Sueca - Historial de revisions

Valencian: /* Enllaços externs */

2025-08-14T21:42:53Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 21:42 14 ago 2025
Llínea 80:		Llínea 80:
	{{Pobles afectats per la DANA de 2024}}		{{Pobles afectats per la DANA de 2024}}

			[[Categoria:Sueca]]
	[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]		[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
	[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]		[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Caro de Segeda en 22:20 12 nov 2024

2024-11-12T22:20:54Z

← Revisió anterior		Revisió de 22:20 12 nov 2024
Llínea 78:		Llínea 78:
	{{Municipis de La Ribera Baixa}}		{{Municipis de La Ribera Baixa}}
	{{Capitals comarques}}		{{Capitals comarques}}
			{{Pobles afectats per la DANA de 2024}}

	[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]		[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
	[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]		[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Jose2 en 19:51 25 feb 2024

2024-02-25T19:51:34Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:51 25 feb 2024
Llínea 10:		Llínea 10:

	La ciutat, donada als hospitalaris en l'any [[1157]] per [[Ramón Berenguer IV]], queda incorporada a la civilisació cristiana occidental en [[Jaume I d'Aragó]] i l'Orde de l'Hospital, que otorguen Carta Pobla en [[febrer]] de [[1245]].		La ciutat, donada als hospitalaris en l'any [[1157]] per [[Ramón Berenguer IV]], queda incorporada a la civilisació cristiana occidental en [[Jaume I d'Aragó]] i l'Orde de l'Hospital, que otorguen Carta Pobla en [[febrer]] de [[1245]].

			== Administració ==
			{{Alcaldes_Espanya
			\| Alcalde_1 = Jaume Lloret Solves (1979-1980)
			Alfredo Guillem Contreras (1980-1983)
			\| Partit_1 = [[PCE]]
			\| Alcalde_2 = Alfredo Guillem Contreras
			\| Partit_2 = [[PCE]]
			\| Alcalde_3 = Francesc Ferrer Carbonell
			\| Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
			\| Alcalde_4 = Vicent Vera Chanqués
			Ricardo Ortí Sanz
			\| Partit_4 = [[CDS]]
			\| Alcalde_5 = Salvador Gil Beltrán
			\| Partit_5 = [[PSPV-PSOE]]
			\| Alcalde_6 = Alfredo Guillem Contreras
			\| Partit_6 = [[BLOC]]
			\| Alcalde_7 = Salvador Gil Beltrán
			\| Partit_7 = [[PSPV-PSOE]]
			\| Alcalde_8 = [[Joan Baldoví i Roda\|Joan Baldoví Roda]]
			\| Partit_8 = [[BLOC]]
			\| Alcalde_9 = José Salvador Campillo Moncho
			\| Partit_9 = GISPM - Grup Independent Sueca, Perelló i Mareny
			\| Alcalde_10 = Raquel Tamarit Iranzo
			\| Partit_10 = [[Compromís]]
			\| Alcalde_11 = Dimas Vázquez España
			\| Partit_11 = [[PSPV-PSOE]]
			\| Alcalde_12 = Dimas Vázquez España
			\| Partit_12 = [[PSPV-PSOE]]
			}}

	== Demografia ==		== Demografia ==

Jose2 en 19:46 25 feb 2024

2024-02-25T19:46:42Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:46 25 feb 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:PlazaAytoSueca.jpg\|thumb\|Plaça de l'Ajuntament (Sueca)]]		[[File:PlazaAytoSueca.jpg\|thumb\|Plaça de l'Ajuntament (Sueca)]]
	'''Sueca''' és un [[municipi]] de la [[Valéncia, província\|província de Valéncia]] en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertanyent a la [[Comarques de la Comunitat Valenciana\|comarca]] de [[La Ribera Baixa]], d'a on és la seua capital.		'''Sueca''' és un [[municipi]] de la [[Valéncia, província\|província de Valéncia]] en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertanyent a la [[Comarques de la Comunitat Valenciana\|comarca]] de [[La Ribera Baixa]], d'a on és la seua capital.

			== Geografia ==

			Situada en la comarca de la Ribera Baixa, de la que és al mateix temps capital i lal que major número d'habitants concentra. El seu terme municipal, prou extens en la seua comarca, forma part del parc natural de l'[[Albufera]]. El relleu ho constituïx una immensa planicie formada pels acarreus del [[riu Xúquer]], que han colmatat la zona en époques molt recents i que en la seua part més septentrional acaben per confondre's en les aigües de l'Albufera formant un terreny pantanós, sorgix d'en mig d'esta planicie un tossal, la Montanya dels Sants, de 27 msnm de cota màxima declarada microrreserva en l'any [[2005]], i és l'única afloració rocosa del terme municipal en sol ferm. La [[mar Mediterrànea]] banya els 8 km de costa del terme municipal.

	== Historia ==		== Historia ==
Llínea 7:		Llínea 11:
	La ciutat, donada als hospitalaris en l'any [[1157]] per [[Ramón Berenguer IV]], queda incorporada a la civilisació cristiana occidental en [[Jaume I d'Aragó]] i l'Orde de l'Hospital, que otorguen Carta Pobla en [[febrer]] de [[1245]].		La ciutat, donada als hospitalaris en l'any [[1157]] per [[Ramón Berenguer IV]], queda incorporada a la civilisació cristiana occidental en [[Jaume I d'Aragó]] i l'Orde de l'Hospital, que otorguen Carta Pobla en [[febrer]] de [[1245]].

	== ~~Geografia~~ ==		== Demografia ==
			Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2023]], conta en una població de 28.086 habitants censats.
	Situada en la comarca de la Ribera Baixa, de la que és al mateix temps capital i lal que major número d'habitants concentra. El seu terme municipal, prou extens en la seua comarca, forma part del parc natural de l'[[Albufera]]. El relleu ho constituïx una immensa planicie formada pels acarreus del [[~~riu Xúquer~~]], que han colmatat la zona en époques molt recents i que en la seua part més septentrional acaben per confondre's en les aigües de l'Albufera formant un terreny pantanós, sorgix d'en mig d'esta planicie un tossal, la Montanya dels Sants, de ~~27 msnm de cota màxima declarada microrreserva en~~ l'any [[~~2005~~]], ~~i és l'única afloració rocosa del terme municipal~~ en ~~sol ferm~~. ~~La [[mar Mediterrànea]] banya els 8 km de costa del terme municipal~~.

	== Economia ==		== Economia ==
Llínea 15:		Llínea 18:

	La ganaderia, pese a no ser un sector important conta en caps de [[Vaca\|vacú]], [[Ovella\|lanar]], [[Porc\|porcí]] i granges [[Gallina\|avícoles]].		La ganaderia, pese a no ser un sector important conta en caps de [[Vaca\|vacú]], [[Ovella\|lanar]], [[Porc\|porcí]] i granges [[Gallina\|avícoles]].

	~~== Demografia ==~~
	~~Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2023]], conta en una població de 28.086 habitants censats.~~

	== Gastronomia ==		== Gastronomia ==
Llínea 37:		Llínea 37:
	* [[Ampar Cabanes\|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso\|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro\|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.		* [[Ampar Cabanes\|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso\|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro\|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
	* [[Antoni Josep Cavanilles\|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit		* [[Antoni Josep Cavanilles\|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
			* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
	* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia		* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
	* Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
	* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]		* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
	* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»		* Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
	* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009		* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2: /* Demografia */

2024-02-25T19:43:36Z

Demografia

← Revisió anterior		Revisió de 19:43 25 feb 2024
Llínea 17:		Llínea 17:

	== Demografia ==		== Demografia ==
	Segons el cens del [[INE]] de l'any [[~~2022~~]], conta en una població de 27.~~738~~ habitants censats.		Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2023]], conta en una població de 28.086 habitants censats.

	== Gastronomia ==		== Gastronomia ==

Lluísm: /* Economia */

2023-08-24T11:11:46Z

Economia

← Revisió anterior		Revisió de 11:11 24 ago 2023
Llínea 12:		Llínea 12:

	== Economia ==		== Economia ==
	Tenint en conte la gran amplària del seu terme municipal, es dedica en gran part al cultiu de l'[[arròs]]. Per este motiu es considera que esta zona podria ser l'orige de la [[paella]].		Tenint en conte la gran amplària del seu terme municipal, es dedica en gran part al cultiu de l'[[arròs]]. Per este motiu es considera que esta zona podria ser l'orige de la [[paella]]. En menor mida, també són importants els cultius de la [[taronja]] i les [[hortalices]]. L'[[aigua]] per al rec procedix del riu Xúquer.

			La ganaderia, pese a no ser un sector important conta en caps de [[Vaca\|vacú]], [[Ovella\|lanar]], [[Porc\|porcí]] i granges [[Gallina\|avícoles]].

	== Demografia ==		== Demografia ==

Lluísm en 11:09 24 ago 2023

2023-08-24T11:09:03Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:09 24 ago 2023
Llínea 6:		Llínea 6:

	La ciutat, donada als hospitalaris en l'any [[1157]] per [[Ramón Berenguer IV]], queda incorporada a la civilisació cristiana occidental en [[Jaume I d'Aragó]] i l'Orde de l'Hospital, que otorguen Carta Pobla en [[febrer]] de [[1245]].		La ciutat, donada als hospitalaris en l'any [[1157]] per [[Ramón Berenguer IV]], queda incorporada a la civilisació cristiana occidental en [[Jaume I d'Aragó]] i l'Orde de l'Hospital, que otorguen Carta Pobla en [[febrer]] de [[1245]].

			== Geografia ==

			Situada en la comarca de la Ribera Baixa, de la que és al mateix temps capital i lal que major número d'habitants concentra. El seu terme municipal, prou extens en la seua comarca, forma part del parc natural de l'[[Albufera]]. El relleu ho constituïx una immensa planicie formada pels acarreus del [[riu Xúquer]], que han colmatat la zona en époques molt recents i que en la seua part més septentrional acaben per confondre's en les aigües de l'Albufera formant un terreny pantanós, sorgix d'en mig d'esta planicie un tossal, la Montanya dels Sants, de 27 msnm de cota màxima declarada microrreserva en l'any [[2005]], i és l'única afloració rocosa del terme municipal en sol ferm. La [[mar Mediterrànea]] banya els 8 km de costa del terme municipal.

	== Economia ==		== Economia ==

Lluísm: /* Historia */

2023-08-24T11:05:38Z

Historia

← Revisió anterior		Revisió de 11:05 24 ago 2023
Llínea 3:		Llínea 3:

	== Historia ==		== Historia ==
	Els orígens de Sueca radiquen en l'existéncia d'una [[alqueria]] àrap, encara que els vestigis humans trobats en el seu terme municipal es remonten al [[Paleolític superior\|Paleolític Superior]].		Els orígens de Sueca radiquen en l'existéncia d'una [[alqueria]] àrap, encara que els vestigis humans trobats en el seu terme municipal es remonten al [[Paleolític superior\|Paleolític Superior]].

			La ciutat, donada als hospitalaris en l'any [[1157]] per [[Ramón Berenguer IV]], queda incorporada a la civilisació cristiana occidental en [[Jaume I d'Aragó]] i l'Orde de l'Hospital, que otorguen Carta Pobla en [[febrer]] de [[1245]].

	== Economia ==		== Economia ==

Lluísm: /* Historia */

2023-08-24T11:04:11Z

Historia

← Revisió anterior		Revisió de 11:04 24 ago 2023
Llínea 3:		Llínea 3:

	== Historia ==		== Historia ==
	Els orígens de Sueca radiquen en l'existéncia d'una [[alqueria]] àrap.		Els orígens de Sueca radiquen en l'existéncia d'una [[alqueria]] àrap, encara que els vestigis humans trobats en el seu terme municipal es remonten al [[Paleolític superior\|Paleolític Superior]].

	== Economia ==		== Economia ==

Lluísm: /* Demografia */

2023-08-24T11:02:37Z

Demografia

← Revisió anterior		Revisió de 11:02 24 ago 2023
Llínea 9:		Llínea 9:

	== Demografia ==		== Demografia ==
	Segons el cens del [[INE]] de l'any [[~~2021~~]], conta en una població de 27.~~617~~ habitants censats.		Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2022]], conta en una població de 27.738 habitants censats.

	== Gastronomia ==		== Gastronomia ==