Substantiu - Historial de revisions

Lluísm en 17:09 22 set 2024

2024-09-22T17:09:37Z

Valencian: Text reemplaça - 'http://www.llenguavalenciana.com' a 'https://www.llenguavalenciana.com'

2022-09-12T17:59:50Z

Text reemplaça - 'http://www.llenguavalenciana.com' a 'https://www.llenguavalenciana.com'

← Revisió anterior		Revisió de 17:59 12 set 2022
Llínea 30:		Llínea 30:

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	~~http~~://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/10.pdf		https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/10.pdf

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Valencian: Text reemplaça - '* {{DGLV|' a '{{DGLV|'

2022-07-06T13:31:17Z

Text reemplaça - '* {{DGLV|' a '{{DGLV|'

← Revisió anterior		Revisió de 13:31 6 jul 2022
Llínea 33:		Llínea 33:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	* {{DGLV\|Substantiu}}		{{DGLV\|Substantiu}}

	[[Categoria:Gramàtica]]		[[Categoria:Gramàtica]]

Posmo en 22:32 28 oct 2016

2016-10-28T22:32:04Z

← Revisió anterior		Revisió de 22:32 28 oct 2016
Llínea 34:		Llínea 34:
	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	* {{DGLV\|Substantiu}}		* {{DGLV\|Substantiu}}

			[[Categoria:Gramàtica]]

Posmo en 22:27 28 oct 2016

2016-10-28T22:27:59Z

← Revisió anterior		Revisió de 22:27 28 oct 2016
Llínea 31:		Llínea 31:
	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	http://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/10.pdf		http://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/10.pdf

			== Enllaços externs ==
			* {{DGLV\|Substantiu}}

Posmo en 22:27 28 oct 2016

2016-10-28T22:27:19Z

@@ Llínea 28: / Llínea 28: @@
 En canvi, el '''nom propi''' en conte de designar una classe d’elements '''ha d’identificar en l’acte de parla un element concret''', individualisant-lo front a tots els demés. Per eixemple, al dir Ignaci és l'únic treballador que aplega a l’oficina més tart de les
 huit, el parlant supon que en eixa situació comunicativa el seu interlocutor sabrà a quina persona se referix d’entre tots els companyons de l’oficina, per l’'''acció individualisadora''' del nom propi Ignaci.
 == Bibliografia ==
 http://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/10.pdf

EirVal en 20:38 28 oct 2016

2016-10-28T20:38:31Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:38 28 oct 2016
Llínea 13:		Llínea 13:
	al qual modifiquen: l’artícul el i l’adjectiu moll del [[sintagma nominal]] el pa moll tenen gènero masculí perque reflectixen el del substantiu, pero adopten la forma femenina en la galleta molla, perque el substantiu galleta pertany al gènero femení.		al qual modifiquen: l’artícul el i l’adjectiu moll del [[sintagma nominal]] el pa moll tenen gènero masculí perque reflectixen el del substantiu, pero adopten la forma femenina en la galleta molla, perque el substantiu galleta pertany al gènero femení.

			== Classes de substantius ==

			Tradicionalment els substantius han vengut classificant-se en diverses classes en funció del seu significat. Al ser classificacions de base semàntica, podríem pensar que són caprichoses. Per eixemple, si parlem de noms colectius per a referir-nos als substantius que, usats en singular, designen un conjunt d’entitats (eixam, rabera,cúrrica...), també podríem establir la classe de noms naturals per a referir-nos a tots aquells que indiquen entitats no artificials, no fabricades per l’home (fesol, cudol, gat cerval, estrela...). Aixina podríem aplegar a multiplicar les classificacions
			infinitament.
			No obstant, les classes de noms distinguides tradicionalment en les gramàtiques no són en absolut arbitràries, puix estos tipos, basats en la manera de significar dels substantius, estan reforçats per un comportament sintàctic particular. Parlarem aixina
			de les següents classes gramaticals de substantius:

			=== Noms comuns i propis ===

			La distinció fonamental dins dels substantius és la que opon els '''noms comuns''' als '''noms propis'''.

			Els '''noms comuns''' designen classes d’elements, no individus concrets, i, per tant, '''poden aplicar-se a tots els membres d’eixa classe'''. Per eixemple, el nomcomú llibre significa, segons el DRACV,112 “Conjunt de fulls de paper o un atre material semblant, generalment escrits o impresos, que enquadernats formen un volum” i podrà aplicar-se, no únicament a un llibre concret, sino a qualsevol element que s’adeqüe ad eixa caracterisació, és dir, a qualsevol membre de la classe de llibres.

			En canvi, el '''nom propi''' en conte de designar una classe d’elements '''ha d’identificar en l’acte de parla un element concret''', individualisant-lo front a tots els demés. Per eixemple, al dir Ignaci és l'únic treballador que aplega a l’oficina més tart de les
			huit, el parlant supon que en eixa situació comunicativa el seu interlocutor sabrà a quina persona se referix d’entre tots els companyons de l’oficina, per l’'''acció individualisadora''' del nom propi Ignaci.

EirVal: Pàgina nova, en el contingut: «El '''substantiu''' se caracterisa per la seua '''significació primària''', és dir, perque, front a les atres categories gramaticals, denota prototípicament...»

2016-10-28T20:29:56Z

Pàgina nova, en el contingut: «El '''substantiu''' se caracterisa per la seua '''significació primària''', és dir, perque, front a les atres categories gramaticals, denota prototípicament...»

Pàgina nova

El '''substantiu''' se caracterisa per la seua '''significació primària''', és dir, perque, front a les atres categories gramaticals, denota prototípicament entitats concebudes de manera autònoma i independent. Aixina, un substantiu prototípic com bresquillera pot ser pensat de manera independent de qualsevol atra entitat, front a '''l’adjectiu''' chicoteta, que es pensa com a '''aplicat a un atre concepte''', per eixemple, com a referit a un arbre: bresquillera chicoteta.

Les entitats denotades pels substantius poden ser de qualsevol condició: reals (montanya) o imaginàries (butoni); materials (barraca) o immaterials (tristea); persones (home), animals (rabosa), plantes (argilaga) o coses (matalap); accions (correguda), qualitats (dolçor), conjunts (rabera), matèries (algeps), etc...
Els substantius constituïxen una [[Categoria gramatical|classe de paraules]] oberta, és dir, no reduible a una llista gramatical llimitada, com la de les [[Preposició|preposicions]].

Sintàcticament el substantiu se definix per dos traços: perque forma grups o sintagmes nominals i perque és la classe de paraules especialisada en la [[funció sintàctica|funció]] de [[subjecte]]: L’home llavà personalment el garaig. És cert que els sintagmes nominals poden eixercir moltes atres funcions, ademés de la
de subjecte, com ara la d’objecte directe en He pintat el despaig de vert. Pero no al contrari: si deixem a banda els pronoms i els infinitius verbals, abdós relacionats en els substantius, el nom és l’única categoria gramatical capaç de funcionar com a
[[subjecte]] oracional.

Finalment, des d’un punt de vista morfològic, el substantiu '''admet processos derivatius''' (cabaç-ada) '''i composicionals''' (parasol), i flexió de [[gènero]] (gat-a) i [[número]] (gat-s). Estos processos són compartits per unes atres classes de paraules, pero el substantiu presenta la particularitat morfològica de que en ell el gènero és un
traç inherent, és dir, que tot substantiu és adscrit a un gènero (masculí: el bigot; femení: la llanda) o als dos a l’hora (el senyal/la senyal).
El fet de que el gènero siga inherent al substantiu permet arreplegar-lo en les entrades substantives dels [[Diccionari|diccionaris]]. En canvi, les atres classes de paraules dotades de gènero, com els adjectius o els determinants, se llimiten a arreplegar el del substantiu
al qual modifiquen: l’artícul el i l’adjectiu moll del [[sintagma nominal]] el pa moll tenen gènero masculí perque reflectixen el del substantiu, pero adopten la forma femenina en la galleta molla, perque el substantiu galleta pertany al gènero femení.

== Bibliografia ==
http://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/10.pdf

← Revisió anterior		Revisió de 17:09 22 set 2024
Llínea 4:		Llínea 4:
	Els substantius constituïxen una [[Categoria gramatical\|classe de paraules]] oberta, és dir, no reduible a una llista gramatical llimitada, com la de les [[Preposició\|preposicions]].		Els substantius constituïxen una [[Categoria gramatical\|classe de paraules]] oberta, és dir, no reduible a una llista gramatical llimitada, com la de les [[Preposició\|preposicions]].

	Sintàcticament el substantiu se definix per dos traços: perque forma grups o sintagmes nominals i perque és la classe de paraules especialisada en la [[funció sintàctica\|funció]] de [[subjecte]]: L’home llavà personalment el garaig. És cert que els sintagmes nominals poden eixercir moltes atres funcions, ademés de la		Sintàcticament el substantiu se definix per dos traços: perque forma grups o sintagmes nominals i perque és la classe de paraules especialisada en la [[funció sintàctica\|funció]] de [[subjecte]]: L’home llavà personalment el garaig. És cert que els sintagmes nominals poden eixercir moltes atres funcions, ademés de la de subjecte, com ara la d'objecte directe en He pintat el despaig de vert. Pero no al contrari: si deixem a banda els pronoms i els infinitius verbals, abdós relacionats en els substantius, el nom és l’única categoria gramatical capaç de funcionar com a [[subjecte]] oracional.
	de subjecte, com ara la ~~d’objecte~~ directe en He pintat el despaig de vert. Pero no al contrari: si deixem a banda els pronoms i els infinitius verbals, abdós relacionats en els substantius, el nom és l’única categoria gramatical capaç de funcionar com a
	[[subjecte]] oracional.

	Finalment, des ~~d’un~~ punt de vista morfològic, el substantiu '''admet processos derivatius''' (cabaç-ada) '''i composicionals''' (parasol), i flexió de [[gènero]] (gat-a) i [[número]] (gat-s). Estos processos són compartits per unes atres classes de paraules, pero el substantiu presenta la particularitat morfològica de que en ell el gènero és un		Finalment, des d'un punt de vista morfològic, el substantiu '''admet processos derivatius''' (cabaç-ada) '''i composicionals''' (parasol), i flexió de [[gènero]] (gat-a) i [[número]] (gat-s). Estos processos són compartits per unes atres classes de paraules, pero el substantiu presenta la particularitat morfològica de que en ell el gènero és un
	traç inherent, és dir, que tot substantiu és adscrit a un gènero (masculí: el bigot; femení: la llanda) o als dos a l’hora (el senyal/la senyal).		traç inherent, és dir, que tot substantiu és adscrit a un gènero (masculí: el bigot; femení: la llanda) o als dos a l’hora (el senyal/la senyal).
	El fet de que el gènero siga inherent al substantiu permet arreplegar-lo en les entrades substantives dels [[Diccionari\|diccionaris]]. En canvi, les atres classes de paraules dotades de gènero, com els adjectius o els determinants, se llimiten a arreplegar el del substantiu		El fet de que el gènero siga inherent al substantiu permet arreplegar-lo en les entrades substantives dels [[Diccionari\|diccionaris]]. En canvi, les atres classes de paraules dotades de gènero, com els adjectius o els determinants, se llimiten a arreplegar el del substantiu
	al qual modifiquen: ~~l’artícul~~ el i ~~l’adjectiu~~ moll del [[sintagma nominal]] el pa moll tenen gènero masculí perque reflectixen el del substantiu, pero adopten la forma femenina en la galleta molla, perque el substantiu galleta pertany al gènero femení.		al qual modifiquen: l'artícul el i l'adjectiu moll del [[sintagma nominal]] el pa moll tenen gènero masculí perque reflectixen el del substantiu, pero adopten la forma femenina en la galleta molla, perque el substantiu galleta pertany al gènero femení.

	== Classes de substantius ==		== Classes de substantius ==

	Tradicionalment els substantius han vengut classificant-se en diverses classes en funció del seu significat. Al ser classificacions de base semàntica, podríem pensar que són caprichoses. Per eixemple, si parlem de noms colectius per a referir-nos als substantius que, usats en singular, designen un conjunt ~~d’entitats~~ (eixam, rabera,cúrrica...), també podríem establir la classe de noms naturals per a referir-nos a tots aquells que indiquen entitats no artificials, no fabricades per l’home (fesol, cudol, gat cerval, estrela...). Aixina podríem aplegar a multiplicar les classificacions		Tradicionalment els substantius han vengut classificant-se en diverses classes en funció del seu significat. Al ser classificacions de base semàntica, podríem pensar que són caprichoses. Per eixemple, si parlem de noms colectius per a referir-nos als substantius que, usats en singular, designen un conjunt d'entitats (eixam, rabera,cúrrica...), també podríem establir la classe de noms naturals per a referir-nos a tots aquells que indiquen entitats no artificials, no fabricades per l’home (fesol, cudol, gat cerval, estrela...). Aixina podríem aplegar a multiplicar les classificacions
	infinitament.		infinitament.
	No obstant, les classes de noms distinguides tradicionalment en les gramàtiques no són en absolut arbitràries, puix estos tipos, basats en la manera de significar dels substantius, estan reforçats per un comportament sintàctic particular. Parlarem aixina		No obstant, les classes de noms distinguides tradicionalment en les gramàtiques no són en absolut arbitràries, puix estos tipos, basats en la manera de significar dels substantius, estan reforçats per un comportament sintàctic particular. Parlarem aixina
Llínea 26:		Llínea 24:
	Els '''noms comuns''' designen classes d’elements, no individus concrets, i, per tant, '''poden aplicar-se a tots els membres d’eixa classe'''. Per eixemple, el nomcomú llibre significa, segons el DRACV,112 “Conjunt de fulls de paper o un atre material semblant, generalment escrits o impresos, que enquadernats formen un volum” i podrà aplicar-se, no únicament a un llibre concret, sino a qualsevol element que s’adeqüe ad eixa caracterisació, és dir, a qualsevol membre de la classe de llibres.		Els '''noms comuns''' designen classes d’elements, no individus concrets, i, per tant, '''poden aplicar-se a tots els membres d’eixa classe'''. Per eixemple, el nomcomú llibre significa, segons el DRACV,112 “Conjunt de fulls de paper o un atre material semblant, generalment escrits o impresos, que enquadernats formen un volum” i podrà aplicar-se, no únicament a un llibre concret, sino a qualsevol element que s’adeqüe ad eixa caracterisació, és dir, a qualsevol membre de la classe de llibres.

	En canvi, el '''nom propi''' en conte de designar una classe d’elements '''ha d’identificar en l’acte de parla un element concret''', individualisant-lo front a tots els demés. Per eixemple, al dir Ignaci és l'únic treballador que aplega a ~~l’oficina~~ més tart de les		En canvi, el '''nom propi''' en conte de designar una classe d’elements '''ha d’identificar en l’acte de parla un element concret''', individualisant-lo front a tots els demés. Per eixemple, al dir Ignaci és l'únic treballador que aplega a l'oficina més tart de les
	huit, el parlant supon que en eixa situació comunicativa el seu interlocutor sabrà a quina persona se referix d’entre tots els companyons de ~~l’oficina~~, per l’'''acció individualisadora''' del nom propi Ignaci.		huit, el parlant supon que en eixa situació comunicativa el seu interlocutor sabrà a quina persona se referix d’entre tots els companyons de l'oficina, per l’'''acció individualisadora''' del nom propi Ignaci.

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/10.pdf		https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/10.pdf