Suïssa - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'Temps Coordinat Universal' a 'Temps Universal Coordinat'

2023-08-27T00:29:22Z

Text reemplaça - 'Temps Coordinat Universal' a 'Temps Universal Coordinat'

← Revisió anterior		Revisió de 00:29 27 ago 2023
Llínea 51:		Llínea 51:
	\| moneda = [[Franc Suís]]		\| moneda = [[Franc Suís]]
	\| gentilici = Suís, suïssa		\| gentilici = Suís, suïssa
	\| horari = [[CET]] ([[Temps Coordinat ~~Universal~~\|UTC]]+1)		\| horari = [[CET]] ([[Temps Universal Coordinat\|UTC]]+1)
	\| horari_estiu = [[CEST]] ([[Temps Coordinat ~~Universal~~\|UTC]]+2)		\| horari_estiu = [[CEST]] ([[Temps Universal Coordinat\|UTC]]+2)
	\| cctld= -ch		\| cctld= -ch
	\| còdic_telefònic = 41		\| còdic_telefònic = 41

Valencian en 20:13 19 oct 2022

2022-10-19T20:13:11Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:13 19 oct 2022
Llínea 62:		Llínea 62:
	\| nota4=		\| nota4=
	}}		}}
	'''Suïssa''' (en [[Idioma alemà\|alemà]]: ''die Schweiz'', en [[Idioma francés\|francés]]: ''la Suisse'', en [[Idioma italià\|italià]]: ''Svizzera'', en [[Idioma romanche\|romanche]]: ''Svizra'', oficialment coneguda com a Confederació Helvètica (''Confœderatio Helvetica'' en [[Idioma llatí\|llatí]] d'ahí els seus còdics ISO siguen CH i CHE), és un país sense eixida al mar ubicat en [[Europa]] central i que conta en una població de 7.725.20 habitants.		'''Suïssa''' <ref>{{Països RACV}}</ref> (en [[Idioma alemà\|alemà]]: ''die Schweiz'', en [[Idioma francés\|francés]]: ''la Suisse'', en [[Idioma italià\|italià]]: ''Svizzera'', en [[Idioma romanche\|romanche]]: ''Svizra'', oficialment coneguda com a Confederació Helvètica (''Confœderatio Helvetica'' en [[Idioma llatí\|llatí]] d'ahí els seus còdics ISO siguen CH i CHE), és un país sense eixida al mar ubicat en [[Europa]] central i que conta en una població de 7.725.20 habitants.

	Suïssa és una república federal de 26 estats, nomenats cantons. [[Berna]] és la seu de les autoritats federals, mentres que els centres financers es troben en les ciutats de [[Zúrich]], [[Basilea]] i [[Ginebra]]. Suïssa és un dels països més rics del món segons el seu [[PIB]] per càpita, que ascendix a 67.384 dólars. Per la seua part, [[Zúrich]] i [[Ginebra]] figuren en el segon i tercer lloc de les ciutats en millor calitat de vida en el món.		Suïssa és una república federal de 26 estats, nomenats cantons. [[Berna]] és la seu de les autoritats federals, mentres que els centres financers es troben en les ciutats de [[Zúrich]], [[Basilea]] i [[Ginebra]]. Suïssa és un dels països més rics del món segons el seu [[PIB]] per càpita, que ascendix a 67.384 dólars. Per la seua part, [[Zúrich]] i [[Ginebra]] figuren en el segon i tercer lloc de les ciutats en millor calitat de vida en el món.
Llínea 79:		Llínea 79:

	L'[[alemà]] parlat en Suïssa és predominant un grup de dialectes del alemà coneguts com [[Alemà suís]], encara que en les d'escoles i mijos escrits s'usa el alemany estàndart. La majoria de les transmissions de ràdio i televisió se donen en alemany suís. De forma similar,existixen dialectes del franc-provençal que són parlats en algunes comunitats rurals en la part francòfona, coneguda com Romandia, entre les que es troben Vaudois, Gruérien, Jurassien, Empro, Friborgeois i Neuchatelois. Finalment, en la part italiana del país se parla el tesinés (un dialecte llombart). Ademés, els tres idiomes oficials conten en alguns térmens que no són entesos fora de Suïssa, per eixemple, paraules extretes d'atre idioma (en alemà utilisen la paraula billete que prové del francés), o de paraules paregudes en atre idioma (en italià es gasta el terme azione no per a acció, sino com a descontar o rebaixar, que prové del alemany Aktion). Deprendre atre dels idiomes nacionals és obligatori per a tots els escolars suïssos, per lo que se supon que la majoria dels suïssos són bilingües.		L'[[alemà]] parlat en Suïssa és predominant un grup de dialectes del alemà coneguts com [[Alemà suís]], encara que en les d'escoles i mijos escrits s'usa el alemany estàndart. La majoria de les transmissions de ràdio i televisió se donen en alemany suís. De forma similar,existixen dialectes del franc-provençal que són parlats en algunes comunitats rurals en la part francòfona, coneguda com Romandia, entre les que es troben Vaudois, Gruérien, Jurassien, Empro, Friborgeois i Neuchatelois. Finalment, en la part italiana del país se parla el tesinés (un dialecte llombart). Ademés, els tres idiomes oficials conten en alguns térmens que no són entesos fora de Suïssa, per eixemple, paraules extretes d'atre idioma (en alemà utilisen la paraula billete que prové del francés), o de paraules paregudes en atre idioma (en italià es gasta el terme azione no per a acció, sino com a descontar o rebaixar, que prové del alemany Aktion). Deprendre atre dels idiomes nacionals és obligatori per a tots els escolars suïssos, per lo que se supon que la majoria dels suïssos són bilingües.

			== Referències ==
			{{reflist}}

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Valencian en 01:31 19 set 2022

2022-09-19T01:31:11Z

← Revisió anterior		Revisió de 01:31 19 set 2022
Llínea 75:		Llínea 75:

	== Idiomes ==		== Idiomes ==
	[[Image:~~Llengues de suissa~~.png\|thumb\|right\|300px\|Llengües de Suïssa. En taronja l'alemà, en morat clar el italià, en morat fosc romanche i en vert francés.]]		[[Image:Swiss languages.png\|thumb\|right\|300px\|Llengües de Suïssa. En taronja l'alemà, en morat clar el italià, en morat fosc romanche i en vert francés.]]
	Suïssa es troba en la creu d'algunes de les grans cultures europees, les quals han influenciat fortament en el idioma i la cultura del país. Suïssa té quatre idiomes oficials: l'[[alemà]], en el nort, est i centre del país; el [[Idioma francés\|francés]], en el oest; el [[Idioma italià\|italià]] en el sur. El romanche, una llengua romanç que és parlada localment per una minoria en el sur-est en el cantó de [[Grisons]], és designat per la constitució federal com un idioma nacional junt en el alemany, el francés i el italià, i com un idioma oficial si les autoritats desigen comunicar-se en persones que parlen este idioma, pero les lleis federals i atres documents oficials no deuen ser escrites obligatòriamente n este idioma. El govern federal deu de comunicar-se en els idiomes oficials, i en el parlament federal se dona una traducció simultànea en [[alemà]], [[francés]] i [[italià]].		Suïssa es troba en la creu d'algunes de les grans cultures europees, les quals han influenciat fortament en el idioma i la cultura del país. Suïssa té quatre idiomes oficials: l'[[alemà]], en el nort, est i centre del país; el [[Idioma francés\|francés]], en el oest; el [[Idioma italià\|italià]] en el sur. El romanche, una llengua romanç que és parlada localment per una minoria en el sur-est en el cantó de [[Grisons]], és designat per la constitució federal com un idioma nacional junt en el alemany, el francés i el italià, i com un idioma oficial si les autoritats desigen comunicar-se en persones que parlen este idioma, pero les lleis federals i atres documents oficials no deuen ser escrites obligatòriamente n este idioma. El govern federal deu de comunicar-se en els idiomes oficials, i en el parlament federal se dona una traducció simultànea en [[alemà]], [[francés]] i [[italià]].

Valencian: /* Geografia */

2022-09-19T01:28:51Z

Geografia

← Revisió anterior		Revisió de 01:28 19 set 2022
Llínea 71:		Llínea 71:

	== Geografia ==		== Geografia ==
	[[Image:Satellite image of Switzerland in September 2002.jpg\|thumb\|right\|300px\|<CENTER>~~Geografia~~ de Suïssa ~~des de l'Aire~~]]</CENTER>		[[Image:Satellite image of Switzerland in September 2002.jpg\|thumb\|right\|300px\|<CENTER>Image satelital de Suïssa]]</CENTER>
	Estenent-se sobre les planures nort i sur dels Alps, Suïssa comprén una gran varietat de formes de relleu i climes en una llimitada àrea de 41.285 km². La població total és de prop de 7,6 millons d'habitants, resultant en una denistat de població de 240 h/km². La part sur del país és montanyosa i es troba manco densamentpoblada que la part nort, a on el terreny, en part boscós i en part lliure, conta en la presència de varis llacs.		Estenent-se sobre les planures nort i sur dels Alps, Suïssa comprén una gran varietat de formes de relleu i climes en una llimitada àrea de 41.285 km². La població total és de prop de 7,6 millons d'habitants, resultant en una denistat de població de 240 h/km². La part sur del país és montanyosa i es troba manco densamentpoblada que la part nort, a on el terreny, en part boscós i en part lliure, conta en la presència de varis llacs.

Valencian en 01:27 19 set 2022

2022-09-19T01:27:54Z

← Revisió anterior		Revisió de 01:27 19 set 2022
Llínea 71:		Llínea 71:

	== Geografia ==		== Geografia ==
	[[Image:~~Suisa geografia des de laire~~.~~png~~\|thumb\|right\|300px\|<CENTER>Geografia de Suïssa des de l'Aire]]</CENTER>		[[Image:Satellite image of Switzerland in September 2002.jpg\|thumb\|right\|300px\|<CENTER>Geografia de Suïssa des de l'Aire]]</CENTER>
	Estenent-se sobre les planures nort i sur dels Alps, Suïssa comprén una gran varietat de formes de relleu i climes en una llimitada àrea de 41.285 km². La població total és de prop de 7,6 millons d'habitants, resultant en una denistat de població de 240 h/km². La part sur del país és montanyosa i es troba manco densamentpoblada que la part nort, a on el terreny, en part boscós i en part lliure, conta en la presència de varis llacs.		Estenent-se sobre les planures nort i sur dels Alps, Suïssa comprén una gran varietat de formes de relleu i climes en una llimitada àrea de 41.285 km². La població total és de prop de 7,6 millons d'habitants, resultant en una denistat de població de 240 h/km². La part sur del país és montanyosa i es troba manco densamentpoblada que la part nort, a on el terreny, en part boscós i en part lliure, conta en la presència de varis llacs.

Valencian: Text reemplaça - 'de l'ONU' a 'de la ONU'

2022-06-15T19:17:13Z

Text reemplaça - 'de l'ONU' a 'de la ONU'

← Revisió anterior		Revisió de 19:17 15 jun 2022
Llínea 66:		Llínea 66:
	Suïssa és una república federal de 26 estats, nomenats cantons. [[Berna]] és la seu de les autoritats federals, mentres que els centres financers es troben en les ciutats de [[Zúrich]], [[Basilea]] i [[Ginebra]]. Suïssa és un dels països més rics del món segons el seu [[PIB]] per càpita, que ascendix a 67.384 dólars. Per la seua part, [[Zúrich]] i [[Ginebra]] figuren en el segon i tercer lloc de les ciutats en millor calitat de vida en el món.		Suïssa és una república federal de 26 estats, nomenats cantons. [[Berna]] és la seu de les autoritats federals, mentres que els centres financers es troben en les ciutats de [[Zúrich]], [[Basilea]] i [[Ginebra]]. Suïssa és un dels països més rics del món segons el seu [[PIB]] per càpita, que ascendix a 67.384 dólars. Per la seua part, [[Zúrich]] i [[Ginebra]] figuren en el segon i tercer lloc de les ciutats en millor calitat de vida en el món.

	Suïssa llimita al nort en [[Alemanya]], a l'oest en [[França]], al sur en [[Itàlia]] i al est en [[Àustria]] i [[Liechtenstein]]. El país se caracterisa per la seua política de relacions exteriors neutral, sense haver participat activament en ningun conflicte internacional des de [[1815]], i és la seu de vàries organisacions internacionals, incloent la [[Creu Roja]], l'Organisació Mundial del Comerç i una de les dos oficines de l'[[ONU]] en [[Europa]]. Suïssa no és membre de l'[[Unió Europea]] pero des de 2005 forma part de l'espai de Schengen; és una nació multillingüe i conta en quatre idiomes nacionals: [[alemà]], [[francés]], [[italià]] i [[romanche]]. La data de creació de Suïssa com a nació se fixà el [[1 d'agost]] de [[1291]] d'acort en la tradició, d'ahí que cada any se celebre la festa nacional eixe mateix dia.		Suïssa llimita al nort en [[Alemanya]], a l'oest en [[França]], al sur en [[Itàlia]] i al est en [[Àustria]] i [[Liechtenstein]]. El país se caracterisa per la seua política de relacions exteriors neutral, sense haver participat activament en ningun conflicte internacional des de [[1815]], i és la seu de vàries organisacions internacionals, incloent la [[Creu Roja]], l'Organisació Mundial del Comerç i una de les dos oficines de la [[ONU]] en [[Europa]]. Suïssa no és membre de l'[[Unió Europea]] pero des de 2005 forma part de l'espai de Schengen; és una nació multillingüe i conta en quatre idiomes nacionals: [[alemà]], [[francés]], [[italià]] i [[romanche]]. La data de creació de Suïssa com a nació se fixà el [[1 d'agost]] de [[1291]] d'acort en la tradició, d'ahí que cada any se celebre la festa nacional eixe mateix dia.

	Actualment, Suïssa és percebut com un dels països més desenrollats del món. Per la seua política de neutralitat, el país alberga gran cantitat d'immigrants provinents de nacions de varis continents, per lo que és considerat com un dels països europeus en major diversitat cultural. Finalment, Suïssa és reconeguda internacionalment per les seues montanyes, rellonges, chocolates, trens i formages.		Actualment, Suïssa és percebut com un dels països més desenrollats del món. Per la seua política de neutralitat, el país alberga gran cantitat d'immigrants provinents de nacions de varis continents, per lo que és considerat com un dels països europeus en major diversitat cultural. Finalment, Suïssa és reconeguda internacionalment per les seues montanyes, rellonges, chocolates, trens i formages.

Valencian en 20:43 13 jun 2022

2022-06-13T20:43:13Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:43 13 jun 2022
Llínea 76:		Llínea 76:
	== Idiomes ==		== Idiomes ==
	[[Image:Llengues de suissa.png\|thumb\|right\|300px\|Llengües de Suïssa. En taronja l'alemà, en morat clar el italià, en morat fosc romanche i en vert francés.]]		[[Image:Llengues de suissa.png\|thumb\|right\|300px\|Llengües de Suïssa. En taronja l'alemà, en morat clar el italià, en morat fosc romanche i en vert francés.]]
	Suïssa es troba en la creu d'algunes de les grans cultures europees, les quals han influenciat fortament en el idioma i la cultura del país. Suïssa té quatre idiomes oficials: l'[[alemà]], en el nort, est i centre del país; el [[Idioma francés\|francés]], en el oest; el [[Idioma italià\|italià]] en el sur. El romanche, una llengua romanç que és parlada localment per una minoria en el sur-est en el cantó de [[Grisons]], és designat per la constitució federal com un idioma nacional junt en el alemany, el francés i el italià, i com un idioma oficial si les autoritats ~~deisgen~~ comunicar-se en persones que parlen este idioma, pero les lleis federals i atres documents oficials no deuen ser escrites obligatòriamente n este idioma. El govern federal deu de comunicar-se en els idiomes oficials, i en el parlament federal se dona una traducció simultànea en [[alemà]], [[francés]] i [[italià]].		Suïssa es troba en la creu d'algunes de les grans cultures europees, les quals han influenciat fortament en el idioma i la cultura del país. Suïssa té quatre idiomes oficials: l'[[alemà]], en el nort, est i centre del país; el [[Idioma francés\|francés]], en el oest; el [[Idioma italià\|italià]] en el sur. El romanche, una llengua romanç que és parlada localment per una minoria en el sur-est en el cantó de [[Grisons]], és designat per la constitució federal com un idioma nacional junt en el alemany, el francés i el italià, i com un idioma oficial si les autoritats desigen comunicar-se en persones que parlen este idioma, pero les lleis federals i atres documents oficials no deuen ser escrites obligatòriamente n este idioma. El govern federal deu de comunicar-se en els idiomes oficials, i en el parlament federal se dona una traducció simultànea en [[alemà]], [[francés]] i [[italià]].

	L'[[alemà]] parlat en Suïssa és predominant un grup de dialectes del alemà coneguts com [[Alemà suís]], encara que en les d'escoles i mijos escrits s'usa el alemany estàndart. La majoria de les transmissions de ràdio i televisió se donen en alemany suís. De forma similar,existixen dialectes del ~~franco~~-provençal que són parlats en algunes comunitats rurals en la part francòfona, coneguda com Romandia, entre les que es troben Vaudois, Gruérien, Jurassien, Empro, Friborgeois i Neuchatelois. Finalment, en la part italiana del país se parla el tesinés (un dialecte ~~lombart~~). Ademés, els tres idiomes oficials conten en alguns térmens que no són entesos fora de Suïssa, per eixemple, paraules extretes d'atre idioma (en alemà utilisen la paraula billete que prové del francés), o de paraules paregudes en atre idioma (en italià se gasta el terme azione no per a acció, sino com a descontar o rebaixar, que prové del alemany Aktion). Deprendre atre dels idiomes nacionals és obligatori per a tots els escolars suïssos, per lo que se supon que la majoria dels suïssos són bilingües.		L'[[alemà]] parlat en Suïssa és predominant un grup de dialectes del alemà coneguts com [[Alemà suís]], encara que en les d'escoles i mijos escrits s'usa el alemany estàndart. La majoria de les transmissions de ràdio i televisió se donen en alemany suís. De forma similar,existixen dialectes del franc-provençal que són parlats en algunes comunitats rurals en la part francòfona, coneguda com Romandia, entre les que es troben Vaudois, Gruérien, Jurassien, Empro, Friborgeois i Neuchatelois. Finalment, en la part italiana del país se parla el tesinés (un dialecte llombart). Ademés, els tres idiomes oficials conten en alguns térmens que no són entesos fora de Suïssa, per eixemple, paraules extretes d'atre idioma (en alemà utilisen la paraula billete que prové del francés), o de paraules paregudes en atre idioma (en italià es gasta el terme azione no per a acció, sino com a descontar o rebaixar, que prové del alemany Aktion). Deprendre atre dels idiomes nacionals és obligatori per a tots els escolars suïssos, per lo que se supon que la majoria dels suïssos són bilingües.

			== Enllaços externs ==
			{{commonscat\|Switzerland}}

	{{Països Europa}}		{{Països Europa}}

Coca antoñina en 15:15 11 jun 2022

2022-06-11T15:15:10Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:15 11 jun 2022
Llínea 62:		Llínea 62:
	\| nota4=		\| nota4=
	}}		}}

	'''Suïssa''' (en [[Idioma alemà\|alemà]]: ''die Schweiz'', en [[Idioma francés\|francés]]: ''la Suisse'', en [[Idioma italià\|italià]]: ''Svizzera'', en [[Idioma romanche\|romanche]]: ''Svizra'', oficialment coneguda com a Confederació Helvètica (''Confœderatio Helvetica'' en [[Idioma llatí\|llatí]] d'ahí els seus còdics ISO siguen CH i CHE), és un país sense eixida al mar ubicat en [[Europa]] central i que conta en una població de 7.725.20 habitants.		'''Suïssa''' (en [[Idioma alemà\|alemà]]: ''die Schweiz'', en [[Idioma francés\|francés]]: ''la Suisse'', en [[Idioma italià\|italià]]: ''Svizzera'', en [[Idioma romanche\|romanche]]: ''Svizra'', oficialment coneguda com a Confederació Helvètica (''Confœderatio Helvetica'' en [[Idioma llatí\|llatí]] d'ahí els seus còdics ISO siguen CH i CHE), és un país sense eixida al mar ubicat en [[Europa]] central i que conta en una població de 7.725.20 habitants.

Coca antoñina: /* Geografia */

2022-06-11T15:14:26Z

Geografia

← Revisió anterior		Revisió de 15:14 11 jun 2022
Llínea 73:		Llínea 73:
	== Geografia ==		== Geografia ==
	[[Image:Suisa geografia des de laire.png\|thumb\|right\|300px\|<CENTER>Geografia de Suïssa des de l'Aire]]</CENTER>		[[Image:Suisa geografia des de laire.png\|thumb\|right\|300px\|<CENTER>Geografia de Suïssa des de l'Aire]]</CENTER>
	Estenent-se sobre les planures nort i sur dels Alps, Suïssa comprén una gran varietat de formes de relleu i climes en una llimitada àrea de 41.285 km². La població total és de prop de 7,6 millons d'habitants, resultant en una denistat de població de 240 h/km². La part sur del país és montanyosa i es troba manco densamentpoblada que la part nort, a on el ~~tereny~~,~~e n~~ part boscós i en part lliure, conta en la presència de varis llacs.		Estenent-se sobre les planures nort i sur dels Alps, Suïssa comprén una gran varietat de formes de relleu i climes en una llimitada àrea de 41.285 km². La població total és de prop de 7,6 millons d'habitants, resultant en una denistat de població de 240 h/km². La part sur del país és montanyosa i es troba manco densamentpoblada que la part nort, a on el terreny, en part boscós i en part lliure, conta en la presència de varis llacs.

	== Idiomes ==		== Idiomes ==

Coca antoñina: /* Idiomes */

2022-06-11T15:13:55Z

Idiomes

← Revisió anterior		Revisió de 15:13 11 jun 2022
Llínea 79:		Llínea 79:
	Suïssa es troba en la creu d'algunes de les grans cultures europees, les quals han influenciat fortament en el idioma i la cultura del país. Suïssa té quatre idiomes oficials: l'[[alemà]], en el nort, est i centre del país; el [[Idioma francés\|francés]], en el oest; el [[Idioma italià\|italià]] en el sur. El romanche, una llengua romanç que és parlada localment per una minoria en el sur-est en el cantó de [[Grisons]], és designat per la constitució federal com un idioma nacional junt en el alemany, el francés i el italià, i com un idioma oficial si les autoritats deisgen comunicar-se en persones que parlen este idioma, pero les lleis federals i atres documents oficials no deuen ser escrites obligatòriamente n este idioma. El govern federal deu de comunicar-se en els idiomes oficials, i en el parlament federal se dona una traducció simultànea en [[alemà]], [[francés]] i [[italià]].		Suïssa es troba en la creu d'algunes de les grans cultures europees, les quals han influenciat fortament en el idioma i la cultura del país. Suïssa té quatre idiomes oficials: l'[[alemà]], en el nort, est i centre del país; el [[Idioma francés\|francés]], en el oest; el [[Idioma italià\|italià]] en el sur. El romanche, una llengua romanç que és parlada localment per una minoria en el sur-est en el cantó de [[Grisons]], és designat per la constitució federal com un idioma nacional junt en el alemany, el francés i el italià, i com un idioma oficial si les autoritats deisgen comunicar-se en persones que parlen este idioma, pero les lleis federals i atres documents oficials no deuen ser escrites obligatòriamente n este idioma. El govern federal deu de comunicar-se en els idiomes oficials, i en el parlament federal se dona una traducció simultànea en [[alemà]], [[francés]] i [[italià]].

	L'[[alemà]] parlat en Suïssa és predominant un grup de dialectes del ~~alemany~~ coneguts com [[~~Alemanys~~ suís]], encara que en les d'escoles i mijos escrits s'usa el alemany estàndart. La majoria de les transmissions de ràdio i televisió se donen en alemany suís. De forma similar,existixen dialectes del franco-provençal que són parlats en algunes comunitats rurals en la part francòfona, coneguda com Romandia, entre les que es troben Vaudois, Gruérien, Jurassien, Empro, Friborgeois i Neuchatelois. Finalment, en la part italiana del país se parla el tesinés (un dialecte lombart). Ademés, els tres idiomes oficials conten en alguns térmens que no són entesos fora de Suïssa, per eixemple, paraules extretes d'atre idioma (en ~~alemany~~ utilisen la paraula billete que prové del francés), o de paraules paregudes en atre idioma (en italià se gasta el terme azione no per a acció, sino com a descontar o rebaixar, que prové del alemany Aktion). Deprendre atre dels idiomes nacionals és obligatori per a tots els escolars suïssos, per lo que se supon que la majoria dels suïssos són bilingües.		L'[[alemà]] parlat en Suïssa és predominant un grup de dialectes del alemà coneguts com [[Alemà suís]], encara que en les d'escoles i mijos escrits s'usa el alemany estàndart. La majoria de les transmissions de ràdio i televisió se donen en alemany suís. De forma similar,existixen dialectes del franco-provençal que són parlats en algunes comunitats rurals en la part francòfona, coneguda com Romandia, entre les que es troben Vaudois, Gruérien, Jurassien, Empro, Friborgeois i Neuchatelois. Finalment, en la part italiana del país se parla el tesinés (un dialecte lombart). Ademés, els tres idiomes oficials conten en alguns térmens que no són entesos fora de Suïssa, per eixemple, paraules extretes d'atre idioma (en alemà utilisen la paraula billete que prové del francés), o de paraules paregudes en atre idioma (en italià se gasta el terme azione no per a acció, sino com a descontar o rebaixar, que prové del alemany Aktion). Deprendre atre dels idiomes nacionals és obligatori per a tots els escolars suïssos, per lo que se supon que la majoria dels suïssos són bilingües.

	{{Països Europa}}		{{Països Europa}}