Socarrat - Historial de revisions

Alacanti: /* Enllaços externs */

2022-09-28T23:09:34Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 23:09 28 set 2022
Llínea 31:		Llínea 31:
	{{DGLV\|Socarrat}}		{{DGLV\|Socarrat}}
	* [http://run.unl.pt/handle/10362/6348 "Els socarrats valencians, estudis de caracterisació i tècniques de neteja", per Luís Miguel Faria Soares Pinho da Silva, en RUN (''Repositorio Universidade Nova de Lisboa'')]		* [http://run.unl.pt/handle/10362/6348 "Els socarrats valencians, estudis de caracterisació i tècniques de neteja", per Luís Miguel Faria Soares Pinho da Silva, en RUN (''Repositorio Universidade Nova de Lisboa'')]
	* [http://www.uv.es/lablaser/archivo/Documents/Informe.pdf Anàlisis d'un ''socarrat'' per la Unitat d'Arqueometria de l'Institut de Ciència dels Materials de l'Universitat de Valéncia]		* [http://www.uv.es/lablaser/archivo/Documents/Informe.pdf Anàlisis d'un ''socarrat'' per l'Unitat d'Arqueometria de l'Institut de Ciència dels Materials de l'Universitat de Valéncia]

	[[Categoria:Art Valencià]]		[[Categoria:Art Valencià]]

Alacanti: /* Enllaços externs */

2022-09-28T23:08:08Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 23:08 28 set 2022
Llínea 30:		Llínea 30:
	{{Commonscat\|Socarrat}}		{{Commonscat\|Socarrat}}
	{{DGLV\|Socarrat}}		{{DGLV\|Socarrat}}
			* [http://run.unl.pt/handle/10362/6348 "Els socarrats valencians, estudis de caracterisació i tècniques de neteja", per Luís Miguel Faria Soares Pinho da Silva, en RUN (''Repositorio Universidade Nova de Lisboa'')]
			* [http://www.uv.es/lablaser/archivo/Documents/Informe.pdf Anàlisis d'un ''socarrat'' per la Unitat d'Arqueometria de l'Institut de Ciència dels Materials de l'Universitat de Valéncia]

	[[Categoria:Art Valencià]]		[[Categoria:Art Valencià]]

Alacanti: /* Enllaços externs */

2022-09-28T23:05:33Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 23:05 28 set 2022
Llínea 28:		Llínea 28:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|Socarrat}}
	* [socarrat Socarrat ~~- [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] - [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV)]~~		{{DGLV\|Socarrat}}

	[[Categoria:Art Valencià]]		[[Categoria:Art Valencià]]

Alacanti: Text reemplaça - 'https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=' a ''

2022-09-28T22:56:57Z

Text reemplaça - 'https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=' a ''

← Revisió anterior		Revisió de 22:56 28 set 2022
Llínea 29:		Llínea 29:
	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

	* [~~https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=~~socarrat Socarrat - [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] - [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV)]		* [socarrat Socarrat - [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] - [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV)]

	[[Categoria:Art Valencià]]		[[Categoria:Art Valencià]]

Valencian: Text reemplaça - 'confluixen ' a 'confluïxen '

2022-06-03T20:06:44Z

Text reemplaça - 'confluixen ' a 'confluïxen '

← Revisió anterior		Revisió de 20:06 3 jun 2022
Llínea 7:		Llínea 7:
	Els '''socarrats''' com l'autèntica ceràmica tradicional migeval del [[Regne de Valéncia]]. Sense dubte, les peces de ceràmica més representatives de l'història de la ceràmica valenciana de l'[[Edat Mija]] foren les llosetes o plaques de fanc decorades tant en forma de socarrat o de rajoletes o taulellets vidriats. Estos anaven destinats a cobrir les entrevigues dels sostres, constituint una solució molt vistosa i prou més barata que el treginat de [[fusta]].		Els '''socarrats''' com l'autèntica ceràmica tradicional migeval del [[Regne de Valéncia]]. Sense dubte, les peces de ceràmica més representatives de l'història de la ceràmica valenciana de l'[[Edat Mija]] foren les llosetes o plaques de fanc decorades tant en forma de socarrat o de rajoletes o taulellets vidriats. Estos anaven destinats a cobrir les entrevigues dels sostres, constituint una solució molt vistosa i prou més barata que el treginat de [[fusta]].

	Encara que la seua moda fon efimera, puix se fixa a finals del [[sigle XIV]] i no aplega a la segona mitat del [[sigle XVI]], el seu moment de major auge fon en la segona mitat del [[sigle XV]]. En ells ~~confluixen~~ les dos cultures que en aquella época de nostra rica història feren de les terres mediterranees una font viva de creació artística. Per tant el port de [[Valéncia]] va a tindre una de les seues principals activitats en l'exportació de terrissa blava i rossejada de [[Manises]] aixina com de socarrats, baldoses per als sols i taulellets decorats per als socols de les parets.		Encara que la seua moda fon efimera, puix se fixa a finals del [[sigle XIV]] i no aplega a la segona mitat del [[sigle XVI]], el seu moment de major auge fon en la segona mitat del [[sigle XV]]. En ells confluïxen les dos cultures que en aquella época de nostra rica història feren de les terres mediterranees una font viva de creació artística. Per tant el port de [[Valéncia]] va a tindre una de les seues principals activitats en l'exportació de terrissa blava i rossejada de [[Manises]] aixina com de socarrats, baldoses per als sols i taulellets decorats per als socols de les parets.

	La producció de ceràmica Gotic-Mudejar, en la que trobem les manufactures dels taulellets socarrats i els blaus i verts vidriats s'ubica en la vila de Manises, a on els moriscs instalaren els seus tallers fora de les muralles, en la zona que hui se coneix com barri d'obradors. Estos són els ultims seigles de la convivencia de les cultures islàmica i cristiana. Els dirigents islamics resistiren tenaçment des del [[sigle XI]] pero les seues disputes internes i l'alvanç de les tropes cristianes minaren el seu imperi. El desig dels [[Reis Catòlics]] unificar els seus subdits mediant l'unitat religiosa caigué, més tart, sobre les esquenes de la població musulmana. En Manises si be en els primers temps de la [[Reconquista]] els [[morisc\|moriscs]] degueren formar barri abanda, més tart la convivencia mutua, l'intercanvi comercial i la participació d'herències sembla que foren mesclant la seua població en la cristiana.		La producció de ceràmica Gotic-Mudejar, en la que trobem les manufactures dels taulellets socarrats i els blaus i verts vidriats s'ubica en la vila de Manises, a on els moriscs instalaren els seus tallers fora de les muralles, en la zona que hui se coneix com barri d'obradors. Estos són els ultims seigles de la convivencia de les cultures islàmica i cristiana. Els dirigents islamics resistiren tenaçment des del [[sigle XI]] pero les seues disputes internes i l'alvanç de les tropes cristianes minaren el seu imperi. El desig dels [[Reis Catòlics]] unificar els seus subdits mediant l'unitat religiosa caigué, més tart, sobre les esquenes de la població musulmana. En Manises si be en els primers temps de la [[Reconquista]] els [[morisc\|moriscs]] degueren formar barri abanda, més tart la convivencia mutua, l'intercanvi comercial i la participació d'herències sembla que foren mesclant la seua població en la cristiana.

Valencian: Text reemplaça - ' de el' a ' del'

2021-11-30T02:00:44Z

Text reemplaça - ' de el' a ' del'

← Revisió anterior		Revisió de 02:00 30 nov 2021
Llínea 9:		Llínea 9:
	Encara que la seua moda fon efimera, puix se fixa a finals del [[sigle XIV]] i no aplega a la segona mitat del [[sigle XVI]], el seu moment de major auge fon en la segona mitat del [[sigle XV]]. En ells confluixen les dos cultures que en aquella época de nostra rica història feren de les terres mediterranees una font viva de creació artística. Per tant el port de [[Valéncia]] va a tindre una de les seues principals activitats en l'exportació de terrissa blava i rossejada de [[Manises]] aixina com de socarrats, baldoses per als sols i taulellets decorats per als socols de les parets.		Encara que la seua moda fon efimera, puix se fixa a finals del [[sigle XIV]] i no aplega a la segona mitat del [[sigle XVI]], el seu moment de major auge fon en la segona mitat del [[sigle XV]]. En ells confluixen les dos cultures que en aquella época de nostra rica història feren de les terres mediterranees una font viva de creació artística. Per tant el port de [[Valéncia]] va a tindre una de les seues principals activitats en l'exportació de terrissa blava i rossejada de [[Manises]] aixina com de socarrats, baldoses per als sols i taulellets decorats per als socols de les parets.

	La producció de ceràmica Gotic-Mudejar, en la que trobem les manufactures dels taulellets socarrats i els blaus i verts vidriats s'ubica en la vila de Manises, a on els moriscs instalaren els seus tallers fora de les muralles, en la zona que hui se coneix com barri d'obradors. Estos són els ultims seigles de la convivencia de les cultures islàmica i cristiana. Els dirigents islamics resistiren tenaçment des ~~de el~~ [[sigle XI]] pero les seues disputes internes i l'alvanç de les tropes cristianes minaren el seu imperi. El desig dels [[Reis Catòlics]] unificar els seus subdits mediant l'unitat religiosa caigué, més tart, sobre les esquenes de la població musulmana. En Manises si be en els primers temps de la [[Reconquista]] els [[morisc\|moriscs]] degueren formar barri abanda, més tart la convivencia mutua, l'intercanvi comercial i la participació d'herències sembla que foren mesclant la seua població en la cristiana.		La producció de ceràmica Gotic-Mudejar, en la que trobem les manufactures dels taulellets socarrats i els blaus i verts vidriats s'ubica en la vila de Manises, a on els moriscs instalaren els seus tallers fora de les muralles, en la zona que hui se coneix com barri d'obradors. Estos són els ultims seigles de la convivencia de les cultures islàmica i cristiana. Els dirigents islamics resistiren tenaçment des del [[sigle XI]] pero les seues disputes internes i l'alvanç de les tropes cristianes minaren el seu imperi. El desig dels [[Reis Catòlics]] unificar els seus subdits mediant l'unitat religiosa caigué, més tart, sobre les esquenes de la població musulmana. En Manises si be en els primers temps de la [[Reconquista]] els [[morisc\|moriscs]] degueren formar barri abanda, més tart la convivencia mutua, l'intercanvi comercial i la participació d'herències sembla que foren mesclant la seua població en la cristiana.

	== Atres accepcions ==		== Atres accepcions ==

Jose2 en 10:59 29 ago 2021

2021-08-29T10:59:21Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:59 29 ago 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
			[[File:Socarrat con dama (Paterna, Valencia, Spain).jpg\|thumb\|250px\|Socarrat de "Dama de [[Paterna]]", [[Museu Nacional de Ceràmica Gonzàlez Martí]]]]

	El '''socarrat''' és una placa de fanc cuit, esmaltat en [[blanc]] i decorat generalment en tons rogencs o amarronacs i negrencs, destinat a colocar-se entre voltons, en sostres i ales d'edificis. És una peça d'orige migeval. En els socarrats se donen tres tipos bàsics de representació simbòlica: religiosa, magica i social.		El '''socarrat''' és una placa de fanc cuit, esmaltat en [[blanc]] i decorat generalment en tons rogencs o amarronacs i negrencs, destinat a colocar-se entre voltons, en sostres i ales d'edificis. És una peça d'orige migeval. En els socarrats se donen tres tipos bàsics de representació simbòlica: religiosa, magica i social.

Xavier: /* Enllaços externs */

2021-08-29T10:29:46Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 10:29 29 ago 2021
Llínea 32:		Llínea 32:
	[[Categoria:Escultura valenciana]]		[[Categoria:Escultura valenciana]]
	[[Categoria:Pintura Valenciana]]		[[Categoria:Pintura Valenciana]]
	[[Categoria:Cultura ~~valenciana~~]]		[[Categoria:Cultura Valenciana]]

Xavier en 10:29 29 ago 2021

2021-08-29T10:29:35Z

@@ Llínea 9: / Llínea 9: @@
 La producció de ceràmica Gotic-Mudejar, en la que trobem les manufactures dels taulellets socarrats i els blaus i verts vidriats s'ubica en la vila de Manises, a on els moriscs instalaren els seus tallers fora de les muralles, en la zona que hui se coneix com barri d'obradors. Estos són els ultims seigles de la convivencia de les cultures islàmica i cristiana. Els dirigents islamics resistiren tenaçment des de el [[sigle XI]] pero les seues disputes internes i l'alvanç de les tropes cristianes minaren el seu imperi. El desig dels [[Reis Catòlics]] unificar els seus subdits mediant l'unitat religiosa caigué, més tart, sobre les esquenes de la població musulmana. En Manises si be en els primers temps de la [[Reconquista]] els [[morisc|moriscs]] degueren formar barri abanda, més tart la convivencia mutua, l'intercanvi comercial i la participació d'herències sembla que foren mesclant la seua població en la cristiana.
 [[Categoria:Art Valencià]]
 [[Categoria:Escultura valenciana]]
 [[Categoria:Pintura Valenciana]]

Jose2 en 20:33 18 gin 2018

2018-01-18T20:33:20Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:33 18 gin 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''socarrat''' és una placa de fanc cuit, esmaltat en [[blanc]] i decorat generalment en tons rogencs o amarronacs i negrencs, destinat a colocar-se entre voltons, en sostres i ales d'edificis. Es una peça d'orige migeval. En els socarrats se donen tres tipos bàsics de representació simbòlica: religiosa, magica i social.		El '''socarrat''' és una placa de fanc cuit, esmaltat en [[blanc]] i decorat generalment en tons rogencs o amarronacs i negrencs, destinat a colocar-se entre voltons, en sostres i ales d'edificis. És una peça d'orige migeval. En els socarrats se donen tres tipos bàsics de representació simbòlica: religiosa, magica i social.

	Entre les primeres estan els encreuaments, signes i llegendes sagrades, com els versiculs coranics de l'ala de la [[mesquita]] de la Xara en [[Valldigna]]. La segona, la vertent màgica, queda presentada per les mans de Fatima, barcos, torres i animals o figures quimeriques com el "Butoni", mònstruo habitual en el bestiari valencià. Les escenes cortesanes i satíriques, i en especial l'us de símbols heràldics, engrossen el capítul de la representació social. Més allà de la decoració arquitectònica, s'utilisaren socarrats en proclames públiques, com en el cas de l'edicte de lleva de [[1513]], per a reclutar soldats, del duc de [[Sogorp]].		Entre les primeres estan els encreuaments, signes i llegendes sagrades, com els versiculs coranics de l'ala de la [[mesquita]] de la Xara en [[Valldigna]]. La segona, la vertent màgica, queda presentada per les mans de Fatima, barcos, torres i animals o figures quimeriques com el "Butoni", mònstruo habitual en el bestiari valencià. Les escenes cortesanes i satíriques, i en especial l'us de símbols heràldics, engrossen el capítul de la representació social. Més allà de la decoració arquitectònica, s'utilisaren socarrats en proclames públiques, com en el cas de l'edicte de lleva de l'any [[1513]], per a reclutar soldats, del duc de [[Sogorp]].

	Els '''socarrats''' com l'autèntica ceràmica tradicional migeval del [[Regne de Valéncia]].Sense dubte, les peces de ceràmica més representatives de l'història de la ceràmica valenciana de l'[[Edat Mija]] foren les llosetes o plaques de fanc decorades tant en forma de socarrat o de rajoletes o taulellets vidriats. Estos anaven destinats a cobrir les entrevigues dels sostres, constituint una solució molt vistosa i prou més barata que el treginat de [[fusta]].		Els '''socarrats''' com l'autèntica ceràmica tradicional migeval del [[Regne de Valéncia]]. Sense dubte, les peces de ceràmica més representatives de l'història de la ceràmica valenciana de l'[[Edat Mija]] foren les llosetes o plaques de fanc decorades tant en forma de socarrat o de rajoletes o taulellets vidriats. Estos anaven destinats a cobrir les entrevigues dels sostres, constituint una solució molt vistosa i prou més barata que el treginat de [[fusta]].

	Encara que la seua moda fon efimera, puix se fixa a ~~fins~~ del [[sigle XIV]] i no aplega a la segona mitat del [[sigle XVI]], el seu moment de major auge fon en la segona mitat del [[sigle XV]] . En ells confluixen les dos cultures que en aquella época de nostra rica història feren de les terres mediterranees una font viva de creació artística. Per tant el port de [[Valéncia]] va a tindre una de les seues principals activitats en l'exportació de terrissa blava i rossejada de Manises aixina com de socarrats, baldoses per als sols i taulellets decorats per als socols de les parets.		Encara que la seua moda fon efimera, puix se fixa a finals del [[sigle XIV]] i no aplega a la segona mitat del [[sigle XVI]], el seu moment de major auge fon en la segona mitat del [[sigle XV]]. En ells confluixen les dos cultures que en aquella época de nostra rica història feren de les terres mediterranees una font viva de creació artística. Per tant el port de [[Valéncia]] va a tindre una de les seues principals activitats en l'exportació de terrissa blava i rossejada de [[Manises]] aixina com de socarrats, baldoses per als sols i taulellets decorats per als socols de les parets.

	La producció de ceràmica Gotic-Mudejar, en la que trobem les manufactures dels taulellets socarrats i els blaus i verts vidriats s'ubica en la vila de [[Manises]], a on els moriscs instalaren els seus tallers fora de les muralles, en la zona que hui se coneix com barri d'obradors. Estos són els ultims seigles de la convivencia de les cultures islàmica i cristiana. Els dirigents islamics resistiren tenaçment des de el [[sigle XI]] pero les seues disputes internes i l'alvanç de les tropes cristianes minaren el seu imperi. El desig dels [[Reis Catòlics]] unificar els seus subdits mediant l'unitat religiosa caigué, més tart, sobre les esquenes de la ~~poblacio~~ musulmana. En Manises si be en els primers temps de la [[Reconquista]] els [[morisc\|moriscs]] degueren formar barri abanda, més tart la convivencia mutua, l'intercanvi comercial i la ~~participacio~~ d'herències sembla que foren mesclant la seua població en la cristiana.		La producció de ceràmica Gotic-Mudejar, en la que trobem les manufactures dels taulellets socarrats i els blaus i verts vidriats s'ubica en la vila de Manises, a on els moriscs instalaren els seus tallers fora de les muralles, en la zona que hui se coneix com barri d'obradors. Estos són els ultims seigles de la convivencia de les cultures islàmica i cristiana. Els dirigents islamics resistiren tenaçment des de el [[sigle XI]] pero les seues disputes internes i l'alvanç de les tropes cristianes minaren el seu imperi. El desig dels [[Reis Catòlics]] unificar els seus subdits mediant l'unitat religiosa caigué, més tart, sobre les esquenes de la població musulmana. En Manises si be en els primers temps de la [[Reconquista]] els [[morisc\|moriscs]] degueren formar barri abanda, més tart la convivencia mutua, l'intercanvi comercial i la participació d'herències sembla que foren mesclant la seua població en la cristiana.