Sitta europaea - Historial de revisions

Admin: Text reemplaça - 'd'cria' a 'de cria'

2026-07-07T17:00:42Z

Text reemplaça - 'd'cria' a 'de cria'

← Revisió anterior		Revisió de 17:00 7 jul 2026
Llínea 6:		Llínea 6:
	L'au també té una llínea ocular negra i presenta [[dimorfisme sexual]]: el color del macho és més pronunciat que el de la femella. És un pardal sorollós i en el seu variat repertori emet diferents tipos de vores, com ''vuih, vuih, vuih, vuih'', …, i, en cas d'excitació o alarma, una llarga série de forts sons continus, ''tuit'', en ràpides repeticions. Com uns atres de la seua família, és molt àgil en trepar pels troncs dels arbres; en descendir, a voltes, ho fa cap avall.		L'au també té una llínea ocular negra i presenta [[dimorfisme sexual]]: el color del macho és més pronunciat que el de la femella. És un pardal sorollós i en el seu variat repertori emet diferents tipos de vores, com ''vuih, vuih, vuih, vuih'', …, i, en cas d'excitació o alarma, una llarga série de forts sons continus, ''tuit'', en ràpides repeticions. Com uns atres de la seua família, és molt àgil en trepar pels troncs dels arbres; en descendir, a voltes, ho fa cap avall.

	L'espècie s'alimenta principalment d'[[insecte]]s, davant tot [[oruga (larva)\|oruga]]s i [[escarabat]]s que troba en els [[tronc (botànica)\|tronc]]s i [[branca]]s dels arbres. En autumne i hivern, la seua dieta es complementa en [[fruta]]s i [[llavor]]s seques, com les del [[Cedrus\|cedre]]. L'espècie pot visitar els [[comedero]]s d'aus i és freqüent que almagasene reserves d'aliments en llocs amagats, per eixemple, llavors en fissures de la corfa dels arbres. Durant la temporada d'cria viu en parella; fan el seu niu en buits dels arbres, a sovint reutilisant nius abandonats de [[Picidae\|pardals carpinteros]] o, en ocasions, en cavitats naturals. Si l'entrada és massa gran, la femella la recobrix en fanc per a reduir la seua obertura.		L'espècie s'alimenta principalment d'[[insecte]]s, davant tot [[oruga (larva)\|oruga]]s i [[escarabat]]s que troba en els [[tronc (botànica)\|tronc]]s i [[branca]]s dels arbres. En autumne i hivern, la seua dieta es complementa en [[fruta]]s i [[llavor]]s seques, com les del [[Cedrus\|cedre]]. L'espècie pot visitar els [[comedero]]s d'aus i és freqüent que almagasene reserves d'aliments en llocs amagats, per eixemple, llavors en fissures de la corfa dels arbres. Durant la temporada de cria viu en parella; fan el seu niu en buits dels arbres, a sovint reutilisant nius abandonats de [[Picidae\|pardals carpinteros]] o, en ocasions, en cavitats naturals. Si l'entrada és massa gran, la femella la recobrix en fanc per a reduir la seua obertura.

	La [[posada (ous)\|posada]] sol ser de sis a nou [[ou (biologia)\|ou]]s de color blanc en taques marrons. La femella [[incubació\|incuba]] sola durant dos semanes o més, i durant eixe temps és alimentada pel macho. Despuix de la [[eclosió]], abdós progenitors alimenten als jóvens, casi exclusivament en insectes; en general, tenen una nidada per any. Fòra de la temporada de reproducció, és una espècie molt sociable que es desenvuelve en facilitat en [[bandada]]s mixtes. El seu principal depredador natural és el gavilà (''[[Accipiter nisus]]'').		La [[posada (ous)\|posada]] sol ser de sis a nou [[ou (biologia)\|ou]]s de color blanc en taques marrons. La femella [[incubació\|incuba]] sola durant dos semanes o més, i durant eixe temps és alimentada pel macho. Despuix de la [[eclosió]], abdós progenitors alimenten als jóvens, casi exclusivament en insectes; en general, tenen una nidada per any. Fòra de la temporada de reproducció, és una espècie molt sociable que es desenvuelve en facilitat en [[bandada]]s mixtes. El seu principal depredador natural és el gavilà (''[[Accipiter nisus]]'').

Admin: Text reemplaça - 'crío' a 'cria'

2026-07-07T16:51:12Z

Text reemplaça - 'crío' a 'cria'

← Revisió anterior		Revisió de 16:51 7 jul 2026
Llínea 6:		Llínea 6:
	L'au també té una llínea ocular negra i presenta [[dimorfisme sexual]]: el color del macho és més pronunciat que el de la femella. És un pardal sorollós i en el seu variat repertori emet diferents tipos de vores, com ''vuih, vuih, vuih, vuih'', …, i, en cas d'excitació o alarma, una llarga série de forts sons continus, ''tuit'', en ràpides repeticions. Com uns atres de la seua família, és molt àgil en trepar pels troncs dels arbres; en descendir, a voltes, ho fa cap avall.		L'au també té una llínea ocular negra i presenta [[dimorfisme sexual]]: el color del macho és més pronunciat que el de la femella. És un pardal sorollós i en el seu variat repertori emet diferents tipos de vores, com ''vuih, vuih, vuih, vuih'', …, i, en cas d'excitació o alarma, una llarga série de forts sons continus, ''tuit'', en ràpides repeticions. Com uns atres de la seua família, és molt àgil en trepar pels troncs dels arbres; en descendir, a voltes, ho fa cap avall.

	L'espècie s'alimenta principalment d'[[insecte]]s, davant tot [[oruga (larva)\|oruga]]s i [[escarabat]]s que troba en els [[tronc (botànica)\|tronc]]s i [[branca]]s dels arbres. En autumne i hivern, la seua dieta es complementa en [[fruta]]s i [[llavor]]s seques, com les del [[Cedrus\|cedre]]. L'espècie pot visitar els [[comedero]]s d'aus i és freqüent que almagasene reserves d'aliments en llocs amagats, per eixemple, llavors en fissures de la corfa dels arbres. Durant la temporada d'~~crío~~ viu en parella; fan el seu niu en buits dels arbres, a sovint reutilisant nius abandonats de [[Picidae\|pardals carpinteros]] o, en ocasions, en cavitats naturals. Si l'entrada és massa gran, la femella la recobrix en fanc per a reduir la seua obertura.		L'espècie s'alimenta principalment d'[[insecte]]s, davant tot [[oruga (larva)\|oruga]]s i [[escarabat]]s que troba en els [[tronc (botànica)\|tronc]]s i [[branca]]s dels arbres. En autumne i hivern, la seua dieta es complementa en [[fruta]]s i [[llavor]]s seques, com les del [[Cedrus\|cedre]]. L'espècie pot visitar els [[comedero]]s d'aus i és freqüent que almagasene reserves d'aliments en llocs amagats, per eixemple, llavors en fissures de la corfa dels arbres. Durant la temporada d'cria viu en parella; fan el seu niu en buits dels arbres, a sovint reutilisant nius abandonats de [[Picidae\|pardals carpinteros]] o, en ocasions, en cavitats naturals. Si l'entrada és massa gran, la femella la recobrix en fanc per a reduir la seua obertura.

	La [[posada (ous)\|posada]] sol ser de sis a nou [[ou (biologia)\|ou]]s de color blanc en taques marrons. La femella [[incubació\|incuba]] sola durant dos semanes o més, i durant eixe temps és alimentada pel macho. Despuix de la [[eclosió]], abdós progenitors alimenten als jóvens, casi exclusivament en insectes; en general, tenen una nidada per any. Fòra de la temporada de reproducció, és una espècie molt sociable que es desenvuelve en facilitat en [[bandada]]s mixtes. El seu principal depredador natural és el gavilà (''[[Accipiter nisus]]'').		La [[posada (ous)\|posada]] sol ser de sis a nou [[ou (biologia)\|ou]]s de color blanc en taques marrons. La femella [[incubació\|incuba]] sola durant dos semanes o més, i durant eixe temps és alimentada pel macho. Despuix de la [[eclosió]], abdós progenitors alimenten als jóvens, casi exclusivament en insectes; en general, tenen una nidada per any. Fòra de la temporada de reproducció, és una espècie molt sociable que es desenvuelve en facilitat en [[bandada]]s mixtes. El seu principal depredador natural és el gavilà (''[[Accipiter nisus]]'').

ValBOT: Bot: Creant artícul sobre l'au

2026-07-07T13:55:28Z

Bot: Creant artícul sobre l'au

Pàgina nova

[[Archiu:Sitta europaea europaea, Slottsskogen, Göteborg, Sweden 3.jpg|miniatura|trepador blau (''Sitta europaea'')]]
{{Artícul destacat}}

El '''trepador blau''' ('''''Sitta europaea''''')<ref name="SÈU">{{Noms aus SEO 13|consultat= 25 de maig de 2015}}</ref> és una [[espècie]] d'[[au]] [[Passeriformes|paseriforme]] de la [[família (biologia)|família]] [[Sittidae]]. Es tracta d'un au de tamany mig que medix 14 [[centímetro|cm]] de llongitut. De la mateixa manera que atres trepadores, és un pardal robust, en coa curta i llarc [[pico (zoologia)|pico]]. Les parts superiors són de color gris azulado, els colors de les parts inferiors varien segons la seua ubicació geogràfica del roig pur al blanc o groguenc, en o sense un àrea clara en la galta.

L'au també té una llínea ocular negra i presenta [[dimorfisme sexual]]: el color del macho és més pronunciat que el de la femella. És un pardal sorollós i en el seu variat repertori emet diferents tipos de vores, com ''vuih, vuih, vuih, vuih'', …, i, en cas d'excitació o alarma, una llarga série de forts sons continus, ''tuit'', en ràpides repeticions. Com uns atres de la seua família, és molt àgil en trepar pels troncs dels arbres; en descendir, a voltes, ho fa cap avall.

L'espècie s'alimenta principalment d'[[insecte]]s, davant tot [[oruga (larva)|oruga]]s i [[escarabat]]s que troba en els [[tronc (botànica)|tronc]]s i [[branca]]s dels arbres. En autumne i hivern, la seua dieta es complementa en [[fruta]]s i [[llavor]]s seques, com les del [[Cedrus|cedre]]. L'espècie pot visitar els [[comedero]]s d'aus i és freqüent que almagasene reserves d'aliments en llocs amagats, per eixemple, llavors en fissures de la corfa dels arbres. Durant la temporada d'crío viu en parella; fan el seu niu en buits dels arbres, a sovint reutilisant nius abandonats de [[Picidae|pardals carpinteros]] o, en ocasions, en cavitats naturals. Si l'entrada és massa gran, la femella la recobrix en fanc per a reduir la seua obertura.

La [[posada (ous)|posada]] sol ser de sis a nou [[ou (biologia)|ou]]s de color blanc en taques marrons. La femella [[incubació|incuba]] sola durant dos semanes o més, i durant eixe temps és alimentada pel macho. Despuix de la [[eclosió]], abdós progenitors alimenten als jóvens, casi exclusivament en insectes; en general, tenen una nidada per any. Fòra de la temporada de reproducció, és una espècie molt sociable que es desenvuelve en facilitat en [[bandada]]s mixtes. El seu principal depredador natural és el gavilà (''[[Accipiter nisus]]'').

En general, habita en tota la [[Eurasia]] templada i en algunes localitats de les montanyes marroquines. El seu [[hàbitat]] preferit són els [[bosc caducifolio|boscs caducifolios]] o mixts en arbres grans i vells, incloent [[roure]]s, pero també es veu comunament en parcs i grans jardins. Viu en zones templades d'[[Europa]] i [[Àsia]] fins als {{esd|1500 [[Altitut|m s. n. m.]]}}

El [[Congrés Ornitológico Internacional]] reconeix quinze [[subespecie]]s, encara que també s'ha postulat l'existència de [[#Subespecies|més de vint]]. Es poden classificar en tres grups segons la coloració de la part inferior del cos: en la zona oest de la distribució, esta presenta tons que van del [[davant (color)|davant]] a [[taronja (color)|taronja]] en el coll blanc; les aus del nort d'Europa i [[Rússia]] tenen les parts inferiors blanquecinas; més a l'est la coloració és similar a la de les aus de l'Europa occidental, pero sense la gola blanca.

El trepador siberiano (''[[Sitta arctica|S. arctica]]''), una espècie separada, pero relacionada en ''S. europaea'', ocasionalment és considerada com una subespecie d'este últim. L'àrea de distribució de ''S. europaea'' és molt àmplia, en poblacions numeroses i pràcticament estables. La [[Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea]] considera esta au com de «[[espècie baixe preocupació menor|preocupació menor]]».

[[Categoria:Aus d'Àfrica]]