Surrealisme - Historial de revisions

Jose2: Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

2018-02-20T12:34:59Z

Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

← Revisió anterior		Revisió de 12:34 20 feb 2018
Llínea 2:		Llínea 2:

	== Introducció ==		== Introducció ==
	Este moviment [[art\|artístic]], intelectual i cultural en general s'orienta al voltant de la persecució de la lliberació de la ment, emfatisant les facultats [[imaginació\|imaginatives]] i crítiques de l'[[inconscient]] i l'assoliment d'un estat diferent de, "més que" i més veritat que la realitat tangible i quotidiana: el "sur-real", per damunt de la realitat. Per a molts surrealistes, esta busca de transcendir la realitat tangible i d'assolir una que incorpora-se els elements de l'imaginació i l'inconscient s'ha manifestat en l'intent de portar a terme una [[revolució]] personal, cultural, política i social, a voltes concebuda o descrita com una transformació completa de la vida a través de la llibertat, la poesia, l'amor i el sexe. En paraules d'[[André Breton]], generalment considerat el fundador del surrealisme: "la bellea serà convulsiva o no ho serà". Diverses vegades els adherents al surrealisme han militat en el [[comunisme]] i en l'[[anarquisme]] per a alvançar un canvi polític social i polític de térmens radicals, en l'argument que ~~només~~ quan les institucions del treball, la família i l'educació hagen segut transformades es podrà fer possible una participació general en el ''surreal''. Més recentment, alguns surrealistes s'han involucrat en el moviment [[feminisme\|feministe]] i en activitats radicals de [[ecologisme\|protecció del mig ambient]] per raons similars.		Este moviment [[art\|artístic]], intelectual i cultural en general s'orienta al voltant de la persecució de la lliberació de la ment, emfatisant les facultats [[imaginació\|imaginatives]] i crítiques de l'[[inconscient]] i l'assoliment d'un estat diferent de, "més que" i més veritat que la realitat tangible i quotidiana: el "sur-real", per damunt de la realitat. Per a molts surrealistes, esta busca de transcendir la realitat tangible i d'assolir una que incorpora-se els elements de l'imaginació i l'inconscient s'ha manifestat en l'intent de portar a terme una [[revolució]] personal, cultural, política i social, a voltes concebuda o descrita com una transformació completa de la vida a través de la llibertat, la poesia, l'amor i el sexe. En paraules d'[[André Breton]], generalment considerat el fundador del surrealisme: "la bellea serà convulsiva o no ho serà". Diverses vegades els adherents al surrealisme han militat en el [[comunisme]] i en l'[[anarquisme]] per a alvançar un canvi polític social i polític de térmens radicals, en l'argument que a soles quan les institucions del treball, la família i l'educació hagen segut transformades es podrà fer possible una participació general en el ''surreal''. Més recentment, alguns surrealistes s'han involucrat en el moviment [[feminisme\|feministe]] i en activitats radicals de [[ecologisme\|protecció del mig ambient]] per raons similars.

	La paraula ''surreal'' és amprada a voltes en l'intenció de descriure [[yuxtaposició\|yuxtaposicions]] inesperades o l'us de [[non-sequitur\|nonsequiturs]] en l'art o en el diàlec, particularment quan estes yuxtaposicions són presentades com si foren consistents. Estes interpretacions normalment són independents de la noció surrealista del terme i moltes voltes no tenen cap conexió directa, i són amprades tant en contexts formals com en informals. Est us ha segut durament criticat pels surrealistes.		La paraula ''surreal'' és amprada a voltes en l'intenció de descriure [[yuxtaposició\|yuxtaposicions]] inesperades o l'us de [[non-sequitur\|nonsequiturs]] en l'art o en el diàlec, particularment quan estes yuxtaposicions són presentades com si foren consistents. Estes interpretacions normalment són independents de la noció surrealista del terme i moltes voltes no tenen cap conexió directa, i són amprades tant en contexts formals com en informals. Est us ha segut durament criticat pels surrealistes.

Posmo: /* Filosofia surrealista */

2014-09-11T22:25:20Z

Filosofia surrealista

← Revisió anterior		Revisió de 22:25 11 set 2014
Llínea 13:		Llínea 13:
	Esta emergí cap a l'escomençament dels anys vint, parcialment com una evolució del pensament propi del [[dadaisme]], en l'escritor [[França\|francés]] Breton com el seu teorisador principal en un inici. En el manifest surrealiste de Breton, publicat en [[1924]], es definix el ''surrealisme'' com:		Esta emergí cap a l'escomençament dels anys vint, parcialment com una evolució del pensament propi del [[dadaisme]], en l'escritor [[França\|francés]] Breton com el seu teorisador principal en un inici. En el manifest surrealiste de Breton, publicat en [[1924]], es definix el ''surrealisme'' com:

	'''Diccionari''': ''Surrealisme'', n. Pur automatisme síquic, en el qual es propon expressar, tant verbalment com en l'escritura, o per qualsevol atre ~~mètodo~~, el verdader mecanisme del pensament. El dictat del pensament en absència de qualsevol atre control eixercit per la raó, fora de qualsevol preocupació estètica o moral.		'''Diccionari''': ''Surrealisme'', n. Pur automatisme síquic, en el qual es propon expressar, tant verbalment com en l'escritura, o per qualsevol atre método, el verdader mecanisme del pensament. El dictat del pensament en absència de qualsevol atre control eixercit per la raó, fora de qualsevol preocupació estètica o moral.

	'''Enciclopèdia''': ''Surrealisme''. ''Filosofia''. El surrealisme es basa en la creència en la realitat superior de certes formes d'associacions prèviament negades, en l'omnipotència del somi, durant el desinteressat joc del pensament.		'''Enciclopèdia''': ''Surrealisme''. ''Filosofia''. El surrealisme es basa en la creència en la realitat superior de certes formes d'associacions prèviament negades, en l'omnipotència del somi, durant el desinteressat joc del pensament.

Jose2: Text reemplaça - 'termes' a 'térmens'

2014-03-30T12:34:23Z

Text reemplaça - 'termes' a 'térmens'

← Revisió anterior		Revisió de 12:34 30 març 2014
Llínea 7:		Llínea 7:

	== Orige del terme ==		== Orige del terme ==
	El poeta [[França\|francés]] [[Guillaume Apollinaire]] fon qui primer parlà en ~~termes~~ de ''surrealisme'' i ''surrealiste'', en l'any [[1917]].		El poeta [[França\|francés]] [[Guillaume Apollinaire]] fon qui primer parlà en térmens de ''surrealisme'' i ''surrealiste'', en l'any [[1917]].

	== Filosofia surrealista ==		== Filosofia surrealista ==

Valencian: /* Filosofia surrealista */

2012-12-04T15:19:05Z

Filosofia surrealista

← Revisió anterior		Revisió de 15:19 4 dec 2012
Llínea 11:		Llínea 11:
	== Filosofia surrealista ==		== Filosofia surrealista ==

	Esta emergí cap a l'escomençament dels anys vint, parcialment com una evolució del pensament propi del [[dadaisme]], en l'escritor [[França\|francés]] Breton com el seu teorisador principal en un inici.		Esta emergí cap a l'escomençament dels anys vint, parcialment com una evolució del pensament propi del [[dadaisme]], en l'escritor [[França\|francés]] Breton com el seu teorisador principal en un inici. En el manifest surrealiste de Breton, publicat en [[1924]], es definix el ''surrealisme'' com:

	En el manifest surrealiste de Breton, publicat en [[1924]], es definix el ''surrealisme'' com:

	'''Diccionari''': ''Surrealisme'', n. Pur automatisme síquic, en el qual es propon expressar, tant verbalment com en l'escritura, o per qualsevol atre mètodo, el verdader mecanisme del pensament. El dictat del pensament en absència de qualsevol atre control eixercit per la raó, fora de qualsevol preocupació estètica o moral.		'''Diccionari''': ''Surrealisme'', n. Pur automatisme síquic, en el qual es propon expressar, tant verbalment com en l'escritura, o per qualsevol atre mètodo, el verdader mecanisme del pensament. El dictat del pensament en absència de qualsevol atre control eixercit per la raó, fora de qualsevol preocupació estètica o moral.

Valencian en 15:16 4 dec 2012

2012-12-04T15:16:53Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:16 4 dec 2012
Llínea 19:		Llínea 19:
	'''Enciclopèdia''': ''Surrealisme''. ''Filosofia''. El surrealisme es basa en la creència en la realitat superior de certes formes d'associacions prèviament negades, en l'omnipotència del somi, durant el desinteressat joc del pensament.		'''Enciclopèdia''': ''Surrealisme''. ''Filosofia''. El surrealisme es basa en la creència en la realitat superior de certes formes d'associacions prèviament negades, en l'omnipotència del somi, durant el desinteressat joc del pensament.

	[[Categoria:Surrealisme\| ]]		== Vore també ==
			*[[André Breton]]
			*[[Dadaisme]]
			*[[Patafisica]]


			[[Categoria:Surrealisme]]

Valencian en 20:47 1 ago 2010

2010-08-01T20:47:07Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:47 1 ago 2010
Llínea 17:		Llínea 17:
	'''Diccionari''': ''Surrealisme'', n. Pur automatisme síquic, en el qual es propon expressar, tant verbalment com en l'escritura, o per qualsevol atre mètodo, el verdader mecanisme del pensament. El dictat del pensament en absència de qualsevol atre control eixercit per la raó, fora de qualsevol preocupació estètica o moral.		'''Diccionari''': ''Surrealisme'', n. Pur automatisme síquic, en el qual es propon expressar, tant verbalment com en l'escritura, o per qualsevol atre mètodo, el verdader mecanisme del pensament. El dictat del pensament en absència de qualsevol atre control eixercit per la raó, fora de qualsevol preocupació estètica o moral.

	'''Enciclopèdia''': ''Surrealisme''. ''Filosofia''. El surrealisme es basa en la ~~credença~~ en la realitat superior de certes formes d'associacions prèviament negades, en l'omnipotència del somi, durant el desinteressat joc del pensament.		'''Enciclopèdia''': ''Surrealisme''. ''Filosofia''. El surrealisme es basa en la creència en la realitat superior de certes formes d'associacions prèviament negades, en l'omnipotència del somi, durant el desinteressat joc del pensament.

	[[Categoria:Surrealisme\| ]]		[[Categoria:Surrealisme\| ]]

Valencian en 20:44 1 ago 2010

2010-08-01T20:44:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:44 1 ago 2010
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''surrealisme''', també conegut com '''suprarealisme''' o '''superrealisme''' (del [[~~francès~~]] ''surréalisme''), és el moviment d'[[~~avantguardes~~ artístiques\|~~avantguarda~~]] més important del ~~període~~ d'entreguerres, i molt possiblement el més influent de tots ells. ~~Va ser~~ creat el [[1924]] a partir, i al voltant del [[Manifest ~~surrealista~~]] d'[[André Breton]], el seu guia espiritual.		El '''surrealisme''', també conegut com '''suprarealisme''' o '''superrealisme''' (del [[francés]] ''surréalisme''), és el moviment de [[vanguardes artístiques\|vanguarda]] més important del periodo d'entreguerres, i molt possiblement el més influent de tots ells. Fon creat en [[1924]] a partir, i al voltant del [[Manifest surrealiste]] d'[[André Breton]], el seu guia espiritual.

	== Introducció ==		== Introducció ==
	~~Aquest~~ moviment [[art\|artístic]], ~~intel·lectual~~ i cultural en general s'orienta al voltant de la persecució de ~~l'alliberament~~ de la ment, ~~emfatitzant~~ les facultats [[imaginació\|imaginatives]] i crítiques de l'[[inconscient]] i l'assoliment d'un estat diferent de, "més que" i més ~~veritable~~ que la realitat tangible i quotidiana: el "sur-real", per ~~sobre~~ de la realitat. Per a molts surrealistes, ~~aquesta cerca~~ de transcendir la realitat tangible i d'assolir~~-ne~~ una que ~~incorporés~~ els elements de la imaginació i l'inconscient s'ha manifestat en l'intent de portar a terme una [[revolució]] personal, cultural, política i social, a ~~vegades~~ concebuda o descrita com una transformació completa de la vida a través de la llibertat, la poesia, l'amor i el sexe. En paraules d'[[André Breton]], generalment considerat el fundador del surrealisme: "la ~~bellesa~~ serà convulsiva o no ho serà". ~~Diversos cops~~ els adherents al surrealisme han militat en el [[comunisme]] i en l'[[anarquisme]] per ~~avançar~~ un canvi polític social i polític de ~~termes~~ radicals, ~~amb~~ l'argument que només quan les institucions del treball, la família i l'educació ~~hagin estat~~ transformades es podrà fer possible una participació general en el ''surreal''. Més recentment, alguns surrealistes s'han involucrat en el moviment [[feminisme\|~~feminista~~]] i en activitats radicals de [[ecologisme\|protecció del ~~medi~~ ambient]] per raons similars.		Este moviment [[art\|artístic]], intelectual i cultural en general s'orienta al voltant de la persecució de la lliberació de la ment, emfatisant les facultats [[imaginació\|imaginatives]] i crítiques de l'[[inconscient]] i l'assoliment d'un estat diferent de, "més que" i més veritat que la realitat tangible i quotidiana: el "sur-real", per damunt de la realitat. Per a molts surrealistes, esta busca de transcendir la realitat tangible i d'assolir una que incorpora-se els elements de l'imaginació i l'inconscient s'ha manifestat en l'intent de portar a terme una [[revolució]] personal, cultural, política i social, a voltes concebuda o descrita com una transformació completa de la vida a través de la llibertat, la poesia, l'amor i el sexe. En paraules d'[[André Breton]], generalment considerat el fundador del surrealisme: "la bellea serà convulsiva o no ho serà". Diverses vegades els adherents al surrealisme han militat en el [[comunisme]] i en l'[[anarquisme]] per a alvançar un canvi polític social i polític de térmens radicals, en l'argument que només quan les institucions del treball, la família i l'educació hagen segut transformades es podrà fer possible una participació general en el ''surreal''. Més recentment, alguns surrealistes s'han involucrat en el moviment [[feminisme\|feministe]] i en activitats radicals de [[ecologisme\|protecció del mig ambient]] per raons similars.

	La paraula ''surreal'' és ~~emprada~~ a ~~vegades amb la~~ intenció de descriure [[~~juxtaposició~~\|~~juxtaposicions~~]] inesperades o l'ús de [[non-sequitur\|nonsequiturs]] en l'art o en el ~~diàleg~~, particularment quan ~~aquestes juxtaposicions~~ són presentades com si ~~fossin~~ consistents. ~~Aquestes~~ interpretacions normalment són independents de la noció surrealista del terme i ~~molts cops~~ no hi tenen cap ~~connexió~~ directa, i són ~~emprades~~ tant en contexts formals com en informals. ~~Aquest ús~~ ha ~~estat~~ durament criticat pels surrealistes.		La paraula ''surreal'' és amprada a voltes en l'intenció de descriure [[yuxtaposició\|yuxtaposicions]] inesperades o l'us de [[non-sequitur\|nonsequiturs]] en l'art o en el diàlec, particularment quan estes yuxtaposicions són presentades com si foren consistents. Estes interpretacions normalment són independents de la noció surrealista del terme i moltes voltes no tenen cap conexió directa, i són amprades tant en contexts formals com en informals. Est us ha segut durament criticat pels surrealistes.

	== ~~Origen~~ del terme ==		== Orige del terme ==
	El poeta [[França\|~~francès~~]] [[Guillaume Apollinaire]] ~~fou~~ qui primer parlà en termes de ''surrealisme'' i ''~~surrealista~~'', l'any 1917.		El poeta [[França\|francés]] [[Guillaume Apollinaire]] fon qui primer parlà en termes de ''surrealisme'' i ''surrealiste'', en l'any [[1917]].

	== Filosofia surrealista ==		== Filosofia surrealista ==

	~~Aquesta~~ emergí cap ~~al començament~~ dels anys vint, parcialment com una evolució del pensament propi del [[dadaisme]], ~~amb~~ l'~~escriptor~~ [[França\|~~francès~~]] Breton com el seu ~~teorista~~ principal en un inici.		Esta emergí cap a l'escomençament dels anys vint, parcialment com una evolució del pensament propi del [[dadaisme]], en l'escritor [[França\|francés]] Breton com el seu teorisador principal en un inici.

	Al manifest ~~surrealista~~ de Breton, publicat el 1924, es ~~defineix~~ el ''surrealisme'' com:		En el manifest surrealiste de Breton, publicat en [[1924]], es definix el ''surrealisme'' com:

	'''Diccionari''': ''Surrealisme'', n. Pur automatisme ~~psíquic~~, ~~amb~~ el qual es ~~proposa d'~~expressar, tant verbalment com en l'~~escriptura~~, o per qualsevol ~~altre mètode~~, el ~~veritable~~ mecanisme del pensament. El dictat del pensament en absència de qualsevol ~~altre~~ control ~~exercit~~ per la raó, fora de qualsevol preocupació estètica o moral.		'''Diccionari''': ''Surrealisme'', n. Pur automatisme síquic, en el qual es propon expressar, tant verbalment com en l'escritura, o per qualsevol atre mètodo, el verdader mecanisme del pensament. El dictat del pensament en absència de qualsevol atre control eixercit per la raó, fora de qualsevol preocupació estètica o moral.

	'''Enciclopèdia''': ''Surrealisme''. ''Filosofia''. El surrealisme es basa en la ~~creença~~ en la realitat superior de certes formes d'associacions prèviament negades, en l'omnipotència del ~~somni~~, durant el desinteressat joc del pensament.		'''Enciclopèdia''': ''Surrealisme''. ''Filosofia''. El surrealisme es basa en la credença en la realitat superior de certes formes d'associacions prèviament negades, en l'omnipotència del somi, durant el desinteressat joc del pensament.

	[[Categoria:Surrealisme\| ]]		[[Categoria:Surrealisme\| ]]

Valencian: Pàgina nova, en el contingut: «El '''surrealisme''', també conegut com '''suprarealisme''' o '''superrealisme''' (del francès ''surréalisme''), és el moviment d'[[avantguardes artístiq...».

2010-08-01T20:33:56Z

Pàgina nova, en el contingut: «El '''surrealisme''', també conegut com '''suprarealisme''' o '''superrealisme''' (del francès ''surréalisme''), és el moviment d'[[avantguardes artístiq...».

Pàgina nova

El '''surrealisme''', també conegut com '''suprarealisme''' o '''superrealisme''' (del [[francès]] ''surréalisme''), és el moviment d'[[avantguardes artístiques|avantguarda]] més important del període d'entreguerres, i molt possiblement el més influent de tots ells. Va ser creat el [[1924]] a partir, i al voltant del [[Manifest surrealista]] d'[[André Breton]], el seu guia espiritual.

== Introducció ==
Aquest moviment [[art|artístic]], intel·lectual i cultural en general s'orienta al voltant de la persecució de l'alliberament de la ment, emfatitzant les facultats [[imaginació|imaginatives]] i crítiques de l'[[inconscient]] i l'assoliment d'un estat diferent de, "més que" i més veritable que la realitat tangible i quotidiana: el "sur-real", per sobre de la realitat. Per a molts surrealistes, aquesta cerca de transcendir la realitat tangible i d'assolir-ne una que incorporés els elements de la imaginació i l'inconscient s'ha manifestat en l'intent de portar a terme una [[revolució]] personal, cultural, política i social, a vegades concebuda o descrita com una transformació completa de la vida a través de la llibertat, la poesia, l'amor i el sexe. En paraules d'[[André Breton]], generalment considerat el fundador del surrealisme: "la bellesa serà convulsiva o no ho serà". Diversos cops els adherents al surrealisme han militat en el [[comunisme]] i en l'[[anarquisme]] per avançar un canvi polític social i polític de termes radicals, amb l'argument que només quan les institucions del treball, la família i l'educació hagin estat transformades es podrà fer possible una participació general en el ''surreal''. Més recentment, alguns surrealistes s'han involucrat en el moviment [[feminisme|feminista]] i en activitats radicals de [[ecologisme|protecció del medi ambient]] per raons similars.

La paraula ''surreal'' és emprada a vegades amb la intenció de descriure [[juxtaposició|juxtaposicions]] inesperades o l'ús de [[non-sequitur|nonsequiturs]] en l'art o en el diàleg, particularment quan aquestes juxtaposicions són presentades com si fossin consistents. Aquestes interpretacions normalment són independents de la noció surrealista del terme i molts cops no hi tenen cap connexió directa, i són emprades tant en contexts formals com en informals. Aquest ús ha estat durament criticat pels surrealistes.

== Origen del terme ==
El poeta [[França|francès]] [[Guillaume Apollinaire]] fou qui primer parlà en termes de ''surrealisme'' i ''surrealista'', l'any 1917.

== Filosofia surrealista ==

Aquesta emergí cap al començament dels anys vint, parcialment com una evolució del pensament propi del [[dadaisme]], amb l'escriptor [[França|francès]] Breton com el seu teorista principal en un inici.

Al manifest surrealista de Breton, publicat el 1924, es defineix el ''surrealisme'' com:

'''Diccionari''': ''Surrealisme'', n. Pur automatisme psíquic, amb el qual es proposa d'expressar, tant verbalment com en l'escriptura, o per qualsevol altre mètode, el veritable mecanisme del pensament. El dictat del pensament en absència de qualsevol altre control exercit per la raó, fora de qualsevol preocupació estètica o moral.

'''Enciclopèdia''': ''Surrealisme''. ''Filosofia''. El surrealisme es basa en la creença en la realitat superior de certes formes d'associacions prèviament negades, en l'omnipotència del somni, durant el desinteressat joc del pensament.

[[Categoria:Surrealisme| ]]