Valencian: "Hocico" en castellà per "Morro" en valencià.

2026-07-08T23:21:11Z

"Hocico" en castellà per "Morro" en valencià.

← Revisió anterior		Revisió de 23:21 8 jul 2026
Llínea 5:		Llínea 5:

	== Descripció ==		== Descripció ==
	El tucuxi és descrit en freqüència com molt similar al [[Tursiops truncatus\|delfí mular]]. No obstant, és de menor tamany, en particular, la varietat fluvial (1,5 m), que és més menut que el seu homòlec marí (fins a 2,1 m). La coloració és grisa azulado lateral i dorsalmente; la regió ventral és molt més clara, a sovint rosat en el [[ecotipo]] fluvial i gris en el mig marí. L'aleta dorsal pose la típica forma de gancho, sobretot entre els grups ribereños. El ~~hocico~~ està ben definit i és d'una llongitut moderada.		El tucuxi és descrit en freqüència com molt similar al [[Tursiops truncatus\|delfí mular]]. No obstant, és de menor tamany, en particular, la varietat fluvial (1,5 m), que és més menut que el seu homòlec marí (fins a 2,1 m). La coloració és grisa azulado lateral i dorsalmente; la regió ventral és molt més clara, a sovint rosat en el [[ecotipo]] fluvial i gris en el mig marí. L'aleta dorsal pose la típica forma de gancho, sobretot entre els grups ribereños. El morro està ben definit i és d'una llongitut moderada.

	== Població i distribució ==		== Població i distribució ==

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer

2026-07-08T12:31:04Z

Bot: Creant artícul sobre el mamífer

Pàgina nova

[[Archiu:DELFIN DEL ORINOCO2.JPG|miniatura|tucuxi (''Sotalia fluviatilis'')]]

El '''tucuxi''' ('''''Sotalia fluviatilis''''') és una [[espècie]] de [[cetáceo]] [[odontoceto]] de la [[família (biologia)|família]] [[Delphinidae]]. Viu tant en els rius de la [[conca de l'Amazones]] com en la costa del nort i de l'est d'[[Amèrica del Sur]]. La paraula "tucuxi", que deriva de les [[llengües tupí]], ha segut aprovat com el nom comú per a esta espècie. A pesar de tindre una ubicació geogràfica similar al verdader delfí de riu Amazones ([[Inia geoffrensis|delfí rosat]]), el tucuxi no està estretament relacionat en ell, que pertany a una atra família ([[Iniidae]]).

== Descripció ==
El tucuxi és descrit en freqüència com molt similar al [[Tursiops truncatus|delfí mular]]. No obstant, és de menor tamany, en particular, la varietat fluvial (1,5 m), que és més menut que el seu homòlec marí (fins a 2,1 m). La coloració és grisa azulado lateral i dorsalmente; la regió ventral és molt més clara, a sovint rosat en el [[ecotipo]] fluvial i gris en el mig marí. L'aleta dorsal pose la típica forma de gancho, sobretot entre els grups ribereños. El hocico està ben definit i és d'una llongitut moderada.

== Població i distribució ==
El tucuxi marí es troba prop dels estuaris, ensenar protegides i atres àrees d'aigües someras en tot el Nort i Est de la costa d'[[Amèrica del Sur]]. Esta espècie ha segut ubicada en la partix nort del continent fins a Hondures<ref>{{Cita publicació|url = http://www.science.smith.edu/msi/pdf/i0076-3519-527-01-0001.pdf|títul = Mammalian Espècies|llinages = |nomene = |data = |publicació = |fechaacceso = |doi = |pmid = |urlarchivo = https://web.archive.org/web/20160315234901/http://www.science.smith.edu/msi/pdf/i0076-3519-527-01-0001.pdf|fechaarchivo = 15 de març de 2016}}</ref> havent-se localisat #espècimen fins a 1 quilómetro aigües dalt en fonts pluvials. Els tucuxis fluvials habiten a lo llarc del [[ric Amazones]] i en molts dels seus afluents. Es troba en el [[Perú]], al surest de [[Colòmbia]] i [[Equador]] oriental i recents investigacions han trobat eixemplars al centre del [[Departament de Pando]] en [[Bolívia]] quan es buscava nous eixemplars d'una nova espècie de tapir.<ref>{{cita web|llinages1=Antelo Aguilar|nomene1=Silvia|títul=La nova espècie de tapir recent descoberta en Brasil i Colòmbia també habita en Pando|url=http://www.soldepando.com/httpwww-soldepando-comp16322/|obra=Sol de Pando|fechaacceso=14 de març de 2018}}</ref> No obstant, estes observacions en Bolívia no han segut confirmades i no s'han obtingut mostres de teixit per a confirmació taxonómica en ADN.

En un estudi publicat en 2018, es va evaluar la tendència de la població de tucuxis en [[Brasil]]. Usant senyes obtingudes durant el monitoreo estandardisat en la reserva de Mamirauá en el [[Amazones (Brasil)|estat de l'Amazones]] en Brasil durant un periodo de 22 anys (1994-2017), l'estudi va concloure que la població de tucuxis sofrix un decliu del 7,4% a l'any, reduint-se la població a la mitat cada 9,04 anys.<ref>{{Cita publicació|url=https://journals.plos.org/plosone/article?aneu=10.1371/journal.posa.0191304|títul=Both cetaceans in the Brazilian Amazon show sustained, profound population declines over two decades|llinages=Silva|nomene=Vora M. F. dona|llinages2=Freitas|nomene2=Carlos I. C.|data=2018-05-02|publicació=PLOS ONE|volum=13|número=5|pàgines=i0191304|fechaacceso=2024-01-18|idioma=en|issn=1932-6203|doi=10.1371/journal.posa.0191304|pmc=PMC5931465|pmid=29718917|llinages3=Dias|nomene3=Rodrigo L.|llinages4=Martin|nomene4=Anthony R.}}</ref>

== Interaccions en pesquería ==

Entre les amenaces que afronta l'espècie, estan les interaccions en les arts de peixca. En concret, s'ha reportat un increment de les captures accidentals de tucuxis des de l'implementació de les rets de [[nailon]] usades pels peixcadors en la conca de l'Amazones, especialment para la captura de peixos gat de gran tamany (''[[Brachyplatystoma]]'' spp.),<ref name=":0">Da Silva VMF, Best RC (decembre de 1996). «Freshwater dolphin-fisheries interaction in the Central Amazon (Brazil)». ''Amazoniana'' (en anglés) '''14''' (1-2): 165-175.</ref> del [[Colossoma macropomum|tambaqui]] (''Colossoma macropomum'') i de la [[Piaractus brachypomus|pirapitinga]] (''Piaractus brachypomus)''.<ref>{{Cita web|url=https://www.aquaticmammalsjournal.org/article/vol-39-iss-2-iriarte/|títul=River Dolphin (Inia geoffrensis, Sotalia fluviatilis) Mortality Events Attributed to Artisanal Fisheries in the Western Brazilian Amazon|fechaacceso=2024-01-20|sitioweb=Aquatic Mammals|idioma=en-US}}</ref> Sent els tucuxis, especialment vulnerables a quedar atrapats entre les [[Ret de deriva|rets de deriva]] i el [[trasmallo]].<ref name=":0" />

== Referències ==
{{Listaref}}
*''National Audubon Society Guide to Marine Mammals of the World'' ISBN 0-375-41141-0

== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
{{wikispecies}}

*http://www.wdcs.org/

[[Categoria:Mamífers d'Amèrica]]

Sotalia fluviatilis - Historial de revisions

Valencian: "Hocico" en castellà per "Morro" en valencià.

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre el mamífer