Somera - Historial de revisions

Jose2 en 18:58 20 dec 2025

2025-12-20T18:58:55Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:58 20 dec 2025
Llínea 11:		Llínea 11:

	Es defenen donant forts coces en les seues pates trasseres, cosa que seguixen fent els domèstics quan són importunats, i també poden colpejar en les pates davanteres i mossegar.		Es defenen donant forts coces en les seues pates trasseres, cosa que seguixen fent els domèstics quan són importunats, i també poden colpejar en les pates davanteres i mossegar.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Equus asinus}}		{{Commonscat\|Equus asinus}}

Jose2 en 15:57 30 abr 2025

2025-04-30T15:57:39Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:57 30 abr 2025
Llínea 10:		Llínea 10:
	Els rucs es varen adaptar per a viure en els màrgens dels deserts, i com a resultat d'això tenen característiques úniques entre els équits. Els ases salvages viuen separats uns d'uns atres al contrari que els cavalls i [[Zebra\|zebres]], que viuen en manades. Els rucs són capaços d'emetre rebuznos a un volum molt alt que els permet mantindre's en contacte a distàncies de fins a tres quilómetros. Les seues llargues orelles li servixen tant per a percebre millor els sons com per a poder dissipar millor la seua calor corporal.		Els rucs es varen adaptar per a viure en els màrgens dels deserts, i com a resultat d'això tenen característiques úniques entre els équits. Els ases salvages viuen separats uns d'uns atres al contrari que els cavalls i [[Zebra\|zebres]], que viuen en manades. Els rucs són capaços d'emetre rebuznos a un volum molt alt que els permet mantindre's en contacte a distàncies de fins a tres quilómetros. Les seues llargues orelles li servixen tant per a percebre millor els sons com per a poder dissipar millor la seua calor corporal.

	Es defenen donant forts coces en les seues pates trasseres, cosa que seguixen fent els domèstics quan són importunats, i també poden colpejar en les pates davanteres i mossegar.		Es defenen donant forts coces en les seues pates trasseres, cosa que seguixen fent els domèstics quan són importunats, i també poden colpejar en les pates davanteres i mossegar.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2 en 16:38 28 set 2024

2024-09-28T16:38:34Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:38 28 set 2024
Llínea 10:		Llínea 10:
	Els rucs es varen adaptar per a viure en els màrgens dels deserts, i com a resultat d'això tenen característiques úniques entre els équits. Els ases salvages viuen separats uns d'uns atres al contrari que els cavalls i [[Zebra\|zebres]], que viuen en manades. Els rucs són capaços d'emetre rebuznos a un volum molt alt que els permet mantindre's en contacte a distàncies de fins a tres quilómetros. Les seues llargues orelles li servixen tant per a percebre millor els sons com per a poder dissipar millor la seua calor corporal.		Els rucs es varen adaptar per a viure en els màrgens dels deserts, i com a resultat d'això tenen característiques úniques entre els équits. Els ases salvages viuen separats uns d'uns atres al contrari que els cavalls i [[Zebra\|zebres]], que viuen en manades. Els rucs són capaços d'emetre rebuznos a un volum molt alt que els permet mantindre's en contacte a distàncies de fins a tres quilómetros. Les seues llargues orelles li servixen tant per a percebre millor els sons com per a poder dissipar millor la seua calor corporal.

	Es defenen donant forts coces en les seues pates trasseres, cosa que seguixen fent els domèstics quan són importunats, i també poden colpejar en les pates davanteres i mossegar.		Es defenen donant forts coces en les seues pates trasseres, cosa que seguixen fent els domèstics quan són importunats, i també poden colpejar en les pates davanteres i mossegar.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Lluísm en 16:25 30 maig 2024

2024-05-30T16:25:12Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:25 30 maig 2024
Llínea 10:		Llínea 10:
	Els rucs es varen adaptar per a viure en els màrgens dels deserts, i com a resultat d'això tenen característiques úniques entre els équits. Els ases salvages viuen separats uns d'uns atres al contrari que els cavalls i [[Zebra\|zebres]], que viuen en manades. Els rucs són capaços d'emetre rebuznos a un volum molt alt que els permet mantindre's en contacte a distàncies de fins a tres quilómetros. Les seues llargues orelles li servixen tant per a percebre millor els sons com per a poder dissipar millor la seua calor corporal.		Els rucs es varen adaptar per a viure en els màrgens dels deserts, i com a resultat d'això tenen característiques úniques entre els équits. Els ases salvages viuen separats uns d'uns atres al contrari que els cavalls i [[Zebra\|zebres]], que viuen en manades. Els rucs són capaços d'emetre rebuznos a un volum molt alt que els permet mantindre's en contacte a distàncies de fins a tres quilómetros. Les seues llargues orelles li servixen tant per a percebre millor els sons com per a poder dissipar millor la seua calor corporal.

	Es defenen donant forts coces en les seues pates trasseres, cosa que seguixen fent els domèstics quan són importunats, i també poden colpejar en les pates davanteres i mossegar.		Es defenen donant forts coces en les seues pates trasseres, cosa que seguixen fent els domèstics quan són importunats, i també poden colpejar en les pates davanteres i mossegar.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Reval: /* Descripció */

2024-02-09T16:43:58Z

Descripció

← Revisió anterior		Revisió de 16:43 9 feb 2024
Llínea 4:		Llínea 4:

	== Descripció ==		== Descripció ==
	Varien considerablement de tamany. La majoria dels rucs domèstics tenen una talla que oscila entre 0,90 i 1,40 m fins a la creu, encara que hi ha varietats majors com les races andalusa-cordovesa, i zamorano-lleonesa (que pot superar els 1,60 m), i el ruc mamut (l'individu del qual més gran va aplegar a medir 1,73 m) o el ruc català (que aplega als 1,65 m). La coloració i llongitut del seu pèl també és molt variable. El seu color més habitual és el [[gris]] en tots els seus tons, aplegant fins al [[blanc]] i el [[negre]], i també són habituals les tonalitats ~~pardeas~~. A sovint tenen el pelage de tons més clars o blanc al voltant del morro, la zona periocular i la pancha, i en freqüència presenten dos franges obscures en forma de creu en la seua esquena. Less seus crines són més curtes que les dels cavalls, per lo que permaneixen encrespades en lloc de caure sobre el coll.		Varien considerablement de tamany. La majoria dels rucs domèstics tenen una talla que oscila entre 0,90 i 1,40 m fins a la creu, encara que hi ha varietats majors com les races andalusa-cordovesa, i zamorano-lleonesa (que pot superar els 1,60 m), i el ruc mamut (l'individu del qual més gran va aplegar a medir 1,73 m) o el ruc català (que aplega als 1,65 m). La coloració i llongitut del seu pèl també és molt variable. El seu color més habitual és el [[gris]] en tots els seus tons, aplegant fins al [[blanc]] i el [[negre]], i també són habituals les tonalitats pardes. A sovint tenen el pelage de tons més clars o blanc al voltant del morro, la zona periocular i la pancha, i en freqüència presenten dos franges obscures en forma de creu en la seua esquena. Less seus crines són més curtes que les dels cavalls, per lo que permaneixen encrespades en lloc de caure sobre el coll.

	Són més longeus que els cavalls, aplegant a viure fins als quaranta anys. Alcancen la madurea sexual entre els dos i els dos anys i mig. El apareament pot produir-se en qualsevol época de l'any, encara que generalment es produïx durant la primavera. La gestació dura entre dotze i catorze mesos, i produirà normalment una sola cria, rarament dos, que serà desmamada quan tinga entre sis i nou mesos.		Són més longeus que els cavalls, aplegant a viure fins als quaranta anys. Alcancen la madurea sexual entre els dos i els dos anys i mig. El apareament pot produir-se en qualsevol época de l'any, encara que generalment es produïx durant la primavera. La gestació dura entre dotze i catorze mesos, i produirà normalment una sola cria, rarament dos, que serà desmamada quan tinga entre sis i nou mesos.

Jose2: Pàgina nova, en el contingut: «Ase La '''somera''' és la femella de l'ase, ruc o burro (Equus africanus asinus) i é…»

2022-12-30T10:40:43Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Ase La '''somera''' és la femella de l'ase, ruc o burro (Equus africanus asinus) i é…»

Pàgina nova

[[File:Donkey_in_Clovelly,_North_Devon,_England.jpg|thumb|250px|Ase]]

La '''somera''' és la femella de l'[[ase]], ruc o burro (Equus africanus asinus) i és un animal domèstic de la família dels équits, més chicotet que el [[cavall]] i d'orelles més llargues i en els pèls del coll i la coa curts.

== Descripció ==
Varien considerablement de tamany. La majoria dels rucs domèstics tenen una talla que oscila entre 0,90 i 1,40 m fins a la creu, encara que hi ha varietats majors com les races andalusa-cordovesa, i zamorano-lleonesa (que pot superar els 1,60 m), i el ruc mamut (l'individu del qual més gran va aplegar a medir 1,73 m) o el ruc català (que aplega als 1,65 m). La coloració i llongitut del seu pèl també és molt variable. El seu color més habitual és el [[gris]] en tots els seus tons, aplegant fins al [[blanc]] i el [[negre]], i també són habituals les tonalitats pardeas. A sovint tenen el pelage de tons més clars o blanc al voltant del morro, la zona periocular i la pancha, i en freqüència presenten dos franges obscures en forma de creu en la seua esquena. Less seus crines són més curtes que les dels cavalls, per lo que permaneixen encrespades en lloc de caure sobre el coll.

Són més longeus que els cavalls, aplegant a viure fins als quaranta anys. Alcancen la madurea sexual entre els dos i els dos anys i mig. El apareament pot produir-se en qualsevol época de l'any, encara que generalment es produïx durant la primavera. La gestació dura entre dotze i catorze mesos, i produirà normalment una sola cria, rarament dos, que serà desmamada quan tinga entre sis i nou mesos.

Els rucs es varen adaptar per a viure en els màrgens dels deserts, i com a resultat d'això tenen característiques úniques entre els équits. Els ases salvages viuen separats uns d'uns atres al contrari que els cavalls i [[Zebra|zebres]], que viuen en manades. Els rucs són capaços d'emetre rebuznos a un volum molt alt que els permet mantindre's en contacte a distàncies de fins a tres quilómetros. Les seues llargues orelles li servixen tant per a percebre millor els sons com per a poder dissipar millor la seua calor corporal.

Es defenen donant forts coces en les seues pates trasseres, cosa que seguixen fent els domèstics quan són importunats, i també poden colpejar en les pates davanteres i mossegar.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Equus asinus}}
{{Wikispecies|Equus asinus}}
{{DGLV|Somera}}

[[Categoria:Biologia]]
[[Categoria:Animals]]
[[Categoria:Animals domèstics]]
[[Categoria:Vertebrats]]
[[Categoria:Mamífers]]