Admin: Text reemplaça - ' migran ' a ' migren '

2026-07-07T17:52:51Z

Text reemplaça - ' migran ' a ' migren '

← Revisió anterior		Revisió de 17:52 7 jul 2026
Llínea 17:		Llínea 17:

	==Ecologia==		==Ecologia==
	En l'est de Norteamérica, el cheu coronirrufo cejiblanco anida en boscs, granges i àrees urbanes i suburbanes. En l'occident, preferixen boscs de coníferes. És una espècie parcialment migratòria, i casi totes les poblacions d'altituts miges i elevades ~~migran~~ en hivern cap al sur dels Estats Units i a Mèxic. Durant la migració i en les àrees de invernación, estos cheus són gregarios, formant grups numerosos en individus de la mateixa espècie o certa associació en atres espècies, com la rajoleta gorjicanelo (''[[Sialia sialis]]'') i el chipe nort-oriental (''[[Dendroica pinus]]'').		En l'est de Norteamérica, el cheu coronirrufo cejiblanco anida en boscs, granges i àrees urbanes i suburbanes. En l'occident, preferixen boscs de coníferes. És una espècie parcialment migratòria, i casi totes les poblacions d'altituts miges i elevades migren en hivern cap al sur dels Estats Units i a Mèxic. Durant la migració i en les àrees de invernación, estos cheus són gregarios, formant grups numerosos en individus de la mateixa espècie o certa associació en atres espècies, com la rajoleta gorjicanelo (''[[Sialia sialis]]'') i el chipe nort-oriental (''[[Dendroica pinus]]'').

	A lo llarc de l'any, el cheu coronirrufo cejiblanco busca aliment en el sol, freqüentment en grups poc compactes. La seua dieta consistix principalment de llavors. També busquen aliment freqüentment sobre arbustos i pastures directament. Especialment en primavera, estes aus poden ser vistes en els arbres, inclús en el dosel, a on s'alimenten d'ulls vegetals i d'artròpodes.		A lo llarc de l'any, el cheu coronirrufo cejiblanco busca aliment en el sol, freqüentment en grups poc compactes. La seua dieta consistix principalment de llavors. També busquen aliment freqüentment sobre arbustos i pastures directament. Especialment en primavera, estes aus poden ser vistes en els arbres, inclús en el dosel, a on s'alimenten d'ulls vegetals i d'artròpodes.

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre l'au

2026-07-07T17:15:28Z

Bot: Creant artícul sobre l'au

Pàgina nova

[[Archiu:Spizella-passerina-015 edit.jpg|miniatura|chimbito comú (''Spizella passerina'')]]

El '''chimbito comú''' ('''''Spizella passerina''''') també denominat '''cheu coronirrufo''' o '''cejiblanco''',<ref>Sada, Phillips i Ramos, 1984</ref> '''pinzón cantor''' i '''sabanero pechigrís''', '''chingolo cejiblanco'''<ref>[http://avibase.bsc-eoc.org/species.jsp?lang=ÉS&avibaseid=37I9CCDA7A4B06ED Chingolo Cejiblanco (''Spizella passerina'') (Bechstein, 1798)]</ref> una [[espècie]] d'[[au]] [[Passeriformes|paseriforme]] de la [[Família (biologia)|família]] [[Passerellidae]]. És una espècie del [[Nou Món]], parcialment migratòria, que es distribuïx en [[Amèrica del Nort]] i [[América Central|Central]].

==Descripció==
En els individus adults les parts superiors són de color taronja òxit llistat en negre, a excepció de la rabadilla, que és grisa i no té ralles. Hi ha dos barres blanques en cada ala. Els individus en plomall reproductiu tenen una gorra taronja rojosa, una ralla supraocular (supercilio) casi blanca i una llínea transocular (que s'estén a través de l'ull) negra. El pico és negre. Les parts ventrales són grises, tornant-se blanc cap al centre de la gola, pit i pancha, aixina com els plomes cobertoras inferiors de la coa.

El plomall no reproductiu o plomall bàsic és menys marcat. La corona és parda rayada en negre i en una ralla grisa a la mitat; en ocasions la corona pot conservar alguns màrgens rojosos. Les llínees supraocular i transocular, i les barres de les ales estan deslavadas i per lo tant són poc conspicuas. El pico es torna de color carn. En esta temporada es pot confondre fàcilment en el cheu indefinit pàlit (''[[Spizella pallida|S. pallida]]''), que no obstant és més pàlit i no té la rabadilla grisa, sino color davant, ademés de presentar un "bigot".

Els individus jovenils estan profusamente rayados en les parts inferiors. De la mateixa manera que els adults en época no reproductiva, mostren una llínea transocular obscura. La gorra i la llínea supraocular són variables, pero generalment obscures.

==Sistemàtica==
El cheu coronirrufo cejiblanco mostra variacions a lo llarc de la seua extensa àrea de distribució en Norteamérica. Sobre apariència física, hi ha escassa variació, no aixina pel que fa a comportament. Els ornitólogos solen dividir l'espècie en dos grups: l'occidental i l'oriental. No obstant, dins del grup occidental hi ha també variacions en plomall i comportament.

Hi ha a lo manco dos subespecies de cheu coronirrufo cejiblanco en l'oest de Norteamérica. La subespecie ''Spizella passerina arizonae'', àmpliament distribuïda, s'associa en montanyes i hàbitats àrits de l'interior. Una població de l'alvertent del Pacífic constituïx la subespecie ''S. p. stridula''. Encara que estes dos races són occidentals i són agrupades a sovint dins del grup occidental, no necessàriament formen una sola entitat aparte de la subespecie oriental ''S. p. passerina''.

==Ecologia==
En l'est de Norteamérica, el cheu coronirrufo cejiblanco anida en boscs, granges i àrees urbanes i suburbanes. En l'occident, preferixen boscs de coníferes. És una espècie parcialment migratòria, i casi totes les poblacions d'altituts miges i elevades migran en hivern cap al sur dels Estats Units i a Mèxic. Durant la migració i en les àrees de invernación, estos cheus són gregarios, formant grups numerosos en individus de la mateixa espècie o certa associació en atres espècies, com la rajoleta gorjicanelo (''[[Sialia sialis]]'') i el chipe nort-oriental (''[[Dendroica pinus]]'').

A lo llarc de l'any, el cheu coronirrufo cejiblanco busca aliment en el sol, freqüentment en grups poc compactes. La seua dieta consistix principalment de llavors. També busquen aliment freqüentment sobre arbustos i pastures directament. Especialment en primavera, estes aus poden ser vistes en els arbres, inclús en el dosel, a on s'alimenten d'ulls vegetals i d'artròpodes.

A inicis de la primavera, en març, els primers migrants retornen de les seues àrees de invernación, pero el gros de migrants retorna a tot lo llarc d'abril. Immediatament, els machos definixen els seus territoris cantant. La reproducció comença des d'abril, pero per a la majoria des de finals d'eixe més i principis de maig en avant.

La muda seguix la "Estratègia complexa alternativa", comú en les aus nortamericanes. Hi ha dos mudes anuals en els adults (finals d'estiu i finals d'hivern) i tres en el primer any de vida.

[[Categoria:Aus d'Amèrica]]

Spizella passerina - Historial de revisions

Admin: Text reemplaça - ' migran ' a ' migren '

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre l'au