Sogorp - Historial de revisions

Xavier: /* Monuments religiosos */

2025-12-05T15:53:15Z

Monuments religiosos

← Revisió anterior		Revisió de 15:53 5 dec 2025
Llínea 66:		Llínea 66:
	=== Monuments religiosos ===		=== Monuments religiosos ===
	[[Image:Catedral segorbe.jpg\|thumb\|250px\|Catedral de Sogorp]]		[[Image:Catedral segorbe.jpg\|thumb\|250px\|Catedral de Sogorp]]
	* '''[[Catedral ~~Basílica~~ de Sogorp\|Catedral Basílica]] ''' Es va iniciar la seua construcció en el [[sigle XIII]] adossada a la muralla en estil gòtic de que a penes queden algunes restes en la frontera oest, voltes de creueria ocultes en algunes capelles, els murs mestres, el torrelló de Santa Bàrbara, la torre de les campanes i el claustre. Això és degut a la remodelació iniciada en l'any [[1791]] d’estil academiciste. És d’una sola nau, sense creuer ni cúpula, en capelles entre els contraforts. És destacable el claustre gòtic, de planta trapezoidal, obligat per l'irregularitat de la muralla a que s'adossa, ya que constituïx un dels eixemplars més rars, de gran atractiu en la seua senzillea.		* '''[[Catedral de Sogorp\|Catedral Basílica]]''' Es va iniciar la seua construcció en el [[sigle XIII]] adossada a la muralla en estil gòtic de que a penes queden algunes restes en la frontera oest, voltes de creueria ocultes en algunes capelles, els murs mestres, el torrelló de Santa Bàrbara, la torre de les campanes i el claustre. Això és degut a la remodelació iniciada en l'any [[1791]] d’estil academiciste. És d’una sola nau, sense creuer ni cúpula, en capelles entre els contraforts. És destacable el claustre gòtic, de planta trapezoidal, obligat per l'irregularitat de la muralla a que s'adossa, ya que constituïx un dels eixemplars més rars, de gran atractiu en la seua senzillea.

	* '''Museu catedralici''' Es troba instalat en el claustre alt, al que s'accedix per una escala del [[sigle XVIII]]. Destaca per la seua àmplia colecció de pintura gòtica valenciana sent la millor colecció despuix del museu de Belles Arts de [[Valéncia]]. A banda algunes obres soltes, cal destacar el conjunt de taules procedent de l'antic retaule major de la catedral, obra monumental eixida del taller de [[Vicent Macip]] entre els anys [[1525]] i [[1531]]. També és resenyable la mostra d’escultures, orfebreria i teixits, destacant en gran manera un relleu de la verge de la llet en marbre de Carrara de [[Donatello]]		* '''Museu catedralici''' Es troba instalat en el claustre alt, al que s'accedix per una escala del [[sigle XVIII]]. Destaca per la seua àmplia colecció de pintura gòtica valenciana sent la millor colecció despuix del museu de Belles Arts de [[Valéncia]]. A banda algunes obres soltes, cal destacar el conjunt de taules procedent de l'antic retaule major de la catedral, obra monumental eixida del taller de [[Vicent Macip]] entre els anys [[1525]] i [[1531]]. També és resenyable la mostra d’escultures, orfebreria i teixits, destacant en gran manera un relleu de la verge de la llet en marbre de Carrara de [[Donatello]]

Xavier: /* Política */

2025-12-05T15:51:39Z

Política

← Revisió anterior		Revisió de 15:51 5 dec 2025
Llínea 116:		Llínea 116:
	\| Alcalde_3 = Miguel Ángel González Sanchís (fins a 1989) / Luis Pedro Martín		\| Alcalde_3 = Miguel Ángel González Sanchís (fins a 1989) / Luis Pedro Martín
	\| Partit_3 = PSPV-PSOE / [[PR]]-CREMA		\| Partit_3 = PSPV-PSOE / [[PR]]-CREMA
	\| Alcalde_4 = Olga ~~Rar Plasència~~		\| Alcalde_4 = Olga Raro Plasencia
	\| Partit_4 = PSPV-PSOE		\| Partit_4 = PSPV-PSOE
	\| Alcalde_5 = Rafael Calvo ~~Calp~~		\| Alcalde_5 = Rafael Calvo Calpe
	\| Partit_5 = [[PP]]-[[CDS]]		\| Partit_5 = [[PP]]-[[CDS]]
	\| Alcalde_6 = Rafael Calvo ~~Calp~~		\| Alcalde_6 = Rafael Calvo Calpe
	\| Partit_6 = PP		\| Partit_6 = PP
	\| Alcalde_7 = Rafael Calvo ~~Calp~~		\| Alcalde_7 = Rafael Calvo Calpe
	\| Partit_7 = PP		\| Partit_7 = PP
	\| Alcalde_8 = Rafael Calvo ~~Calp~~		\| Alcalde_8 = Rafael Calvo Calpe
	\| Partit_8 = PP		\| Partit_8 = PP
	\| Alcalde_9 = Rafael Calvo ~~Calp~~		\| Alcalde_9 = Rafael Calvo Calpe
	\| Partit_9 = PP		\| Partit_9 = PP
	\| Alcalde_10 = José Rafael Magdalena Benedicto		\| Alcalde_10 = José Rafael Magdalena Benedicto

Xavier: /* Festes */

2025-12-05T15:48:33Z

Festes

← Revisió anterior		Revisió de 15:48 5 dec 2025
Llínea 101:		Llínea 101:

	== Festes ==		== Festes ==
			[[Archiu:Entrada toros Segorbe.jpg\|thumb\|L'entrada a l'altura de la Casa Garcerán.]]
	A lo llarc de l’any es produïxen cantitat d'actes festius en la població i pedanies. Entre ells destaquen les festes de barri com les de Sant Antoni Abat a finals de Giner, les festes típiques d’estiu dels barris de Sant Cristòfol, Sant Roc, Plaça de l'Àngel Custodi i les festes patronals de les pedanies de Peñalba i Villatorcas.		A lo llarc de l’any es produïxen cantitat d'actes festius en la població i pedanies. Entre ells destaquen les festes de barri com les de Sant Antoni Abat a finals de Giner, les festes típiques d’estiu dels barris de Sant Cristòfol, Sant Roc, Plaça de l'Àngel Custodi i les festes patronals de les pedanies de Peñalba i Villatorcas.

Xavier: /* Història */

2025-12-05T13:43:35Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 13:43 5 dec 2025
Llínea 25:		Llínea 25:
	A causa de la presència humana des de temps tan remots i la coincidència del nom ha segut identificada erròneament en la ciutat [[Iber\|ibera]] de [[Segóbriga]] nomenada per diversos autors clàssics com [[Estrabó]], [[Plini]] o [[Claudio Ptolemeu\|Ptolemeu]].		A causa de la presència humana des de temps tan remots i la coincidència del nom ha segut identificada erròneament en la ciutat [[Iber\|ibera]] de [[Segóbriga]] nomenada per diversos autors clàssics com [[Estrabó]], [[Plini]] o [[Claudio Ptolemeu\|Ptolemeu]].

	Despuix de ser part de la [[Hispània]] romana, i [[visigots\|visigoda]] el primer periodo d'esplendor de la ciutat arribà en la dominació [[Al-~~Ándalus~~\|musulmana]]. Despuix d'aumentar la seua importància estratègica arriba a ser la residència de [[Zayd Abu Saïd]], últim governador almohade de [[Valéncia]], desposseït del càrrec per [[Zayyan ibn Mardanish\|Zayyan]] qui es convertí en l'últim rei musulmà de la [[Taifa de Valéncia]], en [[1229]]. Zayd s'havia fet feudatari del rei aragonés [[Jaume I el Conquistador]] en [[1225]]. Despuix del seu exili en Sogorp, es ratificà el seu acort i Sogorp és utilisat com a base per a la següent conquista de Valéncia en l'any [[1238]].		Despuix de ser part de la [[Hispània]] romana, i [[visigots\|visigoda]] el primer periodo d'esplendor de la ciutat arribà en la dominació [[Al-Àndalus\|musulmana]]. Despuix d'aumentar la seua importància estratègica arriba a ser la residència de [[Zayd Abu Saïd]], últim governador almohade de [[Valéncia]], desposseït del càrrec per [[Zayyan ibn Mardanish\|Zayyan]] qui es convertí en l'últim rei musulmà de la [[Taifa de Valéncia]], en [[1229]]. Zayd s'havia fet feudatari del rei aragonés [[Jaume I el Conquistador]] en [[1225]]. Despuix del seu exili en Sogorp, es ratificà el seu acort i Sogorp és utilisat com a base per a la següent conquista de Valéncia en l'any [[1238]].

	Immediatament va ser nomenada [[diòcesis\|seu episcopal]] al traslladar-se a ella la que fins llavors havia estat en la vila terolana de [[Albarrasí]]. Això li va guanyar l'enemistat del bisbat de Valéncia, devent la Santa Seu dirimir la qüestió a l'acordar la fusió de les seus d’Albarrasí i Sogorp en l'any [[1259]].		Immediatament va ser nomenada [[diòcesis\|seu episcopal]] al traslladar-se a ella la que fins llavors havia estat en la vila terolana de [[Albarrasí]]. Això li va guanyar l'enemistat del bisbat de Valéncia, devent la Santa Seu dirimir la qüestió a l'acordar la fusió de les seus d’Albarrasí i Sogorp en l'any [[1259]].

Xavier: /* Història */

2025-12-05T13:42:50Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 13:42 5 dec 2025
Llínea 25:		Llínea 25:
	A causa de la presència humana des de temps tan remots i la coincidència del nom ha segut identificada erròneament en la ciutat [[Iber\|ibera]] de [[Segóbriga]] nomenada per diversos autors clàssics com [[Estrabó]], [[Plini]] o [[Claudio Ptolemeu\|Ptolemeu]].		A causa de la presència humana des de temps tan remots i la coincidència del nom ha segut identificada erròneament en la ciutat [[Iber\|ibera]] de [[Segóbriga]] nomenada per diversos autors clàssics com [[Estrabó]], [[Plini]] o [[Claudio Ptolemeu\|Ptolemeu]].

	Despuix de ser part de la [[Hispània]] romana, i [[visigoda]] el primer periodo d'esplendor de la ciutat arribà en la dominació [[Al-Ándalus\|musulmana]]. Despuix d'aumentar la seua importància estratègica arriba a ser la residència de [[Zayd Abu Saïd]], últim governador almohade de [[Valéncia]], desposseït del càrrec per [[Zayyan ibn Mardanish\|Zayyan]] qui es convertí en l'últim rei musulmà de la [[Taifa de Valéncia]], en [[1229]]. Zayd s'havia fet feudatari del rei aragonés [[Jaume I el Conquistador]] en [[1225]]. Despuix del seu exili en Sogorp, es ratificà el seu acort i Sogorp és utilisat com a base per a la següent conquista de Valéncia en l'any [[1238]].		Despuix de ser part de la [[Hispània]] romana, i [[visigots\|visigoda]] el primer periodo d'esplendor de la ciutat arribà en la dominació [[Al-Ándalus\|musulmana]]. Despuix d'aumentar la seua importància estratègica arriba a ser la residència de [[Zayd Abu Saïd]], últim governador almohade de [[Valéncia]], desposseït del càrrec per [[Zayyan ibn Mardanish\|Zayyan]] qui es convertí en l'últim rei musulmà de la [[Taifa de Valéncia]], en [[1229]]. Zayd s'havia fet feudatari del rei aragonés [[Jaume I el Conquistador]] en [[1225]]. Despuix del seu exili en Sogorp, es ratificà el seu acort i Sogorp és utilisat com a base per a la següent conquista de Valéncia en l'any [[1238]].

	Immediatament va ser nomenada [[diòcesis\|seu episcopal]] al traslladar-se a ella la que fins llavors havia estat en la vila terolana de [[Albarrasí]]. Això li va guanyar l'enemistat del bisbat de Valéncia, devent la Santa Seu dirimir la qüestió a l'acordar la fusió de les seus d’Albarrasí i Sogorp en l'any [[1259]].		Immediatament va ser nomenada [[diòcesis\|seu episcopal]] al traslladar-se a ella la que fins llavors havia estat en la vila terolana de [[Albarrasí]]. Això li va guanyar l'enemistat del bisbat de Valéncia, devent la Santa Seu dirimir la qüestió a l'acordar la fusió de les seus d’Albarrasí i Sogorp en l'any [[1259]].

Xavier: /* Localitats llimítrofes */

2025-12-05T13:41:16Z

Localitats llimítrofes

← Revisió anterior		Revisió de 13:41 5 dec 2025
Llínea 14:		Llínea 14:

	=== Localitats llimítrofes ===		=== Localitats llimítrofes ===
	[[Altura (Alt Palància)\|Altura]], [[Castellnou]], [[Xeldo]], [[Xérica]], [[Navaixes]], [[Soneixa]], [[Sot de Ferrer]] i [[el Vall ~~d’Almonesir~~]] en la [[província de Castelló]] i [[Alfara d'Algímia]], [[Algar del Palància]], [[Algímia d'Alfara]], [[Gàtova]], [[Serra]] i [[Torres Torres]] en la [[província de Valéncia]].		[[Altura (Alt Palància)\|Altura]], [[Castellnou]], [[Xeldo]], [[Xérica]], [[Navaixes]], [[Soneixa]], [[Sot de Ferrer]] i [[La Vall d'Almonesir]] en la [[província de Castelló]] i [[Alfara d'Algímia]], [[Algar del Palància]], [[Algímia d'Alfara]], [[Gàtova]], [[Serra]] i [[Torres Torres]] en la [[província de Valéncia]].

	=== Accessos ===		=== Accessos ===

Xavier: /* Localitats llimítrofes */

2025-12-05T13:39:40Z

Localitats llimítrofes

← Revisió anterior		Revisió de 13:39 5 dec 2025
Llínea 14:		Llínea 14:

	=== Localitats llimítrofes ===		=== Localitats llimítrofes ===
	[[Altura (Alt Palància)\|Altura]], [[Castellnou]], [[Xeldo]], [[Xérica]], [[Navaixes]], [[Soneixa]], [[Sot de Ferrer]] i [[el Vall d’Almonesir]] en la [[província de Castelló]] i [[Alfara d'Algímia]], [[Algar del ~~Palància de~~ Palància]], [[Algímia d'Alfara]], [[Gàtova]], [[Serra]] i [[Torres Torres]] en la [[província de Valéncia]].		[[Altura (Alt Palància)\|Altura]], [[Castellnou]], [[Xeldo]], [[Xérica]], [[Navaixes]], [[Soneixa]], [[Sot de Ferrer]] i [[el Vall d’Almonesir]] en la [[província de Castelló]] i [[Alfara d'Algímia]], [[Algar del Palància]], [[Algímia d'Alfara]], [[Gàtova]], [[Serra]] i [[Torres Torres]] en la [[província de Valéncia]].

	=== Accessos ===		=== Accessos ===

Xavier: /* Festes */

2025-12-05T13:36:57Z

Festes

← Revisió anterior		Revisió de 13:36 5 dec 2025
Llínea 103:		Llínea 103:
	A lo llarc de l’any es produïxen cantitat d'actes festius en la població i pedanies. Entre ells destaquen les festes de barri com les de Sant Antoni Abat a finals de Giner, les festes típiques d’estiu dels barris de Sant Cristòfol, Sant Roc, Plaça de l'Àngel Custodi i les festes patronals de les pedanies de Peñalba i Villatorcas.		A lo llarc de l’any es produïxen cantitat d'actes festius en la població i pedanies. Entre ells destaquen les festes de barri com les de Sant Antoni Abat a finals de Giner, les festes típiques d’estiu dels barris de Sant Cristòfol, Sant Roc, Plaça de l'Àngel Custodi i les festes patronals de les pedanies de Peñalba i Villatorcas.

	Actes festius més nous com les [[falles]] de Sant Josep i la fira migeval es consoliden any darrere any atraent cada vegada a més públic. En [[decembre]] i en el transcurs del pont de l'Immaculada se celebra la fira de l'Immaculada en la que un gran mercat ambulant i numeroses atraccions infantils fan les delícies de que ~~venen~~ a visitar-la.		Actes festius més nous com les [[falles]] de Sant Josep i la fira migeval es consoliden any darrere any atraent cada vegada a més públic. En [[decembre]] i en el transcurs del pont de l'Immaculada se celebra la fira de l'Immaculada, coneguda també com Fira de la Puríssima, en la que un gran mercat ambulant i numeroses atraccions infantils fan les delícies dels que van a visitar-la.

	No obstant això les festes més celebres de Sogorp són les Patronals, celebrades a partir de ~~l’últim~~ dissabte d’[[agost]] comprenent les dos semanes següents. Les dites festes se celebren en honor a la Mare de Deu en la seua triple advocació de l'Esperança, el Loreto i la [[Cova Santa]]. Les festes es dividixen en dos parts: la primera semana se centra en els actes religiosos, sent declarada Festa ~~d’Interés turístic~~ Nacional, coincidint el seu començament sempre l'últim dissabte d'agost. Durant la segona semana destaca la [[entrada de bous i cavalls]] declarada ~~festa~~ d'Interés Turístic Internacional.		No obstant això les festes més celebres de Sogorp són les Patronals, celebrades a partir de l'últim dissabte d'[[agost]] comprenent les dos semanes següents. Les dites festes se celebren en honor a la Mare de Deu en la seua triple advocació de l'Esperança, el Loreto i la [[Cova Santa]]. Les festes es dividixen en dos parts: la primera semana se centra en els actes religiosos, sent declarada Festa d'Interés Turístic Nacional, coincidint el seu començament sempre l'últim dissabte d'agost. Durant la segona semana destaca l'[[entrada de bous i cavalls]] declarada Festa d'Interés Turístic Internacional.

	== Política ==		== Política ==

Lluísm en 08:16 7 nov 2025

2025-11-07T08:16:35Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:16 7 nov 2025
Llínea 153:		Llínea 153:
	== Vore també ==		== Vore també ==
	* [[Anex:Municipis de la província de Castelló]]		* [[Anex:Municipis de la província de Castelló]]

	== Referències ==		== Referències ==
	{{listaref}}		{{listaref}}

Valencian: Text reemplaça - 'Algar' a 'Algar del Palància'

2025-08-18T15:41:31Z

Text reemplaça - 'Algar' a 'Algar del Palància'

← Revisió anterior		Revisió de 15:41 18 ago 2025
Llínea 14:		Llínea 14:

	=== Localitats llimítrofes ===		=== Localitats llimítrofes ===
	[[Altura (Alt Palància)\|Altura]], [[Castellnou]], [[Xeldo]], [[Xérica]], [[Navaixes]], [[Soneixa]], [[Sot de Ferrer]] i [[el Vall d’Almonesir]] en la [[província de Castelló]] i [[Alfara d'Algímia]], [[Algar de Palància]], [[Algímia d'Alfara]], [[Gàtova]], [[Serra]] i [[Torres Torres]] en la [[província de Valéncia]].		[[Altura (Alt Palància)\|Altura]], [[Castellnou]], [[Xeldo]], [[Xérica]], [[Navaixes]], [[Soneixa]], [[Sot de Ferrer]] i [[el Vall d’Almonesir]] en la [[província de Castelló]] i [[Alfara d'Algímia]], [[Algar del Palància de Palància]], [[Algímia d'Alfara]], [[Gàtova]], [[Serra]] i [[Torres Torres]] en la [[província de Valéncia]].

	=== Accessos ===		=== Accessos ===

← Revisió anterior		Revisió de 13:43 5 dec 2025
Llínea 25:		Llínea 25:
	A causa de la presència humana des de temps tan remots i la coincidència del nom ha segut identificada erròneament en la ciutat [[Iber\|ibera]] de [[Segóbriga]] nomenada per diversos autors clàssics com [[Estrabó]], [[Plini]] o [[Claudio Ptolemeu\|Ptolemeu]].		A causa de la presència humana des de temps tan remots i la coincidència del nom ha segut identificada erròneament en la ciutat [[Iber\|ibera]] de [[Segóbriga]] nomenada per diversos autors clàssics com [[Estrabó]], [[Plini]] o [[Claudio Ptolemeu\|Ptolemeu]].

	Despuix de ser part de la [[Hispània]] romana, i [[visigots\|visigoda]] el primer periodo d'esplendor de la ciutat arribà en la dominació [[Al-~~Ándalus~~\|musulmana]]. Despuix d'aumentar la seua importància estratègica arriba a ser la residència de [[Zayd Abu Saïd]], últim governador almohade de [[Valéncia]], desposseït del càrrec per [[Zayyan ibn Mardanish\|Zayyan]] qui es convertí en l'últim rei musulmà de la [[Taifa de Valéncia]], en [[1229]]. Zayd s'havia fet feudatari del rei aragonés [[Jaume I el Conquistador]] en [[1225]]. Despuix del seu exili en Sogorp, es ratificà el seu acort i Sogorp és utilisat com a base per a la següent conquista de Valéncia en l'any [[1238]].		Despuix de ser part de la [[Hispània]] romana, i [[visigots\|visigoda]] el primer periodo d'esplendor de la ciutat arribà en la dominació [[Al-Àndalus\|musulmana]]. Despuix d'aumentar la seua importància estratègica arriba a ser la residència de [[Zayd Abu Saïd]], últim governador almohade de [[Valéncia]], desposseït del càrrec per [[Zayyan ibn Mardanish\|Zayyan]] qui es convertí en l'últim rei musulmà de la [[Taifa de Valéncia]], en [[1229]]. Zayd s'havia fet feudatari del rei aragonés [[Jaume I el Conquistador]] en [[1225]]. Despuix del seu exili en Sogorp, es ratificà el seu acort i Sogorp és utilisat com a base per a la següent conquista de Valéncia en l'any [[1238]].

	Immediatament va ser nomenada [[diòcesis\|seu episcopal]] al traslladar-se a ella la que fins llavors havia estat en la vila terolana de [[Albarrasí]]. Això li va guanyar l'enemistat del bisbat de Valéncia, devent la Santa Seu dirimir la qüestió a l'acordar la fusió de les seus d’Albarrasí i Sogorp en l'any [[1259]].		Immediatament va ser nomenada [[diòcesis\|seu episcopal]] al traslladar-se a ella la que fins llavors havia estat en la vila terolana de [[Albarrasí]]. Això li va guanyar l'enemistat del bisbat de Valéncia, devent la Santa Seu dirimir la qüestió a l'acordar la fusió de les seus d’Albarrasí i Sogorp en l'any [[1259]].

← Revisió anterior		Revisió de 13:42 5 dec 2025
Llínea 25:		Llínea 25:
	A causa de la presència humana des de temps tan remots i la coincidència del nom ha segut identificada erròneament en la ciutat [[Iber\|ibera]] de [[Segóbriga]] nomenada per diversos autors clàssics com [[Estrabó]], [[Plini]] o [[Claudio Ptolemeu\|Ptolemeu]].		A causa de la presència humana des de temps tan remots i la coincidència del nom ha segut identificada erròneament en la ciutat [[Iber\|ibera]] de [[Segóbriga]] nomenada per diversos autors clàssics com [[Estrabó]], [[Plini]] o [[Claudio Ptolemeu\|Ptolemeu]].

	Despuix de ser part de la [[Hispània]] romana, i [[visigoda]] el primer periodo d'esplendor de la ciutat arribà en la dominació [[Al-Ándalus\|musulmana]]. Despuix d'aumentar la seua importància estratègica arriba a ser la residència de [[Zayd Abu Saïd]], últim governador almohade de [[Valéncia]], desposseït del càrrec per [[Zayyan ibn Mardanish\|Zayyan]] qui es convertí en l'últim rei musulmà de la [[Taifa de Valéncia]], en [[1229]]. Zayd s'havia fet feudatari del rei aragonés [[Jaume I el Conquistador]] en [[1225]]. Despuix del seu exili en Sogorp, es ratificà el seu acort i Sogorp és utilisat com a base per a la següent conquista de Valéncia en l'any [[1238]].		Despuix de ser part de la [[Hispània]] romana, i [[visigots\|visigoda]] el primer periodo d'esplendor de la ciutat arribà en la dominació [[Al-Ándalus\|musulmana]]. Despuix d'aumentar la seua importància estratègica arriba a ser la residència de [[Zayd Abu Saïd]], últim governador almohade de [[Valéncia]], desposseït del càrrec per [[Zayyan ibn Mardanish\|Zayyan]] qui es convertí en l'últim rei musulmà de la [[Taifa de Valéncia]], en [[1229]]. Zayd s'havia fet feudatari del rei aragonés [[Jaume I el Conquistador]] en [[1225]]. Despuix del seu exili en Sogorp, es ratificà el seu acort i Sogorp és utilisat com a base per a la següent conquista de Valéncia en l'any [[1238]].

	Immediatament va ser nomenada [[diòcesis\|seu episcopal]] al traslladar-se a ella la que fins llavors havia estat en la vila terolana de [[Albarrasí]]. Això li va guanyar l'enemistat del bisbat de Valéncia, devent la Santa Seu dirimir la qüestió a l'acordar la fusió de les seus d’Albarrasí i Sogorp en l'any [[1259]].		Immediatament va ser nomenada [[diòcesis\|seu episcopal]] al traslladar-se a ella la que fins llavors havia estat en la vila terolana de [[Albarrasí]]. Això li va guanyar l'enemistat del bisbat de Valéncia, devent la Santa Seu dirimir la qüestió a l'acordar la fusió de les seus d’Albarrasí i Sogorp en l'any [[1259]].