ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer

2026-07-08T14:40:04Z

Bot: Creant artícul sobre el mamífer

Pàgina nova

El '''conill de Omiltemi''' o '''conill de Omilteme''' ('''''Sylvilagus insonus''''') és una [[espècie]] de [[mamífer]] [[lagomorfo]] de la [[família (biologia)|família]] [[Leporidae]] endèmic de la [[Serra Mare del Sur]], en l'estat [[Mèxic|mexicà]] de [[Estat de Guerrero|Guerrero]]. És un conill gran, [[Nocturnitat|nocturn]], en pelaje de to rojós a negre, orelles llargues i coa curta. El seu [[Àrea de distribució biogeográfica|distribució]] es llimita als [[Bosc núvol|boscs núvols]], en altituts de fins a 11,499 peus (3505 metros).

Identificat per primera volta en 1904 per [[Edward William Nelson]] en [[Parc Ecològic Estatal Omiltemi|Omiltemi]] (parc ecològic ubicat a 15 quilómetros de la ciutat de [[Chilpancingo dels Bravo|Chilpancingo]]) en el nom científic de ''Lepus insonus'', l'animal seria poc despuix reclasificado com a membre del gènero ''[[Sylvilagus]]'', coloquialmente denominats "conills de coa de cotó". Es relaciona estretament en el conill matorralero (''[[Sylvilagus audubonii]]'') i en el conill mexicà de mont (''[[Sylvilagus cunicularius]]''), en qui ademés compartix [[hàbitat]].

El conill de Omiltemi es considera una de les espècies de mamífer més amenaçades del món, i solament se li coneix per uns pocs eixemplars. Anteriorment catalogat per la [[Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea|UICN]] (i autoritats mexicanes) com [[Espècie en perill crític d'extinció|críticament amenaçat]], hui per hui se li assigna l'estatus d'[[espècie en senyes insuficients]]. Des de principis de el {{sigle|XX||s}} i fins a la década de 1990, no es varen registrar albiraments confirmats de ''Sylvilagus insonus''. Per a 1998 es va reportar el descobriment de 2 individus, i seria ya en la década de 2020 que s'informaria de l'existència de varis més per mig de l'utilisació de cambres trampa. L'espècie es troba en perill a conseqüència de la [[caça furtiva]] i de la [[Destrucció d'hàbitat|destrucció del seu hàbitat]]. Es desconeixen molts aspectes de la seua història natural.

== Taxonomia i sistemàtica ==

''Sylvilagus insonus'' seria descrit per Edward William Nelson en 1904 primerament com una nova espècie de ''[[Lepus]]'', "''Lepus insonus''". La descripció es va realisar a partir de 2 eixemplars colectados en l'ajuda d'[[Edward Alphonso Goldman]]. L'espècimen [[Tipo nomenclatural|tipo]] va ser una femella arreplegada en Omiltemi, Guerrero, conservada en el [[Museu Nacional d'Història Natural dels Estats Units|Museu Nacional d'Història Natural]]. Se li va detallar com "[una espècie] obscura, de pelaje gros en coa menuda i curta", i se li va senyalar ademés com "òbviament pertanyent al mateix grup de [Lepus] gabbi and L. truei", encara que tenia orelles el doble de grans que les d'abdós espècies.<ref>{{Cita publicació|url=https://www.biodiversitylibrary.org/page/2345488#page/323/mode/1up|títul=Descriptions of seven new rabbits from Mexico|llinages=Nelson|nomene=Edward William|data=1904|publicació=Proceedings of the Biological Society of Washington|volum=17|pàgines=103-110|idioma=anglés}}</ref> Tant ''[[Lepus gabbi]]'' com ''[[Lepus truei]]'' s'identifiquen ara com subespecies de tapetí centroamericano (''[[Sylvilagus gabbi]]''), un conill de coa de cotó d'àmplia distribució i [[taxonomia]] complicada.<ref>{{Cita lliure|llinages=Rodes|nom=Luis A.|títul=Lagomorphs: Pikas, Rabbits, and Hares of the World|editor=Smith, Andrew T. ''et al.''|pàgines=140-142|idioma=anglés|url=|editorial=Johns Hopkins University Press|isbn=978-1-4214-2341-8|ubicació=Baltimore|capítul=''Sylvilagus gabbi'' (J. Allen, 1877) Gabb's cottontail|doi=10.1353/book.57193|any=2018}}</ref> En juny de 1904, un més en acabant de que Nelson fera pública la seua descripció de ''Lepus insonus'', [[Marcus Ward Lió Jr.]] va publicar la seua obra ''Classification of the Hares and their Allies'', que va donar claritat a la catalogació dels gèneros de conills i llebres. Nelson va fer referència a este treball en el seu escrit ''The Rabbits of North America'' de 1909,<ref>{{Cita publicació|url=https://meridian.allenpress.com/naf/article/doi/10.3996/nafa.29.0001/163938/THE-RABBITS-OF-NORTH-AMERICA|títul=The Rabbits of North America|llinages=Nelson|nomene=Edward William|data=31 d'agost de 1909|publicació=North American Fauna|editorial=United States Department of Agriculture|volum=29|número=29|pàgines=37-38|idioma=anglés|doi=10.3996/nafa.29.0001}}</ref> en el que va classificar al conill de Omiltemi finalment dins del gènero ''Sylvilagus''.<ref>{{Cita publicació|url=https://meridian.allenpress.com/naf/article/doi/10.3996/nafa.29.0001/163938/THE-RABBITS-OF-NORTH-AMERICA|títul=The Rabbits of North America|llinages=Nelson|nomene=Edward William|data=31 d'agost de 1909|publicació=North American Fauna|editorial=United States Department of Agriculture|volum=29|número=29|pàgines=257-259, 264|idioma=anglés|doi=10.3996/nafa.29.0001}}</ref>

No hi ha evidencia fòssil de ''Sylvilagus insonus'', i fins fa poc solament se li coneixia de la seua localitat tipo en l'estat de Guerrero<ref name=":2">{{Cita publicació|url=https://academic.oup.com/mspecies/article/doi/10.2307/3504381/2600166?login=false|títul=''Sylvilagus insonus ''|llinages=Cervantes|nomene=F. A.|llinages2=Lorenzo|nomene2=C.|data=24 d'octubre de 1997|publicació=Mammalian Species|número=568|pàgines=1-4|idioma=anglés|doi=10.2307/3504381}}</ref> (hui se sap que concorre també en àrees aledaño).<ref>{{Cita web|url=https://és.mongabay.com/2025/04/conill-omiltemi-reapareix-mexico-a on-extint-serra-mare/|títul=Reapareix el conill de Omiltemi en Mèxic: l'espècie que es creïa extinta des de fa 120 anys|fechaacceso=9 d'abril de 2025|autor=Astrid Arellano|data=5 d'abril de 2025|sitioweb=Mongabay}}</ref> El [[Filogenia|anàlisis filogenético]] de les relacions entre ''S. insonus'' i atres espècies del gènero ''Sylvilagus'' va tirar evidència de que el conill de Omiltemi es troba vinculat cercanamente en el conill montés mexicà (''Sylvilagus cunicularius'') i en el conill del desert (''Sylvilagus audubonii'').<ref name=":1">{{Cita lliure|llinages=Lorenzo|nomene=Console|títul=Lagomorphs: Pikas, Rabbits, and Hares of the World|any=2018|editorial=Johns Hopkins University Press|isbn=978-1-4214-2341-8|editor=Smith, Andrew T. ''et al.''|pàgines=144-145|capítul=''Sylvilagus insonus'' (Nelson, 1904) Omiltemi rabbit|llinages2=Cervantes|nomene2=Fernando A.|nom3=Julieta|nomene4=Ricardo|llinages3=Vargas|llinages4=Farrera-Mur|lloc-publicació=Baltimore|doi=10.1353/book.57193|idioma=anglés}}</ref> La primera espècie és [[simpátrica]] en ''S. insonus''.<ref name=":3">{{Cita publicació|títul=Systematic status of ''Sylvilagus brasiliensis'' and ''S. insonus'' from North America|url=https://archive.org/details/sim_journal-of-mammalogy_1981-08_62_3/page/n82|llinages=Diersing|nom=Victor I.|data=1981|publicació=Journal of Mammalogy|volum=62|número=3|pàgines=539-556|idioma=anglés|doi=10.2307/1380401}}</ref> Exàmens previs sugerien una relació entre el conill de Omiltemi i el tapetí (''[[Sylvilagus brasiliensis]]''), i se li va ubicar a aquell de diverses maneres en els subgéneros ''Tapeti'' i ''Sylvilagus'',<ref name=":8">{{Cita lliure|llinages=Hoffman|nom=Robert S.|títul=Mammal Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference|url=https://books.google.com.mx/books?aneu=JgAMbNSt8ikC&pg=PA210&redir_esc=i#v=onepage&q&f=false|any=2005|editorial=Johns Hopkins University Press|isbn=978-0-8018-8221-0|pàgina=210|llinages2=Smith|nomene2=Andrew T.|edició=Tercera|oclc=62265494|idioma=anglés}}</ref> no obstant estudis [[Morfologia (biologia)|morfològics]] troben que el tapetí està més estretament vinculat en el conill de coa de cotó de Diu (''[[Sylvilagus dicei]]'') que en ''S. insonus''.

== Característiques ==

''Sylvilagus insonus'' és un conill gran (llongitut de cap i cos de 15.7 a 17.3 polzades; 398 a 440 milímetros), en orelles llargues (2.4–3.0 polzades; 60-76 milímetros), pates atrasseres de llongitut mija (3.5–4.1 polzades; 89-104 milímetros) i coa curta (1.6-1.8 polzades; 40 a 45 milímetros).<ref name=":6">{{Cita publicació|títul=The Omiltemi rabbit (''Sylvilagus insonus'') is not extinct|llinages=Cervantes|nomene=F. A.|llinages2=Lorenzo|nomene2=C.|data=2004|publicació=Mammalian Biology|volum=69|número=1|pàgines=61-64|idioma=anglés|bibcode=2004MamBi..69...61C|doi=10.1078/1616-5047-117|llinages3=González-Cózatl|nomene3=F. X.}}</ref> Al voltant del nas i la zona [[Cavitat orbitaria|orbital]] (ulls) el seu pelaje és gris opac. La superfície externa i convexa de les orelles és de color marró-negre obscur; el negre es concentra en la vora i les puntes de les orelles. L'esquena de l'animal és [[Rufo (color)|rufo]] (un color rojós-marró) mesclat en negre, mentres que els flancs mostren una coloració grisa-negruzca. Les pates atrasseres són blanques en la part superior i marró obscur en l'inferior. El costat dorsal de la coa presenta un color negre rojós, mentres que el ventral un to [[Davant (color)|davant]] obscur o groguenc.<ref name=":4">{{Cita lliure|llinages=Álvarez-Catañeda|nomene=Sergio Ticul|títul=Mammals of North America - Volume 2: Systematics and Taxonomy|url=https://link.springer.com/10.1007/978-3-031-50825-7|editorial=Springer Nature Switzerland|isbn=978-3-031-50824-0|ubicació=Cham|pàgines=548-549|idioma=anglés|data=2024|doi=10.1007/978-3-031-50825-7}}</ref>

=== Anatomia ===
L'anatomia de ''Sylvilagus insonus'' s'ha descrit en especial atenció al cràneu. Est és gran, d'aproximadament 3.1 polzades (78 milímetros) de llarc i 1.3 polzades (32 milímetros) de profunditat, en un gran [[paladar]] i una caixa craneal ampla (part atrassera i superior del cràneu; [[neurocràneu]]). El procés supraorbitario (estructura òssea que es proyecta sobre els ulls, o [[arc superciliar]]) és pla, està unit a la caixa craneal i té dos extensions (anterior i posterior). L'extensió anterior es troba unida al cràneu, mentres que la superior, prima, pot estar lliure de la caixa craneal o unida en un clavill entre el procés i aquella. L'escut supraoccipital (estructura òssea sobre el occipucio) té forma quadrada. Les [[Bulla timpànica|bullas timpàniques]] (estructures òssees que tanquen l'oït mig i intern, sinònimes pero mides distintamente de les bullas auditives<ref>{{Cita lliure|llinages=Álvarez-Catañeda|nomene=Sergio Ticul|títul=Mammals of North America - Volume 2: Systematics and Taxonomy|url=https://link.springer.com/10.1007/978-3-031-50825-7|editorial=Springer Nature Switzerland|isbn=978-3-031-50824-0|ubicació=Cham|pàgina=657|idioma=anglés|data=2024|doi=10.1007/978-3-031-50825-7}}</ref>) són menudes i medixen menys de 0.48 polzades (12.3 milímetros). Les bullas auditives són de tamany mijà, en una llongitut menor a 0.38 polzades (9.6 milímetros). L'ample del basioccipital és angost: no reglota les 0.35 polzades (9 milímetros), empero, és ampli a través dels [[Conducte carotídeo|conductes carótidos]]. Els canals infraorbitals són molt estrets, medint no més de 0.72 polzades (18.3 milímetros), lo mateix les estructures nassals, que conten en una llongitut inferior a 1.26 polzades (32.1 milímetros).

La boca consta d'una [[mandíbula]] l'altura de la qual és menor a 1.43 polzades (36.3 milímetros), en una profunditat de les branques no major a 0.44 polzades (11.3 milímetros). El [[foramen incisiu]] i el [[diastema]] són curts. Els [[premaxilar|premaxilares]] presenten extensions en la cara dorsal. L'espècie posseïx grans rencs de dents maxilars i mandibulars. De la mateixa manera que atres lepóridos, ''Sylvilagus insonus'' és [[Heterodoncia|heterodonte]]: en un total de 28 dents, dispon d'[[incisius]], [[premolars]] i [[dents molar|molar]], no obstant carix de [[caninos]]. El seu [[Fòrmula dentaria|fòrmula dental]] és {{dentalFormula|upper=2.0.3.3|lower=1.0.2.3}}.<ref>{{Cita lliure|llinages=Elbroch|nom=Mark|títul=Animal Skulls: A Guide to North American Species.|any=2006|editorial=Stackpole Books|isbn=978-0-8117-3309-0|ubicació=Mechanicsburg, PA|pàgines=249-259|idioma=anglés}}</ref> La llongitut del primer incisiu superior per lo general no supera les 0.3 polzades (7,5 milímetros).

=== Espècies similars ===
El conill de Omiltemi es diferencia d'atres espècies de Nort i Centroamérica per les seues característiques esquelètiques i externes. En comparació al tapetí (''Sylvilagus brasiliensis'') i el conill de Diu (''Sylvilagus dicei''), presenta un cràneu més gran, pòmuls més amples, un rostre més profunt, obertures externes més amples per a les artèries carótidas i extensions dorsals dels premaxilares. ''S. insonus'' posseïx també un procés basioccipital i postdental més estret. Aixina mateix conta en una coa més llarga que mostra dos tonalitats (rufo i negre) en lloc d'una sola (marró), pates atrasseres blanques i marrons en lloc de sol marrons, i orelles més llargues. Les característiques esquelètiques-externes també són útils per a distinguir al conill de Omiltemi de ''S. cunicularius'' (en qui recorde's, té hàbitat en comú): el primer és més menut por cuanto respecta a la llongitut dels seus incisius superiors, la llongitut del cràneu, la llongitut nassal, l'ample del basioccipital, la llongitut de la bulla auditiva, la profunditat de les bullas-escut, la profunditat del cràneu, l'esgambi dels canals infraorbitals, l'altura de la mandíbula i la profunditat de la branca de la mandíbula. El conill de Omiltemi ademés exhibix una coloració roja negruzca en l'esquena, mentres que el conill mexicà del mont presenta un color grisáceo.

== Distribució geogràfica i hàbitat ==
''Sylvilagus insonus'' és una espècie autòctona de Mèxic,<ref name=":5">{{Cita lliure|llinages=Ceballos|nomene=G.|títul=Latin American Mammalogy: History, Biodiversity and Conservation|url=https://archive.org/details/latinamericanmam0000unse|editorial=University of Oklahoma Press|isbn=978-0-8061-2343-1|pàgines=[https://archive.org/details/latinamericanmam0000unse/page/n188 167]-198|idioma=anglés|capítul=Diversity and conservation of Mexican mammals|llinages2=Navarro D.|data=1991|nom-editor=Michael A.|llinage-editor=Mars|apellidar-editor2=Schmidly|nom-editor2=David J.}}</ref> trobant-se únicament en la Serra Mare del Sur, en l'estat de Guerrero. La seua localitat tipo, el Parc Ecològic Estatal Omiltemi, s'ubica en el cim boscós d'una serranía semiaislada. L'animal es troba en entorns situats a 6,998-11,499 peus (2,133-3,505 metros) d'altitut. Rodejant la zona boscosa es troba la localitat de Omiltemi, a 7651 peus (2332 metros) sobre el nivell de la mar (en el [[municipi de Chilpancingo dels Bravo]]). La zona de distribució del conill de Omiltemi es restringix a una superfície no major a 193 milles quadrades (500 quilómetros quadrats).

''Sylvilagus insonus'' habita en el cim d'una serra de pronunciada pendent en numerosos [[Barranc (geografia)|barrancs]] coberts de densos boscs núvols. Són comuns en la zona els arbres del gènero ''[[Pinus]]'', ''[[Quercus]]'' i ''[[Alnus]]''.

== Comportament i ecologia ==

El conill de Omiltemi compartix hàbitat en atres 37 espècies de mamífers, entre els que s'inclou el també conill de coa de cotó ''S. cunicularius''. En els densos boscs núvols, l'animal viu entre la [[Sotobosque|maleza]], a on construïx camins i caus baixe roques i atres objectes. És una espècie precipuamente nocturna. L'únic depredador que se li coneix és el ser humà (caçadors), si ben el seu entorn és freqüentat per predadores com el [[Panthera onca|jaguar]] i el [[Puma concolor|puma]].<ref>{{Cita publicació|url=https://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S0006320712004594|títul=Spatial model of livestock predation by jaguar and puma in Mexico: Conservation planning|llinages=Zarco-González|nomene=Martha M.|llinages2=Monroy-Vilchis|nom2=Octavio|data=1 de març de 2013|publicació=Biological Conservation|volum=159|pàgines=80-87|issn=0006-3207|doi=10.1016/j.biocon.2012.11.007|llinages3=Alaníz|nomene3=Jorge}}</ref> Se sap poc sobre la seua ecologia i hàbits reproductius.

== Estat de conservació ==
L'Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (UICN), en la seua Llista Roja d'Espècies Amenaçades, classifica al conill de Omiltemi com "espècie en senyes insuficients", havent-ho catalogat en les seues evaluacions de 1996 i 2008 com "en perill crític" i "en perill", respectivament (inclús com a espècie extinta en l'evaluació de 1990). El govern mexicà actualment ho considera com "En Perill d'Extinció".<ref>{{Cita web|url=https://www.dof.gob.mx/normasoficiales/4254/semarnat/semarnat.htm|títul=NORMA Oficial Mexicana NOM-059-SEMARNAT-2010, Protecció ambiental-Espècies natives de Mèxic de flora i fauna selvades-Categories de risc i especificacions per a la seua inclusió, exclusió o canvi-Llista d'espècies en risc.|fechaacceso=9 d'abril del 2025|sitioweb=Diari Oficial de la Federació}}</ref> Les principals amenaces per a la supervivència de l'espècie són la caça furtiva i la destrucció de l'hàbitat causada per la [[deforestación]]. ''Sylvilagus insonus'' no seria reportat per la ciència durant gran part de el {{sigle|XX||s}}. En 1998 va ser informada la captura de dos eixemplars, #lo que va confirmar que l'espècie encara subsistia. En 2019, un equip d'experts va començar a buscar evidències de l'animal, rebent varis #espècimen de caçadors locals, i descobrint eixemplars adicionals durant el periodo 2020-2022 en l'àrea guerrerense de la Serra Mare del Sur (això com a part d'un esforç major orientat al descobriment d'espècies sense observacions documentades en a lo manco 10 anys, l'iniciativa “The Search for Lost Species”).<ref name=":7">{{Cita web|url=https://www.rewild.org/press/found-small-enigmatic-rabbit-with-black-tail-lost-to-science-for-more-than|títul=Found: Small enigmatic rabbit with black tail lost to science for more than 120 years rediscovered hopping around mountain range in Mexico|fechaacceso=9 d'abril de 2025|data=23 de giner de 2025|sitioweb=Rewild.org|idioma=anglés}}</ref> De 10 zones estudiades per mig de [[Cambra trampa|cambres trampa]], en sèt es va constatar la presència del conill de Omiltemi.<ref name=":9">{{Cita web|url=https://www.earthtouchnews.com/discoveries/discoveries/mexicos-lost-rabbit-resurfaces-after-more-than-a-century/|títul=Mexico's "lost" rabbit resurfaces after more than a century|fechaacceso=9 d'abril de 2025|data=23 de giner de 2025|sitioweb=Earth Touch News Network|idioma=anglés}}</ref> Abans de l'expedició, el conill de Omiltemi es coneixia únicament a partir de 5 #espècimen de museu, i no més de 10 registres en total.

''Sylvilagus insonus'' és considerat una de les espècies de mamífers majorment amenaçades, i encara que se sap habita un [[àrea protegida]], encara es troba en risc. Les autoritats locals i la [[Comissió Nacional d'Àrees Naturals Protegides]] encara no han implementat accions de conservació, en tanto en cuanto requerixen estudis adicionals sobre la biologia de l'animal per a elaborar propostes útils. Els esforços per a conéixer a l'espècie més a fondo s'han vist obstaculisats pel terreny accidentat de la Serra Mare del Sur i els problemes socials en la regió.

== Referències ==
{{Listaref}}

[[Categoria:Mamífers d'Amèrica]]

Sylvilagus insonus - Historial de revisions

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer