Sigfrido Blasco-Ibáñez - Historial de revisions

Jose2 en 11:29 3 set 2025

2025-09-03T11:29:05Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:29 3 set 2025
Llínea 6:		Llínea 6:

	== Referències ==		== Referències ==
	* ~~Diccionari Polític Valencià~~. ~~Fundació~~ Alfons el Magnànim.		* [http://ricosogorb.cjav.org/gci/jardi%20altabix%20gcivil%20SANSANET/dicci_pol_val.pdf Paniagua Fuentes, Javier; Piqueras, J.A. . ''Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810- 2005''. Valéncia: Institut Alfons el Magnànim, 2005. ISBN 9788495484802]


	{{BD\|1902\|1982\|Blasco-Ibañez Blasco, Sigfrido}}		{{BD\|1902\|1982\|Blasco-Ibañez Blasco, Sigfrido}}

Jose2 en 11:28 3 set 2025

2025-09-03T11:28:09Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:28 3 set 2025
Llínea 5:		Llínea 5:
	La seua situació de debilitat li va fer aproximar-se a les tesis de [[Niceto Alcalá Zamora]], abandonant el lerrouxisme i presentant-se com a independent, llunt de les corrents majoritàries de l'esquerra i la dreta, en les [[eleccions generals espanyoles de 1936\|eleccions de 1936]]. Derrotat, es va exiliar en [[França]] en l'ajuda de la [[CNT]] a l'escomençament de la [[Guerra Civil Espanyola\|Guerra Civil]]. Més tart va viure en [[Chile]], i posteriorment de nou en [[França]] ([[Niça]]), per a, al final dels seus dies, i des de [[1977]], tornar esporàdicament a [[Espanya]].		La seua situació de debilitat li va fer aproximar-se a les tesis de [[Niceto Alcalá Zamora]], abandonant el lerrouxisme i presentant-se com a independent, llunt de les corrents majoritàries de l'esquerra i la dreta, en les [[eleccions generals espanyoles de 1936\|eleccions de 1936]]. Derrotat, es va exiliar en [[França]] en l'ajuda de la [[CNT]] a l'escomençament de la [[Guerra Civil Espanyola\|Guerra Civil]]. Més tart va viure en [[Chile]], i posteriorment de nou en [[França]] ([[Niça]]), per a, al final dels seus dies, i des de [[1977]], tornar esporàdicament a [[Espanya]].

	==Referències==		== Referències ==
	* Diccionari Polític Valencià. Fundació Alfons el Magnànim.		* Diccionari Polític Valencià. Fundació Alfons el Magnànim.

Jose2 en 16:17 5 ago 2022

2022-08-05T16:17:33Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:17 5 ago 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Sigfrido Blasco-Ibáñez Blasco ''' ([[Valéncia]], [[1902]] - [[1983]]), fon un [[polític]] i [[periodiste]] [[Comunitat Valenciana\|valencià]], fill menor de [[Vicent Blasco Ibáñez]].		'''Sigfrido Blasco-Ibáñez Blasco ''' ([[Valéncia]], [[1902]] - † [[1983]]), fon un [[polític]] i [[periodiste]] [[Comunitat Valenciana\|valencià]], fill menor de [[Vicent Blasco Ibáñez]].

	Vinculat al moviment [[republicanisme\|republicà]] espanyol, adquirí en l'any [[1929]] el periòdic [[El Pueblo]] que havia fundat son pare, al seu, en aquell moment, director, [[Félix Azzati]]. La desaparició de [[Fusió Republicana]] es va substituir a l'inici de la [[Segona República Espanyola\|Segona República]] en el [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]], més conservador que el seu antecessor, del que fon líder i pel que fon triat [[Diputat]] en les [[eleccions generals espanyoles de 1931\|eleccions generals de 1931]] a [[Corts Constituents]]. Fon reelegit en [[1933]]. Aliat en [[Lerroux]], es va vore embolicat en el denominat ''[[escàndal de l'estraperlo]] '' en [[1935]], la qual cosa, junt en les seues posicions polítiques més pròximes a la dreta, li va privar del gran recolzament que fruïa entre els republicans valencians.		Vinculat al moviment [[republicanisme\|republicà]] espanyol, adquirí en l'any [[1929]] el periòdic [[El Pueblo]] que havia fundat son pare, al seu, en aquell moment, director, [[Félix Azzati]]. La desaparició de [[Fusió Republicana]] es va substituir a l'inici de la [[Segona República Espanyola\|Segona República]] en el [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]], més conservador que el seu antecessor, del que fon líder i pel que fon triat [[Diputat]] en les [[eleccions generals espanyoles de 1931\|eleccions generals de 1931]] a [[Corts Constituents]]. Fon reelegit en [[1933]]. Aliat en [[Lerroux]], es va vore embolicat en el denominat ''[[escàndal de l'estraperlo]] '' en [[1935]], la qual cosa, junt en les seues posicions polítiques més pròximes a la dreta, li va privar del gran recolzament que fruïa entre els republicans valencians.

Jose2 en 11:20 3 març 2022

2022-03-03T11:20:38Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:20 3 març 2022
Llínea 12:		Llínea 12:
	[[Categoria:Biografies]]		[[Categoria:Biografies]]
	[[Categoria:Valencians]]		[[Categoria:Valencians]]
	[[Categoria:Periodistes ~~d'Espanya~~]]		[[Categoria:Periodistes]]
	[[Categoria:Polítics]]		[[Categoria:Polítics]]
			[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]
	[[Categoria:Diputats de la Segona República Espanyola]]		[[Categoria:Diputats de la Segona República Espanyola]]
	[[Categoria:Polítics de la Segona República Espanyola]]		[[Categoria:Polítics de la Segona República Espanyola]]
Llínea 19:		Llínea 20:
	[[Categoria:Exiliats del franquisme]]		[[Categoria:Exiliats del franquisme]]
	[[Categoria:Polítics d'Espanya del sigle XX]]		[[Categoria:Polítics d'Espanya del sigle XX]]

	~~[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]~~

Jose2 en 11:20 3 març 2022

2022-03-03T11:20:04Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:20 3 març 2022
Llínea 9:		Llínea 9:

	{{BD\|1902\|1982\|Blasco-Ibañez Blasco, Sigfrido}}		{{BD\|1902\|1982\|Blasco-Ibañez Blasco, Sigfrido}}

			[[Categoria:Biografies]]
			[[Categoria:Valencians]]
	[[Categoria:Periodistes d'Espanya]]		[[Categoria:Periodistes d'Espanya]]
			[[Categoria:Polítics]]
	[[Categoria:Diputats de la Segona República Espanyola]]		[[Categoria:Diputats de la Segona República Espanyola]]
	[[Categoria:Polítics de la Segona República Espanyola]]		[[Categoria:Polítics de la Segona República Espanyola]]
Llínea 15:		Llínea 19:
	[[Categoria:Exiliats del franquisme]]		[[Categoria:Exiliats del franquisme]]
	[[Categoria:Polítics d'Espanya del sigle XX]]		[[Categoria:Polítics d'Espanya del sigle XX]]
	~~[[Categoria:Valencians]]~~
	[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]		[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]

Valencian: Text reemplaça - 'Referencies' a 'Referències'

2021-11-24T20:00:23Z

Text reemplaça - 'Referencies' a 'Referències'

← Revisió anterior		Revisió de 20:00 24 nov 2021
Llínea 5:		Llínea 5:
	La seua situació de debilitat li va fer aproximar-se a les tesis de [[Niceto Alcalá Zamora]], abandonant el lerrouxisme i presentant-se com a independent, llunt de les corrents majoritàries de l'esquerra i la dreta, en les [[eleccions generals espanyoles de 1936\|eleccions de 1936]]. Derrotat, es va exiliar en [[França]] en l'ajuda de la [[CNT]] a l'escomençament de la [[Guerra Civil Espanyola\|Guerra Civil]]. Més tart va viure en [[Chile]], i posteriorment de nou en [[França]] ([[Niça]]), per a, al final dels seus dies, i des de [[1977]], tornar esporàdicament a [[Espanya]].		La seua situació de debilitat li va fer aproximar-se a les tesis de [[Niceto Alcalá Zamora]], abandonant el lerrouxisme i presentant-se com a independent, llunt de les corrents majoritàries de l'esquerra i la dreta, en les [[eleccions generals espanyoles de 1936\|eleccions de 1936]]. Derrotat, es va exiliar en [[França]] en l'ajuda de la [[CNT]] a l'escomençament de la [[Guerra Civil Espanyola\|Guerra Civil]]. Més tart va viure en [[Chile]], i posteriorment de nou en [[França]] ([[Niça]]), per a, al final dels seus dies, i des de [[1977]], tornar esporàdicament a [[Espanya]].

	==~~Referencies~~==		==Referències==
	* Diccionari Polític Valencià. Fundació Alfons el Magnànim.		* Diccionari Polític Valencià. Fundació Alfons el Magnànim.

Jose2 en 11:28 28 feb 2020

2020-02-28T11:28:07Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:28 28 feb 2020
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Sigfrido Blasco-Ibáñez Blasco ''' ([[Valéncia]], [[1902]] - [[1983]]), fon un [[polític]] i [[periodiste]] [[Comunitat Valenciana\|valencià]], fill menor de [[Vicent Blasco Ibáñez]].		'''Sigfrido Blasco-Ibáñez Blasco ''' ([[Valéncia]], [[1902]] - [[1983]]), fon un [[polític]] i [[periodiste]] [[Comunitat Valenciana\|valencià]], fill menor de [[Vicent Blasco Ibáñez]].

	Vinculat al moviment [[republicanisme\|republicà]] espanyol, adquirí en [[1929]] el periòdic [[El Pueblo]] que havia fundat son pare, al seu, en aquell moment, director, [[Félix Azzati]]. La desaparició de [[Fusió Republicana]] es va substituir a l'inici de la [[Segona República Espanyola\|Segona República]] en el [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]], més conservador que el seu antecessor, del que fon líder i pel que fon triat [[Diputat]] en les [[eleccions generals espanyoles de 1931\|eleccions generals de 1931]] a [[Corts Constituents]]. Fon reelegit en [[1933]]. Aliat en [[Lerroux]], es va vore embolicat en el denominat ''[[escàndal de l'estraperlo]] '' en [[1935]], la qual cosa, junt en les seues posicions polítiques més pròximes a la dreta, li va privar del gran recolzament que fruïa entre els republicans valencians.		Vinculat al moviment [[republicanisme\|republicà]] espanyol, adquirí en l'any [[1929]] el periòdic [[El Pueblo]] que havia fundat son pare, al seu, en aquell moment, director, [[Félix Azzati]]. La desaparició de [[Fusió Republicana]] es va substituir a l'inici de la [[Segona República Espanyola\|Segona República]] en el [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]], més conservador que el seu antecessor, del que fon líder i pel que fon triat [[Diputat]] en les [[eleccions generals espanyoles de 1931\|eleccions generals de 1931]] a [[Corts Constituents]]. Fon reelegit en [[1933]]. Aliat en [[Lerroux]], es va vore embolicat en el denominat ''[[escàndal de l'estraperlo]] '' en [[1935]], la qual cosa, junt en les seues posicions polítiques més pròximes a la dreta, li va privar del gran recolzament que fruïa entre els republicans valencians.

	La seua situació de debilitat li va fer aproximar-se a les tesis de [[Niceto Alcalá Zamora]], abandonant el lerrouxisme i presentant-se com a independent, llunt de les corrents majoritàries de l'esquerra i la dreta, en les [[eleccions generals espanyoles de 1936\|eleccions de 1936]]. Derrotat, es va exiliar en [[França]] en l'ajuda de la [[CNT]] a l'escomençament de la [[Guerra Civil Espanyola\|Guerra Civil]]. Més tart va viure en [[Chile]], i posteriorment de nou en [[França]] ([[Niça]]), per a, al final dels seus dies, i des de [[1977]], tornar esporàdicament a [[Espanya]].		La seua situació de debilitat li va fer aproximar-se a les tesis de [[Niceto Alcalá Zamora]], abandonant el lerrouxisme i presentant-se com a independent, llunt de les corrents majoritàries de l'esquerra i la dreta, en les [[eleccions generals espanyoles de 1936\|eleccions de 1936]]. Derrotat, es va exiliar en [[França]] en l'ajuda de la [[CNT]] a l'escomençament de la [[Guerra Civil Espanyola\|Guerra Civil]]. Més tart va viure en [[Chile]], i posteriorment de nou en [[França]] ([[Niça]]), per a, al final dels seus dies, i des de [[1977]], tornar esporàdicament a [[Espanya]].

Jose2 en 11:50 29 maig 2017

2017-05-29T11:50:58Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:50 29 maig 2017
Llínea 3:		Llínea 3:
	Vinculat al moviment [[republicanisme\|republicà]] espanyol, adquirí en [[1929]] el periòdic [[El Pueblo]] que havia fundat son pare, al seu, en aquell moment, director, [[Félix Azzati]]. La desaparició de [[Fusió Republicana]] es va substituir a l'inici de la [[Segona República Espanyola\|Segona República]] en el [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]], més conservador que el seu antecessor, del que fon líder i pel que fon triat [[Diputat]] en les [[eleccions generals espanyoles de 1931\|eleccions generals de 1931]] a [[Corts Constituents]]. Fon reelegit en [[1933]]. Aliat en [[Lerroux]], es va vore embolicat en el denominat ''[[escàndal de l'estraperlo]] '' en [[1935]], la qual cosa, junt en les seues posicions polítiques més pròximes a la dreta, li va privar del gran recolzament que fruïa entre els republicans valencians.		Vinculat al moviment [[republicanisme\|republicà]] espanyol, adquirí en [[1929]] el periòdic [[El Pueblo]] que havia fundat son pare, al seu, en aquell moment, director, [[Félix Azzati]]. La desaparició de [[Fusió Republicana]] es va substituir a l'inici de la [[Segona República Espanyola\|Segona República]] en el [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]], més conservador que el seu antecessor, del que fon líder i pel que fon triat [[Diputat]] en les [[eleccions generals espanyoles de 1931\|eleccions generals de 1931]] a [[Corts Constituents]]. Fon reelegit en [[1933]]. Aliat en [[Lerroux]], es va vore embolicat en el denominat ''[[escàndal de l'estraperlo]] '' en [[1935]], la qual cosa, junt en les seues posicions polítiques més pròximes a la dreta, li va privar del gran recolzament que fruïa entre els republicans valencians.

	La seua situació de debilitat li va fer aproximar-se a les tesis de [[Niceto Alcalá Zamora]], abandonant el lerrouxisme i presentant-se com a independent, llunt de les corrents majoritàries de l'esquerra i la dreta, en les [[eleccions generals espanyoles de 1936\|eleccions de 1936]]. Derrotat, es va exiliar en [[França]] en l'ajuda de la [[CNT]] a l'escomençament de la [[Guerra Civil Espanyola\|Guerra Civil]]. ~~Després~~ va viure en [[Chile]], ~~més tart~~ de nou a [[França]] ([[Niça]]), per a, al final dels seus dies, i des de [[1977]], tornar esporàdicament a [[Espanya]].		La seua situació de debilitat li va fer aproximar-se a les tesis de [[Niceto Alcalá Zamora]], abandonant el lerrouxisme i presentant-se com a independent, llunt de les corrents majoritàries de l'esquerra i la dreta, en les [[eleccions generals espanyoles de 1936\|eleccions de 1936]]. Derrotat, es va exiliar en [[França]] en l'ajuda de la [[CNT]] a l'escomençament de la [[Guerra Civil Espanyola\|Guerra Civil]]. Més tart va viure en [[Chile]], i posteriorment de nou en [[França]] ([[Niça]]), per a, al final dels seus dies, i des de [[1977]], tornar esporàdicament a [[Espanya]].

	==Referencies==		==Referencies==

Admin: Text reemplaça - ']]''' a ']] '''

2013-06-10T18:47:25Z

Text reemplaça - ']]''' a ']] '''

← Revisió anterior		Revisió de 18:47 10 jun 2013
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Sigfrido Blasco-Ibáñez Blasco ''' ([[Valéncia]], [[1902]] - [[1983]]), fon un [[polític]] i [[periodiste]] [[Comunitat Valenciana\|valencià]], fill menor de [[Vicent Blasco Ibáñez]].		'''Sigfrido Blasco-Ibáñez Blasco ''' ([[Valéncia]], [[1902]] - [[1983]]), fon un [[polític]] i [[periodiste]] [[Comunitat Valenciana\|valencià]], fill menor de [[Vicent Blasco Ibáñez]].

	Vinculat al moviment [[republicanisme\|republicà]] espanyol, adquirí en [[1929]] el periòdic [[El Pueblo]] que havia fundat son pare, al seu, en aquell moment, director, [[Félix Azzati]]. La desaparició de [[Fusió Republicana]] es va substituir a l'inici de la [[Segona República Espanyola\|Segona República]] en el [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]], més conservador que el seu antecessor, del que fon líder i pel que fon triat [[Diputat]] en les [[eleccions generals espanyoles de 1931\|eleccions generals de 1931]] a [[Corts Constituents]]. Fon reelegit en [[1933]]. Aliat en [[Lerroux]], es va vore embolicat en el denominat ''[[escàndal de l'estraperlo]]'' en [[1935]], la qual cosa, junt en les seues posicions polítiques més pròximes a la dreta, li va privar del gran recolzament que fruïa entre els republicans valencians.		Vinculat al moviment [[republicanisme\|republicà]] espanyol, adquirí en [[1929]] el periòdic [[El Pueblo]] que havia fundat son pare, al seu, en aquell moment, director, [[Félix Azzati]]. La desaparició de [[Fusió Republicana]] es va substituir a l'inici de la [[Segona República Espanyola\|Segona República]] en el [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]], més conservador que el seu antecessor, del que fon líder i pel que fon triat [[Diputat]] en les [[eleccions generals espanyoles de 1931\|eleccions generals de 1931]] a [[Corts Constituents]]. Fon reelegit en [[1933]]. Aliat en [[Lerroux]], es va vore embolicat en el denominat ''[[escàndal de l'estraperlo]] '' en [[1935]], la qual cosa, junt en les seues posicions polítiques més pròximes a la dreta, li va privar del gran recolzament que fruïa entre els republicans valencians.

	La seua situació de debilitat li va fer aproximar-se a les tesis de [[Niceto Alcalá Zamora]], abandonant el lerrouxisme i presentant-se com a independent, llunt de les corrents majoritàries de l'esquerra i la dreta, en les [[eleccions generals espanyoles de 1936\|eleccions de 1936]]. Derrotat, es va exiliar en [[França]] en l'ajuda de la [[CNT]] a l'escomençament de la [[Guerra Civil Espanyola\|Guerra Civil]]. Després va viure en [[Chile]], més tart de nou a [[França]] ([[Niça]]), per a, al final dels seus dies, i des de [[1977]], tornar esporàdicament a [[Espanya]].		La seua situació de debilitat li va fer aproximar-se a les tesis de [[Niceto Alcalá Zamora]], abandonant el lerrouxisme i presentant-se com a independent, llunt de les corrents majoritàries de l'esquerra i la dreta, en les [[eleccions generals espanyoles de 1936\|eleccions de 1936]]. Derrotat, es va exiliar en [[França]] en l'ajuda de la [[CNT]] a l'escomençament de la [[Guerra Civil Espanyola\|Guerra Civil]]. Després va viure en [[Chile]], més tart de nou a [[França]] ([[Niça]]), per a, al final dels seus dies, i des de [[1977]], tornar esporàdicament a [[Espanya]].

Jose2 en 14:05 20 maig 2010

2010-05-20T14:05:46Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:05 20 maig 2010
Llínea 15:		Llínea 15:
	[[Categoria:Exiliats del franquisme]]		[[Categoria:Exiliats del franquisme]]
	[[Categoria:Polítics d'Espanya del sigle XX]]		[[Categoria:Polítics d'Espanya del sigle XX]]
			[[Categoria:Valencians]]
	[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]		[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]

← Revisió anterior		Revisió de 11:28 28 feb 2020
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Sigfrido Blasco-Ibáñez Blasco ''' ([[Valéncia]], [[1902]] - [[1983]]), fon un [[polític]] i [[periodiste]] [[Comunitat Valenciana\|valencià]], fill menor de [[Vicent Blasco Ibáñez]].		'''Sigfrido Blasco-Ibáñez Blasco ''' ([[Valéncia]], [[1902]] - [[1983]]), fon un [[polític]] i [[periodiste]] [[Comunitat Valenciana\|valencià]], fill menor de [[Vicent Blasco Ibáñez]].

	Vinculat al moviment [[republicanisme\|republicà]] espanyol, adquirí en [[1929]] el periòdic [[El Pueblo]] que havia fundat son pare, al seu, en aquell moment, director, [[Félix Azzati]]. La desaparició de [[Fusió Republicana]] es va substituir a l'inici de la [[Segona República Espanyola\|Segona República]] en el [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]], més conservador que el seu antecessor, del que fon líder i pel que fon triat [[Diputat]] en les [[eleccions generals espanyoles de 1931\|eleccions generals de 1931]] a [[Corts Constituents]]. Fon reelegit en [[1933]]. Aliat en [[Lerroux]], es va vore embolicat en el denominat ''[[escàndal de l'estraperlo]] '' en [[1935]], la qual cosa, junt en les seues posicions polítiques més pròximes a la dreta, li va privar del gran recolzament que fruïa entre els republicans valencians.		Vinculat al moviment [[republicanisme\|republicà]] espanyol, adquirí en l'any [[1929]] el periòdic [[El Pueblo]] que havia fundat son pare, al seu, en aquell moment, director, [[Félix Azzati]]. La desaparició de [[Fusió Republicana]] es va substituir a l'inici de la [[Segona República Espanyola\|Segona República]] en el [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]], més conservador que el seu antecessor, del que fon líder i pel que fon triat [[Diputat]] en les [[eleccions generals espanyoles de 1931\|eleccions generals de 1931]] a [[Corts Constituents]]. Fon reelegit en [[1933]]. Aliat en [[Lerroux]], es va vore embolicat en el denominat ''[[escàndal de l'estraperlo]] '' en [[1935]], la qual cosa, junt en les seues posicions polítiques més pròximes a la dreta, li va privar del gran recolzament que fruïa entre els republicans valencians.

	La seua situació de debilitat li va fer aproximar-se a les tesis de [[Niceto Alcalá Zamora]], abandonant el lerrouxisme i presentant-se com a independent, llunt de les corrents majoritàries de l'esquerra i la dreta, en les [[eleccions generals espanyoles de 1936\|eleccions de 1936]]. Derrotat, es va exiliar en [[França]] en l'ajuda de la [[CNT]] a l'escomençament de la [[Guerra Civil Espanyola\|Guerra Civil]]. Més tart va viure en [[Chile]], i posteriorment de nou en [[França]] ([[Niça]]), per a, al final dels seus dies, i des de [[1977]], tornar esporàdicament a [[Espanya]].		La seua situació de debilitat li va fer aproximar-se a les tesis de [[Niceto Alcalá Zamora]], abandonant el lerrouxisme i presentant-se com a independent, llunt de les corrents majoritàries de l'esquerra i la dreta, en les [[eleccions generals espanyoles de 1936\|eleccions de 1936]]. Derrotat, es va exiliar en [[França]] en l'ajuda de la [[CNT]] a l'escomençament de la [[Guerra Civil Espanyola\|Guerra Civil]]. Més tart va viure en [[Chile]], i posteriorment de nou en [[França]] ([[Niça]]), per a, al final dels seus dies, i des de [[1977]], tornar esporàdicament a [[Espanya]].

← Revisió anterior		Revisió de 18:47 10 jun 2013
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Sigfrido Blasco-Ibáñez Blasco ''' ([[Valéncia]], [[1902]] - [[1983]]), fon un [[polític]] i [[periodiste]] [[Comunitat Valenciana\|valencià]], fill menor de [[Vicent Blasco Ibáñez]].		'''Sigfrido Blasco-Ibáñez Blasco ''' ([[Valéncia]], [[1902]] - [[1983]]), fon un [[polític]] i [[periodiste]] [[Comunitat Valenciana\|valencià]], fill menor de [[Vicent Blasco Ibáñez]].

	Vinculat al moviment [[republicanisme\|republicà]] espanyol, adquirí en [[1929]] el periòdic [[El Pueblo]] que havia fundat son pare, al seu, en aquell moment, director, [[Félix Azzati]]. La desaparició de [[Fusió Republicana]] es va substituir a l'inici de la [[Segona República Espanyola\|Segona República]] en el [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]], més conservador que el seu antecessor, del que fon líder i pel que fon triat [[Diputat]] en les [[eleccions generals espanyoles de 1931\|eleccions generals de 1931]] a [[Corts Constituents]]. Fon reelegit en [[1933]]. Aliat en [[Lerroux]], es va vore embolicat en el denominat ''[[escàndal de l'estraperlo]]'' en [[1935]], la qual cosa, junt en les seues posicions polítiques més pròximes a la dreta, li va privar del gran recolzament que fruïa entre els republicans valencians.		Vinculat al moviment [[republicanisme\|republicà]] espanyol, adquirí en [[1929]] el periòdic [[El Pueblo]] que havia fundat son pare, al seu, en aquell moment, director, [[Félix Azzati]]. La desaparició de [[Fusió Republicana]] es va substituir a l'inici de la [[Segona República Espanyola\|Segona República]] en el [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]], més conservador que el seu antecessor, del que fon líder i pel que fon triat [[Diputat]] en les [[eleccions generals espanyoles de 1931\|eleccions generals de 1931]] a [[Corts Constituents]]. Fon reelegit en [[1933]]. Aliat en [[Lerroux]], es va vore embolicat en el denominat ''[[escàndal de l'estraperlo]] '' en [[1935]], la qual cosa, junt en les seues posicions polítiques més pròximes a la dreta, li va privar del gran recolzament que fruïa entre els republicans valencians.

	La seua situació de debilitat li va fer aproximar-se a les tesis de [[Niceto Alcalá Zamora]], abandonant el lerrouxisme i presentant-se com a independent, llunt de les corrents majoritàries de l'esquerra i la dreta, en les [[eleccions generals espanyoles de 1936\|eleccions de 1936]]. Derrotat, es va exiliar en [[França]] en l'ajuda de la [[CNT]] a l'escomençament de la [[Guerra Civil Espanyola\|Guerra Civil]]. Després va viure en [[Chile]], més tart de nou a [[França]] ([[Niça]]), per a, al final dels seus dies, i des de [[1977]], tornar esporàdicament a [[Espanya]].		La seua situació de debilitat li va fer aproximar-se a les tesis de [[Niceto Alcalá Zamora]], abandonant el lerrouxisme i presentant-se com a independent, llunt de les corrents majoritàries de l'esquerra i la dreta, en les [[eleccions generals espanyoles de 1936\|eleccions de 1936]]. Derrotat, es va exiliar en [[França]] en l'ajuda de la [[CNT]] a l'escomençament de la [[Guerra Civil Espanyola\|Guerra Civil]]. Després va viure en [[Chile]], més tart de nou a [[França]] ([[Niça]]), per a, al final dels seus dies, i des de [[1977]], tornar esporàdicament a [[Espanya]].