Shamhat - Historial de revisions

Lluísm en 10:56 18 feb 2026

2026-02-18T10:56:26Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:56 18 feb 2026
Llínea 5:		Llínea 5:
	== Paper en el Poema de Gilgamesh ==		== Paper en el Poema de Gilgamesh ==
	Els texts li otorguen el [[kuzbu]] o atractiu sexual, que usa per a tentar a Enkidu i traure-ho del seu estat salvage, civilisant-ho a través de les relacions sexuals continuades. Per desgràcia per a Enkidu, despuix de gojar a Shamhat durant sis dies i sèt nits, els seus antics companyers, els animals salvages, li refusen aterrats en congregar-se en el pou a on solien beure. Shamhat li convenç de que li seguixca i s'una al món civilisat en la ciutat d'Uruk, a on governa Gilgamesh, de modo que rebuge la seua antiga vida salvage que compartia en els animals en els tossals. A partir d'este moment, Gilgamesh i Enkidu sostenen vínculs amicals profunts. Ells compartixen numeroses aventures, començant pel Bosc de Cedres i la seua trobada en Humbaba.		Els texts li otorguen el [[kuzbu]] o atractiu sexual, que usa per a tentar a Enkidu i traure-ho del seu estat salvage, civilisant-ho a través de les relacions sexuals continuades. Per desgràcia per a Enkidu, despuix de gojar a Shamhat durant sis dies i sèt nits, els seus antics companyers, els animals salvages, li refusen aterrats en congregar-se en el pou a on solien beure. Shamhat li convenç de que li seguixca i s'una al món civilisat en la ciutat d'Uruk, a on governa Gilgamesh, de modo que rebuge la seua antiga vida salvage que compartia en els animals en els tossals. A partir d'este moment, Gilgamesh i Enkidu sostenen vínculs amicals profunts. Ells compartixen numeroses aventures, començant pel Bosc de Cedres i la seua trobada en Humbaba.

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2 en 16:42 4 jun 2025

2025-06-04T16:42:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:42 4 jun 2025
Llínea 4:		Llínea 4:

	== Paper en el Poema de Gilgamesh ==		== Paper en el Poema de Gilgamesh ==
	Els texts li otorguen el [[kuzbu]] o atractiu sexual, que usa per a tentar a Enkidu i traure-ho del seu estat salvage, civilisant-ho a través de les relacions sexuals continuades. Per desgràcia per a Enkidu, despuix de gojar a Shamhat durant sis dies i sèt nits, els seus antics companyers, els animals salvages, li refusen aterrats en congregar-se en el pou a on solien beure. Shamhat li convenç de que li seguixca i s'una al món civilisat en la ciutat d'Uruk, a on governa Gilgamesh, de modo que rebuge la seua antiga vida salvage que compartia en els animals en els tossals. A partir d'este moment, Gilgamesh i Enkidu sostenen vínculs amicals profunts. Ells compartixen numeroses aventures, començant pel Bosc de Cedres i la seua trobada en Humbaba.		Els texts li otorguen el [[kuzbu]] o atractiu sexual, que usa per a tentar a Enkidu i traure-ho del seu estat salvage, civilisant-ho a través de les relacions sexuals continuades. Per desgràcia per a Enkidu, despuix de gojar a Shamhat durant sis dies i sèt nits, els seus antics companyers, els animals salvages, li refusen aterrats en congregar-se en el pou a on solien beure. Shamhat li convenç de que li seguixca i s'una al món civilisat en la ciutat d'Uruk, a on governa Gilgamesh, de modo que rebuge la seua antiga vida salvage que compartia en els animals en els tossals. A partir d'este moment, Gilgamesh i Enkidu sostenen vínculs amicals profunts. Ells compartixen numeroses aventures, començant pel Bosc de Cedres i la seua trobada en Humbaba.

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2 en 09:53 12 dec 2024

2024-12-12T09:53:39Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:53 12 dec 2024
Llínea 4:		Llínea 4:

	== Paper en el Poema de Gilgamesh ==		== Paper en el Poema de Gilgamesh ==
	Els texts li otorguen el [[kuzbu]] o atractiu sexual, que usa per a tentar a Enkidu i traure-ho del seu estat salvage, civilisant-ho a través de les relacions sexuals continuades. Per desgràcia per a Enkidu, despuix de gojar a Shamhat durant sis dies i sèt nits, els seus antics companyers, els animals salvages, li refusen aterrats en congregar-se en el pou a on solien beure. Shamhat li convenç de que li seguixca i s'una al món civilisat en la ciutat d'Uruk, a on governa Gilgamesh, de modo que rebuge la seua antiga vida salvage que compartia en els animals en els tossals. A partir d'este moment, Gilgamesh i Enkidu sostenen vínculs amicals profunts. Ells compartixen numeroses aventures, començant pel Bosc de Cedres i la seua trobada en Humbaba.		Els texts li otorguen el [[kuzbu]] o atractiu sexual, que usa per a tentar a Enkidu i traure-ho del seu estat salvage, civilisant-ho a través de les relacions sexuals continuades. Per desgràcia per a Enkidu, despuix de gojar a Shamhat durant sis dies i sèt nits, els seus antics companyers, els animals salvages, li refusen aterrats en congregar-se en el pou a on solien beure. Shamhat li convenç de que li seguixca i s'una al món civilisat en la ciutat d'Uruk, a on governa Gilgamesh, de modo que rebuge la seua antiga vida salvage que compartia en els animals en els tossals. A partir d'este moment, Gilgamesh i Enkidu sostenen vínculs amicals profunts. Ells compartixen numeroses aventures, començant pel Bosc de Cedres i la seua trobada en Humbaba.

	== Referències ==		== Referències ==

Reval en 09:58 5 maig 2024

2024-05-05T09:58:06Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:58 5 maig 2024
Llínea 4:		Llínea 4:

	== Paper en el Poema de Gilgamesh ==		== Paper en el Poema de Gilgamesh ==
	Els texts li otorguen el [[kuzbu]] o atractiu sexual, que usa per a tentar a Enkidu i traure-ho del seu estat salvage, civilisant-ho a través de les relacions sexuals continuades. Per desgràcia per a Enkidu, despuix de gojar a Shamhat durant sis dies i sèt nits, els seus antics companyers, els animals salvages, li refusen aterrats en congregar-se en el pou a on solien beure. Shamhat li convenç de que li seguixca i s'una al món civilisat en la ciutat d'Uruk, a on governa Gilgamesh, de modo que rebuge la seua antiga vida salvage que compartia en els animals en els tossals. A partir d'este moment, Gilgamesh i Enkidu sostenen vínculs amicals profunts. Ells compartixen numeroses aventures, començant pel Bosc de Cedres i la seua trobada en Humbaba.		Els texts li otorguen el [[kuzbu]] o atractiu sexual, que usa per a tentar a Enkidu i traure-ho del seu estat salvage, civilisant-ho a través de les relacions sexuals continuades. Per desgràcia per a Enkidu, despuix de gojar a Shamhat durant sis dies i sèt nits, els seus antics companyers, els animals salvages, li refusen aterrats en congregar-se en el pou a on solien beure. Shamhat li convenç de que li seguixca i s'una al món civilisat en la ciutat d'Uruk, a on governa Gilgamesh, de modo que rebuge la seua antiga vida salvage que compartia en els animals en els tossals. A partir d'este moment, Gilgamesh i Enkidu sostenen vínculs amicals profunts. Ells compartixen numeroses aventures, començant pel Bosc de Cedres i la seua trobada en Humbaba.

	== Referències ==		== Referències ==

Valencian: Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'

2023-08-28T18:04:19Z

Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'

← Revisió anterior		Revisió de 18:04 28 ago 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Shamhat''' (o '''Šamhat''', també ~~cridada~~ '''Shamkat''' en l'antiga [[Poema de Gilgamesh\|versió babilònica de Gilgamesh]]) és un personage femení que apareix en les Tablilles I i II del [[Poema de Gilgamesh]] i es menciona en la Tablilla VII. És una prostituta sagrada o naditu que juga un paper important en posar a l'home salvage [[Enkidu]] en contacte en la civilisació.		'''Shamhat''' (o '''Šamhat''', també nomenada '''Shamkat''' en l'antiga [[Poema de Gilgamesh\|versió babilònica de Gilgamesh]]) és un personage femení que apareix en les Tablilles I i II del [[Poema de Gilgamesh]] i es menciona en la Tablilla VII. És una prostituta sagrada o naditu que juga un paper important en posar a l'home salvage [[Enkidu]] en contacte en la civilisació.

	Shamhat eixercita un paper primordial en la Tablilla I, ya que és l'encarregada de domar a Enkidu, creat pels deus com a rival del poderós [[Gilgamesh]].		Shamhat eixercita un paper primordial en la Tablilla I, ya que és l'encarregada de domar a Enkidu, creat pels deus com a rival del poderós [[Gilgamesh]].

Lluísm: Pàgina nova, en el contingut: «'''Shamhat''' (o '''Šamhat''', també cridada '''Shamkat''' en l'antiga versió babilònica de Gilgamesh) és un personage femení qu…»

2023-04-01T17:19:12Z

Pàgina nova, en el contingut: «'''Shamhat''' (o '''Šamhat''', també cridada '''Shamkat''' en l'antiga versió babilònica de Gilgamesh) és un personage femení qu…»

Pàgina nova

'''Shamhat''' (o '''Šamhat''', també cridada '''Shamkat''' en l'antiga [[Poema de Gilgamesh|versió babilònica de Gilgamesh]]) és un personage femení que apareix en les Tablilles I i II del [[Poema de Gilgamesh]] i es menciona en la Tablilla VII. És una prostituta sagrada o naditu que juga un paper important en posar a l'home salvage [[Enkidu]] en contacte en la civilisació.

Shamhat eixercita un paper primordial en la Tablilla I, ya que és l'encarregada de domar a Enkidu, creat pels deus com a rival del poderós [[Gilgamesh]].

== Paper en el Poema de Gilgamesh ==
Els texts li otorguen el [[kuzbu]] o atractiu sexual, que usa per a tentar a Enkidu i traure-ho del seu estat salvage, civilisant-ho a través de les relacions sexuals continuades. Per desgràcia per a Enkidu, despuix de gojar a Shamhat durant sis dies i sèt nits, els seus antics companyers, els animals salvages, li refusen aterrats en congregar-se en el pou a on solien beure. Shamhat li convenç de que li seguixca i s'una al món civilisat en la ciutat d'Uruk, a on governa Gilgamesh, de modo que rebuge la seua antiga vida salvage que compartia en els animals en els tossals. A partir d'este moment, Gilgamesh i Enkidu sostenen vínculs amicals profunts. Ells compartixen numeroses aventures, començant pel Bosc de Cedres i la seua trobada en Humbaba.

== Referències ==

* Ditmore, Melissa Hope (ed), Encyclopedia of Prostitution and Sex Work, Volume 1, Greenwood Publishing Group, 2006, pp.34-5
* Harris, Rivkah, Gender and Aging in Mesopotamia: The Gilgamesh Epic and Other Ancient Literature, University of Oklahoma Press, 2003, pp.122-3
* Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
* Oussani, G. (1907). Berosus. The Catholic Encyclopedia. New Advent. New York: Robert Appleton Company
* Stephanie Dalley (2000) Myths from Mesopotamia, Creation, the Flood, Gilgamesh and others, revised edition, Oxford University Press, p.137

== Bibliografia ==
* Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
* H. W. Haussig, Wörterbuch der Mythologie, I, Götter und Mythem im Vorderen Orient, Stuttgart, 1965
* Leick, Gwendolyn (1991). A Dictionary of Ancient Near Eastern Mythology. Londres y Nueva York: Routledge. ISBN 9780415198110
* Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. ISBN 978-0-313-34989-8

[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia mesopotàmica]]
[[Categoria:Mitologia sumèria]]