes estes grafies hui són arcaiques, el principal motiu pel qual estan en el diccionari és per a poder llegir texts antics sense cap problema.		El diccionari de la RACV de vegades recull variants antigues que usaven els dígrafs arcaics, com per eixemple: ''platja''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=platja</ref> (hui ''plaja''), ''metge''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=metge</ref> (hui ''mege''), ''cotna''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=cotna</ref> (hui ''cona''), ''setmana''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=setmana</ref> (hui ''semana''), ''guatla''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=guatla</ref> (hui ''guala''), motlle<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=motlle</ref> (variant de ''mol-le'', hui ''mòle''), ''atxa''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=atxa</ref> (hui ''acha'', que és una arma, no confondre en l'[[astral]]); naturalment totes estes grafies hui són arcaiques, el principal motiu pel qual estan en el diccionari és per a poder llegir texts antics sense cap problema.

Jose2 en 20:52 17 jul 2021

2021-07-17T20:52:17Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:52 17 jul 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''T''', '''t''' en minúscula, és la vigèsima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i dècima sèptima de les [[consonant]]s. El seu nom és '''te'''. En l'[[edat mija]] s'amprava per a formar els dígrafs tj, tg, tn, tm, tl, tll i l'estrany dígraf tx, tots estos hui arcaics en [[valencià]], puix han segut substituits per j, g, n, m, l, ll i ch. Com a curiositat, [[Lluís Fullana]] encara reconeixia la pronunciació del dígraf tl, que ell escribia ll, que hui la [[RACV]] recull (escrit l-l o tl) en molt poques paraules com ara mol-le<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=mol-le</ref> (escritura antiga per a [[mòle]]), almel-la<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=almel-la</ref> (variant dialectal d'[[armela]]) o guatla<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=guatla&l=1</ref> (variant antiga de guala). El diccionari de la RACV de vegades recull variants antigues que usaven els dígrafs arcaics, com per eixemple: ''platja''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=platja</ref> (hui ''plaja''), ''metge''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=metge</ref> (hui ''mege''), ''cotna''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=cotna</ref> (hui ''cona''), ''setmana''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=setmana</ref> (hui ''semana''), ''guatla''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=guatla</ref> (hui ''guala''), motlle<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=motlle</ref> (variant de ''mol-le'', hui ''mòle''), ''atxa''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=atxa</ref> (hui ''acha'', que és una arma, no confondre en l'[[astral]]); naturalment totes estes grafies hui són arcaiques, el principal motiu pel qual estan en el diccionari és per a poder llegir texts antics sense cap problema.		La '''T''', '''t''' en minúscula, és la vigèsima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i dècima sèptima de les [[consonant]]s. El seu nom és '''te'''. En l'[[edat mija]] s'amprava per a formar els dígrafs tj, tg, tn, tm, tl, tll i l'estrany dígraf tx, tots estos hui arcaics en [[valencià]], puix han segut substituits per j, g, n, m, l, ll i ch. Com a curiositat, [[Lluís Fullana]] encara reconeixia la pronunciació del dígraf tl, que ell escribia ll, que hui la [[RACV]] recull (escrit l-l o tl) en molt poques paraules com ara mol-le<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=mol-le</ref> (escritura antiga per a [[mòle]]), almel-la<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=almel-la</ref> (variant dialectal d'[[armela]]) o guatla<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=guatla&l=1</ref> (variant antiga de guala).

			El diccionari de la RACV de vegades recull variants antigues que usaven els dígrafs arcaics, com per eixemple: ''platja''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=platja</ref> (hui ''plaja''), ''metge''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=metge</ref> (hui ''mege''), ''cotna''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=cotna</ref> (hui ''cona''), ''setmana''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=setmana</ref> (hui ''semana''), ''guatla''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=guatla</ref> (hui ''guala''), motlle<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=motlle</ref> (variant de ''mol-le'', hui ''mòle''), ''atxa''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=atxa</ref> (hui ''acha'', que és una arma, no confondre en l'[[astral]]); naturalment totes estes grafies hui són arcaiques, el principal motiu pel qual estan en el diccionari és per a poder llegir texts antics sense cap problema.

	== Fonètica ==		== Fonètica ==

Teniente en 20:43 31 jul 2018

2018-07-31T20:43:56Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:43 31 jul 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''T''', '''t''' en minúscula, és la vigèsima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i dècima sèptima de les [[consonant]]s. El seu nom és '''te'''. En l'[[edat mija]] s'amprava per a formar els dígrafs tj, tg, tn, tm, tl, tll i l'estrany dígraf tx, tots estos hui arcaics en [[valencià]], puix han segut substituits per j, g, n, m, l, ll i ch. Com a curiositat, [[Lluís Fullana]] encara reconeixia la pronunciació del dígraf tl, que ell escribia ll, que hui la [[RACV]] recull (escrit l-l o tl) en molt poques paraules com ara mol-le<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=mol-le</ref> (escritura antiga per a [[mòle]]), almel-la<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=almel-la</ref> (variant dialectal d'[[armela]]) o guatla<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=guatla&l=1</ref> (variant antiga de guala). El diccionari de la RACV ~~també~~ recull variants antigues que usaven els dígrafs arcaics, com per eixemple: ''platja''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=platja</ref> (hui ''plaja''), ''metge''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=metge</ref> (hui ''mege''), ''cotna''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=cotna</ref> (hui ''cona''), ''setmana''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=setmana</ref> (hui ''semana''), ''guatla''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=guatla</ref> (hui ''guala''), motlle<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=motlle</ref> (variant de ''mol-le'', hui ''mòle''), ''atxa''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=atxa</ref> (hui ''acha'', que és una arma, no confondre en l'[[astral]]); naturalment totes estes grafies hui són arcaiques.		La '''T''', '''t''' en minúscula, és la vigèsima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i dècima sèptima de les [[consonant]]s. El seu nom és '''te'''. En l'[[edat mija]] s'amprava per a formar els dígrafs tj, tg, tn, tm, tl, tll i l'estrany dígraf tx, tots estos hui arcaics en [[valencià]], puix han segut substituits per j, g, n, m, l, ll i ch. Com a curiositat, [[Lluís Fullana]] encara reconeixia la pronunciació del dígraf tl, que ell escribia ll, que hui la [[RACV]] recull (escrit l-l o tl) en molt poques paraules com ara mol-le<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=mol-le</ref> (escritura antiga per a [[mòle]]), almel-la<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=almel-la</ref> (variant dialectal d'[[armela]]) o guatla<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=guatla&l=1</ref> (variant antiga de guala). El diccionari de la RACV de vegades recull variants antigues que usaven els dígrafs arcaics, com per eixemple: ''platja''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=platja</ref> (hui ''plaja''), ''metge''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=metge</ref> (hui ''mege''), ''cotna''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=cotna</ref> (hui ''cona''), ''setmana''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=setmana</ref> (hui ''semana''), ''guatla''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=guatla</ref> (hui ''guala''), motlle<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=motlle</ref> (variant de ''mol-le'', hui ''mòle''), ''atxa''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=atxa</ref> (hui ''acha'', que és una arma, no confondre en l'[[astral]]); naturalment totes estes grafies hui són arcaiques, el principal motiu pel qual estan en el diccionari és per a poder llegir texts antics sense cap problema.

	== Fonètica ==		== Fonètica ==

Teniente en 20:39 31 jul 2018

2018-07-31T20:39:54Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:39 31 jul 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''T''', '''t''' en minúscula, és la vigèsima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i dècima sèptima de les [[consonant]]s. El seu nom és '''te'''. En l'[[edat mija]] s'amprava per a formar els dígrafs tj, tg, tn, tm, tl, tll i l'estrany dígraf tx, tots estos hui arcaics en [[valencià]], puix han segut substituits per j, g, n, m, l, ll i ch. Com a curiositat, [[Lluís Fullana]] encara reconeixia la pronunciació del dígraf tl, que ell escribia ll, que hui la [[RACV]] recull (escrit l-l o tl) en molt poques paraules com ara mol-le<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=mol-le</ref> (escritura antiga per a [[mòle]]), almel-la<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=almel-la</ref> (variant dialectal d'[[armela]]) o guatla<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=guatla&l=1</ref> (variant antiga de guala).		La '''T''', '''t''' en minúscula, és la vigèsima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i dècima sèptima de les [[consonant]]s. El seu nom és '''te'''. En l'[[edat mija]] s'amprava per a formar els dígrafs tj, tg, tn, tm, tl, tll i l'estrany dígraf tx, tots estos hui arcaics en [[valencià]], puix han segut substituits per j, g, n, m, l, ll i ch. Com a curiositat, [[Lluís Fullana]] encara reconeixia la pronunciació del dígraf tl, que ell escribia ll, que hui la [[RACV]] recull (escrit l-l o tl) en molt poques paraules com ara mol-le<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=mol-le</ref> (escritura antiga per a [[mòle]]), almel-la<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=almel-la</ref> (variant dialectal d'[[armela]]) o guatla<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=guatla&l=1</ref> (variant antiga de guala). El diccionari de la RACV també recull variants antigues que usaven els dígrafs arcaics, com per eixemple: ''platja''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=platja</ref> (hui ''plaja''), ''metge''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=metge</ref> (hui ''mege''), ''cotna''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=cotna</ref> (hui ''cona''), ''setmana''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=setmana</ref> (hui ''semana''), ''guatla''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=guatla</ref> (hui ''guala''), motlle<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=motlle</ref> (variant de ''mol-le'', hui ''mòle''), ''atxa''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=atxa</ref> (hui ''acha'', que és una arma, no confondre en l'[[astral]]); naturalment totes estes grafies hui són arcaiques.

	== Fonètica ==		== Fonètica ==