https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?action=history&feed=atom&title=Sternidae 2026-07-08T05:44:12Z Historial de revisions per a esta pàgina en la wiki MediaWiki 1.45.1 https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Sternidae&diff=491968&oldid=prev 2026-07-07T21:50:44Z

<p>Bot: Creant artícul solicitat</p> <p><b>Pàgina nova</b></p><div>{{redirigix|Oroneta de mar|Hirundichthys rondeletii|el peix en el mateix nom}}<br /> <br /> Els &#039;&#039;&#039;charranes&#039;&#039;&#039; o &#039;&#039;&#039;estérnidos&#039;&#039;&#039; són aus marines pertanyents a la família &#039;&#039;&#039;Sternidae&#039;&#039;&#039;. Posseïxen una distribució global i normalment es troben prop de mars, rius i [[chapull]]és. Anteriorment li&#039;ls considerava una subfamília de les [[Laridae|gavines]], Laridae, pero posteriorment se&#039;ls ha donat estatus de família i dividit en onze [[Gènero (biologia)|gèneros]].<br /> <br /> Són aus de pates curtes, picos llarcs, coes ahorquilladas, primes i de complexió llaugera. La majoria de les espècies són grisa pàlit en blanc en àrees inferiors, en un pegat negre contrastante en el cap. No obstant, els [[Chlidonias|charranes de ciènaga]], els [[Larosterna inca|charranes incas]] i alguns [[anous]] tenen plomalls obscurs per lo manco en alguna época de l&#039;any. No hi ha diferenciació sexual notòria, pero les aus jóvens són clarament distinguibles de les adultes. Els estérnidos tenen un plomall no reproductiu, que consistix en una #front blanca i un pegat negre reduït.<br /> <br /> Els estérnidos són aus d&#039;hàbitats oberts que es aparean en colónies sorolloses i posen ous directament en el terreny, en poc o res de material per al niu. Els [[Chlidonias|charranes de ciènaga]] construïxen nius flotants a partir de la vegetació en els seus hàbitats de chapull, i unes poques espècies anidan en arbres, en despeñaderos o en clavills. Únicament el [[Gygis alba|charrán blanc]] posa un sol ou directament en una branca d&#039;arbre. Les posades varien d&#039;un a tres ous depenent de l&#039;espècie. La majoria de les espècies s&#039;alimenten de peixos, obtinguts per caça a través de clavats, pero els [[Chlidonias|charranes de ciènaga]] són insectívors i alguns dels charranes més grans complementen la seua dieta en [[Vertebrata|vertebrats]] terrestres menuts. Alguns charranes [[Migració animal|migran]] llargues distàncies, i pot ser que el [[Sterna paradisaea|charrán àrtic]] veja més llum diürna l&#039;any que qualsevol atre animal.<br /> <br /> Els charranes són aus en alta esperança de vida i es troben relativament lliures de depredadors i paràsits naturals; no obstant, la majoria de les espècies està decaent en número per activitats humanes,{{cr}} ya siga directa o indirectament, entre les que s&#039;inclouen la pèrdua d&#039;hàbitats, la contaminació, els #destorbament i la depredación per [[Espècie introduïda|mamífers introduïts]]. Els charranes chinencs crestados estan en situació crítica i atres tres espècies es consideren en [[Espècie en perill d&#039;extinció|perille d&#039;extinció]]. Els acorts internacionals estipulen mides de protecció, pero els adults i ous d&#039;algunes espècies se seguixen usant com a aliment en els tròpics. Els ous de dos espècies es mengen en les [[Índies Occidentals]], puix es creu que tenen propietats afrodisíaques.<br /> <br /> <br /> <br /> [[Categoria:Categories per revisar]]</div>

ValBOT