Significat - Historial de revisions

Jose2 en 20:05 30 gin 2026

2026-01-30T20:05:31Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:05 30 gin 2026
Llínea 20:		Llínea 20:

	[[Louis Hjelmslev]] pensava que el significat actua dividint el contingut en fragments: no hi ha fronteres nítides entre els colors, per eixemple, pero es decidix que a partir d'un cert to s'ampre una atra paraula per referir-s'hi (les fronteres canviants expliquen les diferències entre llengües). Esta idea s'anticipa als postulats de la [[llingüística cognitiva]], que estudia com estes fronteres s'establixen a la ment en forma de categories interrelacionades.		[[Louis Hjelmslev]] pensava que el significat actua dividint el contingut en fragments: no hi ha fronteres nítides entre els colors, per eixemple, pero es decidix que a partir d'un cert to s'ampre una atra paraula per referir-s'hi (les fronteres canviants expliquen les diferències entre llengües). Esta idea s'anticipa als postulats de la [[llingüística cognitiva]], que estudia com estes fronteres s'establixen a la ment en forma de categories interrelacionades.

	== Vore també ==		== Vore també ==
	* [[Parell mínim]]		* [[Parell mínim]]

Reval en 17:28 25 set 2025

2025-09-25T17:28:06Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:28 25 set 2025
Llínea 19:		Llínea 19:
	El significat és convencional, com ya afirmava [[Plató]] al diàlec ''Cràtil'': no hi ha una relació de motivació o necessitat entre el referent i la manera com es designa (una taula podria haver-se dit "cadira", ya que no hi ha res en el concepte "taula" que obligue a usar este mot per representar-la), com demostra el fet que la paraula canvia segons la llengua amprada. Una excepció seria l'[[onomatopeya]]. Un colp fixat el signe en un significat concret, pero, permaneix inalterable per permetre la comunicació. Això no implica, no obstant, que el significat seguixca exactament idèntic per a tots els parlants d'una llengua, perqué el sentit d'un mot es dividix en denotació o significat objectiu, que permet entendre els mensages aliens, i la [[connotació]] o trets subjectius associats al significat segons l'experiència prèvia.		El significat és convencional, com ya afirmava [[Plató]] al diàlec ''Cràtil'': no hi ha una relació de motivació o necessitat entre el referent i la manera com es designa (una taula podria haver-se dit "cadira", ya que no hi ha res en el concepte "taula" que obligue a usar este mot per representar-la), com demostra el fet que la paraula canvia segons la llengua amprada. Una excepció seria l'[[onomatopeya]]. Un colp fixat el signe en un significat concret, pero, permaneix inalterable per permetre la comunicació. Això no implica, no obstant, que el significat seguixca exactament idèntic per a tots els parlants d'una llengua, perqué el sentit d'un mot es dividix en denotació o significat objectiu, que permet entendre els mensages aliens, i la [[connotació]] o trets subjectius associats al significat segons l'experiència prèvia.

	[[Louis Hjelmslev]] pensava que el significat actua dividint el contingut en fragments: no hi ha fronteres nítides entre els colors, per eixemple, pero es decidix que a partir d'un cert to s'ampre una atra paraula per referir-s'hi (les fronteres canviants expliquen les diferències entre llengües). Esta idea s'anticipa als postulats de la [[llingüística cognitiva]], que estudia com estes fronteres s'establixen a la ment en forma de categories interrelacionades.		[[Louis Hjelmslev]] pensava que el significat actua dividint el contingut en fragments: no hi ha fronteres nítides entre els colors, per eixemple, pero es decidix que a partir d'un cert to s'ampre una atra paraula per referir-s'hi (les fronteres canviants expliquen les diferències entre llengües). Esta idea s'anticipa als postulats de la [[llingüística cognitiva]], que estudia com estes fronteres s'establixen a la ment en forma de categories interrelacionades.

	== Vore també ==		== Vore també ==

Valencian: Text reemplaça - 'cop ' a 'colp '

2025-08-08T10:14:52Z

Text reemplaça - 'cop ' a 'colp '

← Revisió anterior		Revisió de 10:14 8 ago 2025
Llínea 17:		Llínea 17:
	El significat pot ser entés com un concepte unitari, global, que s'aplica a un referent o be com un conjunt de trets, similars als morfemes d'un mot. La primera postura té en contra que no explica mecanismes com la derivació o les relacions entre paraules, mentres que la segona és incompleta perqué hi ha nocions que són més complexes que la suma de les seues parts.		El significat pot ser entés com un concepte unitari, global, que s'aplica a un referent o be com un conjunt de trets, similars als morfemes d'un mot. La primera postura té en contra que no explica mecanismes com la derivació o les relacions entre paraules, mentres que la segona és incompleta perqué hi ha nocions que són més complexes que la suma de les seues parts.

	El significat és convencional, com ya afirmava [[Plató]] al diàlec ''Cràtil'': no hi ha una relació de motivació o necessitat entre el referent i la manera com es designa (una taula podria haver-se dit "cadira", ya que no hi ha res en el concepte "taula" que obligue a usar este mot per representar-la), com demostra el fet que la paraula canvia segons la llengua amprada. Una excepció seria l'[[onomatopeya]]. Un ~~cop~~ fixat el signe en un significat concret, pero, permaneix inalterable per permetre la comunicació. Això no implica, no obstant, que el significat seguixca exactament idèntic per a tots els parlants d'una llengua, perqué el sentit d'un mot es dividix en denotació o significat objectiu, que permet entendre els mensages aliens, i la [[connotació]] o trets subjectius associats al significat segons l'experiència prèvia.		El significat és convencional, com ya afirmava [[Plató]] al diàlec ''Cràtil'': no hi ha una relació de motivació o necessitat entre el referent i la manera com es designa (una taula podria haver-se dit "cadira", ya que no hi ha res en el concepte "taula" que obligue a usar este mot per representar-la), com demostra el fet que la paraula canvia segons la llengua amprada. Una excepció seria l'[[onomatopeya]]. Un colp fixat el signe en un significat concret, pero, permaneix inalterable per permetre la comunicació. Això no implica, no obstant, que el significat seguixca exactament idèntic per a tots els parlants d'una llengua, perqué el sentit d'un mot es dividix en denotació o significat objectiu, que permet entendre els mensages aliens, i la [[connotació]] o trets subjectius associats al significat segons l'experiència prèvia.

	[[Louis Hjelmslev]] pensava que el significat actua dividint el contingut en fragments: no hi ha fronteres nítides entre els colors, per eixemple, pero es decidix que a partir d'un cert to s'ampre una atra paraula per referir-s'hi (les fronteres canviants expliquen les diferències entre llengües). Esta idea s'anticipa als postulats de la [[llingüística cognitiva]], que estudia com estes fronteres s'establixen a la ment en forma de categories interrelacionades.		[[Louis Hjelmslev]] pensava que el significat actua dividint el contingut en fragments: no hi ha fronteres nítides entre els colors, per eixemple, pero es decidix que a partir d'un cert to s'ampre una atra paraula per referir-s'hi (les fronteres canviants expliquen les diferències entre llengües). Esta idea s'anticipa als postulats de la [[llingüística cognitiva]], que estudia com estes fronteres s'establixen a la ment en forma de categories interrelacionades.

Lluísm en 16:34 22 oct 2024

2024-10-22T16:34:30Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:34 22 oct 2024
Llínea 19:		Llínea 19:
	El significat és convencional, com ya afirmava [[Plató]] al diàlec ''Cràtil'': no hi ha una relació de motivació o necessitat entre el referent i la manera com es designa (una taula podria haver-se dit "cadira", ya que no hi ha res en el concepte "taula" que obligue a usar este mot per representar-la), com demostra el fet que la paraula canvia segons la llengua amprada. Una excepció seria l'[[onomatopeya]]. Un cop fixat el signe en un significat concret, pero, permaneix inalterable per permetre la comunicació. Això no implica, no obstant, que el significat seguixca exactament idèntic per a tots els parlants d'una llengua, perqué el sentit d'un mot es dividix en denotació o significat objectiu, que permet entendre els mensages aliens, i la [[connotació]] o trets subjectius associats al significat segons l'experiència prèvia.		El significat és convencional, com ya afirmava [[Plató]] al diàlec ''Cràtil'': no hi ha una relació de motivació o necessitat entre el referent i la manera com es designa (una taula podria haver-se dit "cadira", ya que no hi ha res en el concepte "taula" que obligue a usar este mot per representar-la), com demostra el fet que la paraula canvia segons la llengua amprada. Una excepció seria l'[[onomatopeya]]. Un cop fixat el signe en un significat concret, pero, permaneix inalterable per permetre la comunicació. Això no implica, no obstant, que el significat seguixca exactament idèntic per a tots els parlants d'una llengua, perqué el sentit d'un mot es dividix en denotació o significat objectiu, que permet entendre els mensages aliens, i la [[connotació]] o trets subjectius associats al significat segons l'experiència prèvia.

	[[Louis Hjelmslev]] pensava que el significat actua dividint el contingut en fragments: no hi ha fronteres nítides entre els colors, per eixemple, pero es decidix que a partir d'un cert to s'ampre una atra paraula per referir-s'hi (les fronteres canviants expliquen les diferències entre llengües). Esta idea s'anticipa als postulats de la [[llingüística cognitiva]], que estudia com estes fronteres s'establixen a la ment en forma de categories interrelacionades.		[[Louis Hjelmslev]] pensava que el significat actua dividint el contingut en fragments: no hi ha fronteres nítides entre els colors, per eixemple, pero es decidix que a partir d'un cert to s'ampre una atra paraula per referir-s'hi (les fronteres canviants expliquen les diferències entre llengües). Esta idea s'anticipa als postulats de la [[llingüística cognitiva]], que estudia com estes fronteres s'establixen a la ment en forma de categories interrelacionades.

	== Vore també ==		== Vore també ==

Lluísm en 16:29 30 maig 2024

2024-05-30T16:29:05Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:29 30 maig 2024
Llínea 19:		Llínea 19:
	El significat és convencional, com ya afirmava [[Plató]] al diàlec ''Cràtil'': no hi ha una relació de motivació o necessitat entre el referent i la manera com es designa (una taula podria haver-se dit "cadira", ya que no hi ha res en el concepte "taula" que obligue a usar este mot per representar-la), com demostra el fet que la paraula canvia segons la llengua amprada. Una excepció seria l'[[onomatopeya]]. Un cop fixat el signe en un significat concret, pero, permaneix inalterable per permetre la comunicació. Això no implica, no obstant, que el significat seguixca exactament idèntic per a tots els parlants d'una llengua, perqué el sentit d'un mot es dividix en denotació o significat objectiu, que permet entendre els mensages aliens, i la [[connotació]] o trets subjectius associats al significat segons l'experiència prèvia.		El significat és convencional, com ya afirmava [[Plató]] al diàlec ''Cràtil'': no hi ha una relació de motivació o necessitat entre el referent i la manera com es designa (una taula podria haver-se dit "cadira", ya que no hi ha res en el concepte "taula" que obligue a usar este mot per representar-la), com demostra el fet que la paraula canvia segons la llengua amprada. Una excepció seria l'[[onomatopeya]]. Un cop fixat el signe en un significat concret, pero, permaneix inalterable per permetre la comunicació. Això no implica, no obstant, que el significat seguixca exactament idèntic per a tots els parlants d'una llengua, perqué el sentit d'un mot es dividix en denotació o significat objectiu, que permet entendre els mensages aliens, i la [[connotació]] o trets subjectius associats al significat segons l'experiència prèvia.

	[[Louis Hjelmslev]] pensava que el significat actua dividint el contingut en fragments: no hi ha fronteres nítides entre els colors, per eixemple, pero es decidix que a partir d'un cert to s'ampre una atra paraula per referir-s'hi (les fronteres canviants expliquen les diferències entre llengües). Esta idea s'anticipa als postulats de la [[llingüística cognitiva]], que estudia com estes fronteres s'establixen a la ment en forma de categories interrelacionades.		[[Louis Hjelmslev]] pensava que el significat actua dividint el contingut en fragments: no hi ha fronteres nítides entre els colors, per eixemple, pero es decidix que a partir d'un cert to s'ampre una atra paraula per referir-s'hi (les fronteres canviants expliquen les diferències entre llengües). Esta idea s'anticipa als postulats de la [[llingüística cognitiva]], que estudia com estes fronteres s'establixen a la ment en forma de categories interrelacionades.

	== Vore també ==		== Vore també ==

Valencian: Text reemplaça - 'images' a 'imàgens'

2022-06-23T18:05:34Z

Text reemplaça - 'images' a 'imàgens'

← Revisió anterior		Revisió de 18:05 23 jun 2022
Llínea 10:		Llínea 10:
	Esta idea mental pot ser entesa com una abstracció (conceptualistes) o com un icon que té semblança en la realitat (nominalistes). Segons els defensors del relativisme llingüístic, esta idea es forma segons la llengua concreta que aprengue el subjecte, fet que explicaria la diferent percepció del món i categorisació en funció del idioma amprat. Per contra, atres autors com [[Noam Chomsky]] sugerixen que el significat és universal, respon a un pensament humà que representa el món a través d'idees i estes es poden comunicar usant diferents llengües, per mig de transformacions i paràfrasis.		Esta idea mental pot ser entesa com una abstracció (conceptualistes) o com un icon que té semblança en la realitat (nominalistes). Segons els defensors del relativisme llingüístic, esta idea es forma segons la llengua concreta que aprengue el subjecte, fet que explicaria la diferent percepció del món i categorisació en funció del idioma amprat. Per contra, atres autors com [[Noam Chomsky]] sugerixen que el significat és universal, respon a un pensament humà que representa el món a través d'idees i estes es poden comunicar usant diferents llengües, per mig de transformacions i paràfrasis.

	[[Jerry Fodor]], per la seua banda, considera que el significat és lo que activa un estat de la ment, no és una image de la realitat (ya que les ~~images~~ necessiten també interpretació i es cauria de nou en un círcul viciós explicatiu) sino un estímul per al cervell.		[[Jerry Fodor]], per la seua banda, considera que el significat és lo que activa un estat de la ment, no és una image de la realitat (ya que les imàgens necessiten també interpretació i es cauria de nou en un círcul viciós explicatiu) sino un estímul per al cervell.

	Des de la [[pragmàtica]], s'assegura que el significat com a element aïllat no existix, sino que és l'us de les paraules i expressions lo que conforma el sentit de les mateixes, per tant és una propietat que sorgix del context i lligat a la [[intencionalitat]] dels parlants ([[Paul Grice]]).		Des de la [[pragmàtica]], s'assegura que el significat com a element aïllat no existix, sino que és l'us de les paraules i expressions lo que conforma el sentit de les mateixes, per tant és una propietat que sorgix del context i lligat a la [[intencionalitat]] dels parlants ([[Paul Grice]]).

Sempreval: Text reemplaça - 'contengut' a 'contingut'

2018-02-23T10:37:14Z

Text reemplaça - 'contengut' a 'contingut'

← Revisió anterior		Revisió de 10:37 23 feb 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''significat''', en [[semiòtica]] i [[llingüística]], és el ~~contengut~~ conceptual associat al [[significant]] (element perceptual); l'unió de tots (indissoluble segons Jakobson i Husserl) configura el signe, i en gramàtica el signe llingüístic (monema, paraula, etc). El significat és diferent del referent (o designat) que és l'objecte de la realitat al qual es referix el signe.		El '''significat''', en [[semiòtica]] i [[llingüística]], és el contingut conceptual associat al [[significant]] (element perceptual); l'unió de tots (indissoluble segons Jakobson i Husserl) configura el signe, i en gramàtica el signe llingüístic (monema, paraula, etc). El significat és diferent del referent (o designat) que és l'objecte de la realitat al qual es referix el signe.

	És l'objecte d'estudi de la [[semàntica]] i de la [[filosofia]] del llenguage, pero també interessa a la [[lexicografia]] o a la [[sicologia]].		És l'objecte d'estudi de la [[semàntica]] i de la [[filosofia]] del llenguage, pero també interessa a la [[lexicografia]] o a la [[sicologia]].
Llínea 6:		Llínea 6:
	El significat és allò que vol dir un signe, usualment llingüístic, o un [[símbol]] en sentit més ampli. Existix un problema epistemològic i metodològic per definir el significat, i és que es cau en la circularitat: cal definir qué significa significar, incomplint la llei bàsica de tota definició: no usar la mateixa paraula definida. Per este motiu des de la filosofia del llenguage a vegades s'ha intentat definir el significat segons un conjunt de condicions de [[veritat]] i no per ell mateix.		El significat és allò que vol dir un signe, usualment llingüístic, o un [[símbol]] en sentit més ampli. Existix un problema epistemològic i metodològic per definir el significat, i és que es cau en la circularitat: cal definir qué significa significar, incomplint la llei bàsica de tota definició: no usar la mateixa paraula definida. Per este motiu des de la filosofia del llenguage a vegades s'ha intentat definir el significat segons un conjunt de condicions de [[veritat]] i no per ell mateix.

	Intuïtivament s'associa el significat al ~~contengut~~ mental que es relaciona en un referent extern; el mot activa una idea al [[cervell]] que substituïx l'objecte o concepte del món real i permet la comunicació sense haver de senyalar i estar present allò representat (una de les diferències en els sistemes de comunicació animal, que possibilita parlar de temps pretèrits, futurs o possibles i d'operar en la [[imaginació]]).		Intuïtivament s'associa el significat al contingut mental que es relaciona en un referent extern; el mot activa una idea al [[cervell]] que substituïx l'objecte o concepte del món real i permet la comunicació sense haver de senyalar i estar present allò representat (una de les diferències en els sistemes de comunicació animal, que possibilita parlar de temps pretèrits, futurs o possibles i d'operar en la [[imaginació]]).

	Esta idea mental pot ser entesa com una abstracció (conceptualistes) o com un icon que té semblança en la realitat (nominalistes). Segons els defensors del relativisme llingüístic, esta idea es forma segons la llengua concreta que aprengue el subjecte, fet que explicaria la diferent percepció del món i categorisació en funció del idioma amprat. Per contra, atres autors com [[Noam Chomsky]] sugerixen que el significat és universal, respon a un pensament humà que representa el món a través d'idees i estes es poden comunicar usant diferents llengües, per mig de transformacions i paràfrasis.		Esta idea mental pot ser entesa com una abstracció (conceptualistes) o com un icon que té semblança en la realitat (nominalistes). Segons els defensors del relativisme llingüístic, esta idea es forma segons la llengua concreta que aprengue el subjecte, fet que explicaria la diferent percepció del món i categorisació en funció del idioma amprat. Per contra, atres autors com [[Noam Chomsky]] sugerixen que el significat és universal, respon a un pensament humà que representa el món a través d'idees i estes es poden comunicar usant diferents llengües, per mig de transformacions i paràfrasis.
Llínea 19:		Llínea 19:
	El significat és convencional, com ya afirmava [[Plató]] al diàlec ''Cràtil'': no hi ha una relació de motivació o necessitat entre el referent i la manera com es designa (una taula podria haver-se dit "cadira", ya que no hi ha res en el concepte "taula" que obligue a usar este mot per representar-la), com demostra el fet que la paraula canvia segons la llengua amprada. Una excepció seria l'[[onomatopeya]]. Un cop fixat el signe en un significat concret, pero, permaneix inalterable per permetre la comunicació. Això no implica, no obstant, que el significat seguixca exactament idèntic per a tots els parlants d'una llengua, perqué el sentit d'un mot es dividix en denotació o significat objectiu, que permet entendre els mensages aliens, i la [[connotació]] o trets subjectius associats al significat segons l'experiència prèvia.		El significat és convencional, com ya afirmava [[Plató]] al diàlec ''Cràtil'': no hi ha una relació de motivació o necessitat entre el referent i la manera com es designa (una taula podria haver-se dit "cadira", ya que no hi ha res en el concepte "taula" que obligue a usar este mot per representar-la), com demostra el fet que la paraula canvia segons la llengua amprada. Una excepció seria l'[[onomatopeya]]. Un cop fixat el signe en un significat concret, pero, permaneix inalterable per permetre la comunicació. Això no implica, no obstant, que el significat seguixca exactament idèntic per a tots els parlants d'una llengua, perqué el sentit d'un mot es dividix en denotació o significat objectiu, que permet entendre els mensages aliens, i la [[connotació]] o trets subjectius associats al significat segons l'experiència prèvia.

	[[Louis Hjelmslev]] pensava que el significat actua dividint el ~~contengut~~ en fragments: no hi ha fronteres nítides entre els colors, per eixemple, pero es decidix que a partir d'un cert to s'ampre una atra paraula per referir-s'hi (les fronteres canviants expliquen les diferències entre llengües). Esta idea s'anticipa als postulats de la [[llingüística cognitiva]], que estudia com estes fronteres s'establixen a la ment en forma de categories interrelacionades.		[[Louis Hjelmslev]] pensava que el significat actua dividint el contingut en fragments: no hi ha fronteres nítides entre els colors, per eixemple, pero es decidix que a partir d'un cert to s'ampre una atra paraula per referir-s'hi (les fronteres canviants expliquen les diferències entre llengües). Esta idea s'anticipa als postulats de la [[llingüística cognitiva]], que estudia com estes fronteres s'establixen a la ment en forma de categories interrelacionades.

	== Vore també ==		== Vore també ==

Jose2: Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'

2018-02-22T14:56:00Z

Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'

← Revisió anterior		Revisió de 14:56 22 feb 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''significat''', en [[semiòtica]] i [[llingüística]], és el ~~contingut~~ conceptual associat al [[significant]] (element perceptual); l'unió de tots (indissoluble segons Jakobson i Husserl) configura el signe, i en gramàtica el signe llingüístic (monema, paraula, etc). El significat és diferent del referent (o designat) que és l'objecte de la realitat al qual es referix el signe.		El '''significat''', en [[semiòtica]] i [[llingüística]], és el contengut conceptual associat al [[significant]] (element perceptual); l'unió de tots (indissoluble segons Jakobson i Husserl) configura el signe, i en gramàtica el signe llingüístic (monema, paraula, etc). El significat és diferent del referent (o designat) que és l'objecte de la realitat al qual es referix el signe.

	És l'objecte d'estudi de la [[semàntica]] i de la [[filosofia]] del llenguage, pero també interessa a la [[lexicografia]] o a la [[sicologia]].		És l'objecte d'estudi de la [[semàntica]] i de la [[filosofia]] del llenguage, pero també interessa a la [[lexicografia]] o a la [[sicologia]].
Llínea 6:		Llínea 6:
	El significat és allò que vol dir un signe, usualment llingüístic, o un [[símbol]] en sentit més ampli. Existix un problema epistemològic i metodològic per definir el significat, i és que es cau en la circularitat: cal definir qué significa significar, incomplint la llei bàsica de tota definició: no usar la mateixa paraula definida. Per este motiu des de la filosofia del llenguage a vegades s'ha intentat definir el significat segons un conjunt de condicions de [[veritat]] i no per ell mateix.		El significat és allò que vol dir un signe, usualment llingüístic, o un [[símbol]] en sentit més ampli. Existix un problema epistemològic i metodològic per definir el significat, i és que es cau en la circularitat: cal definir qué significa significar, incomplint la llei bàsica de tota definició: no usar la mateixa paraula definida. Per este motiu des de la filosofia del llenguage a vegades s'ha intentat definir el significat segons un conjunt de condicions de [[veritat]] i no per ell mateix.

	Intuïtivament s'associa el significat al ~~contingut~~ mental que es relaciona en un referent extern; el mot activa una idea al [[cervell]] que substituïx l'objecte o concepte del món real i permet la comunicació sense haver de senyalar i estar present allò representat (una de les diferències en els sistemes de comunicació animal, que possibilita parlar de temps pretèrits, futurs o possibles i d'operar en la [[imaginació]]).		Intuïtivament s'associa el significat al contengut mental que es relaciona en un referent extern; el mot activa una idea al [[cervell]] que substituïx l'objecte o concepte del món real i permet la comunicació sense haver de senyalar i estar present allò representat (una de les diferències en els sistemes de comunicació animal, que possibilita parlar de temps pretèrits, futurs o possibles i d'operar en la [[imaginació]]).

	Esta idea mental pot ser entesa com una abstracció (conceptualistes) o com un icon que té semblança en la realitat (nominalistes). Segons els defensors del relativisme llingüístic, esta idea es forma segons la llengua concreta que aprengue el subjecte, fet que explicaria la diferent percepció del món i categorisació en funció del idioma amprat. Per contra, atres autors com [[Noam Chomsky]] sugerixen que el significat és universal, respon a un pensament humà que representa el món a través d'idees i estes es poden comunicar usant diferents llengües, per mig de transformacions i paràfrasis.		Esta idea mental pot ser entesa com una abstracció (conceptualistes) o com un icon que té semblança en la realitat (nominalistes). Segons els defensors del relativisme llingüístic, esta idea es forma segons la llengua concreta que aprengue el subjecte, fet que explicaria la diferent percepció del món i categorisació en funció del idioma amprat. Per contra, atres autors com [[Noam Chomsky]] sugerixen que el significat és universal, respon a un pensament humà que representa el món a través d'idees i estes es poden comunicar usant diferents llengües, per mig de transformacions i paràfrasis.
Llínea 19:		Llínea 19:
	El significat és convencional, com ya afirmava [[Plató]] al diàlec ''Cràtil'': no hi ha una relació de motivació o necessitat entre el referent i la manera com es designa (una taula podria haver-se dit "cadira", ya que no hi ha res en el concepte "taula" que obligue a usar este mot per representar-la), com demostra el fet que la paraula canvia segons la llengua amprada. Una excepció seria l'[[onomatopeya]]. Un cop fixat el signe en un significat concret, pero, permaneix inalterable per permetre la comunicació. Això no implica, no obstant, que el significat seguixca exactament idèntic per a tots els parlants d'una llengua, perqué el sentit d'un mot es dividix en denotació o significat objectiu, que permet entendre els mensages aliens, i la [[connotació]] o trets subjectius associats al significat segons l'experiència prèvia.		El significat és convencional, com ya afirmava [[Plató]] al diàlec ''Cràtil'': no hi ha una relació de motivació o necessitat entre el referent i la manera com es designa (una taula podria haver-se dit "cadira", ya que no hi ha res en el concepte "taula" que obligue a usar este mot per representar-la), com demostra el fet que la paraula canvia segons la llengua amprada. Una excepció seria l'[[onomatopeya]]. Un cop fixat el signe en un significat concret, pero, permaneix inalterable per permetre la comunicació. Això no implica, no obstant, que el significat seguixca exactament idèntic per a tots els parlants d'una llengua, perqué el sentit d'un mot es dividix en denotació o significat objectiu, que permet entendre els mensages aliens, i la [[connotació]] o trets subjectius associats al significat segons l'experiència prèvia.

	[[Louis Hjelmslev]] pensava que el significat actua dividint el ~~contingut~~ en fragments: no hi ha fronteres nítides entre els colors, per eixemple, pero es decidix que a partir d'un cert to s'ampre una atra paraula per referir-s'hi (les fronteres canviants expliquen les diferències entre llengües). Esta idea s'anticipa als postulats de la [[llingüística cognitiva]], que estudia com estes fronteres s'establixen a la ment en forma de categories interrelacionades.		[[Louis Hjelmslev]] pensava que el significat actua dividint el contengut en fragments: no hi ha fronteres nítides entre els colors, per eixemple, pero es decidix que a partir d'un cert to s'ampre una atra paraula per referir-s'hi (les fronteres canviants expliquen les diferències entre llengües). Esta idea s'anticipa als postulats de la [[llingüística cognitiva]], que estudia com estes fronteres s'establixen a la ment en forma de categories interrelacionades.

	== Vore també ==		== Vore també ==

Admin: Text reemplaça - 'Vejau també' a 'Vore també'

2015-02-07T19:25:54Z

Text reemplaça - 'Vejau també' a 'Vore també'

← Revisió anterior		Revisió de 19:25 7 feb 2015
Llínea 21:		Llínea 21:
	[[Louis Hjelmslev]] pensava que el significat actua dividint el contingut en fragments: no hi ha fronteres nítides entre els colors, per eixemple, pero es decidix que a partir d'un cert to s'ampre una atra paraula per referir-s'hi (les fronteres canviants expliquen les diferències entre llengües). Esta idea s'anticipa als postulats de la [[llingüística cognitiva]], que estudia com estes fronteres s'establixen a la ment en forma de categories interrelacionades.		[[Louis Hjelmslev]] pensava que el significat actua dividint el contingut en fragments: no hi ha fronteres nítides entre els colors, per eixemple, pero es decidix que a partir d'un cert to s'ampre una atra paraula per referir-s'hi (les fronteres canviants expliquen les diferències entre llengües). Esta idea s'anticipa als postulats de la [[llingüística cognitiva]], que estudia com estes fronteres s'establixen a la ment en forma de categories interrelacionades.

	== ~~Vejau~~ també ==		== Vore també ==
	* [[Parell mínim]]		* [[Parell mínim]]
	* [[Onomasiologia]]		* [[Onomasiologia]]

Valencian en 14:40 17 ago 2013

2013-08-17T14:40:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:40 17 ago 2013
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''significat''', en [[semiòtica]] i [[llingüística]], és el contingut conceptual associat al [[significant]] (element perceptual); l'unió de tots (indissoluble segons Jakobson i Husserl) configura el signe, i en gramàtica el signe llingüístic (monema, ~~mot~~, etc). El significat és diferent del referent (o designat) que és l'objecte de la realitat al qual es referix el signe.		El '''significat''', en [[semiòtica]] i [[llingüística]], és el contingut conceptual associat al [[significant]] (element perceptual); l'unió de tots (indissoluble segons Jakobson i Husserl) configura el signe, i en gramàtica el signe llingüístic (monema, paraula, etc). El significat és diferent del referent (o designat) que és l'objecte de la realitat al qual es referix el signe.

	És l'objecte d'estudi de la [[semàntica]] i de la [[filosofia]] del llenguage, pero també interessa a la [[lexicografia]] o a la [[sicologia]].		És l'objecte d'estudi de la [[semàntica]] i de la [[filosofia]] del llenguage, pero també interessa a la [[lexicografia]] o a la [[sicologia]].