Sir Balin - Historial de revisions

Lluísm en 11:49 9 abr 2025

2025-04-09T11:49:08Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:49 9 abr 2025
Llínea 19:		Llínea 19:
	== Vore també ==		== Vore també ==
	* [[Mit Artúric]]		* [[Mit Artúric]]

	== Referències ==		== Referències ==
	* Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.		* Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.

Lluísm en 08:41 9 abr 2025

2025-04-09T08:41:37Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:41 9 abr 2025
Llínea 19:		Llínea 19:
	== Vore també ==		== Vore també ==
	* [[Mit Artúric]]		* [[Mit Artúric]]

	== Referències ==		== Referències ==
	* Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.		* Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.

Jose2 en 10:48 5 dec 2024

2024-12-05T10:48:46Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:48 5 dec 2024
Llínea 19:		Llínea 19:
	== Vore també ==		== Vore també ==
	* [[Mit Artúric]]		* [[Mit Artúric]]

	== Referències ==		== Referències ==
	* Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.		* Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.

Jose2 en 18:47 8 feb 2024

2024-02-08T18:47:02Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:47 8 feb 2024
Llínea 17:		Llínea 17:
	Els germans varen ser enterrats junts en l'illa per Merlín, qui també va deixar l'espasa infame en l'illa, que seria trobada posteriorment per Sir Galahad		Els germans varen ser enterrats junts en l'illa per Merlín, qui també va deixar l'espasa infame en l'illa, que seria trobada posteriorment per Sir Galahad

	== Vore també =		== Vore també ==
	* [[Mit Artúric]]		* [[Mit Artúric]]

Jose2 en 18:46 8 feb 2024

2024-02-08T18:46:52Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:46 8 feb 2024
Llínea 2:		Llínea 2:

	'''Sir Balin el Salvage''', també conegut com el Cavaller de les dos espases, és un personage de les [[Mit Artúric\|llegendes artúriques]]. Cavaller virtuós, que no aplega no obstant a ser membre de la [[Taula Redona]] del [[Rei Arturo]].		'''Sir Balin el Salvage''', també conegut com el Cavaller de les dos espases, és un personage de les [[Mit Artúric\|llegendes artúriques]]. Cavaller virtuós, que no aplega no obstant a ser membre de la [[Taula Redona]] del [[Rei Arturo]].

			== Llegenda ==

	Oriunt de Northumberland, és germà de [[Sir Balan]]. La seua història és contada en el cicle ''Post-Vulgata'' (la Suite du Merlin), i en ''La mort d'Arturo'', de Sir Thomas Malory.		Oriunt de Northumberland, és germà de [[Sir Balan]]. La seua història és contada en el cicle ''Post-Vulgata'' (la Suite du Merlin), i en ''La mort d'Arturo'', de Sir Thomas Malory.
Llínea 14:		Llínea 16:

	Els germans varen ser enterrats junts en l'illa per Merlín, qui també va deixar l'espasa infame en l'illa, que seria trobada posteriorment per Sir Galahad		Els germans varen ser enterrats junts en l'illa per Merlín, qui també va deixar l'espasa infame en l'illa, que seria trobada posteriorment per Sir Galahad

			== Vore també =
			* [[Mit Artúric]]

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm: Pàgina nova, en el contingut: «Representació de Sir Balin '''Sir Balin el Salvage''', també conegut com el Cavaller de les dos espases,…»

2023-02-12T19:38:39Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació de Sir Balin '''Sir Balin el Salvage''', també conegut com el Cavaller de les dos espases,…»

Pàgina nova

[[File:The_Damsel_Warns_Sir_Balin.png|thumb|250px|Representació de Sir Balin]]

'''Sir Balin el Salvage''', també conegut com el Cavaller de les dos espases, és un personage de les [[Mit Artúric|llegendes artúriques]]. Cavaller virtuós, que no aplega no obstant a ser membre de la [[Taula Redona]] del [[Rei Arturo]].

Oriunt de Northumberland, és germà de [[Sir Balan]]. La seua història és contada en el cicle ''Post-Vulgata'' (la Suite du Merlin), i en ''La mort d'Arturo'', de Sir Thomas Malory.

El seu sobrenom prové del moment en que va prendre una segona [[espasa]] de cavaller, al desenvainar una espasa que màgicament resistia a tot aquell cavaller que no fora lo suficientment virtuós. És famós per ser el responsable del Colp Dolorós, que provoca l'invalidea del rei Tullit.

Despuix de que Balin lluitara en Sir Lanceor d'Irlanda i el matara, aquell va mamprendre la busca del seu germà Balan, qui també havia perdut el favor del [[Rei Arturo]]. [[Merlín]] va predir una maldicció, que va caure sobre Balin i el seu millor amic, quan el primer va prendre una espasa màgica de l'ensellament de la damisela, i no la va tornar.

Balan, havent-se unit al seu germà, decidix atacar al Rei Rience, en l'objecte de recuperar l'honor perdut, i el favor del Rei Arturo. Els germans varen tindre èxit emboscant a Rience, en camí a prendre a la Dama de Vance, i el varen dur davant Arturo. La captura de Rience va resultar en la formació d'una aliança de dotze reis rebels, incloent al germà d'este, el Rei Nero. Els reis, incloent a Nero, varen ser capturats o morts a mans d'Arturo, en l'ajuda de Balin i Balan.

Despuix de la batalla, Balan es creua en un cavaller malaït, que guarda el [[castell]] d'una illa, i desafia a tots els cavallers que s'acosten. Balan li dona mort a portes del castell, i per tant cau en la maldicció de protegir el castell. Sir Balin, en el temps, es troba en el castell, i se li diu que deu justar en el cavaller guardian, si desija continuar. Balin no reconeix al seu germà, qui es troba vestit en una armadura roja i un escut desconegut. Els germans lluiten a mort, i Balan mor unes hores abans que Balin.

Els germans varen ser enterrats junts en l'illa per Merlín, qui també va deixar l'espasa infame en l'illa, que seria trobada posteriorment per Sir Galahad

== Referències ==
* Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.
* Caesar, Julius; Hammond, Carolyn (translator) (1998). The Gallic War. The Gallic War, p. 128. ISBN 0-19-283582-3
* Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd.
* Eliade, Mircea. Historia de las ideas y las creencias religiosas II. De Gautama Buda al triunfo del cristianismo. Buenos Aires: 1999, p. 176
* Elizabeth Andersen: Heinrich von dem Tuerlin's Diu Crone and the Prose Lancelot: An Intertextual Study. Arthurian Literature Volume 7. 1987
* García Gual, Carlos: Historia del rey Arturo y de los nobles y errantes caballeros de la Tabla Redonda. Madrid: Alianza, 1989. ISBN 84-206-9955-1. Página 22
* Peralta Labrador, Eduardo (2003). Real Academia de la Historia, ed. Los cántabros antes de Roma. p. 214. ISBN 9788489512597
* Moneo, Teresa (2003). Real Academia de la Historia, ed. Religio iberica: santuarios, ritos y divinidades (siglos VII-I A.C.). p. 311. ISBN 9788495983213
* Sainero Sánchez, Ramón (1999). Diccionario Akal de Mitología celta. Ediciones AKAL. p. 193. ISBN 9788446009368

== Bibliografia ==
* Alvar, C., El rey Arturo y su mundo: diccionario de la mitología artúrica, Madrid, Alianza, 1991.
* Campos, Viviana (2003). El Mágico Mundo de los Celtas. Grijalbo: Buenos Aires, 2003. ISBN 978-950-28-0297-8
* D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
* Echard, S., Arthurian Narrative in the Latin Tradition, Cambridge, Cambridge University Press, 1998
* Loomis, R. S. (1959). «41. Arthurian Influence on Sport and Spectacle». Arthurian literature in the Middle Ages: a collaborative history. Oxford: Clarendon Press. OCLC 190970
* Mircea Eliade, A History of Religious Ideas, Vol. 2. University of Chicago Press (1982). § 171
* Monaghan, Patricia (2009), The Encyclopedia of Celtic Mythology and Folklore, Infobase Publishing, ISBN 978-1-4381-1037-0
* Ritson, Joseph, Life of King Arthur From Ancient Historians and Authentic Documents, 1825
* Phillips, Graham; Keatman, Martin, King Arthur: The True Story, Arrow, 1992
* Rouse, R. A.; Rushton, C. J. (2005). The Medieval Quest for Arthur. Stroud: Tempus. ISBN 9780752433431

== Enllaços externs ==

{{commonscat|Balin}}

[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia celta]]
[[Categoria:Cicle Artúric]]